PROCÉS D’IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE

Aquestes són les imatges de recull de com cada cicle ha anat desenvolupant amb l’alumnat la part del projecte. Cada cicle ha escollit una tasca amb una persona de l’Equip Impulsor a càrrec de la feina. Les tasques s’han repartit així:

  1. EI: busquen l’espai comfortable i fan votacions per quin serà el definitiu.
  2. CS: medeixen l’espai i fan un plànol a escala de l’espai.
  3. CM: busquen les millors fórmules per poder complimentar aquest espai.
  4. Equip Impulsor: fan la comanda del material
  5. CI: preparen els flyers de l’espai i la festa d’inauguració.

METODOLOGIA UTILITZADA

La metodologia marc utilitzada per portar a terme les activitats que hem fet entorn del Projecte “espais comfortables” ha estat el Treball Cooperatiu. Després de la formació interna de Claustre que vam realitzar durant el primer trimestre i part del segon en el marc del projecte erasmus ka101 “Working as a Chipset”, al professorat els ha semblat que era una gran manera d’agrupar els alumnes per portar a terme aquest Projecte transversal d’escola.

Partint dels interessos dels alumnes per la creació d’espais als passadissos, els equips de cicle van decidir fer grups mixtes de cicle (barrejant el primer i el segon grau de cada cicle i en el cas d’infantil p3-p4-p5).

El resultat ha estat alumnes molt motivats per un Projecte que es convertirà en una realitat, si el temps ens ho permet, aquest mateix curs.

Avaluació del projecte “L’aigua” (INS Pla de l’Estany)

L’avaluació té en compte tant el treball de l’alumnat com una avaluació del propi projecte per part del professorat i alumnat.

L’avaluació de les tasques dels alumnes es realitza amb les eines següents:

  • Com avaluem la realització del projecte (procés) i el producte final? Com plantegem l’avaluació formativa?
    • Es ponderen diferents elements de la forma següent
      • 10% actitud a l’aula i durant la sortida
      • 20% planificació del propi grup i seguiment del treball
      • 40% contingut del treball
      • 30% presentació oral:
        • 20% per part del professorat
        • 10% per part dels companys
    • El seguiment dia a dia permet orientar la tasca de l’alumnat
  •  Com intervenen els alumnes en la seva avaluació i valoració del projecte?
    • En l’exposició oral, els grups coavaluen a partir d’una rúbrica
    • Es fa una enquesta per valorar el conjunt del projecte
  • Usem la carpeta d’aprenentatge com a recurs d’avaluació?
    • Sí, es fa servir un sites
  • Amb quines evidències avaluem si els aprenentatges són significatius? A través de quins instruments o dinàmiques es poden tenir evidències dels aprenentatges?
    • Com  a element fonamental es fan servir rúbriques, concretament per a la planificació i seguiment del treball que fan els propis grups, per avaluar el contingut del treball, per avaluar la presentació oral
  • Com avaluem el treball en equip? Com obtenim dades individualitzades tot i que els alumnes treballin en equip? Tenim en compte diferents elements:
    • el professor posa una nota de seguiment del treball i d’actituds a cada hora
    • coavaluació de funcionament del grup
    • coavaluació de l’exposició oral
    • el professorat avalua el producte final de l’equip
  • Es plantegen activitats conclusives perquè els aprenents reconstrueixin el seu procés o recorregut: “on era a l’inici i on sóc ara?”
    • A cada activitat els alumnes es plantegen uns objectius que després es valoren amb el professorat (sobretot grau de compliment i plantejament dels dies següents).
    • L’exposició oral és un mecanisme de presentació del treball realitzat on es planteja explícitament com ha funcionat el grup:  tenen en compte les dinàmiques de grup, el treball, etc. 
    • Amb l’exposició oral tots els grups aprenen dels altres perquè els temes són diferents vessant del tema central, que és l’aigua
  • Com emplenem els informes d’avaluació? Com plantegem la qualificació del projecte / versus qualificació de la matèria/es? Per a què serveix aquesta qualificació? Podem negociar amb cada alumne el significat de la nota, dins el seu procés personal d’aprenentatge? 
    • La nota del projecte consta com  a crèdit de síntesi.
    • Amb els nous butlletins de qualificacions, la nota dels projectes repercutirà a la nota de les matèries.
    • Amb la coavaluació, l’alumnat participa del procés d’avaluació.

Per altra banda, l’equip docent avalua el projecte a través de:

  • Avaluació del projecte i propostes de millora.
  • Enquesta a l’alumnat.

Producte final, projecte “L’aigua” (INS Pla de l’Estany)

El producte final del projecte, des del punt de vista material, és una presentació que el grup elabora amb els materials que ha estudiat al llarg del treball de síntesi. El tema ha d’estar degudament contextualitzat i explicat, ha d’incloure alguna de les principals conclusions i la bibliografia i/o webgrafia utilitzada, i material gràfic per a fer més entenedora l’explicació.

Aquest producte serveix de base per a l’exposició oral que han d’oferir a la resta de companys i companyes, per explicar-los allò de fonamental que han après al llarg del treball.

