Ens planifiquem!

Publicat el per
Respon

PLANIFICACIÓ

El projecte de nutrició que es porta a terme a 4t de primària durant el segon trimestre
és la continuïtat del projecte de 3r del cos humà.
Aquest s’inicia amb una carta que reben els alumnes a l’aula com a provocació. La carta explica una situació vinculada al projecte del trimestre anterior, per tant,
relacionada amb el nom de la classe. En aquesta carta un personatge els hi fa
diferents preguntes als alumnes per iniciar l’interès i curiositat en relació al tema de la
nutrició.

Simultàniament, a project es porten a terme provocacions que promouen que els
alumnes s’interessin i es motivin a l’hora de descobrir nous aprenentatges relacionats
amb la temàtica escollida. Una de les provocacions consisteix en classificar diferents
tipus d’aliments de joguina segons si són saludables o no saludables. A partir d’aquesta provocació s’estableix un diàleg entre els alumnes que permet conèixer el
punt de partida i els coneixements previs que té el grup.

Per iniciar el projecte s’utilitza el guió de treball que és una eina d’autoregulació del
propi alumnat que guia tot el seu procés de projecte. Aquest consisteix en desglossar
tots els continguts que es desenvoluparan al llarg del projecte i es presenta a l’inici al
grup classe per tal de comentar què i com aprendrem. Permet que l’alumne pugui
saber en tot moment què treballarà, quan ho durà a terme i si la gestió de grup i
l’organització del temps són adients.

TANQUEM PROCESSOS

Publicat el per
Respon

Al tractar-se d’un projecte amb diferents recorreguts, no s’ha fet un únic producte final sinó que al finalitzar cada camí s’ha recollit de diferent manera. Com per exemple, la construcció d’una casa amb diversitat de materials o, a partir de l’observació de l’obra de Hundertwasser cadascú ha fet la seva pròpia interpretació.

 

Planificació del projecte

Publicat el per
Respon

Com s’ha explicat, a l’escola cada classe té un nom i com a línia de centre es va decidir que el primer projecte tindria relació amb el nom de la classe, en el nostre cas “La classe de la màquina del temps”.

En un primer moment es van plantejar aquestes preguntes:

  • Què és una màquina del temps?
  • Per a què serveix?
  • Per què creieu que s’ha escollit aquest nom?

Aquesta conversa va portar a parlar sobre on es podria anar amb una màquina del temps. En aquest diàleg inicial cadascú va poder verbalitzar cap a on li agradaria anar i quines etapes passades voldria conèixer.

En aquesta conversa els nens i nenes van centrar el seu interès en conèixer més els orígens de la humanitat i també algunes civilitzacions antigues com els romans:

  • D’on venim?
  • Com vivien els nostres avantpassats?
  • Com van evolucionar la humanitat?
  • Qui eren els romans?
  • A que es dedicaven?
  • Quins territoris van conquerir?

Un cop manifestat aquest interès es proposa buscar entre tots, recursos on es pugui obtenir informació sobre els interrogants que s’havien plantejat. Els recursos proposats per trobar informació van ser:

  • Fer el taller “ Els romans” a Can Riera.
  • Veure una selecció de vídeos sobre el tema.
  • Demanar a la biblioteca una selecció bibliogràfica.

A partir del desenvolupament d’aquestes activitats i de la gestió dels recursos aportats es va iniciar el projecte que prenia el seu camí a mida que els alumnes anaven ampliant coneixements i sorgien nous dubtes.

Avaluació

Publicat el per
Respon

Ens plantegem una avaluació formativa que permeti la reflexió individual i grupal que els alumnes van portar a terme de la següent manera:

 

Els alumnes havien d’omplir diàriament unes graelles grupals autoavaluatives, basant-se en els objectius diaris que prèviament s’havien proposat. Després reflexionar sobre la feina que havien fet, en què havien de millorar i  quins propòsits es marcaven per al dia següent. Cada dia penjaven aquest full i a la sessió següent se’ls demanava que el repassessin abans de començar, per tal de tenir en compte les pròpies reflexions del dia anterior(mireu metodologia).

Abans de finalitzar cada evidència, van posar la feina feta en comú. i  la resta de companys van fer aportacions constructives per tal de contribuir-ne en el resultat final. Per últim, cada grup podia revisar i millorar l’evidència abans de fer-ne l’entrega.

L’equip de professors impulsor del projecte de 2n va elaborar una rúbrica per cada evidència, que podien consultar i que els indicava què s’esperava d’ells i quins eren els diferents graus d’assoliment competencial.  Després, el mateix equip va  valorar els resultats.

Quan van finalitzar el producte final, que en aquest cas era un STOP MOTION, i després de penjar-lo, cada grup va preparar una presentació del procés. També van obtenir feedback de la resta de companys i entre tots van pensar en com i què havia de millorar cadascú, registrant-lo a continuació en una graella.

Finalment cada grup es va reunir i va fer:

  • Coavaluació entre els diferents membres. Autoavaluació:
    • de la seva feina com a grup
    • individual: al final cada alumne va fer una reflexió escrita de les coses que havia de millorar. Aquest document ha quedat  a la corresponent carpeta compartida i serà la primera lectura abans de començar el pròxim ABP que faran al juny.

Posteriorment,  l’equip impulsor de 2n d’ESO  es va reunir per valorar i fer propostes de millora. També es va fer una avaluació conjunta dels alumnes, tenint en compte les diferents rúbriques que tenien per cada evidència, l’assoliment de competències i el procés d’aprenentatge, tant a nivell grupal com individual.

Albert Poveda i Begoña Garcia

Implementació

Publicat el per
Respon

Els nostres alumnes de 2n d’ESO van començar el 3r trimestre amb aquest projecte i van tenir  7 dies per dur-lo a terme.  Els horaris habituals els  vam canviar i se’n  van fer de nous.

Per realitzar-lo,  hem intentat aquest cop respectar les peticions dels alumnes i hem fet grups naturals, però heterogenis.

A l’aula només van entrar els professors que havien treballat cooperativament per a dissenyar el projecte. Es va acordar que els alumnes havien de fer 6 evidències en total que havien d’anar lliurant segons el calendari confeccionat prèviament pels professors.

 

Prèviament a cada evidència podien consultar una rúbrica que especificava què s’esperava de la feina. (exemple,  avaluació)

La primera evidència que van  lliurar els alumnes és la reflexió inicial. Els alumnes després de llegir la introducció al projecte, el producte final que havien  de fer  i les evidències, havien de  reflexionar  sobre rols,  objectius,  activitats, organització, etc.

 

Després de la corresponent posada en comú, van començar a treballar en la segona evidència. Havien de fabricar un tríptic amb informació sobre els estereotips.

La següent evidència consistia en fer un recull de documentació de consulta per a la biblioteca del nostre institut. Unes de les activitats que van fer per realitzar-la va ser una sortida  a un espai jove de Gràcia que tenia molta informació sobre aquest tema.

Tot seguit  van fer una enquesta per recollir informació sobre el coneixement que la població de l’entorn del centre  tenia sobre els estereotips i després varen analitzar els resultats.

Durant tot el projecte els alumnes anaven elaborant un mural en anglès per trencar els estereotips dels diferents països, destinat a fer difusió dintre del nostre centre i que amb aquest fi el van  penjar al nostre vestíbul.

Un cop van tenir tota la informació necessària, van començar a elaborar el producte final que consistia en la creació d’ un STOP MOTION amb l’objectiu de fer prendre consciència sobre les conseqüències que poden tenir els estereotips.

Finalment van pujar els vídeos amb els stop motion per fer difusió a través del nostre web i del blog de segon. També el van enviar al Centre d’atenció a la dona, que els hi havia fet una xerrada, i al CRP per si podia fer-ne difusió.

Els alumnes, després, van fer una presentació final del procés que van portar a terme durant el projecte.

I finalment,  a la sala d’actes del nostre centre, es van mostrar els Stop Motion a companys d’altres cursos, a professors i a les famílies que van voler venir.

Fem de jardiners i jardineres!!!!

Publicat el per
Respon

Recuperant  converses de l’aula arriba el moment de posar-nos mans a l’obra.

Cada nen i cada nena pensa quines condicions són les idònies perquè creixi una planta (necessitat d’aigua, de sol i de terra) i es fa el recull en aquesta graella:

Un cop que cada infant decideix en quines condicions vol que creixi la seva planta, ens calen les llavors per experimentar i comprovar  quines són les millors condicions pel seu desenvolupament.

La mestra proporciona unes mongetes com a llavors. Cada infant les posa dins d’un got de plàstic transparent amb les condicions que cadascú  ha triat.

Ara només ens falta una mica de paciència i anar observant cada dia la seva evolució.

Planificació del Projecte: Benvinguts a l’Hospitalet.

Publicat el per
Respon

A l’INS Rubió i Ors ens hem centrat en el Crèdit de Síntesi de 1r ESO a l’hora de desenvolupar un treball per projectes.

El Crèdit de Síntesi ja existia amb la temàtica que treballem actualment; el que s’ha fet és modificar bàsicament la metodologia. De tenir cada alumne un dossier amb tota una bateria d’activitats que havien de realitzar, hem passat a proposar un objectiu (revista d’ajut per a futurs alumnes nouvinguts) i proporcionar l’esquelet i ajuts per tal que els alumnes crein el seu propi producte final.

Els aspectes en què ens hem centrat més són:

  1. Formació de grups. Fins ara, érem els professors qui formàvem els grups per tal que quedessin grups heterogenis (alumnes treballadors amb alumnes menys treballadors i, fins i tot, absentistes, en un mateix grup) i barrejant tots els grups-classe. Enguany hem decidit que els grups s’han de formar per afinitats dintre d’un mateix grup-classe.
  2. Organització dels grups. Cada classe ha de fer una revista completa. Cada revista completa consta de 4 blocs. És per això que cada grup classe es divideix en 4 grups. Per tal de facilitar la tasca del professorat que supervisa, a l’hora de treballar cada bloc temàtic estarà en una aula, és a dir, que de 3 grups-classe en farem 4 grups temàtics. Cada grup temàtic tindrà el seu dossier amb activitats proposades i annexos i tindrà el seu check-list per controlar la feina feta.
  3. Portada. Cada revista, és a dir, el producte de cada grup-classe, necessitarà una portada que sortirà de fer un concurs a l’hora de Visual i Plàstica.
  4. Organització del professorat supervisor. Hi haurà un professor per aula més un professor de suport. Com que cada aula serà monotemàtica, el professor supervisor només haurà d’ajudar en un bloc temàtic.
  5. Exposició del producte final. Fins ara, cada grup exposava davant el tribunal el resultat de les feines dutes a terme durant la setmana del Crèdit de Síntesi. A cada grup se li donava una hora d’exposició. Enguany l’exposició es farà al davant del grup-classe sencer. Cada grup-classe farà 4 exposicions, una per bloc temàtic.

 

Organització de grups, aules i professors durant la setmana del Crèdit de Síntesi.

 

Com creixen les plantes?

Publicat el per
Respon

A la conversa que van tenir quan varen descobrir la planta, van parlar de les seves necessitats: aigua, llum, terra… i alguns infants van decidir que s’havia de plantar però que al pati no era possible perquè necessitava “terra negra”.

Elaboren un llistat amb tot el que necessiten per plantar i cuidar la planta, també pensen diferents llocs on posar-la i recorden que a l’escola hi ha un hort!!!Decideixen anar a parlar amb el mestre que el porta per aconseguir terra amb adob. El Vicenç  els hi proporciona tot el que havien anotat i els convida a visitar l’hort.

Van a visitar l’hort amb els nens i nenes de segon que els expliquen les diferents plantes aromàtiques que tenim a l’escola.

 

Un cop a l’aula la planten i decideixen quin lloc és el més adient per a ella: al porxo del pati.