La Sabina comenta que el seu pare és fuster i que ens podria fer unes plantilles. Li escrivim una carta i accedeix a ajudar-nos.
Les famílies també ens ajuden (Projecte Twister)
Respon
Arxiu de la categoria: Cronologia
Fem ús del compàs per fer plantilles (Projecte Twister)
Comencem a fer ús del compàs per confegir les plantilles del Twister. 
Acordem fer una organització de 6×7; per tant hem de fer 42 cercles en total.
Acordem pintar els cercles amb els colors de l’Arc de Sant Martí, sabem que necessitem 7 colors en total.
Si tenim 42 cercles en total, com els pintarem si l’arc de Sant Martí té 7 colors?
La Judit s’ajuda d’una llegenda per anar repartint els colors.
Comencen a pintar i s’adonen que hi ha massa cercles de color vermell.
Els colors s’han de repetir 6 vegades.
Exemple de 6×5
Escola Montserratina
Com hem arribat fins aquí?
A la nostra escola ens ve de lluny la cultura del canvi, la innovació, les noves inquietuds, el voler aprendre, millorar, provar…. i créixer! És per això que en aquesta infografia trobareu el camí que hem realitzat!
PROJECTE TRANSVERSAL: “DONES I MISTERIS DE LA COLÒNIA SEDÓ”
PROJECTE D’ÀMBIT: ÀMBITS SOCIAL I ARTÍSTIC1. “CANVI CLIMÀTIC? QUÈ LI PASSA AL CLIMA?”
INSTITUT EL CALAMOT, PROJECTE D’ÀMBITS TRANSVSERSALS 1: “CONEGUEM-NOS “
INSTITUT EL CALAMOT, PROJECTE D’ÀMBITS TRANSVSERSALS 1:
“CONEGUEM-NOS “
La conversa com a eina per contextualitzar els aprenentatges: el projecte del Twister
La conversa és una eina que ens permet contextualitzar els aprenentatges. A partir d’una conversa sorgida a l’aula veurem com es va teixint mica en mica el projecte del Twister.
- MESTRE: Hem de pensar com farem el twister. Quants cercles hi posarem? Com estaran col·locats? Al terra hi ha unes cintes mètriques de 3 metres que ens poden ajudar a tenir referències de les distàncies. Què necessitem per fer els cercles?
- TY: Primer hem de fer la base.
- MESTRE: On és la base?
- TY: On pintarem els cercles.
- MESTRE: Quina mida hauria de tenir?
- TY: 3 metres.
- MESTRE: I quina forma?
- LA MAJORIA: Quadrada.
- SAM: Rectangle.
- MESTRE: Com és un rectangle?
- SAM: És un quadrat allargat.
- MESTRE: I els quadrats són igual que els rectangles?
- TOTHOM: No!
- MESTRE: Quina és la diferència entre un rectangle i un quadrat?
- DANIELA: Un és més llarg que l’altre.
- SAM: El quadrat té tots els costats iguals.
- MESTRE: I un rectangle té tots els costats iguals?
- DANIELA: No, només en té dos d’iguals. Jo el faria molt gran.
- YANIS: Per què tan llarg?
- DANIELA: Perquè hi càpiga més gent per jugar.
- MESTRE: Mireu quant són 3 metres. El voleu així?
- TOTHOM: No!!! Més curt.
- MESTRE: Quants cercles hi posem i de quina manera?
- POL: 5 x 5
- MESTRE: Què vols dir amb 5 x 5?
- POL: Que hi hagi 5 columnes i 5 cercles.
- MESTRE: Ho pots dibuixar? Què passa amb els cercles?
- POL: N’hi ha de més grans i de més petits.
- MESTRE: Han de ser tots els cercles iguals? Estan alineats els cercles?
- POL: Sí, però no cal que els cercles siguin del mateix color.
- MESTRE: I què podem fer perquè siguin de la mateixa mida?
- QUERALT: Amb un metre.
- MESTRE: Però com?
- QUERALT: Posant el metre recte.
- POL: Amb regles.
- ABRIL: Poden fer un cercle a terra amb la cinta mètrica.
MESTRE: I entre els cercles hi deixarem la mateixa separació?- TOTHOM: Sí!
- ONA: Podem agafar un cartró i tallar-lo en forma de rodona i després enganxar-lo al terra i dibuixar-lo.
