Propostes de millora

Cada dia del projecte hem dedicat els quinze minuts finals del matí a valorar el treball del dia.Hem pensat que seria una bona idea donar als alumnes l’oportunitat de reflexionar sobre el seu aprenentatge i la feina que han anat fent cada dia.

Hem creat un instrument  que hem anomenat  “Propostes de millora”, amb dues preguntes per reflexionar: Què no ha anat bé avui? Què podem millorar demà?

Al final de cada dia, cada equip/grup ha hagut de pensar dues coses que no han anat bé durant el procés de treball i escriure-les. S’han hagut de posar d’acord entre tots per decidir què havien d’escriure.

A l’endemà el primer que hem fet a l’arribar ha estat llegir-les, posar-les en comú i intentar millorar el que han posat.


Metodologia del projecte

La base metodològica del projecte ha estat l’observació i l’experimentació directa. L’organització de les diverses activitats ha estat en gran grup, petites agrupacions de dos o tres alumnes i alguna de forma individual.

Les activitats d’organització individual s’han centrat en la detecció dels coneixements tant previs com posteriors al projecte. I el tamany de les agrupacions ha estat determinat per la tipologia de les activitats. Per exemple en el cas de la carta que li vam enviar a la mare del Marc es va realitzar en gran grup perquè entre tots van poder realitzar un bon producte.

La pregunta guia del projecte és “Què passaria si no tinguéssim ossos?” I els objectius que volem treballar en aquests projectes són:

  • Saber per a que serveixen els ossos del cos humà.
  • Quins ossos tenim les persones.

Les activitats que realitzem en l’aula per a assolir aquests objectius les han proposat els nens amb l’ajut del mestre.  I són les següents:

  • Observació i conversa de les radiografies ( grup/individual)
  • Classificació de les radiografies segons la classificació que han escollit els alumnes.
  • Dibuix inicial dels nostres ossos després de l’observació (individual)
  • Escrivim una carta a la família del Marc  per demanar l’ajut per veure ossos d’animals (Grup)
  • Experiència  de que li passa a un pollastre si li trèiem els ossos (grup)
  • Palpació dels nostres ossos i dibuix del que hem palpat (parelles)
  • Feines de les parts del cos

Els participants en el projecte són els  alumnes, els diferent personal docent del centre i les famílies quan hem necessitat el seu ajut.

METODOLOGIA: ELS ROLS DINS DEL GRUP

La nostra metodologia s’ha basat en el treball cooperatiu dels alumnes, on cadascú tenia un rol definit dins del grup i un objectiu. Com era la primera vegada que treballàvem d’aquesta manera, s’han delimitat molt clarament les funcions de cada rol: secretari, portaveu, material i ordre. En general, ha hagut un bon funcionament tot i que cal seguir treballant en aquesta línia.

 

 

Metodologia “Mans a l’hort”

Per a la realització d’aquest projecte hem seguit els següents passos:

  1. Formar equips de treball per a la realització de les activitats.

1.1. Organització dels grups tenint en compte la diversitat de                           l’aula (grups heterogenis), i repartició de rols dins del grup.

2. Selecció del lloc on s’ubicarà  l’hort, a partir de la pregunta inicial             i  les propostes donades pels alumnes.

  1. Pluja d’idees dels grups sobre l’hort. (coneixements previs, motivacions dels alumnes).
  2. Organització dels objectius a realitzar per cada grup.
  3. Posada en comú i aprovació dels ítems d’avaluació.
  4. Aportació de material i informació per part dels grups de treball. Per investigar el tema que treballen.
  5. Temporització de les activitats previstes.
  6. Organització en el temps dels projectes per cicles.
  7. Adequar les tasques a realitzar en funció del que volen saber i del currículum.
  8. Realització de l’activitat a l’aula o a l’hort. Posada en pràctica.

Per  a  l’èxit  en  la  consecució  del  projecte  i  la  realització  de  les  activitats programades cal una bona coordinació de tots els actors,  a l’hora d’aportar una visió de conjunt per a determinar les tasques obligatòries, els recursos disponibles, adequació dels continguts pedagògics, distribució d’espais, etc.

La coordinació es durà a terme conjuntament amb la comissió de l’hort:

  • proporcionar les hores pertinents per a poder realitzar la docència a l’hort.
  • preparar els materials  per dur a terme el treball dels projectes.
  • vetllar per la funcionalitat de l’hort (eines, llavors, terra…)

Per afavorir l’intercanvi d’informació i els aprenentatges que s’han anat construint vivencialment s’han anat realitzant diferents activitats d’aprenentatge cooperatiu. (l’expert, llapis al mig…)

Hem anat fent i pactant amb els alumnes  les diferents rúbriques, en tots els nivells (el què i el com). Utilitzant també eines d’autoavaluació i seguiment com per exemple “Check list” .

Metodologia

Els aspectes bàsics relacionats amb la metodologia i el primer disseny de com hauria de ser el producte final es va pactar prèviament amb els alumnes. Amb ells es va acordar:

  • Preguntes clau sobre les que buscarien informació.
  • Treballar en parelles heterogènies.
  • Triatge dels temes tenint en compte els interessos dels alumnes.
  • Les franges horàries que es portaria a terme aquest treball.
  • Els blocs de tasques a realitzar.
  • L’organització i la difusió de la informació.

El paper de la mestra bàsicament ha estat orientar i guiar la recerca d’informació i els debats. Malgrat que sigui un projecte multidisciplinari, ha estat la tutora qui ha acompanyat als alumnes en tot el desenvolupament.

Metodologia: Els animals de 2on

S’han fet grups heterogenis, que s’han d’identificat amb un nom i un logo que han inventat.

Cada grup s’ha repartit els càrrecs (coordinador, secretari, material i ajudant del coordinador) i han format la seva carpeta.

Per arribar a la recerca els hi vam preparar un document on hi havia uns enllaços per poder entrar i buscar la informació.

Cada grup disposa d’un “netbook” per poder fer la seva pròpia recerca.

La informació trobada es recull en un llibret individual (una carpeta d’aprenentatge/ portafoli) que serà el producte final.

Cada dos o tres sessions es fa una posada en comú, per veure el punt en què es troben i els problemes que han sorgit.

 

Metodología: Com influeixen les plantes en el nostre dia a dia?

El treball de investigación es realitza amb grups cooperatius heterogenis. Tots els grups intercanvien les seves informacions. Amb tota la informació obtinguda s’elabora un power point de cada grup, adjuntem totes les informacions i com a resultat final ens trobem amb l’elaboració d’un power point fet per les investigacions de cadascun dels alumnes.

Durant les sessions de Science els alumnes han investigat sobre el tema ampliant el seu vocabulari en anglès. Confeccionarem un portafoli amb el recull de diferents plantes prèviament analitzades. Dels 6 grups de la classe, es plantaran dues plantes de tres llavors diferents exposades en diferents condicions (una rebent el sol directe i l’altre no) d’aquesta manera es comprovarà com varia el seu creixement segons les condicions ambientals.

Metodologia: El nostre esquelet!

D’entrada, els alumnes van descobrir per ells mateixos com era el seu cos. A través del tacte, van observar que hi havien parts toves, d’altres dures, d’altres toves i dures… Aquesta observació va servir com a punt de partida del projecte per tal de crear interès i motivació de l’alumnat. Vam organitzar l’alumnat en quatre grups formats per sis alumnes. Ells s’havien de comunicar i organitzar de manera que es possessin d’acord en lers diferents tasques. D’aquesta manera promoviem l’autonomia i la cooperació entre iguals.

El paper de les dues mestres ha estat més com a guia i impulsores, per encoratjar, per plantejar dubtes i reflexionar…

Metodologia: Una balena morta a Montgat

Primerament, tot el grup va donar idees sobre quines podien ser les causes de la noticia i què es volia investigar.

Un cop decidit el tema, cada grup classe s’ha organitzat utilitzant el grup cooperatiu com a eina metodològica, tot i que han hagut alumnes que van decidir repartir-se les tasques en parelles, per agilitzar la feina a fer.

En algunes sessions ha calgut fer regulacions sobre el punt en el que es trobaven i què calia per seguir tirant endavant el projecte.

Hi ha hagut llibertat a l’hora de triar el grup de treball i l’aspecte a investigar. El paper del mestre ha estat més com a guia o acompanyament d’aquest procés.

 

Metodologia Com és el nostre barri?

Els mestres fèiem la sessió d’idees prèvies, van detectar els alumnes que eren més “experts” en aquest tema per tal de repartir-los en els diferents grups de treball.

El professorat intervé en l’organització dels grups de treball heterogenis. Un cop formats els grups, els propis alumnes s’assignen els diferents rols.

Les diferents tasques dissenyades estan interrelacionades i són per resoldre de manera individual, en parelles, en grups cooperatius i /o en gran grup.

Algunes de les activitats han estat més guiades que d’altres perquè els nens encara tenen molta desconeixença del barri. Això pot comportar derivacions o no segons avanci el projecte.

Totes les diferents tècniques de treball que es van realitzant ( cerca d’informació, posada en comú, exposició) van encaminades a l’objectiu final que és reconèixer i saber descriure el recorregut que realitza cada alumne per arribar de casa a l’escola; ampliant el coneixement als aspectes més importants del ser barri.