Al llarg de la història s’ha diferenciat la perfecció de la imperfecció ja que molts filòsofs i científics han volgut assolir-la. El perfeccionisme és la idea que la perfecció pot ser aconseguida, però que és la perfecció. La perfecció és la qualitat màxima que pot tenir un ésser o objecte el qual no té cap error, per tant per ser perfecte s’han d’evitar els errors. El problema apareix quan s’ha de diferenciar entre el correcte i l’erroni. Per tant la perfecció està sotmesa una sèrie de regles, lleis que la humanitat a anat creant des del principi de l’evolució. Així que allo perfecte no existeix sinó que és un concepte que l’ésser humà va crear per definir tot el que s’aïlla de l’ordinari, tot això que no pot despertar cap sèrie de dubtes. Per tant és un concepte abstracte inexistent que desperta l’esperit de aconseguir arribar el més lluny possible en la vida sense arribar mai al límit.
Jo estic d’acord amb tu, la perfecció no existeix,tot depen del punt de vista amb que es miri ,dels valors de la persona i de les circumstàncies que estigui vivint la societat en aquell moment.Per exemple ,en el segle passat la perfecció de la bellesa en una dona era diferent a la d’ara , abans el estereotip de la dona era un perfil de dona obesa i poc estilitzada i la d’ara és tot el contrari, contra més primes més maques.
Estoy de acuerdo contigo, no existe nadie perfecto, ni siquiera la perfección, no se ni porque se invento esta palabra. Pero ya que cada uno piensa de una manera diferente, de una manera subjetiva, muchas veces podemos creer que una persona o algo es perfecto y que otro piense todo lo contrario, nos intentamos auto convencer de que la perfección existe aun sabiendo todo lo contrario, que no existe! Cada uno tiene su punto de vista en estos aspectos, ya que muchos pueden pensar que una cosa esta mal y otros que esta bien, por eso surge el problema entre lo correcto y lo erróneo.
Estic totalment d’acord amb aquest comentari, ja que no existeix la perfecció. Si les persones no tinguessin errors, mai aprendrien a rectificar. La vida sense erros no tindria sentit, ja que sempre els estaríem evitant (cosa impossible). Com bé ha dit la meva companya Saray ara tenim unes perfeccions diferents a les que havans tenien les persones del segle passat.
Haig de destacar que la vida sense errors no tindria sentit, tots hem d’aprendre en els errors que anem cometent al llarg de la nostra vida, i sobretot saber rectificar.