AVALUACIÓ

Una de les evidències per saber si el que s’ha après ha estat significatiu, és quan veus que els alumnes han estat capaços de transferir el que han après a un altre grup d’alumnes.

Prèviament es va acordar amb els alumnes el que s’avaluaria:

-observar els animals detingudament i amb cura

-inquietud per realitzar descobertes

-saber completar un fitxa tècnica d’una espècie d’animal

-respectar i mostrar actitud col·laborativa en el treball en grup

-saber transmetre el que s’ha après a un altre grup d’alumnes

Els alumnes han utilitzat rúbriques individuals d’autoavaluació i coavaluació. Els mestres tenien també altres rúbriques per avaluar els alumnes i el funcionament dels grups d’experts.

Els alumnes han recollit en una carpeta d’aprenentatge els aspectes treballats en el projecte.

Els alumnes han utilitzat rúbriques individuals d’autoavaluació i coavaluació. Els mestres tenien també altres rúbriques per avaluar els alumnes i el funcionament dels grups d’experts.

Els alumnes han recollit en una carpeta d’aprenentatge els aspectes treballats en el projecte.

 

PRODUCTE FINAL

Es van confegir uns murals informatius al pati de l’escola per tal que tots els alumnes coneguessin els diferents animals que ens podem trobar al pati o fora d’aquest.

 

 

 

 

Les famílies setmanalment han estat informades a través de les xarxes socials: facebook, instagram, twitter i web del que s’anava treballant.

Tot l’alumnat s’ha emportat una carpeta d’aprenentatge amb tot el que s’ha après i un diari on explicaven el que han fet en totes les sessions i també les sensacions que han experimentat durant el procés d’aprenentatge del projecte.

METODOLOGIA

Les activitats/tasques plantejades van estar pensades normalment per fer en grup per tal de treballar de manera cooperativa. Es van formar grups de treball i el professorat va intervenir en la formació d’aquests. Però a vegades també es va treballar en parelles o de manera individual o bé a casa.

 

 

 

 

 

 

Un dia vam sortir tots al pati per observar-lo i vam fer una pluja d’idees de tots els possibles animals que crèiem que hi podíem trobar. Van sortir molts animals!

 

 

 

 

 

 

-Abelles

-Tórtores

-Formigues

-Ocells

-Marietes

-Papallones

-Gats

-Llagostes

-Sargantanes

-Ratpenats

-Escarabats

-Vespes

-Grills…

Els vam anar apuntant i després ho vam posar en comú i els vam classificar. Vam veure que hi havia animals que pertanyien a diferents famílies.

Després vam treballar en grups i ho vam fer a través de grups d’experts heterogenis. Es va demanar que cada grup d’experts treballés sobre un grup d’animals. Prèviament però vam aprendre a fer una fitxa tècnica d’un animal concret, de manera conjunta, en aquest cas de la tórtora trobada al pati.

 

 

 

 

 

 

 

 

Finalment, ja vam poder investigar amb cada grup d’experts els diferents grups d’animals que existeixen, tant els que trobem al nostre pati com els que no: peixos, ambifis, mamífers, rèptils i ocells.

PLANIFIQUEM

Un matí, durant l’entrada dels alumnes a l’escola, els nens i nenes van trobar una tórtora al mig del pati.

 

 

 

 

 

 

 

Això va ser un fet casual però als mestres ens va anar molt i molt bé perquè a arrel d’aquest fet vam poder iniciar el nostre projecte d’una manera molt natural que no teníem prevista però que ens va anar molt bé i ens hi vam llençar.

Els alumnes es van començar a fer preguntes i hipòtesis del per què aquella tórtora estava allà.

-Què hi fa aquí al pati?

-Per què no marxa espantada amb tants nens i nenes que té al voltant?

-La podem tocar i agafar?

-Està ferida?

-Pot volar?

-Té por? està espantada?

-Li hem de buscar menjar?

-Ha caigut del niu?

-No sap volar?

-Què hem de fer amb ella?

-La deixem al pati?

-Com la podem ajudar?

Després de parlar una bona estona, entre tots es va decidir que potser algú de fora l’escola ens podia ajudar i van sortir propostes:

-Cuidador d’animals?

-Veterinari?

-Agent rural?

I finalment vam consensuar trucar als agents rurals i vam cercar al google el telèfon perquè ens diessin quin protocol havíem de seguir amb l’animal. La seva resposta va ser immediata i de seguida va venir un agent rural a l’escola, en Josep. Ens va felicitar perquè quan ens trobem un animal en un espai públic que necessita ajuda el millor que es pot fer és preguntar als agent rurals. Ens va dir que no podem agafar mai un animal que pot estar ferit sense guants, perquè potser l’animal porta microbis o bé nosaltres mateixos n’hi podríem passar a ell.

Ens va explicar que la tórtora s’havia quedat sense cua segurament perquè un gat l’havia mossegat i és per això que la tórtora no podia volar. Va dir que se l’emportava i que farien tot el possible per ajudar-la, però també ens va dir que podria ser que no sobrevisqués. Els alumnes vam quedar tranquils pel fet d’haver fet les coses bé i vam quedar amb l’agent rural que ens mantindria informats.

Arrel d’això, molt naturalment i amb un context ben real, vam poder iniciar el projecte amb la pregunta: QUINS ANIMALS TENIM AL PATI? i aquesta va ser la nostra pregunta guia.

 

AVALUACIÓ

Seguim compartint amb vosaltres alguns detalls del projecte “El món submarí” que van realitzar els alumnes de cicle mitjà. L’avaluació és un element en el que hem començat a introduir canvis i esperem poder implementar noves pràctiques que ens ajudin a conéixer millor el nivell d’aprenentatge dels nostres alumnes.

En el projecte “El món submarí” s’ha realitzat tant l’avaluació inicial, l’avaluació formativa, com l’avaluació final. En primer lloc la mestra va esbrinar quins coneixements previs tenien els alumnes sobre el tema triat. Van realitzar un dibuix, el van explicar per escrit i també de manera oral als seus companys. Amb aquestes idees van elaborar un mapa conceptual inicial i es va donar el tret de sortida al projecte. Aquest mapa es va anar ampliant a mesura que avançava el projecte i els alumnes anaven trasformant aquestes idees inicials, ja fos ampliant-les o modificant-les.

Pel que fa a l’avaluació formativa, s’ha realitzat en diversos moments del projecte, ja fos amb graelles d’observació, amb qüestionaris o amb rúbriques d’autoavaluació. El diàleg entre la mestra i els alumnes ha permès saber si els aprenentatges s’anaven assolint. El fet d’observar el mapa conceptual i interpretar quin camí s’estava seguint per ampliar-lo, també ha estat una eina d’avaluació. Alhora s’ha fet treball en grup i havien d’exposar la informació recollida als seus companys.

I per últim, pel que fa a l’avaluació final, la mestra va demanar als alumnes que fessin un escrit explicant el que havien après. També va poder comprovar el nivell d’aprenentatges assolits quan entre tots van verbalitzar el procés d’aprenentatge realitzat per confeccionar el mapa conceptual.

PLANIFIQUEM

Després de fer un recull de propostes de noms, ens adonem que ens falta una pregunta. Ambl el grup impulso decidim que la pregunta serà: COM PODEM ORGANITZAR UNA EXPOSICIÓ DELS 10 ANYS DE L’ESCOLA?

Partim del mapa conceptual dels jocs olímpics que ens va compartir la Nati Berguedà i comencem una pluja d’idees per omplir tots els apartats. Després compartim la nostra feina amb la resta del claustre.

PROCÉS D’IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE

Aquestes són les imatges de recull de com cada cicle ha anat desenvolupant amb l’alumnat la part del projecte. Cada cicle ha escollit una tasca amb una persona de l’Equip Impulsor a càrrec de la feina. Les tasques s’han repartit així:

  1. EI: busquen l’espai comfortable i fan votacions per quin serà el definitiu.
  2. CS: medeixen l’espai i fan un plànol a escala de l’espai.
  3. CM: busquen les millors fórmules per poder complimentar aquest espai.
  4. Equip Impulsor: fan la comanda del material
  5. CI: preparen els flyers de l’espai i la festa d’inauguració.

METODOLOGIA UTILITZADA

La metodologia marc utilitzada per portar a terme les activitats que hem fet entorn del Projecte “espais comfortables” ha estat el Treball Cooperatiu. Després de la formació interna de Claustre que vam realitzar durant el primer trimestre i part del segon en el marc del projecte erasmus ka101 “Working as a Chipset”, al professorat els ha semblat que era una gran manera d’agrupar els alumnes per portar a terme aquest Projecte transversal d’escola.

Partint dels interessos dels alumnes per la creació d’espais als passadissos, els equips de cicle van decidir fer grups mixtes de cicle (barrejant el primer i el segon grau de cada cicle i en el cas d’infantil p3-p4-p5).

El resultat ha estat alumnes molt motivats per un Projecte que es convertirà en una realitat, si el temps ens ho permet, aquest mateix curs.

Avaluació del projecte “L’aigua” (INS Pla de l’Estany)

L’avaluació té en compte tant el treball de l’alumnat com una avaluació del propi projecte per part del professorat i alumnat.

L’avaluació de les tasques dels alumnes es realitza amb les eines següents:

  • Com avaluem la realització del projecte (procés) i el producte final? Com plantegem l’avaluació formativa?
    • Es ponderen diferents elements de la forma següent
      • 10% actitud a l’aula i durant la sortida
      • 20% planificació del propi grup i seguiment del treball
      • 40% contingut del treball
      • 30% presentació oral:
        • 20% per part del professorat
        • 10% per part dels companys
    • El seguiment dia a dia permet orientar la tasca de l’alumnat
  •  Com intervenen els alumnes en la seva avaluació i valoració del projecte?
    • En l’exposició oral, els grups coavaluen a partir d’una rúbrica
    • Es fa una enquesta per valorar el conjunt del projecte
  • Usem la carpeta d’aprenentatge com a recurs d’avaluació?
    • Sí, es fa servir un sites
  • Amb quines evidències avaluem si els aprenentatges són significatius? A través de quins instruments o dinàmiques es poden tenir evidències dels aprenentatges?
    • Com  a element fonamental es fan servir rúbriques, concretament per a la planificació i seguiment del treball que fan els propis grups, per avaluar el contingut del treball, per avaluar la presentació oral
  • Com avaluem el treball en equip? Com obtenim dades individualitzades tot i que els alumnes treballin en equip? Tenim en compte diferents elements:
    • el professor posa una nota de seguiment del treball i d’actituds a cada hora
    • coavaluació de funcionament del grup
    • coavaluació de l’exposició oral
    • el professorat avalua el producte final de l’equip
  • Es plantegen activitats conclusives perquè els aprenents reconstrueixin el seu procés o recorregut: “on era a l’inici i on sóc ara?”
    • A cada activitat els alumnes es plantegen uns objectius que després es valoren amb el professorat (sobretot grau de compliment i plantejament dels dies següents).
    • L’exposició oral és un mecanisme de presentació del treball realitzat on es planteja explícitament com ha funcionat el grup:  tenen en compte les dinàmiques de grup, el treball, etc. 
    • Amb l’exposició oral tots els grups aprenen dels altres perquè els temes són diferents vessant del tema central, que és l’aigua
  • Com emplenem els informes d’avaluació? Com plantegem la qualificació del projecte / versus qualificació de la matèria/es? Per a què serveix aquesta qualificació? Podem negociar amb cada alumne el significat de la nota, dins el seu procés personal d’aprenentatge? 
    • La nota del projecte consta com  a crèdit de síntesi.
    • Amb els nous butlletins de qualificacions, la nota dels projectes repercutirà a la nota de les matèries.
    • Amb la coavaluació, l’alumnat participa del procés d’avaluació.

Per altra banda, l’equip docent avalua el projecte a través de:

  • Avaluació del projecte i propostes de millora.
  • Enquesta a l’alumnat.