bmir

Avaluació segons normativa:

2.3 L’avaluació ha de tenir un caràcter formatiu, regulador i orientador del procés educatiu, i la informació que proporciona ha de permetre no tan sols millorar els aprenentatges de l’alumnat sinó també els processos d’ensenyament emprats i la pràctica docent. L’avaluació ha de constatar l’assoliment de resultats de l’aprenentatge.

2.4 L’avaluació ha de ser, també, diferenciada per les matèries del currículum, a i de constatar els avenços de l’alumnat en cadascuna. Els referents per a l’avaluació són l’assoliment de les competències bàsiques i els criteris d’avaluació de les matèries. Així mateix s’han de tenir en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a classe i l’interès i l’esforç per progressar demostrat per l’alumne/a.

Avaluació segons l’aplicació:

Les diferències entre el discurs i la realitat han arribat a extrems molt preocupants. Nosaltres ens esforcem en treballar de forma rica i estimulant, integrant els coneixements de les diferents assignatures, cercant un aprenentatge basat en les competències, procurant una avaluació reguladora i formativa. Ens costa molt i molt, ens hi trenquem les banyes, ens hi deixem nits de son. No ens en sortim, però fem camí. Després de mesos de feina, però, el Departament ens demana que tot convergeixi en la tria d’una lletra d’entre cinc.

Crec que fa 20 anys, quan era professor de BUP, era gairebé igual, tot i que llavors tenia 9 números i ho feia en un disquet.

Potser ens ho hauríem de fer mirar, això de l’avaluació.

Serien els nostres alumnes de Batxillerat capaços de fer un treball de recerca així?

Jo crec que sí. Algú ha dit competències? Transversalitat? Creativitat? Esperit crític?
Doncs això. I, fins i tot, un punt de demagògia.

La desconfiança és la causa profunda de l’actual obsessió per l’avaluació. Es té la ingènua esperança que, mantenint a permanent auditoria al sistema educatiu, es restituirà aquesta confiança perquè es garanteix una major eficàcia i una major qualitat.

La comprensió de les causes, el seu coneixement precís, pot ser que ens ofereixi un diagnòstic una mica més precís de la situació present. Però de l’anàlisi de les causes mai no n’obtindrem la invenció de les solucions. No hi ha un manual d’instruccions al qual acudir ni un llibre de receptes educatives per aplicar. És més que probable que la situació actual necessiti solucions noves.

No necessitem saber què passa sinó què podem fer per a millorar.

És conseqüència, el més raonable seria posar l’èmfasi en la creació de projectes innovadors i no a l’establiment de formes més afinades de control sobre el sistema. Generar confiança entre tots els estaments per poder treballar de forma conjunta i recuperar, amb el temps, la credibilitat de la societat.

Quin dia els professors deixarem de dedicar esforços a jutjar per a dedicar-los a comprendre?

Quin dia els professors deixarem de dedicar esforços a cercar les causes per a dedicar-los a inventar solucions?