Com hem avaluat?

Publicat el 22 de juny de 2019 per murda

En el projecte s’han avaluat les següents activitats: observació del treball d’aula, el treball cooperatiu, les entregues de les activitats individuals i grupals, l’exposició oral i el producte final i l’entrega del dossier complert i ben presentat. També s’ha fet una avaluació final competencial de forma escrita amb contingut de les àrees de matemàtiques, català, castellà i medi. Aquesta prova ha estat corregida oralment amb els alumnes, comentant els errors que s’hi han trobat i les possibles millores en les respostes.

No s’ha previst cap dinàmica pels alumnes que no han assolit els objectius per manca de temps.

El projecte s’ha avaluat tenint en compte: el dossier, l’exposició, el producte final, el socrative i un control.

Una vegada feta l’exposició oral als companyes i companyes de 5è, aquests van realitzar una avaluació del grup de treball seguint una rúbrica.

Cada alumne va avaluar el treball tant individual com del grup seguint també unes rúbriques d’avaluació.

Per últim es va realitzar una prova escrita individual.

Com hem treballat?

Publicat el 22 de juny de 2019 per murda

Respon

La majoria de continguts s’han intentat treballar de manera competencial exposant situacions reals de la vida quotidiana i d’interès pels alumnes.

Les activitats segueixen un fil conductor en quant a la temàtica però han estat seqüenciades seguint l’horari de les assignatures de l’aula degut a l’organització general de l’escola.

Hi ha un equilibri entre les activitats individuals i en grup ja que cada alumne té el seu propi dossier, però aquest dossier en algunes activitats es pot treballar de forma cooperativa. Per altra banda, hi ha certes activitats que formen part de l’avaluació individual de cada alumne. Per últim, el producte final de grup s’ha avaluat col·lectivament. Per obtenir la nota final s’ha fet una ponderació de les tasques realitzades individualment i en grup.

Al llarg del projecte s’han planificat activitats de diferents tipologies (cerca d’informació, exercitació, aplicació, anàlisi, reflexió, síntesi…) així com de diferent grau de dificultat.

L’alumnat esdevé protagonista del seu aprenentatge en el moment de la creació del producte final, on després de l’adquisició dels continguts treballats, és lliure d’escollir el format i el contingut que li donarà a aquest producte final que exposaran als alumnes de 5è. Tant és així que hi ha hagut productes finals ben diferents: exposicions amb power point, genially, kahoot, experimentacions, jocs de taula, demostracions…

L’alumne és conscient del que va aprenent a través de la realització de les activitats del dossier, de les diferents rúbriques de coavaluació i autoavaluació, de les activitats individuals entregades al mestre/a i d’altres dinàmiques com ara els qüestionaris de socrative i kahoot. Els alumnes també han treballat amb les seves tauletes snappet on han pogut reforçar els continguts principals treballats en el projecte en les àrees de llengües i matemàtiques. Cap al final del projecte els alumnes van respondre un qüestionari jClick sobre les energies.

Es contemplen les mesures i suports universals per atendre els diversos estils d’aprenentatge oferint la informació en diferents formats (textos, imatges, vídeos, mapes conceptuals…), graduant la dificultat de les diferents activitats realitzades i fent una atenció individualitzada per part del mestre en aquells alumnes amb més dificultats. El fet de treballar en grups heterogenis promou l’aprenentatge entre iguals, que també és una mesura de suport universal.

Hi han hagut espais per l’auto i la coavaluació i els instruments utilitzats han estat rúbriques, bases d’orientació i qüestionaris online.

A continuació us deixem alguns enllaços proporcionats pels mestres per a poder portar a terme la implementació d’aquest projecte:

Jclick les energies renovables

https://clic.xtec.cat/projects/ener_re/jclic.js/index.html

Jclick l’energia

https://clic.xtec.cat/projects/energia2/jclic.js/index.html

Kahoot Fonts d’energia

https://create.kahoot.it/share/fonts-d-energia/af937353-dbcd-4bd0-bae3-398973b5e385

kahoot L’energia

https://create.kahoot.it/share/l-energia/f483ef87-099a-470f-a883-a70517b1b755

Kahhot Les energies renovables i no renovables

https://create.kahoot.it/share/les-energies-renovables-i-no-renovables/3820cdcd-8d31-4f6f-97ff-dc15647b6a7a

Questionari socrative pel·lícula Wall-E

https://b.socrative.com/teacher/#import-quiz/38440309

Després de realitzar el projecte els mestres que l’han portat a terme han fet una sèrie de reflexions a tenir en compte en projectes futurs com ara:

No es poden elaborar les activitats de forma tancada, ja que mentre dura el projecte sorgeixen noves preguntes i nous temes. Com per exemple el haver introduït la campanya de “Fem les coses bé” de Gavà.
També ha estat un èxit i es podria haver treballat més el fet de fer venir un “especialista” per a poder fer-li preguntes per a treballar el tema. Si això s’introdueix abans d’acabar el producte final pot afavorir la incorporació de noves idees o solucionar els dubtes existents.
Quan els alumnes preparen el seu producte final, els costa molt organitzar-se, per tant s’ha de preveure una reflexió al final de cada sessió. Fent-los entendre com s’han organitzat i què han aconseguit fer en el temps que han tingut.
El fet de deixar-los buscar informació és clau però han de preveure que no sempre Internet és la millor font d’informació. De vegades és més ràpid un llibre del tema ja que buscar a internet té les seves dificultats i les seves pèrdues de temps (engegar, buscar, contrastar, sintetitzar, carregar pàgines, etc.)

Metodologia

Publicat el 22 de juny de 2019 per murda

Respon

Hem treballat en equips heterogenis cooperatius seguint la metodologia establerta a l’escola. En cada equip de treball tenen assignats els rols de secretari, portaveu, controlador del soroll i controlador del temps.

Hem organitzat l’aula en equips de treball especialitzats en cada un dels temes en que es podien agrupar les preguntes dels alumnes. La creació dels grups ha estat a petició dels alumnes segons els seus interessos. Hem destinat un racó de l’aula a material de consulta. També han disposat de dispositius tecnològics per fer consultes a internet i treballar.

Els objectius del projecte es van compartir amb els i les alumnes, que els van escriure en el seu dossier d’aprenentatge per poder-los anar consultant a mida que es desenvolupava el projecte.

Com planifiquem el nostre projecte?

Publicat el 22 de juny de 2019 per murda

Respon

En primer lloc els i les alumnes van fer una pluja d’idees de diferents temes que els agradaria treballar.

D’aquesta pluja d’idees, es va seleccionar el tema que havia sortit en les dues classes: Energies.

Una vegada escollit el tema, es va fer un recull d’allò que els i les alumnes volien aprendre:

L’activitat inicial de motivació va ser un visionat d’imatges sobre diferents temàtiques relacionades amb el tema escollit pels alumnes. A partir d’aquestes els alumnes es varen fer preguntes. A partir d’aquí, per esbrinar el que sabíem, vàrem aplicar la tècnica 1, 2, 4 i es va elaborar un pòster que posteriorment vàrem completar amb les preguntes que ens quedaven per respondre.

Una altra de les activitats de motivació és la creació d’un producte final lliure que doni resposta a les preguntes de cada grup amb l’única premissa de no contenir paper com a suport principal.

Som el Marcel·lí!

Publicat el 22 de juny de 2019 per murda

Respon

Bon dia! Som l’escola Marcel·lí Moragas de Gavà. La nostra escola va ser inaugurada el mes de setembre de l’any 1.983.

Som un centre públic de doble línia d’educació Infantil i Primària, encara que en els cursos de P5 i 1r de primària tenim 1 grup.

L’escola Marcel·lí Moragas està ubicada a la zona Nord del municipi de Gavà, entre el barri de Can Tintorer i Can Trias, dos barris amb un nivell socioeconòmic baix, majoritàriament de parla castellana.

En quant al projecte lingüístic, la llengua vehicular del centre és el català. Introduïm l’anglès a P3. El castellà s’inicia al primer curs de cicle inicial i a 4t de primària, introduïm el francès.

Realitzem sortides durant tot el curs i colònies, de P3 a 5è amb una durada de 3 dies i a 6è de 5 dies.

Som una escola inclusiva. Tenim una SIEI i una aula d’acollida. Tenim un projecte compartit amb l’escola d’ed. Especial Mª Felip i Duran basat en activitats conjuntes entre els dos centres.

La nostra AMPA està molt implicada en el PEC de l’escola.

Aquest curs ha estat el primer que hem format part de la Xarxa de Competències Bàsiques. El nostre objectiu principal era aprendre com treballar adequadament per projectes seguint una metodologia globalitzada i incorporant el treball cooperatiu en aquests projectes. Tot i que hem après moltes coses i hem pogut posar en pràctica algunes d’elles amb el nostre equip impulsor, mirem al proper curs amb ganes i il·lusió per continuar compartint i aprenent en aquesta xarxa, i poder així anar incorporant aquests aprenentatges a la nostra manera de fer a l’escola.

Implementació del projecte d’Egipte de 1r ESO

Publicat el 18 de juny de 2019 per M. Luz

Respon

Per tal de portar a terme el projecte calia tenir molt clars diversos aspectes. El més important de tots vam considerar que era el rol del professor dins de l’aula. Com que un dels objectius importants era potenciar l’autonomia dels alumnes, el professor passava de tenir un rol instructiu a tenir un rol més de dinamitzador.

Per aquest motiu, vam dissenyar la documentació de forma clara i completa per tal que els alumnes poguessin treballar sense l’ajut del professor. En aquests cas, doncs, el professor a l’aula cal que orienti els grups que no s’aclareixen i asseguri que els alumnes estan fent la feina correctament. Vam remarcar molt que si els alumnes feien alguna pregunta que estava explicada a la documentació, calia no respondre’ls, sinó remetre’ls a la mateixa. Així, només havien de recórrer a l’ajut del professor si realment ja havien intentat fer-ho per sí mateixos i no s’havien ensortit.

Els alumnes estaven asseguts en grups de 4, amb les taules prou separades entre els grups per tal de tenir prou espai i no molestar-se entre sí. Excepte en una classe on la diversitat era més alta i els grups eren de 5 alumnes. Durant la fase de recerca d’informació, cada grup disposava d’una tauleta i un ordinador.

Per tal de tenir una visió del comportament de cada alumne al llarg del dia, teníem una graella de comportament horari on hi havia el nom de cada nen. Cada hora, el professor de l’aula valorava tant el comportament com el treball de cada alumne. Aquesta graella els servia als alumnes com a element regulador, i als professors per tal de prendre mesures reguladores que ajudessin als alumnes que els costava més treballar.

Un altra punt important per al bon desenvolupament del projecte és la reflexió personal.La darrera mitja hora al final de cada dia la dedicàvem a la reflexió personal escrita sobre el treball propi i dins del grup per tal de trobar la forma de fer-ho millor al dia següent. Després d’omplir el full, posaven en comú les seves reflexions a tot el grup i entre tots afegíem propostes de millora per tal que les apliquessin al dia següent. Els vam proposar les següents preguntes per reflexionar:

He treballat avui?
— Sí, he pogut treballar. He fet….
— No, no he pogut treballar perquè….
He ajudat algú a fer la feina? Com? Per què?
He molestat els companys? Com? Per què? Canviaré la meva actitud demà?
Al meu grup, hem treballat organitzats?
— Sí. Com us heu organitzat?
— No. Què ha passat?
Hi ha hagut algun problema per fer la vostra feina?
— No. Per què creus que tot ha anat bé?
— Sí. Quin ha estat el problema?
Quina nota et posaries tenint en compte la feina que has fet i com has treballat en grup? 1 – 2 – 3 – 4 Justifica la teva resposta.

Com vam fer l’avaluació al projecte d’Egipte de 1r ESO?

Publicat el 18 de juny de 2019 per M. Luz

Respon

Per avaluar el projecte d’Egipte s’han fet servir rúbriques per valorar els diferents productes que els/les alumnes havien d’entregar. S’ha fet avaluació, coavaluació i autoavaluació en diferents moments del projecte.

També, per a cada producte, s’ha fet una avaluació formativa. Els professors hem fet aquesta avaluació i hem fet propostes de millora als alumnes per tal que millorin els seus productes finals.

Les rúbriques que hem fet servir han estat:

Rúbrica d’avaluació i qualificació de l’exposició del projecte: feta servir per avaluar l’exposició del mural de cadascun del temes d’Egipte. Els alumnes ja estan acostumats, la major part d’ells, a fer exposicions oral. L’objectiu de fer servir aquesta rúbrica, era ajudar-los a saber quins aspectes tenim més en compte a l’hora d’avaluar. Per aquest motiu, possiblement la rúbrica que fem servir és massa complicada i no és del tot adequada ja que els/les alumnes no l’acaben d’entendre.
Rúbrica d’avaluació pel visionat de les obres de teatre (alumne) i rúbrica avaluació dramatització (professorat): és la que fan servir els alumnes fer avaluar la dramatització que han fet els seus companys i la que fem servir els/les professors/es pel mateix. És més senzilla que l’anterior i creiem que més fàcil de fer servir.
Rúbrica d’autoavaluació i qualificació del treball cooperatiu (grup): els propis alumnes autoavaluen si han treballat cooperativament durant el projecte. També s’explica i s’especifica a cada part què és el que han d’avaluar, però potser també podria ser una mica més curta i precisa.
Rúbrica avaluació general: aquí queden reflectides les notes (cadascuna marcada amb el seu percentatge dintre de la nota global) de tots els productes avaluats al projecte. Aquesta la fem servir només el professorat, per la qual cosa creiem que no comporta cap problema per entendre-la.
Rúbrica valoració diària: es marca a cada hora d’una manera molt senzilla (+ si hi ha un bon comportament i una bona feina, = si el comportament és normal i la feina justa, i – si hi ha un mal comportant i no es treballa) el que va fent cada alumnes a cada hora. Això marca la nota del comportament diari de l’alumnat.

Excepte la rúbrica de valoració diària, les avaluacions es feien a tot el grup cooperatiu per igual. En algun cas excepcional en què hi havia algun alumne que es diferenciava molt dels altres (en la presentació o en la dramatització), se’l va valorar diferent.

