Terrorisme lingüístic. Autora: Arantxa Chicharro

Anys i anys d’escoltar barbaritats i com a detonant un simple comentari que va fer el professor de filosofia a l’article del meu company Antoni Merino m’ha aportat els ingredients necessaris per crear aquest altre. Parlaré de terrorisme com ho va fer en Toni, però d’un altre tipus de terrorisme, del qual els crims passen desapercebuts tot i fer també molt de mal a la societat… Parlo del terrorisme lingüístic!
A tothom por escapar-se-li alguna falteta, però em sembla exagerat a quins extrems arriba alguna gent que aconsegueix ferir la pobra oïda de qualsevol que els escolti parlar.

I és que senyors, “me se” sona a les orelles d’algú amb una mica de cultura com un guix que grinyoli a una pissarra.No teniu “agüelos” ni “abis”, i no ho dic perquè hagin mort. I no sé si el diccionari ha acceptat el terme “asín”; tot i això no podria sonar pitjor.
Ei, no només parlo d’alumnes. Parlo de persones adultes amb una suposada carrera que no tenen consciència de que allò que anomenen “hombrus” són espatlles, i que aquella part del cos que creien que era la seva “espatlla” ara resulta ser la seva esquena.
Aquests errors poden arribar a ser anecdòtics i fer-nos pensar que més aviat que un problema d’incultura el que tenim davant nostre és un problema de barbarismes, un darrere l’altre. I és que juro i ho poden ratificar alguns companys meus que un docent va escriure “sensa” a la pissarra sense entendre per què de sobte esclafíem a riure, igual que tampoc entén la raó que ens fa amagar el cap o tapar-nos la cara quan se li escapen algunes perles com ara “aparat”, “ensamen”, “actividat” o alguns canvis de gènere bastant peculiars. Els seus ex-alumnes sempre el recordaran. El problema és DE QUINA MANERA el recordaran, com quedarà aquest mestre a la seva memòria. Veieu el que vull dir?
Per què es queixa? Tant greu és que cometem faltes d’ortografia?, us preguntareu.
Bé, crec que la nostra manera d’escriure i parlar és un clar indici del nostre nivell cultural. No és difícil aconseguir un bon nivell (¡ahora usted también puede hacerlo!). Llegint bastant (tot i que sembla que tret de les lectures obligatòries…) les faltes ortogràfiques disminuiran. Està clar que cadascú pot utilitzar el registre que li vingui en gana i parlar com vulgui, però ha d’acceptar les conseqüències que aquestes decisions els portaran, com ara una imatge pobra sobre el nivell cultural, educatiu… d’un mateix.
I és que crec que és important tenir un bon nivell perquè a l’hora de conèixer algú o a una entrevista de treball, allò que es veurà no serà si som bons treballadors o magnífiques persones, sinó si la nostra cultura (que es pot veure d’un cop d’ull quan hom parla) és pèssima o no, i sobretot si ens trobem a una entrevista la nostra manera de parlar dirà molt de nosaltres i pot arribar a ser crucial a l’hora de que els entrevistadors prenguin certes decisions.

8 comentaris a “Terrorisme lingüístic. Autora: Arantxa Chicharro

  1. Cagun dena! un altre comentari.

    3…2…1… ¡ya!

    Aquest cop no me’l podràs censurar. Arantxeta Arantxeta (que mal que sona, en el nom de Moisés i el seu sentit de l’orientació), has comès un error: a la cuarta linea de l’article has escrit -por- en comptes de -pot-, suposo que se t’ha escapat el dit (o com diria algun profe “el dedu”). Jajajajaja.

    Bromes apart, considero que les faltes ortogràfiques son problemàtiques quan les utilitzem com a norma d’ús. Tots diem barbaritats algun cop a la nostra vida (jo a l’examen de Tirant Lo Blanc vaig escriure “alinyar” en comptes d'”amanir”).

    El teu articles es força bo i aprofito per dirigir-me al profe. Quan tingui una mica de temps després dels examens penso escriure un article genial que us deixarà bocabadats. ^^

    -Fi del comentari-

  2. Crec que és pitjor no saber comptar que no saber escriure, perquè jo no diria que és la quarta línia sinó la sisena. Què fas al tecnològic amb aquest hàndicap?

    Já!

  3. A mi em surt a la quarta, no és culpa meva que el teu ordinador sigui així…

    I saps de sobres perquè estic al tecnològic, pero molestar-te dos “añs”
    més ^^

    Percert, quin éxit te aquest comentari, e?

    Fins aviat, amants de la filosofia

  4. A l’últim comentari fes un canvi a:
    comentari=article. Tindrà més sentit.

  5. Certament no entenc com poden haver-hi persones que diguin la paraula “hombrus” i no espatlles o en comptes de dir genoll diuen “rudilla”, potser no sóc el més indicat per dir-ho, però això demostra una gran carència de vocabulari. Ara només falta que ens anomenem “catalanus”.

    Per cert, a mí la paraula em surt a la quarta línia:

    Vots de moment: 3

    Vots a favor de la 4ta línia = 2 vots.

    Vots a favor de la 6ena línia = 1 vot.

    Sistema actual: Democràtic.

    Conclusió: L’Arantxa i jo guanyem per un vot al Kiko (Tenim el 66,66% dels vots).

    Muahaha = Riure malèvol.

    Podeu visitar el meu blog si us ve de gust: http://benditaincoherencia.blogspot.com (Propaganda descarada)

  6. Una vegada a la televisió vaig sentir que un noi amb aspecte de ser molt culte va anomenar als catalans “catalanenses”, i veient com parlen certs professors (que no rectifiquen, suposo que perquè és de savis) no em sembla rar que una persona qualsevol digui aquestes barbaritats.

  7. Hola Arantxa!!
    El teu article em sembla interesant, però crec que t’ ho prens molt seriosament.
    A veure jo estic d’ acord amb tu en que algunes persones al parlar i a l’hora d’ escriure cometen vertaderes barbaritats, però tu també, penso, que has de comprendre que no totes les persones han tingut l’ oportunitat de rebre una educació bona o simplement no l’ han tingut.
    Jo crec que aquestes persones si parlen malament, posiblent no ho facin volent, si no que cometen errors perquè com ja he dit abans no han tingut l’ oportunitat de rebre com tu i com jo una educació, perquè s’ han tingut que posar a treballar molts als 12 o 13 anys.
    Per altra banda si que et dono la raó, en que joves de la nostra edat cometin errors tan greus com els que has esmentat o que aquests errors els cometin alguns professors.

    Apa, adéu!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *