La veu dels alumnes

Els alumnes han expressat la seva opinió sobre l’experiència de desenvolupar aquest projecte mitjançant una conversa en gran grup. En general, el grau de satisfacció per la feina feta ha estat elevat.

Han gaudit molt confeccionant els lapbooks i compartint amb els companys els coneixements adquirits.

Han manifestat que els hi ha costat força exposar davant els companys la feina feta però al mateix temps això els ha ajudat a aprendre a organitzar-se, a treballar en parelles i a comunicar els coneixements en públic

METODOLOGIA: ELS ROLS DINS DEL GRUP

La nostra metodologia s’ha basat en el treball cooperatiu dels alumnes, on cadascú tenia un rol definit dins del grup i un objectiu. Com era la primera vegada que treballàvem d’aquesta manera, s’han delimitat molt clarament les funcions de cada rol: secretari, portaveu, material i ordre. En general, ha hagut un bon funcionament tot i que cal seguir treballant en aquesta línia.

 

 

Producte final

Els productes finals del projecte “Els romans” han sigut els següents:

  • Els productes de la recreació plàstica: mural línia del temps i temple romà. Aquestes tasques les van realitzar entre tots.
  • Presentació en forma de lapbook de cadascuna de les preguntes que es volien investigar.

 

  • Portfoli personal amb un recull de tota la feina feta durant tot el projecte.

Implementació

Primer de tot els nens van fer un llistat de plantes i hortalisses que els hi agradaria tenir a l’hort. Després es va mirar l’època de l’any a la que estàvem (tardor) i vam buscar informació entre tots per saber què podíem plantar.

Un cop recollida la informació de diverses fonts (internet, llibres, manuals de l’hort, persones amb coneixements hortícoles…) mestres i alumnes, vam seleccionar les diferents hortalisses que plantaríem: les pastanagues, els raves i les faves.

A partir de la plantació es va fer un seguiment mitjançant l’observació directe del creixement, per posteriorment plasmar-ho en un mural al passadís.  En aquest mural quedava reflectit el creixement i canvis produïts en les plantes i hortalisses repartit al llarg del seu cicle vital.

Un cop a la setmana baixàvem a l’hort, posàvem en comú els canvis observats i es reflectia al mural amb un gomet.

Implementació

Per iniciar el projecte i començar a implementar-lo es van posar en pràctica les següents iniciatives

  • Taller “Els romans”: En aquesta activitat ens va quedar clar, en quin moment de la història ens situaríem. De manera molt vivencial es va posar en contacte els alumnes amb la manera de viure dels romans i els va despertar les ganes de saber-ne més i de plantejar-se nous reptes.

Ja a l’aula, els alumnes van decidir els aspectes de la vida dels romans que els interessava desenvolupar.

A partir d’aquí sorgeixen les següents preguntes:

  • Com ens podem organitzar per fer el projecte?
  • Com volem concretar els coneixements que ja tenim?
  • Quan ho farem?
  • Com ho farem?

D’aquest debat ens va sortir la proposta de:

  • Realitzar un línia del temps per situar l’edat antiga.
  • Decorar l’entrada de la classe com si fos un temple romà (plàstica)
  • Fer un lapbook per parelles amb la informació relativa als diferents aspectes de la vida dels romans:
  • Les classes a socials a l’època imperial.
  • Esclavitud romana
  • L’exèrcit romà
  • Les creences dels romans
  • La ciutat romana
  • Les cases romanes
  • L’art romà
  • Les obres arquitectòniques romanes
  • La vestimenta romana
  • L’alimentació romana
  • L’educació romana
  • Els jocs a l’antiga Roma.
  • Disposar d’un portfoli personal que reculli la informació obtinguda entre tots.

Mentre es feia tot el procés anterior, cada alumne va anar fent un portfoli personal sobre el tema que compartien amb els companys i que donarà lloc al recull de materials personals.

 

Metodologia “Mans a l’hort”

Per a la realització d’aquest projecte hem seguit els següents passos:

  1. Formar equips de treball per a la realització de les activitats.

1.1. Organització dels grups tenint en compte la diversitat de                           l’aula (grups heterogenis), i repartició de rols dins del grup.

2. Selecció del lloc on s’ubicarà  l’hort, a partir de la pregunta inicial             i  les propostes donades pels alumnes.

  1. Pluja d’idees dels grups sobre l’hort. (coneixements previs, motivacions dels alumnes).
  2. Organització dels objectius a realitzar per cada grup.
  3. Posada en comú i aprovació dels ítems d’avaluació.
  4. Aportació de material i informació per part dels grups de treball. Per investigar el tema que treballen.
  5. Temporització de les activitats previstes.
  6. Organització en el temps dels projectes per cicles.
  7. Adequar les tasques a realitzar en funció del que volen saber i del currículum.
  8. Realització de l’activitat a l’aula o a l’hort. Posada en pràctica.

Per  a  l’èxit  en  la  consecució  del  projecte  i  la  realització  de  les  activitats programades cal una bona coordinació de tots els actors,  a l’hora d’aportar una visió de conjunt per a determinar les tasques obligatòries, els recursos disponibles, adequació dels continguts pedagògics, distribució d’espais, etc.

La coordinació es durà a terme conjuntament amb la comissió de l’hort:

  • proporcionar les hores pertinents per a poder realitzar la docència a l’hort.
  • preparar els materials  per dur a terme el treball dels projectes.
  • vetllar per la funcionalitat de l’hort (eines, llavors, terra…)

Per afavorir l’intercanvi d’informació i els aprenentatges que s’han anat construint vivencialment s’han anat realitzant diferents activitats d’aprenentatge cooperatiu. (l’expert, llapis al mig…)

Hem anat fent i pactant amb els alumnes  les diferents rúbriques, en tots els nivells (el què i el com). Utilitzant també eines d’autoavaluació i seguiment com per exemple “Check list” .

Metodologia

Els aspectes bàsics relacionats amb la metodologia i el primer disseny de com hauria de ser el producte final es va pactar prèviament amb els alumnes. Amb ells es va acordar:

  • Preguntes clau sobre les que buscarien informació.
  • Treballar en parelles heterogènies.
  • Triatge dels temes tenint en compte els interessos dels alumnes.
  • Les franges horàries que es portaria a terme aquest treball.
  • Els blocs de tasques a realitzar.
  • L’organització i la difusió de la informació.

El paper de la mestra bàsicament ha estat orientar i guiar la recerca d’informació i els debats. Malgrat que sigui un projecte multidisciplinari, ha estat la tutora qui ha acompanyat als alumnes en tot el desenvolupament.

Avaluem el nostre projecte: Com són els animals.

Avaluem el producte final individual mitjançant una graella d’observació que anirà omplint la mestra al llarg de tot el procés d’implementació del projecte.

El producte d’equip s’avaluarà amb dues graelles: una avaluarà el contingut i la forma i l’altra l’exposició oral.

Al finalitzar el projecte s’autovaloraran tots els aprenentatges que han assolit durant el procés, amb la graella que els hi ha donat durant el procés de planificació del nostre projecte.

Els mateixos objectius els avaluarà el mestre individualment.