Leto és l’asteroide núm. 68 de la sèrie. Fou descobert per en Karl Theodor Robert Luther a Dusseldorf el 29 d’abril de 1861. És un asteroide gran del cinturó principal. El seu tipus espectral és de la classe S.
El mite de Leto:
En la mitologia grega, Leto és una filla dels titans Ceo i Febe i, en el panteó olímpic, mare amb Zeus dels bessons Apol·lo i Àrtemis. En la mitologia romana el seu equivalent és Latona. Amb la seva germana Asteria, va ser venerada com a deessa de la nit i alternativament de la llum del dia.
Zeus havia intentat violar la germana de Leto, Astèria, que es va escapar transformant-se en guatlla, llançant-se al mar i convertint-se en l’illa flotant Ortígia. Hera va perseguir Leto i va aconseguir que ningú no l’acollís excepte l’illa Ortígia, que estava deserta. Va tractar Hera d’impedir el naixement, prohibint que la seva filla Ilítia, deessa dels parts, que la atengués. Quan ja tenia Leto un retard de nou dies, van commoure amb els seus dolors els déus, que van fer que naixés primer Artemisa per ajudar la seva mare en el part d’Apol·lo. L’illa Ortígia va quedar fixada al fons amb quatre columnes, i va canviar el seu nom per de Delos, que significa brillant. Hera va aconseguir que Gea creés la serp Pitó perquè devorés els nens, però Apol·lo es va fer gran en només quatre dies i va matar la serp. Perseguits per Hera, Leto, Àrtemis i Apol·lo van arribar a un estany, i, quan anava la mare a donar de beure els seus fills, uns pagesos, instigats per Hera, van remoure l’aigua i la enterbolir amb el fang. Zeus els va castigar convertint-los en granotes. Apol·lo i Àrtemis van ser grans protectors de la seva mare, i van matar al gegant Tici per intentar violar-la.També la van defensar de les burles de Níobe, esposa d’Amfió, amb el qual havia tingut set fills homes i set femelles, i es burlava de Leto per la seva escassa descendència. Níobe va ser castigada a veure morir per les fletxes d’Apol·lo i Àrtemis tots els seus fills, excepte Cloris.
Quadre “Leto convertint els camperols de Lícia en granotes” de Johann Georg Platzer
APOD