Cadascuna de les valoracions d’aquests ítems els vam anar introduint en un full de dades compartit al qual tenien accés tots els professors de l’equip docent.

Després de valorar aquest procediment d’avaluació ferm les següents propostes de millora:

Ja que es comparteixen objectius i criteris amb els alumnes, també estaria bé pactar amb ells alguna de les rúbriques que els avaluaran per fer-los conscients del seu procés d’autoaprenentatge.
Simplificar rúbriques perquè sigui una eina més útil per l’alumnat. Creiem que es fan servir poc perquè no les entenen del tot.
Fer servir bases d’orientació més pautades: volem l’autonomia de l’alumnat a l’hora de treballar, però unes bones bases d’orientació servirien perquè tinguin molt clar quina és la feina que se’ls demana, i aquesta part és molt important.
També s’hauria de preguntar què han aprés: fer un KPSI previ al projecte i fer una revisió del que han aprés al final d’aquest, a més de parlar de les dificultats que han trobat per fer-lo.

Teatre, vestuari, murals i kahoot al projecte d’Egipte de 1r ESO

Publicat el 18 de juny de 2019 per M. Luz

Respon

Com ja hem explicat en articles anteriors, els alumnes tenien com a objectiu final l’elaboració d’una representació teatral sobre la vida de l’antic Egipte, combinada amb l’exposició oral, i la confecció d’un panell informatiu sobre la cultura egípcia. Tots els grups van poder fer els productes del projecte en el temps establert.

Vam seleccionar aquests productes per tal de treballar en l’assoliment dels objectius del projecte, que eren la millora del treball en grup, la potenciació de l’autonomia personal i de la creativitat:

– l’autonomia dels alumnes: en tot el procés. A partir de la documentació que els vam proporcionar.

– el coneixement de l’antic Egipte: la recerca d’informació, l’elaboració del mural, les exposicions i els kahoots. Com que cada grup només havia de treballar un tema d’Egipte i exposar-lo, amb les respostes del Kahoot ens asseguràvem que els alumnes escoltaven els seus companys en les exposicions per poder després contestar.

– la creativitat dels alumnes: elaboració del mural, elaboració del guió de l’obra de teatre, el disseny i l’elaboració del vestuari.

Un dels subproductes que es van fer i que també eren part important del projecte va ser l’elaboració del vestuari de cara a la presentació. Aquest procés que va començar amb el disseny sobre el paper del vestuari de cada alumne i va acabar amb la pròpia obra de teatre.

A més, pel que fa a la projecció fora de l’aula, cal dir que l’ambient lúdic de l’activitat ha propiciat enormement la desimboltura dels alumnes de cara a parlar en públic davant d’altres companys i professors, de manera que també s’ha millorat, gairebé sense pretendre-ho, la capacitat d’expressió, verbal i no verbal, en un context de dramatització dels conceptes i idees apresos durant el procés. Aquesta dramatització ha estat oberta a altres alumnes dels seus grups i d’alguna altra classe del mateix nivell. Hauria estat molt bé que, tal com es pretenia (i que es procurarà fer en el futur), la teatralització s’hagués pogut realitzar davant de les famílies dels alumnes perquè en podrien haver copsat l’esforç, les ganes i la il·lusió esmerçats.

També cal valorar molt positivament l’explosió de creativitat que els alumnes han pogut mostrar a tota la comunitat educativa del centre, específicament per als companys de 4t d’ESO, que també han pogut gaudir de l’explicació dels alumnes sobre el mural que han elaborat i jugar amb ells a resoldre el Kahoot que prèviament ja havien fet; i des del moment que els murals s’han exposat en llocs preeminents i ben visibles de les aules de l’institut, tota persona que hi entrava en podia gaudir.

Un apadrinament molt especial.

Publicat el 14 de juny de 2019 per jurena2

Respon

Partint del programa “Apadrinem ….”en el qual vam participar el curs passat apadrinant l ‘Home del Mil·lenni, vam plantejar ampliar el coneixement d’altres indrets del poble d’interès històric i cultural.

Després d’una reunió d’equip vam acordar els llocs a visitar més interessants de Gavà i que tinguessin interès pels nostres alumnes, ja que són els llocs habituals per on es mouen: places, parcs…

Cada grup va visitar un monument diferent:

Grup 1: Les Bòbiles.

Grup 2: Font Groga.

Grup 3: Home del Mil·lenni.

Grup 4: Masia Can Tintorer.

Grup 5: Mines de Gavà i Torre Lluch.

Els grups eren internivells de primer a sisè. Vam treballar durant dues setmanes a la franja horaria de 9h a 11h. Per fer aquesta organització es van modificar els horaris de tot el claustre, sent dues mestres en cada grup.

El projecte interdisciplinari recollia els diferents àmbits: