«Ens cuidem». Planificació (Escola Mogent)

El centre d’atenció primària del poble va demanar la talla i pes dels alumnes per poder fer un estudi d’obesitat. A partir d’aquí, com que cada any es treballa un projecte transversal a l’escola, s’ha decidit que l’eix vertebrador sigui «Ens cuidem». Aquest projecte ha fet referència a la cura d’un mateix a través de l’alimentació i la cura del planeta a través del reciclatge i l’estalvi d’aigua.

El fet de que hagi estat un projecte proper a ells ha facilitat la implicació dels alumnes. S’ha partit d’un context real perquè el projecte s’ha basat en l’alimentació d’ells mateixos, de les deixalles que generaven i del malbaratament de l’aigua a l’escola.

En claustre s’ha fet una pluja d’idees i s’han acordat les activitats a realitzar: preparació de graelles, recollida de dades, anàlisi i reflexió per extreure conclusions i difusió.

«Ens cuidem». Implementació (Escola Mogent)

Desenvolupament de l’activitat a Educació Infantil

Els alumnes d’Educació Infantil han registrat durant una setmana quin tipus d’esmorzar portaven i quins residus generaven. P3 i P4 han fet el registre mitjançant taps de plàstic a dins de garrafes d’aigua. Els esmorzars es classificaven en: entrepà, fruita, fruits secs, producte industrial, pastisseria casolana o de forn de pa i cereals o galetes. Els diferents tipus de residus generats pels esmorzars podien ser: cap residu (carmanyola), plàstic, paper, residu orgànic, paper d’alumini i més d’un residu.

Per tal de comptabilitzar cada categoria (garrafa) s’ha creat un gràfic de barres al terra, col·locant els taps sobre cintes de roba de diferents colors. D’aquesta manera, la llargada de cada barra era el nombre de taps que hi havia a dins de cada garrafa.

El fet de plasmar els resultats a terra ha permès que els nens puguin caminar per sobre del gràfic i entendre els resultats obtinguts.

 

Desenvolupament de l’activitat a Educació Primària

Al cicle inicial, l’elaboració de menús es va fer per parelles. La recollida de dades i la representació a la gràfica de nivell es va realitzar en gran grup. L’elaboració de la gràfica de les dades recollides al cicle inicial es va realitzar en petits grups, així com l’anàlisi d’aquestes.

Els alumnes de cicle mitjà han recollit i analitzat les dades referents al malbaratament de l’aigua a les aules de primària, durant una setmana. Primer en gran grup vam observar les dades recollides i les vam representar en un gràfic (de barres) per nivells. Vam analitzar les dades per extreure’n conclusions de manera individual i ho vam compartir a nivell de gran grup. Posteriorment vam agrupar-nos amb els alumnes de 3r i 4rt i amb grups de 4 vam realitzar un mural per poder explicar a les altres aules el què havíem extret: les conclusions i les solucions per reduir el consum d’aigua.

A cicle superior els alumnes han recollit dades dels esmorzars i els residus generats durant una setmana. A partir d’aquestes han elaborat gràfics estadístics i han obtingut conclusions i propostes de millora. S’han exposat els resultats per parelles, als companys, a la comunitat educativa (mestres i famílies) en una exposició als passadissos de l’escola; i també s’ha difós pel poble, en una jornada al carrer, pels diferents espais més populars de la localitat.

Durant l’exposició dins l’escola, els alumnes de cicle mitjà també van realitzar diferents rols: informadors, guies, cambrers, reporters fotogràfics i radiofònics.

Bellera Projecta 2019. Metodologia

  Aquest projecte es treballa metodològicament a partir del treball col·laboratiu amb grups de quatre on els alumnes trien la parella amb la qual volen treballar i posteriorment el professorat els ajunta amb un altra parella equilibrant el grup heterogeni.

Pel que fa al treball d’aula l’alumnat segueix la planificació proposada per ells mateixos al seu diari i planificació de treball, tenint en compte el dies de treball a l’aula marcat pel professorat.

A més, les competències proposades per a aquest projecte es treballaran a partir de contextualitzacions reals que es durant a terme a partir de diferents sortides o tallers on l’Edat Mitjana serà la protagonista.

Els alumnes han treballat l’art romànic i gòtic, passejant per l’entorn proper. El centre de la ciutat de  Granollers ha estat un dels escenaris específics per captar els vestigis de l’art gòtic que encara es
poden descobrir passejant per la ciutat amb els ulls d’investigadors. I uns quilòmetres més al nord-est de la ciutat de Granollers, tot fent una caminada plàcida, arribem a l’ermita de Sant Fèlix de Canovelles on descobrim alguns dels elements bàsics de l’art romànic al nostre voltant.

Una altra de les sortides que s’han realitzat per entendre l’Edat Mitjana ha estat la visita de la ciutat de Girona. Aquesta ciutat emmurallada ens ha mostrat en cadascun dels seus racons la cruïlla de convivència de les cultures en època medieval jueva, àrab i cristina. També els alumnes han estat partíceps de la gimcana que se’ls havia preparat des de la matèria de llengua catalana a partir de la lectura L’esclau del mercadal.

Finalment, els alumnes han realitzat un taller de socarrats, decoració sobre ceràmica inspirada en les peces tradicionals manufacturades del segle XV.

ON SON LES FORMIGUES?

Després de fer grafomotricitat en safates de sucre els infants de P3 veuen que guardo el sucre en un pot tancat.

Per què guardes el sucre en un pot tancat? Sinó les formigues se’l menjarien. On són les formigues? No poden entrar perquè no tenen la clau.

Ja tenim el leiv motiv del projecte

 

 

 

 

La recerca comença: potser són al pati? a la classe? al passadís?

 

Passem a planificar els nostres dubtes i possibles solucions

Presentació

Som el grup impulsor de l’Institut Bellulla de Canovelles.

Enguany anem a fer dos projectes a 1er d’ESO (Roma i Arrels) i un de nou a 2n d’ESO (Fórmula 1 Bellulla).

Tot i això, el projecte que documentarem, serà el de Roma, degut a que aquest projecte el vam encetar el curs passat, i aquest any hem fet una ampliació i millora del mateix.

 

 

RESUM DE LA “XERRADA D’UNA TREBALLADORA D’UN BANC”

De què treballes al banc?
Treballa a la Banca Privada del BBVA. Es dedica a invertir els diners dels clients amb productes d’alt rendiment.
Què opines dels desnonaments d’un habitatge per no pagar la hipoteca?
Si alguna vegada no es pot pagar, hem d’anar a parlar amb el banc, sinó la pilota es fa més gran i per tant és millor actuar a temps. El banc sempre tendeix a buscar una solució
Quin tipus d’hipoteca recomanes? A tipus variable? O a tipus fix?
Sempre a tipus fix, sempre si o sí. Així sabràs el que pagaràs fins al final. Com més barates són les coses, més pots comprar (gràcies als tipus d’interès que tenim 0%). Un tipus percentual del 0% implica que les coses siguin més barates, i per tant hipoteques més barates a tipus fix.
Si l’empresa inverteix, aleshores pot oferir més feina a la gent jove per a accedir al mercat laboral.
Què es necessita per fer un compte corrent?
Fins als 29 anys és gratuït fer un compte corrent al banc, només es necessita el DNI.
Es pot fer a partir dels 14 anys amb autorització dels pares.
Quins avantatges té el carnet jove?
El BBVA no ofereix el carnet jove, sols ho ofereix La Caixa.
El carnet jove sols ofereix descomptes.
Què passa si mai pagues un deute?
Si algun dia no pagues un deute sempre a la fi et poden embargar quan treballis i cobris la paga, o bé ho pots pagar a poc a poc. Si per qualsevol cosa et posen a la llista de morositat, no et podran fer préstecs fins que no paguis el deute.
Hem d’aprendre a estalviar pel dia de demà.
Quins productes d’estalvi ofereix el BBVA?
Ofereixen pocs productes d’estalvi, el més recomanat i amb més rendibilitat són els fons d’inversió. A partir de 30 euros poden invertir. S’
invertim durant de molts anys poden haver-hi guanys en la teva renta
Per què vol el banc tants pisos?
El banc busca un web per vendre els pisos embargats. No els interessa els pisos buits.
Quants comptes arriben a embargar al mes o a l’any?
Els pisos embargats no se sap. Depèn de l’any i no és una dada que se li faciliti a un treballador.
Quants diners has de tenir en un principi perquè et donin una hipoteca?
Has de tenir un 20% dels diners estalviats del preu de la hipoteca.
On van els diners que guanya el banc?
S’inverteixen en oficines, sous de treballadors, caixers automàtics… Els altres guanys es reparteixen entre els accionistes.