Sant Jordi 2017: En les diferències de gènere i en la identitat sexual: què és natural i què és cultural? Autoria: West Coast

El que és natural és que existeixen dos gèneres; el masculí i el femení i, a més, el que podríem anomenar com a tercer gènere, que seria l’intersexual (i no hermafrodita). I també és natural, únicament parlant en l’aspecte biològic, que el cos d’una dona i el d’un home tenen la finalitat de procrear.

Però la part natural és totalment independent de la part cultural, és a dir, la identitat sexual no va necessàriament lligada al gènere arrel del qual la societat et classifica com a ‘’home’’ o com a ‘’dona’’ i tot el que això comporta, com per exemple el fet que una dona ha d’estar amb un home per la finalitat que se suposa que tenen, com he dit anteriorment o, com per exemple, els rols que ha d’adoptar una dona (cuinar, cuidar els nens i cuidar al marit) o un home (treballar, mantenir a la família, protegir a la dona, que és feble…) segons el patriarcat. O, com per exemple, el fet que quan un nen o una nena ( petits) té un amic del gènere contrari, automàticament se li fa la típica pregunta de ‘’que sou nuvis?’’ o ‘’ t’agrada?’’… així, ja t’estan imposant que per força t’han d’agradar les persones del sexe oposat, i que, per tant, mai podràs tenir un amic de veritat si no és del mateix sexe que tu. O, com per exemple, la distinció sexual que es fa des del moment en que se sap a quin gènere pertanyerà el fetus quan neixi, és a dir, si se sap que serà noi, automàticament l’habitació es pintarà de color blau, es comprarà roba blava o verda (mai rosa, per suposat), es compraran cotxes, ninots guerrers (mai barbies, per exemple) i, òbviament, no se li faran arracades al nàixer; i si se sap que serà noia, doncs més del mateix: habitació rosa, roba rosa claret, es compraran joguines com cuinetes, barbies,  i al nàixer, és clar, se li faran arracades ( que quedi clar que és nena!).

A tot això que he explicat anteriorment va lligat el tema de la transexualitat. M’explico: si des del moment en que naixem no ens classifiquessin com a dona o com a home, o no estiguessin establerts els rols que ha d’acomplir cadascun a la societat, no es faria la diferenciació de dir que tal cosa és de/per a nois i tal altre és de/per a noies, si no es fes cap d’aquestes coses, la transsexualitat no existiria, perquè les persones transexuals són aquelles que no se senten identificades amb el seu cos perquè tenen gustos contraris als que ‘’deurien’’ tenir segons el que han vist durant tota la seva vida. Si el patriarcat/societat entengués que ‘’gènere’’ i ‘’identitat sexual’’ no van lligats, cap persona se sentiria malament amb el cos al que pertany, perquè serien totalment lliures de decidir allò que els agrada i allò que no sense sentir pressió.

És molt fàcil entendre-ho tot ara que som grans, però això, als transexuals, els comença a passar quan encara no saben res de la vida, quan t’estan ensenyant que no vas pel camí correcte perquè no segueixes les normes que la societat imposa per força a les ments de tothom, i és aquí on sorgeix el problema, en l’educació, ja que no estàs deixant que una persona creixi lliurement, sinó que l’estàs imposant ideals propis del segle XX enrere.

Realment, tot és cultural, excepte els genitals amb els que neixes, que pot ser es l’1% que identifica al que és una persona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *