L’avaluació d’aquest projecte té diferents moments:
– En primer lloc partim de l’observació a l’aula on es detecten les dinàmiques de grup, el treball en equip, l’empatia entre els iguals i l’aportació de cadascun dels alumnes.
– En segon lloc es té en compte les diferents tasques que realitzen a nivell individual i en petit grup.
– Finalment s’avalua l’exposició que s’ha preparat cada grup on expliquen tot el procés del projecte i s’evidencia els continguts que han adquirit.
Per poder fer més real aquest projecte es va demanar la col·laboració d’una protectora per poder explicar en primera persona quines són les tasques que realitzen i quines necessitats tenen. D’aquesta manera, els nens i nenes podrien explicar a les persones que els anaven a visitar a la fira quina finalitat tenia la recollida de diners. A més a més, tot aquest treball els va servir per adonar-se de la importància dels actes de les persones envers els animals domèstics i quin hauria de ser el comportament al respecte.
CAMPANYA SOBRE L’ABANDONAMENT DELS ANIMALS
Els alumnes de 2n van tenir la iniciativa d’organitzar un mercat on vendre algun producte per tal de recollir diners i poder-los oferir a una protectora d’animals.
Aprofitant que a l’escola disposem d’una impressora 3D, els alumnes van preguntar si hi hauria la possibilitat d’imprimir alguna cosa relacionada amb els animals. Buscant per internet vam trobar uns gossos per recolzar el mòbil i un altre per guardar els auriculars.
Cada dia hi havia 2 responsables per anar a posar a imprimir i recollir les figures (acompanyats d’un adult), fer el recompte de les figures impreses i calcular a l’hora que acabaven les següents.
A més a més, a nivell d’aula van haver de posar-se d’acord en quin preu posarien, quins vals de regal fer i com demanar permís a l’ajuntament per poder tenir una parada a una de les fires del poble.
A partir de l’interès dels alumnes per saber què els passava a aquells animals que la gent abandonava i ja no cuidaven a casa es va parlar de les protectores d’animals i les seves funcions. Els nens i nenes van motivar-se per poder trobar una solució per ajudar a una protectora i fer una recollida de diners.
Totes les tasques a realitzar emmarcades dins del projecte es duen a terme en petit grup. Cada dia hi ha un capità diferent per poder donar l’oportunitat de reforçar l’autonomia personal i l’emprenedoria. L’objectiu principal és l’aprenentatge cooperatiu que obtenen treballant conjuntament i, com a resultat final, l’adquisició d’una sèrie de coneixements amb un significat pròxim a ells.
La figura del docent intervé per poder dinamitzar les activitats proposades i guiar-los per no obrir molts fronts que no siguin assumibles per manca de temps. En els moments on hi ha moltes idees en ment per poder anar desenvolupant s’utilitza la votació per decidir entre tots quin és el camí més motivador i més interessant per a la majoria dels alumnes.
Som una escola que parteix de zero en quant al treball per projectes pròpiament dit. En algunes ocasions s’han dut a terme experiències d’aquesta metodologia però no és la línia d’escola que tenim marcada. Així doncs, amb el grup impulsor ens vam anar reunint per poder debatre la seva implantació en el nostre centre.
Les sessions de les trobades de XCBT ens han servit per poder exposar alguns d’aquests dubtes i poder tenir resposta de companys i companyes que ja en tenen més experiència.
Les mestres d’educació infantil han estat les capdavanteres en iniciar-se amb alguna experiència de treball per projectes aprofitant l’entorn, la família i el joc. Donada la manca d’experiència en aquest àmbit hem seguit un model més guiat (model locomotora).
Al mateix temps s’ha iniciat un treball per projectes a la SIEI a partir de l’ambient de la botiga.
Espontàniament es va iniciar un treball per projectes a l’aula de 2n a partir del treball dels animals i l’abandonament d’aquests.
L’escola Mare de Déu dels Socors està situada a l’interior de la Selva. És una escola pública de doble línia, excepte l’actual curs de 3r que està triplicat. La majoria de grups són molt nombrosos. Actualment acull a uns 450 alumnes aproximadament.
Ens considerem una escola respectuosa amb els models pedagògics que s’han dut a terme i que funcionen tenint en compte el nostre context. Malgrat tot, estem oberts a descobrir noves experiències i projectes d’innovació pedagògica que s’adaptin a les necessitats que genera el nostre entorn.
En l’avaluació del projecte es tenen molts aspectes en compte.
Es fa una avaluació per part de la mestra a l’inici, durant el procés i al final. Aquesta avaluació es fa a partir de l’observació d’aula, que permet detectar punts forts i dificultats en els diferents tipus d’activitats i agrupaments. Cal destacar el paper del docent com a guia, que ajuda a reconduir les situacions d’aprenentatge on es requereix la seva actuació de manera més explícita. Els alumnes també fan autoavaluacions en algun moment del procés on se’ls demana com han participat en la realització d’algunes activitats concretes i si creuen que han assolit els objectius proposats. Quan els companys fa la seva exposició, es fa una coavaluació per part dels altres companys per detectar aspectes forts i fluixos.
Al llarg del projecte utilitzem una metodologia molt diversa depenent de les activitats realitzades.
La pregunta inicial es fa amb tot el grup classe i s’obre un petit debat de tots els alumnes
La realització de la pluja d’idees per poder respondre a la pregunta inicial, es fa de manera individual on cada alumne pot anar fent la seva aportació en un racó de l’aula.
Es van a buscar llibres a la biblioteca de Porqueres per poder tenir més informació i utilitzem la tècnica cooperativa 1,2,4 per escollir un llibre interessant per cada quatre alumnes.
Per treballar els conceptes que han sortit a la pluja d’idees es fan grups heterogenis d’investigació. Cada grup ha de buscar la definició i les característiques dels elements que han sortit.
Es fa una petita exposició oral als companys del que hem après amb els grups d’investigació.
En la realització de la maqueta de la nau espacial es fan grups lliures.
Per a la realització del mural del que hem après de l’univers es fan grups d’experts on primer es fan experts en un aspecte de l’univers i després d’ajunten els experts per fer el mural complert.
Aquest projecte parteix d’una pregunta que fem les mestres. La fem als alumnes de segon a l’inici del tercer trimestre, pocs dies abans d’anar de colònies.
Un dia, tot mirant a la finestra els hi preguntem: Què hi ha al cel?
Aquesta pregunta obre un munt de respostes i noves preguntes. És igual el cel de dia que el de nit? Què hi ha de dia? I de nit?
Aprofitem l’activitat per fer observacions al cel durant el dia, demanar-los que observin el cel quan és fosc, el mirem quan som de colònies…
Es tracta d’un projecte amb un model de programació força obert. Tenim clars els objectius i els continguts que volem treballar però anem seguint els interessos i motivacions dels alumnes. Els productes finals son: Una petita exposició oral del que hi ha al cel i l’elaboració d’un mural sobre l’univers i una maqueta d’una nau espacial que fan els alumnes repartits en diferents grups.
La temporització del projectes és d’unes 4 setmanes. Es treballa unes 3 sessions per setmana utilitzant diferents hores i agrupaments depenent de les activitats.
Després d’haver rebut la carta de l’Eudald Carbonell, que ens ha servit de punt de partida , hem tingut curiositat per saber com va aparèixer l’ésser humà a la Terra. El que fem primer és deixar una estona per generar hipòtesis individuals, després les posem en comú amb la resta del grup i finalment establim una hipòtesis col:lectiva. Ara ens toca comprovar-la i ho fem a través de la visualització d’un fragment del documental “Los origenes de la humanidad: la odisea de la especie”.
Un cop hem conegut els primers primats que van baixar dels arbres de la Sabana, comparem la seva imatge amb la dels homes actuals i cerquem semblances i diferències entre uns i altres ( alimentació, formes de caminar, vestimenta, llenguatge … ). Aquesta activitat la fem primer en petit grup , recollint la informació per escrit en un full. Després es posa en comú amb la resta de la classe i es recull la informació generada.
Arribats a aquest punt, ens toca conèixer com van viure els primers pobladors de Banyoles. És per aquest motiu que visitem el Poblat Neolític de la Draga. Allà ens expliquen com s’hi vivia: les cabanes, la ramaderia, l’agricultura, les feines quotidianes … També aprenem a fer ceràmica, a moldre blat i a tirar fletxes amb l’arc.
Aquesta visita ens ha despertat la curiositat per saber com és la feina d’un arqueòleg. És per això que convidem a en Pau Martin, arqueòleg i actualment professor de l’IES Brugulat de Banyoles, per tal que ens ho epliqui ( en què consisteix aquest ofici, com és el dia a dia en una excavació … ).
Ja portem unes quantes sessions generant i obtenint molta informació i ara toca organitzar-la i interioritzar-la. És per això que se’ns acut fer una reproducció en forma de maqueta, i utilitzar el llenguatge plàstic per integrar aquests coneixements. Estem a prop de definir el producte final d’aquest projecte!