“Sul Tasto” de Música

Valoració quaderns virtuals

• Aportacions al procés d’aprenentatge – ensenyament dels alumnes que has trobat amb el QV sobre l’aspecte del currículum triat.

A l’hora d’establir els aprenentatges del Quadern Virtual a l’Aula resulta altament enriquidor en la formació , ja què conté elements altament motivadors com són els elements multimèdia ( d’Àudio i vídeo ) adaptats als conceptes curriculars de cada cicle . El meu cas particular vaig triar als alumnes de segon de Batxillerat com a repte màxim en ensenyaments de Batxillerat per a observar com podia adaptar els elements proposats en els quaderns Virtuals al currículum. El resultat va ser dispar , ja què per una part , els alumnes varen comprendre amb promptitud els continguts ( amb molta imaginació per a dissenyar-ho adequat al nivell ) , també es va donar la opció negativa de concretar la feina i el treball fora l’aula amb el atapeïment laboral que tenen els nostres alumnes fora el centre , la qual cosa provocà retards en les entregues – això crec que passa en molts centres com el meu, on l’aula encara és de informàtica i no al revés , la informàtica a l’aula - . Un dels elements més comentat és la direccionalitat lineal de les activitats , donant poc marge a la creativitat per part de l’alumnat – A excepció de l’activitat de dibuix -. Cal destacar que les activitats Clic són d’aprenentatge ràpid , encara que el nivell d’aquestes activitats es centren sols a primària i màxim a primer cicle de la ESO , excepcionalment per a segon cicle i no en conec en la meva especialitat per a Batxillerat , potser el programa tindria que evolucionar per aquest nivell en alguna variant .

• L’entorn virtual d’aprenentatge (per exemple, Moodle): aspectes que pot aportar a la tasca dels mestres, professors, aspectes que pot aportar al treball dels alumnes.

L’entorn virtual Moodle és fantàstic alhora de tenir un control permanent de l’evolució de l’alumnat , la seva participació, les relacions que es produeixen entre ells , té bones eines d’activitats com el mateix QV. Però en contra he de destacar el molt dolent servei de servidors tipus Àgora” o no conec “Hipòlit” però amb moltes connexions m’ho imagino. Has de tenir un servidor a Honolulu ( que existeix) per a tenir una bona recepció , però això resulta incompatible amb el Sistema educatiu Català . També voldria realitzar una reflexió en quant no tots els alumnes són nadius digitals , - aquells que estimen i dominen les tècniques Informàtiques - , i dins aquest espècimen es reprodueix tot sovint en persones molt creatives que estan molt habituades amb les manualitats , la qual cosa encara ha fet més dificultós mantenir un control en aquests alumnes

• Altres aspectes que consideris adients d’anàlisi i valoració.

Veig del tot necessari evolucionar i comprendre quin o quines són les eines que millor s’adaptin al coneixement . Els Quaderns Virtuals han estat i són encara un bon element per adquirir coneixements de forma ràpida i motivadora , conjuntat a adaptant novetats més creatives i habilitats manipuladores com el nou programa “Documenta” o el anterior “Improvisa” així com programes editors de flash Media …. en el seu conjunt poden ser una eina molt potent per aconseguir resultats desitjats.

Música per a Sords

El Nou Batxillerat Artístic Dramàtic de Música i Dansa ha estat introduït en el nostre sistema Educatiu sense medis ni garanties de Futur , però és un model que funciona “around the World” i en tenim testimoni amb una sèrie Americana que encara no arribat al nostre país “Glee” on els estudiants d’un institut de Secundària en la modalitat artística musical ens transmeten les emocions i el dia a dia per mitjà de la música coral , instrumental  i la coreografia amb els seus alumnes que de forma sorprenent no tenen limitacions i sobrepassen l’ideal mostrat a “Fama” on les discapacitats tenen cabuda en un Sistema altament competitiu i humanitzen amb aquest fragment del vídeo l’art dotant-lo de l’emotivitat superlativa d’un grup de Sords creant música de manera grupal . Un plaer a tots els sentits i sentiments. Esperem que els nostres governants aprenguin d’altres experiències foranies . La Font d’informació prové de Masimon.

“ El Musical ” . Un nou Show Virtual

 El Curs 2009 /10 s’està realitzant el Segon curs de Batxillerat Artístic d’Arts Escèniques , Teatre , Música i dansa . Els seus Objectius , Contingut i Criteris d’Avaluació conflueixen en una de les Aplicacions que pot simbolitzar la Unió de totes les Arts com és el Musical . Per aquest Motiu i tenint en compte les noves tecnologies aplicades a l’aula i potser amb més motius en aquest Batxillerat per la derivació de tècnics de imatge i so (multimèdia ) he elaborat aquest Quadern Virtual sobre “El Musical “, aprofitant la formació  de Professorat de la Generalitat de Catalunya D82 i amb l’ajut del meu tutor Juanjo Gómez . Les aplicacions tècniques del quadern semblen evidents en les aules digitals “1×1” ,  però altament explicatives amb eines com e Moodle , blocs , prestatgeria … de fet , a mode d’usuari , la he trobat tant aplicable que n’he confeccionat un segon Quadern Virtual dedicat a l’assignatura de “Història de la Música” en el mateix Batxillerat per tal de comprendre i aprendre estimar la música Madrigalista del Renaixement , el títol del Quadern virtual és “el Madrigal del Renaixement”. És aconsellable que el Quadern Virtual com a eina d’ajut pugui donar obertura a la motivació a un gènere musical com és “el Musical” que fins aleshores ha tingut poc recorregut però que indubtablement estimula dia a dia motius suficients per a esser element prioritari en la confecció curricular d’un tipus de modalitat de Batxillerat.

El passat 10 a 14 de Juny de 2009 va tenir al Gerald Lynch Theater de la ciutat Universitària de Nova York el “Word Science Festival” . Participaren científics , neurocirurgians, actors , ballarins, musics, escultors, astrònoms, … per tal d’establir preguntes tant bàsiques com : que ens porta a commoure’ns en una melodia o harmonia, quina relació hi ha entre” neurones i notes “(altura ), “els pioners de la ciència” ,” avian Einsteins” ( relació de llenguatge entre animals i humans ),” Il•luminats genis “( relacionant la creació del moviment amb la música ) , “ciència i fe “, “ciència és a tot arreu” i un conjunt d’activitats , col•loquis, concerts i exhibicions que donaren forma al esdeveniment de l’estiu. Participaren entre d’altres musics com Bobby McFerrin o Yo-yo-Ma, actors com Glenn Close o Michael York , científics com Daniel Levitin , professor de Psicologia com “Paul Bloom”, neurocientifics com “V.S. Ramachandran” o “Nancy Andreasen”, coreògrafs i ballarins com “Hill T. Jones” i llarg conjunt de personalitats de diferents camps del coneixement. Per a què tractar tants camps en un moment que es divergeix i es independitza cada cop més el coneixement? , aquest és la gràcia d’aquest congrés , doncs sembla que potser no tenim tantes divergències i l’element comú és la nostra neurologia davant cada font del llenguatge i creativitat o fe. Aquest congrés lliga amb el tema de treball dels nois i noies de Batxillerat que treballen la motivació que tenien els científics i filòsofs grecs com Plató i Aristòtil , amb els efectes que produïa la música i altres llenguatges sobre la conducta . – Llibres de la República i Política – respectivament. També és una crida d’atenció als postres polítics amb el menyspreu que han tractat dins l’ensenyament a la matèria de música , infravalorada i traspassada en competències a entitats de caire local i sota les mans de “personal laboral” en el millor dels casos per a atendre la qualitat segons diuen , doncs bé , les grans potències com Estats Units exposa el llenguatge artístic com element transparent i de debat per a què la societat discuteixi de la seva necessitat mèdica i científica , sense negocis paral•lels ni gerents tipus “L. Millet” que generin guanys personals amb fons públic. Per a tal de mostrar com es va desenvolupar el festival , recullo aquesta presentació de Bobby Mc Ferrin.

World Science Festival 2009: Notes & Neurons, Part 1 of 5 from World Science Festival on Vimeo.