- ANDREA: Amb una plantilla.
- MESTRE: Fer una plantilla i pintar-ho a terra? Aquesta és la idea?
- TOTHOM: Sí!
- MESTRE: I les plantilles seran cercles o ous?
- PABLO: No poden ser òvals!
- ABRIL: Què vol dir òval?
- PABLO: és un cercle, però més allargat.
- SABINA: És el mateix que li passa als rectangles i als quadrats, un és més allargat que l’altre.
ENS DISPOSEM A CREAR CERCLES
Alguns diuen que sortirà amb forma d’òval.
Alguns fan servir plantilles amb el rellotge, el rotlle de paper de cuina i fins i tot amb les barres de pegament.
La Sabina i l’Èlia elaboren el cercle dibuixant dues línies perpendiculars.
D’altres agafen la cinta mètrica i busquen la longitud de la circumferència per dibuixar un cercle. Però no aconsegueixen que sigui exacte.
- MESTRE: Què tenen en comú el rellotge de la classe i el dibuix de la Sabina i l’Èlia?
- JUDIT: La forma.
- POL: Els quarts, les agulles.
- MESTRE: Hi ha alguna altra cosa en comú? Tanqueu els ulls i penseu en algun objecte que s’assembli al dibuix de la Sabina i l’Èlia.
- TY: un reloj, la rueda de una bici.
- MESTRE: A veure Èlia, dibuixa una roda de bici a la pissarra.
Veieu alguna altra cosa en comú? Per què es mou la roda de la bicleta? - PABLO: Per la cadena.
- SAM: Pel punt del mig.
- MESTRE: Doncs a veure si podem dibuixar una circumferència sense utilitzar cap plantilla.
- SABINA: Però és quasi impossible que surti exacta.
- PAU: Si hem de fer una circumferència exacta, primer haurem de saber quant mesura.
- MESTRE: Quant mesura el què?
- PAU: El cercle.
- SABINA: No fa falta que sigui exacte com el meu.
- MESTRE: Per fer una circumferència exacta necessitem mesurar algo?
- DANIELA: Sí, la rodona.
- MESTRE: I com mesurem la rodona?
- DANIELA: Amb un metre.
- SAM: Amb un regle també es pot fer.
- MESTRE: Com creieu que és més fiable? Amb un metre o amb un regle?
- YANIS: Com ho fa el Sam, amb un regle.
- MESTRE: Com ho ha fet el Sam és com ho dibuixava la Sabina?
- TY: Sí, la creu.
- MESTRE: És necessari fer una creu per fer una circumferència?
- ABRIL: Sí.
- TY: Si fem la creu tenim el punt del mig.
- MESTRE: I com fem la circumferència amb el punt del mig?
- YANIS: Mesurant les línies iguals.
- ONA: Jo he fet com el Yanis, però he fet una línia vertical i amb la mateixa mesura he dibuixat una recta horitzontal i no em surten iguals.
- TY: Dibuixant un quadrat. I després una rodona dins i borres el quadrat.
- SABINA: Mesurem amb regle quant fa d’ample i de llarg, amb la mesura de la creu (passant pel mig).
- SAM: Jo tinc un truc. Primer mesures la rodona per dins i si és senar no es pot fer. Si és parell sí que es pot fer. Primer has de saber quina és la meitat del parell i després fas un punt just a la meitat.
- MESTRE: I els senars no tenen meitats?
- SAM, TY: No.
- SABINA: Els números senars sí que tenen meitat, però no són iguals.
- PABLO: Perquè sigui la meitat han de ser números iguals.
- POL: El que passa és que els senars tenen meitats amb números decimals.
- MESTRE: Una vegada teniu el punt del mig, com feu la circumferència?
- POL: Ajuntant punta amb punta.
- MESTRE: I com podem ajuntar punta amb punta?
- ONA: Hi ha uns aparells que és com un llapis i un punxó, has de donar la volta.
- SABINA: Per fer la circumferència hem de trobar el punt del mig exacte.
- SAM: Dibuixant moltes diagonals.
- ABRIL: Utilitzant els radis, però no sé com dir-ho. Utilitzant el pam de la mà, com un compàs.
D’on surt la idea de fer un Twister?
A l’escola Sant Climent tenim clar que no hi ha una única manera d’iniciar un projecte. A continuació exposarem el context d’on ha sorgit el projecte sobre el Twister amb l’alumnat de 3r de Primària.
Arrel de la planificació setmanal una nena es formula la pregunta “Què vol dir educació en valors?”. A partir d’aquí s’inicia una conversa on els companys i companyes expliquen què és el que entenen per valors, comencen a compartir significats sobre un tema que volen investigar. En aquesta conversa, la nena que ha fet la pregunta, connecta amb un vídeo que ha vist a casa sobre una botiga de joguines on trata el tema de la coeducació.
Després de veure el vídeo els infants tenen moltes ganes de crear una botiga de joguines. Aquesta idea de fer una botiga evoluciona fins a decidir fer un banc de jocs on els infants de l’escola puguin agafar en préstec simulant el funcionament d’una biblioteca. Una vegada han creat peluixos, jocs de cartes i baldufes, s’adonen que els jocs es poden perdre o trencar i acaben decidint buscar un joc que perduri en el temps. És en aquest moment que sorgeix la idea de confegir el twister.
Quina ha estat la gestió de l’aula?
El projecte “Com és que diuen que hem de protegir les abelles?” s’ha portat a terme a partir de la metodologia de l’aprenentatge cooperatiu (grups heterogenis amb els rols de controlador del temps, del soroll, portaveu i coordinador/a).
Cada grup de treball es va identificar amb el nom científic d’una planta mel·lífera. A partir d’aquí, cada grup va investigar quin era el nom comú de la planta i el temps de floració. Tot seguit, es va fer una posada en comú de la recerca d’informació i sobre el concepte PLANTA MEL·LÍFERA i l’alumnat es va adonar de la importància de les abelles per les plantes.
La major part de les activitats es van portar a terme a partir d’una metodologia basada en el descobriment guiat. Cada membre del grup cooperatiu va aportar les seves idees a la resta i amb la participació de cada integrant van donar resposta a les preguntes del projecte. El paper de la mestra va estar en tot moment el d’orientar,guiar, reconduir i supervisar l’alumnat en la recerca de les seves investigacions i descobriments.
Quan cada grup acabava la tasca a realitzar, cada portaveu exposava els seus descobriments a la resta de grups. Es van aprofitar els errors i els dubtes per aprendre millor i, finalment després d’una reflexió conjunta, es va elaborar una resposta final a l’activitat proposada.
Com és que diuen que hem de protegir les abelles?
El projecte interdisciplinari “Com és que diuen que hem de protegir les abelles?” està adreçat a l’alumnat de 5è de primària. Aquest projecte s’ha portat a terme al segon trimestre i ha tingut una durada de 3 setmanes. El tema s’ha treballat de manera transversal a partir de totes les àrees d’aprenentatge.
L’objectiu principal era conèixer millor a les abelles i d’aquesta manera ampliar els límits de la percepció de l’alumnat, és a dir, intentar canviar la mirada que tenen els nois i noies cap a aquests éssers vius. En general, hi ha desconeixement i un sentiment de por cap a elles, atès que són insectes que piquen quan es troben en perill o amenaça. La canalla acostuma a sortir corrents quan les senten a prop i la realitat és que les abelles són unes grans desconegudes, aquests insectes no només proporcionen productes com la mel, són una peça vital dins els nostre ecosistema pel manteniment de la biodiversitat i producció d’aliments.
El projecte es va presentar a l’alumnat en un context real d’aprenentatge:
“La Mariona és una nena d’11 anys, que durant l’estiu passat va estar al mas del seu avi, que es situa al Perelló. L’avi, ha treballat durant tota la seva vida els conreus, però ara que els seus 70 anys no li permeten fer massa esforç, es dedica a l’apicultura, perquè des de ben petit li ha fascinat la vida de les abelles.
La Mariona va poder gaudir de prop de com es crien les abelles i va viure com una aventura posar-se el vestit d’apicultor del seu avi i anar al camp a descobrir com feinegen les abelles.
Malgrat tot, la Mariona nota a l’avi preocupat perquè les abelles es troben en perill d’extinció i entre les principals causes de la seva desaparició es troba l’acció humana”.
L’alumnat va reflexionar, de manera cooperativa, sobre la pregunta:
Què podria passar si les abelles desapareguessin definitivament o no n’hi haguessin prou?