Seré religiós o filòsof? (Autor:Alfredo Peña)

Des de que es va extendre pel món, el Budisme sempre ha estat causa de controvèrsia, tenint en compte que els límits entre filosofia i religió que hi són presents en aquesta corrent no estan ben bé delimitats.

El Budisme pretén, entre d’altres coses, la supressió definitiva de tot sentiment d’insatisfacció ja que la causa real i universal de la insatisfacció o frustració serien els desitjos, que alhora són productes de la il·lusió i la ignorància, una percepció errònia de la vida i de la existència d’un “jo”: quan això es duu a terme, la persona “desperta” i adquireix una nova percepció, real i satisfactòria. Des d’aquest punt de vista, el budisme és una filosofia ja que té sentit, o més bé, és raonable dir que si no volem una cosa no patiríem si no la tinguéssim.

Tanmateix, l’argument que defensa el Budisme com a filosofia es basa en el fet que el Budisme és menys dogmàtic que la majoria d’altres religions. Aquest argument, però, ignora el misticisme: l’experiència íntima i directa de la persona amb la Última Realitat l’Absolut…Déu. El Budisme és molt místic i el ser místic pertany més a la religió que a la filosofia; mitjançant la  meditació, Siddartha Gautama (Buda) va experimentar la vertadera Existència entre el subjecte i l’objecte, un mateix i l’altre, vida i mort. L’existència enlluernadora o sine quan non del Budisme, ens fa pensar que és una religió.

Aleshores quant a la pregunta que si és filosofia o religió, jutjo que és una filosofia més que una religió (i que consti que amb això no estic afirmant que no tingui cap tret de la religió) ja que hi és absent la fe (Què hem de creure sense qüestionar en el Budisme?), no hi ha contigut irracional (ja ho he dit abans, és racional deixar de voler una cosa per tal de no patir per ella), no hi ha cap deïtat o profeta (Atenció! No s’ha de confondre a Buda amb un profeta o un déu; ell només va difondre les seves creences, o millor dit: la seva filosofia) i no troba d’explicar l’origen del món, sinó els sofriments. Així mateix, si que intenta estudiar la nostra realitat des d’un sentit més ampli, les tesis Budistes són racionals i no es necessita de proves observables i no ha de ser necessariament pràctica (totes característiques dels coneixements filosòfics).

 

7 comentaris a “Seré religiós o filòsof? (Autor:Alfredo Peña)

  1. Si no recordo malament, el Budisme el defineixen com a una religió no teista (no mencionen la creença cap a una divinitat creadora o déu absolut) perteneixent a la família dhármica. Dharma és una paraula polisèmica i d’una de les llengues clàsiques de L’india. Té com a definicions: “virtud”, “conducta adecuada”, “llei natural”, “orde social” o “religió”. Si partim d’aquí, podríem dir que el Budisme pot ser qualsevol d’aquestes definicions.

    Ara bé, en que es basen per dir que és una religió? Malgrat que el Budisme té un gran nombre de escritures i pràctiques, el nucli del Budisme, les “Cuatre nobles veritats” i el “Noble camí óctuple”, són distinguides de de la religió per no tenir menció alguna de déus o alguna noció de veneració a alguna deitat. Són purament étiques i meditatives directrius basades en les veritats del sufriment psicològic degut a la impermanència.

    Llavors, la nostra opinió, basant-nos en les proves anteriorment postulades, sería que el Budisme no és una religió en si mateixa i tampoc una filosofia. Creiem que està en un pas intermig sense definició pròpia encara. Trobem que no és una religió perquè les tesis budistes són totalment racionals i, com bé a dit el nostre company Alfredo anteriorment, no es necessita de proves observables però per l’altre banda, és molt místic i aquesta qualitat pertany a la religió

  2. En primer lloc, crec que el concepte de “Budisme”, o qualsevol altre tipus de concepte, no pot estar en un punt intermig, és a dir, o està establert en l’apartat de “Religió” o en l’apartat de “Filosofia”, per tant no estic molt d’acord en l’opinió del meu amic Javier.

    Puc dir, que la meva opinió és similar a la del meu company Alfredo, penso que el “budisme” no és cap religió, encara que els monjos orientals ho afirmin, penso que és una manera de vida (acapara tota una sèrie de pensaments els quals es fan servir diàriament, són útils en determintants moments de la nostra vida…) una ciència de la pròpia ment…
    Bàsicament, opino que és una filosofia, per les aportacions del seu argument, ja que el “Budisme” és racional, no hi ha cap unió amb Déu…
    Per tant, aquesta és la meva opinió.
    Resumidament:
    Definició breu. RELIGIÓ –> Unió amb Déu.
    Definició breu. FILOSOFIA –> Pensaments (creençes) propis.
    Resultat. BUDISME –> És filosofia. Hi han un munt de pensaments (creençes) i, (no hi ha Déu, per tant no potser religió).

  3. Estic a favor de l’idea de que el budisme és una doctrina filosòfica.
    Tot i que és veritat que es pot distingir amb una religió per la misticitat i la búsqueda de la pau, el budisme el que busca és la felicitat i satisfacció en vida, mentre que altres religions com la cristiana o musulmana entenen per vida el pas on t’has de sacrificar per obtenir una vida millor en un més enllà.
    EL fet de implicar un tipus d’accions i costums també ens pot confondre, pero el budisme també implica uns pensaments específics, que son més personals per, com bé explica en l’article Alfredo, arribar a una realitat satisfactòria, pensaments que a més són raonables.
    Aquest motiius, i el fet de que el budisme no disposi d’un Deu o profeta, fan que estigui d’acord amb l’opinió de l’Alfredo i l’Adrian.

  4. No opino així. Si diem que el Budisme vol ser el camí, la manera d’arribar a comprendre el nostre ser, a nosaltres mateixos i afrontar la vida, els dilemes o problemes que la vida ens planteja… No podría ser un tipus de psicoteràpia? Existeix desde fa milers d’anys, per tant, no podríem trobarnos amb la psicoteràpia més antiga de l’Humanitat?

    Adrià, això vull dir amb punt intermig. Potser ens equivoquem en pensar que només pot ser filosofia o religió…

  5. Si, Javier, tens raó, hi ha un munt de conceptes en els quals podem capficar el “Budisme”, no tan sols la “filosofia” i la “religió”…
    Per donar-hi possibilitats, també estic d’acord amb tu quan dius que podria ser una “psicoteràpia”…
    De totes maneres, sigui una “filosofia” més, una “psicotèrapia”, o coses similars, segueixo en la mateixa opinió de que el “Budisme” no és cap “religió”.

  6. El Budisme per mi son les dues coses però més tirant cap la filosofia, ja que te un argument o simplementuna resposta per dir en que consisteix (vida millor, felicitat, sentir-te be amb tu mateix) son una de les qualitats que té i a mès que no tenen cap ésser omniponent o tenen que seguir les pautes que recomana el dèu que en aquest cas no es així.
    Solament tenen que viure “sense pecats” o no tenir maltat per viure millor en el mès enllà,però tenen moltes opinions o creençes això no vol dir que siguin politeistes.

  7. Estic molt d’acord amb tu. M’ha agradat molt com has tractat aquest tema ja que jo mai m’havia parat a pensar en que el budisme podria ser més filosofia que religio, bueno, jo ja penso que es només filosofia, perqué es veritat que no tenen un esser diví en el que creure, la fe es absent i que es centren en el sofriment, en la realitat de la vida i la religio es tot el contrari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *