Com els grups són internivells, es gestionen i es distribueixen les tasques entre ells mateixos escollint i acordant els diferents nivells de dificultats. Els grups estan format per 10-15 alumnes.
En primer lloc fan una pluja d’idees del què volem conèixer, partint dels coneixements previs que tenen del lloc escollit.
A partir d’ aquí fan un planning de les dues setmanes, distribuint les diferents tasques a realitzar.
Els alumnes dels nivells superiors són els companys-tutors dels més petits, per tant aquests en tot moment comparteixen i estan recolzats.
En aquest article parlarem sobre la metodologia que s’ha seguit per desenvolupar el projecte d’Egipte de 1r de la ESO.
Ja que la contextualització real del projecte és un punt important en la metodologia, al projecte que ens ocupa s’haurien de plantejar contextos reals a partir dels quals s’haguessin de realitzar les tasques, com per exemple que els alumnes rebessin una carta d’una arqueòleg demanant-los que facin una recerca per a una exposició o alguna cosa similar, que els motivi a treballar amb un objectiu clar.
La metodologia d’aquest projecte es basa en la cooperació, ja que les tasques es reparteixen entre els alumnes per tal d’arribar a un producte final. No obstant això, s’hauria d’implementar el diari de treball per fomentar també la recerca i la reflexió personal.
En el cas del projecte que ens ocupa, la distribució dels alumnes es fa per grups tenint en compte el tipus de tasca a realitzar. S’ofereix als alumnes l’opció de crear els grups per afinitats, però són els tutors els que garanteixen que els grups creats siguin heterogenis i compensats. En cap cas es fan els grups per nivells de coneixements ni per rendiment acadèmic.
Després d’observar el procés i els resultats d’aquest projecte, es pot determinar que els dos objectius principals d’aquesta metodologia consisteixen en fomentar l’autonomia i la creativitat.
Quant a l’autonomia, un dels punts més importants és treballar el traspàs d’informació tant entre el docent i els alumnes com entre els propis alumnes (comunicació entre iguals). Per aconseguir aquest objectiu, no se’ls dóna la informació directament, sinó que aquesta està repartida entre la plataforma Moodle del curs i el dossier de treball que se’ls entrega a l’inici del projecte en format paper. Amb això s’aconsegueix que sigui el propi alumne qui trobi les eines necessàries per solucionar els dubtes i saber quina tasca ha de realitzar en cada moment amb l’acompanyament del professor.
Quant a la creativitat, l’objectiu del projecte no és pautar el producte final, sinó que se’ls plantegen situacions amb múltiples solucions per fomentar la discussió entre els alumnes i la presa de decisions diverses que donin lloc a productes finals oberts i originals.
El projecte és cooperatiu, però hauríem d’arribar a plantejar-lo de manera col·laborativa.
El primer contacte que van tenir amb els llocs d’interès que anàvem a treballar, va ser fent una gimcana pel poble en petits grups internivells.
Ens havíem d’orientar amb un mapa de la població que cada grup portava imprès.
Cada grup feia la visita a un lloc d’interès del nostre poble: Gavà. Allà mateix vam començar a recollir les primeres informacions mitjançant els diferents codis QR.
A partir de la informació recollida, a l’ aula van començar a sortir preguntes sobre el què volien conèixer.
En aquest article parlarem de com vam implementar el projecte d’Egipte de 1r ESO.
En les primeres reunions dels professors vam decidir el tema que ens agradaria que l’alumnat treballés en el projecte. Egipte va ser el tema que finalment es va escollir i els objectius que es van establir van ser: conéixer l’Antic Egipte, millorar el treball en grup i potenciar l’autonomia i la creativitat. Es va acordar que l’assoliment d’aquests objectius es materialitzaria en tres productes finals: una peça teatral (dramatització, attrezzo i disseny de vestuari), un kahoot i un mural. Per últim, el tema va estar dividit en sis parts diferenciades: medi físic, economia i societat, eix cronològic, tombes, béns i escriptura.
L’organització del professorat vam considerar-lo un aspecte molt important. Vam considerar que sempre en determinats moments, si l’organització del centre ho permetia, hi hauria dos professors a l’aula. Per això, es creen horaris nous. En aquests horaris hi havia professors que preferien estar majoritàriament dins del mateix grup i no anar canviant de grup cada hora per tal d’afavorir la coherència del projecte.
També vam considerar important remarcar que la figura del professor a l’aula havia de ser de suport, no d’instructor. El professor de suport és el que s’encarrega de donar solució al problemes que van sorgint durant en el funcionament normal del projecte i aclarir dubtes que dins del grup no han pogut aclarir. Aquest aspecte ajudava a potenciar l’autonomia dels alumnes.
Una vegada definits aquests primers aspectes vam començar a preparar la documentació necessària, alhora que es continuava treballant l’organització d’aquest.
La documentació generada és de dos tipus, orientada al professorat i orientada a l’alumne. Tota aquesta documentació s’inclou dintre de un Moddle ,on s’inclouen les instruccions detallades per desenvolupar el projecte i els documents d’avaluació. Cada grup de treball tenia un ordinador (amb el seu carregador) i una tauleta per poder consultar la informació del Moodle.
Cadascun dels subtemes els va treballar un grup. El grup-classe va quedar per tant organitzat en sis grups de treball. Aquests han estat formats a partir de les preferències de l’alumnat, tot i que és el docent qui s’encarrega de la distribució final. Pel que fa al criteri d’assignació del tema als diferents grups de treball, es decideix fer-ho mitjançant un concurs matemàtic.
A mesura que avancen les sessions de preparació es concreten altres aspectes com la temporització i el material. S’acorda que el projecte es durà a terme durant sis dies lectius i que cada grup disposarà d’un ordinador portàtil i una tauleta.
En finalitzar el projecte vam fer una reunió de valoració. Però això ja és un altre tema…
Els alumnes han expressat la seva opinió sobre què els ha agradat més i sobre aquesta forma de treballar.
Escoltant les seves veus els professors ens hem adonat que treballant per projectes aconseguim un major grau d’implicació, afavorim la seva autonomia i motivació.
En el transcurs de la implementació del projecte l’equip docent de 1r ESO ha comprovat que han disminuït les incidències, a més a més, alumnes que habitualment tenen un paper passiu a la classe s’han mostrat més actius. També ens hem adonat que al llarg d’aquest projecte en les converses col·lectives els alumnes s’han mostrat molt motivats i engrescats i la majoria han participat activament.
Aquests són alguns exemples de les seves opinions:
Diàriament els alumnes han emplenat el seu diari d’autoavaluació per tal de fer judicis sobre el desenvolupament del projecte i proposar millores. Els professors que han entrat a les aules de primer han ajudat a reflexionar de forma compartida i prendre decisions encaminades a optimitzar el procés d’aprenentatge.
El darrer dia del projecte s’ha fet una presentació de tota la feina feta: resultats de la fase d’investigació i productes finals.
Aquestes són les graelles que hem fet servir avaluar el projecte:
Després d’una setmana dedicada al projecte els alumnes de 1r d’ESO han recollit i presentat la seva feina en diferents formats:
1.Diari d’aprenentatge on han recollit les activitats que han anat treballant aquests dies.
2. Vídeo d’algun element representatiu del patrimoni arquitectònic de Viladecans.
Presentació de la Torre Roja Edifici emblemàtic de Viladecans
[youtube]https://youtu.be/CEA_FqHMrMM[/youtube]
3. L’últim dia han fet una exposició oral del projecte fent servir l’aplicació Genial.ly, en aquesta presentació han sintetitzat tot el que han aprés aquests dies de treball cooperatiu.
Índex de la presentació amb Genial.ly https://view.genial.ly/5cad9e618763430f820de038/presentation-trabajo-sintesi
Per tal de descobrir els espais verds de la nostra ciutat hem fet una sortida a Mas Ratés així també podrem identificar la flora i la fauna típica de la zona. Mas Ratés és un parc forestal de la vila amb boscos de pi blanc, pi pinyoner i alzina.
La pujada a Mas Ratés té un desnivell de 200 m i hem aprofitat per mesurar la freqüència cardíaca abans i després de fer la pujada. Per aquest motiu hem intentat porta un ritme al caminar el més continu possible evitant aturades innecessàries.
Els alumnes fan servir una aplicació del mòbil per mesurar la freqüència cardíaca
Pujada a Mas Ratés
Els alumnes de 1r ESO fan observació de la biodiversitat de Mas Ratés
Grups de 1r ESO treballant cooperativament a l’aula
A l’escola Montserratina cada curs treballem un Eix Transversal, amb la intenció d’aprofundir en matèries i aspectes diversos. Aquest curs el tema escollit és “Dones que fan Història”. Amb aquest tema la intenció de l’equip docent és donar visibilitat a aquelles figures femenines que han sigut importants en el seu àmbit i no són prou conegudes.
Es va assignar a cada cicle una àrea de coneixement:
EI – dones artistes
CI – dones activistes
CM – dones revolucionàries
CS – dones científiques
Al setembre a cada tutoria es va demanar als alumnes que portessin propostes des de casa.
Les opcions han estat molt variades …
A P4:
– es va enviar una carta informativa a les famílies
– els infants van portar una proposta, amb fotografies i una petita explicació, imprès de casa.
– cada infant va explicar davant del grup de companys/es la dona artista que havien triat i per quin motiu
– quan es van mostrar i explicar totes les propostes es va fer una votació.
– un cop escollida la Pilarín Bayés, l’alumne que havia portat la proposta va donar informació i els companys li feien preguntes.
Iniciem el projecte.
La mare de l’Hugo treballa a la biblioteca de Gavà i li demanem que ens porti alguns llibres o contes de la Pilarín. D’entre molts que ens porta hi ha un escrit i il·lustrat per ella mateixa sobre la seva vida “La meva vida”
Em sembla prou interessant que els infants facin també un llibre sobre la seva vida i el puguin il·lustrar. Ho fan a casa amb les famílies. Es prou motivador perquè es tracta de recordar esdeveniments importants i rellevants de la seva vida per tant forma part d’un context real. A mida que ho tenen acabat ho porten a l’escola i ho mostren i expliquen als companys/es i els exposem.
Aquest serà el punt de partida. Aquí se’n adonen que ells també poden ser il·lustradors!
Plantejo si volen conèixer més il·lustradors a part de la Pilarín i la resposta és afirmativa. Aleshores després d’una conversa de grup arriben a la conclusió que hem d’anar a una biblioteca gran per trobar-ne molts perquè amb de l’escola no en tenim prou.
Els plantejo novament unes altres qüestions: .
com podem arribar fins la biblioteca municipal? Els infants van fent propostes (en autocar, caminant…)
Algú sap el camí? Com podem arribar sense perdre’ns?
Podem anar sense avisar?
A la biblioteca ens ha rebut la Chus que és il·lustradora i ens ensenya molts llibres interessants i unes quantes tècniques professionals.
Per poder posar a la pràctica algunes d’aquestes tècniques plantejo una activitat amb el grup sencer que consisteix en inventar un conte a partir d’uns personatges determinats. Un cop elaborat els infants il·lustraran cadascú el seu conte.
Comparteixen el que han fet amb els companys i companyes de la classe paral·lela mostrant la feina realitzada mitjançant una petita exposició
Avaluarem el procés utilitzant una rúbrica de coavaluació. Ens fixarem en l’ús de les tècniques emprades (dibuix, aquarel·la, collage…)