Implementació del projecte “L’aigua” (INS Pla de l’Estany)

Aquest projecte es a dur a terme durant el mes de març, al segon trimestre, i va ocupar el conjunt d’hores de tota una setmana, amb implicació de tot l’equip docent.

Amb grups formats com s’explica a l’apartat de metodologia, l’alumnat disposa d’un google sites a partir del qual es plantegen tasques de diferent nivell de dificultat i de resolució diversa (artística, tecnològica, escrita, etc.). En cada repte hi ha uns links que orienten l’alumnat en la cerca de la informació necessària per a resoldre els reptes, i aquests es complementen amb la visita in situ d’infraestructures fonamentals en la història dels usos de l’aigua, que aporten una perspectiva pràctica i material als recursos virtuals que són el punt de partida.

Cada grup treballa específicament un tema, que serà compartit amb la resta en el producte final.

sdr

Metodologia del projecte “L’aigua” (INS Pla de l’Estany)

El projecte s’estructura a partir d’un conjunt d’objectius explícits que cal atènyer a partir de les diverses tasques a realitzar. Alguns d’aquests objectius són comuns a tot treball de síntesi i altres són propis d’aquest. Tots plegats són els següents:

Objectius generals d’un Treball de Síntesi

  • Adonar-nos de la necessitat de conèixer diferents àrees per treballar amb certa profunditat un tema.
  • Cercar informació, analitzar-la i sintetitzar-la.
  • Adonar-nos que som capaços de treballar de forma autònoma.
  • Descobrir com podem portar a la pràctica el que hem après a classe.
  • Veure i valorar la importància del treball en equip.
  • Comprovar que totes les aportacions dels membres del grup són importants.
  • Demostrar responsabilitat i bon comportament en totes les activitats i sortides.
  • Potenciar la creativitat.
  • Ser capaços de presentar els treballs amb pulcritud i puntualitat.
  • Saber exposar oralment el procés i els resultats del nostre treball.

Objectius d’aquest Treball de Síntesi

  • Promoure una actitud d’interès i respecte vers els ecosistemes hídrics.
  • Prendre consciència de com s’han modificat els usos de l’aigua al llarg dels anys i com n’ha variat el seu consum.
  • Reconèixer la necessitat de la depuració i la potabilització de l’aigua.
  • Identificar els diferents esports aquàtics, tipus d’aigua, entorn i material necessari per a cadascun.
  • Reconèixer la importància de l’aigua com a font d’energies renovables.
  • Reconèixer l’aigua com a font d’inspiració i de bellesa.
  • Comprovar que l’aigua crea conflictes entre regions.
  • Valorar la importància de l’aigua a Banyoles.

Aquests objectius es volen assolir a través del treball amb diverses metodologies, que, sintetitzades, són les següents:

  • Tasques realitzades en equips de treball amb rols clars per a cadascun dels seus membres, amb l’objectiu de potenciar la capacitat de coordinació i l’autonomia de l’alumnat. Els equips de treball són heterogenis, i tots han d’incloure nois i noies i alumnat de grups classe diferents.
  • Activitats que potencien la recerca i tractament d’informació a partir de reptes de diferents nivells de dificultat.
  • Visita in situ a infraestructures clau dels usos històrics i actuals de l’aigua: la potabilitzadora de Montcada i Reixach i la Casa de les aigües de la mateixa població -antiga central d’extracció i bombejament d’aigües del cabal subterrani del riu, construïda el 1878 i en funcionament fins el 1989.
  • Realització d’un producte final que potencia la capacitat de síntesi i de comunicació de l’alumnat.

sdr

Producte final

El proyecte va començar amb una invitació a participar del Premis Colldegria de La Cellera de Ter (uns premis cinematogràfics ficticis en principi). El resultat del projecte ha estat l’elaboració d’una pel·lícula, amb tot el que representa.
Ara ja tenim la pel·lícula a punt per presentar-la als Premis Colldegria!!!

[youtube]https://youtu.be/BwBGQ9ygK6Y[/youtube]

BUSQUEM UN NOM

Amb el grup impulsor hem decidit utilitzar un procés participatiu per trobar un nom al nostre projecte. Al passadís de l’escola hi hem posat un espai on els alumnes poden escriure les seves propostes lliurement. Han sortit uns comentaris molt bonics que demostren com s’estimen l’escola els nostres alumnes.

AVALUACIÓ DEL PROJECTE

L’avaluació del projecte ha estat formativa i continuada. S’ha utilitzat l’observació directa, el dossier d’aprenentatge, les rúbriques, l’autoavaluació i la coavaluació.

RECULL FOTOGRÀFIC DEL PROJECTE

A més de l’avaluació dels/les alumnes s’ha fet una avaluació de tot el procés: programació, elaboració i grup de treball. La valoració és molt positiva i ens encoratja a seguir treballant per projectes. Sabem que encara estem en un procés d’aprenentatge i per això, de cares al curs vinent, farem un curs dins del Pla de Formació de Zona, per ajudar-nos en aquest procés de canvi.