 El passat 22 de Maig a les 12:30 varem participar amb alumnes voluntaris de primer i segon d’ESO en l’òpera de Benjamin Britten – el petit escura-xemeneies- després de mesos de treball i amb l’assaig general el dia 7 i 21 de Maig, va arribar el dia del concert en el marc incomparable del Gran Teatre del Liceu en la seva sala gran. Com a curiositat , a l’assaig previ del concert del dia 22 va assistir com a espectadora la Ministra de cultura aprofitant la visita al gran teatre del Liceu , la meva modesta opinió és que potser no s’esperava ni el grau d’atenció ni el nivell en alumnes de Secundària Catalans , serà exportable amb alumnes Madrilenys al Teatro Real de Madrid ? . Demagogia barata la meva, però no el fet de cantar amb 12 i 13 anys a la sala gran del gran Teatre del Liceu que va tenir la recompensa gratificant de cantar en aquest entorn, acompanyants de membres de la JONC, dirigits per Elisenda Carrasco , acompanyats pel cor d’escena que dirigeix la pròpia Elisenda a Sant Cugat i acompanyat en el cant per més de 400 cantants i aplaudits en tot el seu aforament per pares, mares i companys de classe que varen voler acompanyar als companys cantaires,  en total més de 50 cantants de Primer i Segon d’ESO, edat que el propi B. Britten reclama per aquesta òpera i per el cor de les fades del seu Somni d’una nit d’estiu, amb un talent pedagògic fantàstic en el món coral igualat per pocs compositors. Coincidirem moltes formacions corals de secundària arreu de Catalunya (1700 en total i 36 centres de secundària )amb varies funcions durant dos dies. La gratificació acadèmica que es pot donar aquests valents és l’excel•lència quantificada amb la nota d’actitud dins el seu currículum personal trimestral dins l’àrea de música, però la millor gratificació és el resultat de la feina ben feta potser té una mica de futur , com deia aquell polític que escoltava els “xunguitos” en la intimitat per esgarrapar vots de les classes més obreres. Musicalment parlant, la obra de Britten és agraïda tonalment , el que la fa complexa i difícil en la seva execució és la velocitat de recitat de text , així com la seva longitud , la posta en escena i drama fou tractat com un conte , per la qual cosa agilitzà moltíssim la dificultat textual , convertint-se la posta en escena amb un aliat generós de la complicació textual d’Eric Crozier.  Un dia inoblidable per la majoria dels assistents a l’espectacle, ja què sempre existeix algú que espera molt més , però no crec que millor, per tot això i molt més us dono les gràcies mil vegades , no cal que llegiu matemàtiques per estimar-les , cal viure-les en directe i que es donin les millors condicions per apreciar-les. Les fonts de fotografies pertanyen als companys de l’IES la Mercè d’Hospitalet i al seu professor Josep Mª Almacelles que coincidirem amb l’acció teatral de l’òpera. Aquest és un vídeo gravat al Teatro Real de Madrid de la mateixa òpera ( però sense alumnes de secundària , je je je je ).

 L’Avaluació de Curs de Primer de Batxillerat – Anàlisi Musical – dins la modalitat de Batxillerat d’Arts escèniques es concreta en tres fases que es temporitza en els espais trimestrals. En el primer trimestre varem experimentar amb el fet musical des del punt de vista sensorial i creatiu amb apartats de musicologia ( projecte DOSE , P-Soup...) i creacions musicals amb splicemusic sequencer , Logic Fun , Punto y Tono , Acid X-Press , com a projecte varem crear músiques per a mòbil ( Taller de mòbils ) . El Segon trimestre es va centrar en la creació i modificació de registres de veu i efectes sonors amb la participació com a projecte del concurs de Ràdio 4 – Sentits en 2 minuts-. Treballarem amb Audacity i Podproducer (ID-3) . El tercer trimestre es va centrar amb el treball plenament analític formal , treballat des el inici del curs amb formes senzilles (Estròfica, binaria, ternària, Rondó, forma Sonata, Tema i Variacions, Minuet…) per a tal de concretar com a projecte l’anàlisi d’algun tema de propi gust i estil . Per arribar aquest final hem assistit a Assajos generals a l’Auditori de Barcelona de l’OBC amb Mozart – Simfonia 35, o l’assaig d’una òpera al Liceu – Tiefland – Eugen d’Albert , concerts de música Balcànica amb els Moussakis , també una audició de Bat Audicions al Metropol amb els Beatles i la setmana de Dixies a Tarragona així com obres de teatre científic :” Què està pensant, professor Einstein?” I “La mirada de Darwin”.  El taller de mòbils ens va ajudar a perfeccionar el programa de Sony – Àcid X-press. Els continguts de l’assignatura han elaborat un recorregut genèric des els inicis de la història de la música fins als nostres dies per a tal de conèixer l’estil i evolució de les formes musicals , va semblar prou divertit la Webquest que vaig crear per conèixer de forma activa l’òpera de Verdi – Aída – amb alguna llicència històrica sense que s’enfadi l’autor . També varem treballar amb la col•laboració de la Mediateca de CaixaForum per a elaborar els Media que es concreten amb el programa Improvisa (del Departament d’educació ) per tal de crear vídeos musicals. Aparegueren oportunitats encara d’assistència voluntària com l’obra de teatre musical dels Pagagnini que vingueren a Tarragona o la el treball Coral amb l’òpera prima de Tim Burton – Pesadillas de Navidad – Així com destacar el concert de final de curs on participarem les modalitats de llenguatge musical, arts escèniques i el d’anàlisi musical amb un programa coral , instrumental , fragments cantats de musical i al final tota una secció representada de l’obra Antaviana amb textos de Pere Calders. Per l’assignatura d’anàlisis , la tecnologia dels nostres dies ens ha permès treballar sense llibre de guia, tot i que és d’agrair que n’aparegui algun al mercat aviat no és imprescindible amb eines com Projecte Keeping Score o d’altres consultables a la Wiki del institut. Malgrat tot , considero un curs molt aplicatiu i el problema ha estat l’entrega de projectes , tot amb això , aquest és un dels últims treballs entregats.

 El passat dissabte dia 30 de Maig de 2009 , varem tenir l’oportunitat de trobar-nos professorat de diferents especialitats de” primària” i “secundària” amb responsables de CRPs a la Facultat de Psicologia de Tarragona i organitzat pel ICE per tal de posar en comú inquietuds educatives. Es va gestionar durant el matí de 10:00 fins les 15:00 hores amb un espai de descans a les 11:30 fins les 12:00, ens va presentar la proposta de treball Xavier Suñer com a coordinador de la Trobada i la presentació va anar a càrrec de Mercè Gisbert ( Vice-Rectora de la URV). Els camps de treball es diversificaren en quatre propostes : 1- Llibres digitals, Per què? 2- Treballar per competències , una nova escola ? 3- Repensar la formació de professorat 4- Model 1:1 ( 1 alumne -1 ordinador). Vaig escollir el grup de treball 1:1 moderat per Artur Tallada i conduït per Marià Cano, amb dos professors de tecnologia de les terres de l’Ebre  - “dos cracks “ amb una amplia trajectòria formativa com a professors de cursets a distància dins la web 2.0. Des el principi de la jornada de treball , Marià ens posa reptes i qüestions a resoldre com: Quina ha de ser l’arquitectura TIC? – Quins són els models d’Aula 1:1 ? – Quina tecnologia disposem ( actualitat i tendències ), Quins són els espais i els temps ? Quines Metodologies són els aconsellables ? Programari lliure o condicionat? Exposició conductista o lineal ? Quin maquinari a la classe? Quines experiències prèvies tenim, i els resultats? Quines són les infraestructures que tenim ? Quines serien les més optimes? Al final ens proposà preguntes genèriques com : El model 1:1  és Sostenible ? – S’ha de mantenir o renovar el material ? I econòmicament ? és Transferible ? – a més de 2000 centres. Parlarem d’experiències prèvies a Portugal amb el projecte Magallanes – 1:1 Intel mèdia aporta ajuts als alumnes portuguesos amb aparells a 50 Euros. També parlarem del Grup obert “Jode” i del projecte “School of the future”- Microsoft  de Philadelphia. Si teniu curiositat a respondre aquestes qüestions, així com conèixer la resta de tallers de treball, us convido a cercar en aquest link de la wiki creada per l’ocasió, com podeu observar , aquestes trobades anuals son eines transversals al projecte d’Escola 2018 , una proposta de projecte educatiu a 10 anys ( 2008-2018).La jornada fou molt interessant per la reflexió així com per retrobar una micro Societat educativa que tenim finalitats afins i comunes , que no per això exitoses per sí soles , però crec que prou significatives. Aquest és el vídeo passat pel canal 33 de la feina 1:1 aplicada a les terres de l’Ebre on Marià Cano explica la feina que fan a l’IES els Alfacs amb col·laboració de la URV.

 Aquesta setmana hem viscut l’emoció que produeix l’exaltació d’un fet col·lectiu com és el futbol Europeu ( amb el gol de “Gusiluz” = Andrés Iniesta ) , però també ha estat una setmana marcada per l’emoció d’esdeveniments culturals , en concret musicals com són : la segona conferència que recull “el tercer cicle de conferències de Redescobrint les obres mestres III “a l’auditori de la fundació “ la Caixa” de Tarragona pel musicòleg Rafel Esteve , com el Mil·lenium emès el dia 7 de Maig al Canal 33 amb la xerrada de Joan Vives ( el qual col·labora amb Catalunya Música) , Oriol Pérez i Treviño, Jan van den Bosshe, Cesc Gelabert i Mireia Pintó. En el Cicle de Conferències es van tractar els Concerts de “Il cimento dell’armonia e dell’invencione” Op.8. Tothom coneix algun fragment dels concerts, però menys coneguts els sonets que els acompanyen , els quals descriuen la textura i color que s’ha de donar a cada fragment, descobrint-nos paisatges pastorals marcats pels esdeveniments i fenòmens meteorològics, així com el poder de”Bacus“en la tardor entre molts detalls musicals, amb els afegits i novetats editades o copiades que s’han descobert al llarg dels diferents anys. La discografia proposada varen ser les del director “Trevor Pinnock” amb l’English Concert i la de H. Von Karajan.  La Segona joia cultural té relació amb la figura de G. F. Handel , desvetllant la figura de Handel amb música , dansa, teatre i relacionant-lo amb d’altres compositors de l’època com Francesc Valls ( visionant-lo amb el seu Rèquiem ) o Domenech Tarradelles, molt interessant visió del gran mestre actualitzant-lo als nostres temps . Tenim la sort que Joan Vives ha estat a Tarragona amb la fundació “La Caixa” dins cicles de conferències dedicades a J. S. Bach, sempre il·lustradores i pertinents a la nostra curiositat, no veig oportú escollir entre totes les experiències d’aquesta setmana, ja què cadascuna ens aporta un recó interessant al nostre esperit Barroc i amb aquest sentit voldria destinar aquesta projecció del programa “Milleniun” a la companya de feina – Carme G.– que recull l’esperit humanista amb la perseverança per tots els camps del coneixement extremada sensibilitat i respecte per l’art i la música.

 La composició i l’experimentació de la creativitat musical en l’ensenyament secundari és el repte més considerable de la feina docent musical, amb la incorporació de les noves tècniques informàtiques , podem minimitzar la manca de coneixements harmònics i melòdics , però és gràcies a les eines d’audiovisuals que podem donar plena llibertat a la creativitat musical amb elements bàsics i amb un resultat més que òptim . El Departament d’Educació de la Generalitat, celebrant el Dia d’Internet ( 17 de Maig) proposa una aplicació que permet crear composicions audiovisuals amb el so i les imatges, al voltant de narracions digitals que podran fer els centres educatius durant el més de Maig . Aquesta aplicació rep el nom de “Improvisa” , el qual permet emprar l’ordinador com un sintetitzador de sons i imatges.  La novetat amb molts altres sintetitzadors és que pots personalitzar al teu gust tant les imatges ( 26 – que en son el nombre de tecles de l’ordinador) com el banc de sons ( que pots carregar online ), en qualsevol moment pots enregistrar les teves composicions audiovisuals i publicar-les . El programa “Improvisa” et proposa una sèrie de” demos “ per treballar o conèixer el programa amb música de Hip-hop , jazz,  clàssica o experimental , així com poetes i narradors. Els mètodes per a enregistrar sons o banc de sons poden ser diversos, tot i que hem treballat moltíssim a l’aula “ l’Audacity” o “Sound Forge”.  Per tal de conèixer aquesta aplicació , aquest és el tutorial , on també és pot descarregar amb pdf  , per tal d’aconseguir una bona manipulació amb diverses propostes de treball , les de secundària són: Concert Multimèdia , El teu entorn ( sons en mp3 i imatges que reprodueixin el teu entorn escolar: aula, classe, menjador, cuina, barri, botigues…), El viatge  ( creació de carpetes reals o fictícies  ( ciència ficció, somnis, fantasia…)) , Creacions urbanes – Hip-hop / Rap ( creació de carpetes musicals i imatges de músiques actuals com el hip-hop, tecno, house, rap, grunge…) , Poetes i narradors ( Creació d’àudios a partir del material sonor que es pot trobar a la web de “Viu la poesia” i alhora crear o generar poemes visuals entorn als textos ), Nosaltres son poetes ( Us conviden a fer de poetes , gravant les vostres veus i crear les vostres pròpies carpetes de sons , així com adequar les imatges que considereu més adequades a les vostres mètriques ). Per tal de recordar l’aplicació que suggereix la vostra imaginació, aquest és el seu link .

 Segons Verdi , no existeix ni la música italiana, ni l’alemanya, ni la turca, però si existeix la MÚSICA!, on s’entreveu l’essència de l’òpera romàntica que es mou entre l’expressió del íntim i del missatge col·lectiu. A principis del segle XIX , l’òpera italiana destaca per les obres de Rossini que redueix els artificis tant en el recitatiu com en el desenvolupament de l’acció. Les òperes de Donitzetti i Bellini es poden considerar ja plenament romàntiques pel seu argument que torna al tràgic, l’heroic (destí , amor, mort) i la grandesa de la invenció melòdica. L’evolució cap a la profunditat dramàtica i la veritat psicològica es desenvolupa amb la figura de Verdi, autor de una trentena d’òperes on sols dues tenen el tractament de bufes : un giorno di regno i Falstaff. Puccini desenvoluparà el realisme operístic i sols continuarà la tradició còmica amb Gianni Schicchi.  L’òpera alemanya fou la primera en desenvolupar el fet nacionalista, al 1821 amb  Der freischütz (el caçador furtiu) de Weber, obra independent dels models italians i francesos , portada a la màxima expressió amb R. Wagner, per a tal fi el llibret té tanta importància com l’equilibri entre text i música. Entre la rivalitat italiana i Alemanya, l’òpera francesa es desenvolupa amb els gèneres de “grand- òpera” i el drma líric, es desenvolupa sobretot amb la figura de Meyerber ( el qual ha practicat tant el singspiel alemany com l’òpera italiana en la seva joventut ), el drama líric té el moment culminant a partir de 1850 i les seves fonts son diverses mentre elles “la grand-òpera” i “l’òpera comique”. La temàtica evoluciona cap al realisme, així com l’abolició entre el seriós i el còmic , Gounod és el seu màxim representant. La segona meitat del XIX fusionarà els ideals romàntics amb les aspiracions nacionalistes contra les potències del moment. Prestigioses son les aportacions de Berlioz, Wagner, Verdi així com les contribucions de Mussorgski i Txaikovsky, Smetana i més tard el danès Nielsen i l’espanyol Granados. A finals del segle XIX i començaments del XX es cerca la veritat psicològica i el realisme de les situacions. La meva contribució aquest fascinant gènere és el treball d’una Webquest, on dona resposta a la fascinació del romàntic per la història antiga ( l’antic Egipte dels faraons), el belcantisme i virtuosisme de les veus així com la integració de l’orquestra simfònica com una veu més de l’espectacle, el qual ens donem compte de la seva grandiositat amb l’elaboració de la tercera activitat – prenent consciència de la gran quantitat d’oficis i persones que necessitem per a generar aquesta grand - òpera que Verdi va voler donar resposta a la inauguració del Canal de Suez , malauradament no es va poder estrenar per aquell esdeveniment i va ser substituïda per “Rigoletto” – La primera activitat dona forma a la fusió de cultures i la seva música i la segona recalca la importància del text en el format musical de l’òpera. Desitjo que sigui del vostre gust aquest treball anomenat – “Aïda, la força de la passió”. Per a tal de fer-vos 5 centims , aquest és el fragment més conegut - la marxa triomfal -