IMPLEMENTACIÓ: DEL CAMP AL MERCAT!!!!

La primera tasca que s’havia de realitzar era la tria dels conreus del trimestre. Després de consultar el Calendari del Pagès i altres fonts, com el registre de conreus d’altres cursos, els alumnes van decidir plantar: enciams de diferents tipus, bledes, espinacs i aprofitar la collita de faves i col-i-flors que ja estaven plantades amb anterioritat.

Un cop plantats els diferents conreus, al llarg del trimestre tots els alumnes del centre han anat portant a terme les diferents tasques habituals de l’hort i han anat portant un registre.

Cal remarcar la feina que comporta muntar una botiga i atendre-la, ja que hi ha moltes tasques implícites: domini de l’euro en bitllets i monedes, preus de productes, totals de compte, canvi a tornar als clients…. A més de preparar tota la publicitat de la botiga en llengua anglesa i catalana i preparar una coreografia de presentació i invitació a comprar a la botiga solidària.

Mentrestant, els alumnes de 4t, han portat a terme una recerca per trobar la ONG o associació a la que es volien destinar els diners recaptats.  Donat que es va escollir la ONG Save the Children i que la botiga es va muntar el dia de la festa de Sant Jordi, que és oberta a l’escola, els alumnes del centre van participar en una de les campanyes  que la ONG oferia per col·laborar amb ells: “Burbur, l’ase que sabia llegir” .

Així, tots els alumnes del centre van elaborar punts de llibre per repartir el dia de Sant Jordi amb frases o missatges que animessin als participants de la festa a col·laborar amb l’ONG Save the Children.

LLUMS, CÀMERA I ACCIÓ!!

IMPLEMENTACIÓ: “LLUMS, CÀMERA I ACCIÓ”

Els cineastes del Cicle Mitjà de l’escola Frederic Mistral han buscat informació sobre el cinema mitjançant les noves tecnologies, consulta de llibres a la biblioteca de l’escola i fent un treball col·laboratiu de recerca fora de l’escola amb l’ajuda de les famílies.

Considerem rellevant apuntar que tot el nostre alumnat ha adoptat un paper actiu durant el desenvolupament del projecte, convertint-se d’aquesta manera en  transmissors i receptors dels continguts. S’han sentit protagonistes del  procés i aquest fet ha reforçat el seu propi aprenentatge a la vegada que també els ha ajudat a relacionar els coneixements previs amb els nous. Ens ha agradat molt la participació de grups d’experts en televisió amb tècnics especialitzats en imatge i so  que ens han proporcionat diferents activitats que han apropat els nostres alumnes al món del cinema: visita d’un plató de televisió, gravacions a l’escola, entrevistes, etc.

Cada grup d’experts i després de fer la recollida d’informació van explicar a la resta del  grup la informació més rellevant resumint i sistematitzant els nous aprenentatges obtinguts. Els alumnes documenten el seu propi procés de producció elaborant “lapbooks”, murals, còmics, línies del temps, curtmetratges, etc.

Els alumnes s’autoregulen mitjançant una rúbrica que han fet conjuntament  per a què l’alumnat tingui clar quins són els objectius.

 

Comencem!

IMPLEMENTACIÓ

Paral·lelament, la mestra d’anglès va treballant de manera comuna els diferents
aspectes de la nutrició. La mestra presenta informació bàsica en anglès a través de
vídeos, contes, textos i cançons. Els nens i nenes fan mapes mentals, activitats
dinàmiques, racons en diferents taules sobre el tema, etc.

A science es realitzen diferents tipus d’experiments sobre la nutrició. S’intenta que aquests aprenentatges siguin el més manipulatius i experimentals possibles.

A continuació, podreu veure dos exemples d’experiments:

El primer es diu “Think before you drink” i té com a objectiu conscienciar els infants de la quantitat de sucres afegits que porten algunes begudes que prenen habitualment.

La següent imatge correspon a l’experiment ” Fats on food“, amb el que vivien de manera molt directa la quantitat i tipus de greixos que hi ha en determinats aliments.

Una altra proposta de treball va ser la creació d’una piràmide alimentària manipulable.

Primer de tot, la van construir i decorar. Cada grup de treball tenia assignat un grup de nutrients i el seu repte consistia en buscar per l’escola aliments del seu propi grup per posteriorment ubicar-los en la franja corresponent de la piràmide.

A través d’aquesta activitat dinàmica i participativa els alumnes van poder posar en pràctica els coneixements adquirits durant la investigació de manera vivencial i significativa.

També es va dur a terme al centre un taller d’alimentació dirigit per dos inspectors de sanitat en el qual es van desenvolupar diferents aspectes sobre l’alimentació. Van iniciar el taller parlant sobre la salut alimentària i fent èmfasi en la detecció de microbis que es troben en els aliments. Per evitar-los, ens van recomanar diversos hàbits higiènics que podíem portar a terme en el nostre dia a dia com també tècniques de conservació d’aliments (congelació, envasat al buit, bullir…). Per finalitzar el taller van proposar al grup un joc de rol en el qual alguns alumnes feien de microbis i d’altres d’aliments i a través de la representació van interioritzar tots els coneixements més teòrics que s’havien presentat durant la sessió.

Comencem!!

IMPLEMENTACIÓ

Paral·lelament, la mestra d’anglès va treballant de manera comuna els diferents
aspectes de la nutrició. La mestra presenta informació bàsica en anglès a través de
vídeos, contes, textos i cançons. Els nens i nenes fan mapes mentals, activitats
dinàmiques, racons en diferents taules sobre el tema, etc.

A science es realitzen diferents tipus d’experiments sobre la nutrició. S’intenta que aquests aprenentatges siguin el més manipulatius i experimentals possibles.

A continuació, podreu veure dos exemples d’experiments:

El primer es diu “Think before you drink” i té com a objectiu conscienciar els infants de la quantitat de sucres afegits que porten algunes begudes que prenen habitualment.

La següent imatge correspon a l’experiment ” Fats on food“, amb el que vivien de manera molt directa la quantitat i tipus de greixos que hi ha en determinats aliments.

Una altra proposta de treball va ser la creació d’una piràmide alimentària manipulable.

Primer de tot, la van construir i decorar. Cada grup de treball tenia assignat un grup de nutrients i el seu repte consistia en buscar per l’escola aliments del seu propi grup per posteriorment ubicar-los en la franja corresponent de la piràmide.

A través d’aquesta activitat dinàmica i participativa els alumnes van poder posar en pràctica els coneixements adquirits durant la investigació de manera vivencial i significativa.

També es va dur a terme al centre un taller d’alimentació dirigit per dos inspectors de sanitat en el qual es van desenvolupar diferents aspectes sobre l’alimentació. Van iniciar el taller parlant sobre la salut alimentària i fent èmfasi en la detecció de microbis que es troben en els aliments. Per evitar-los, ens van recomanar diversos hàbits higiènics que podíem portar a terme en el nostre dia a dia com també tècniques de conservació d’aliments (congelació, envasat al buit, bullir…). Per finalitzar el taller van proposar al grup un joc de rol en el qual alguns alumnes feien de microbis i d’altres d’aliments i a través de la representació van interioritzar tots els coneixements més teòrics que s’havien presentat durant la sessió.

Planificació del projecte

Com s’ha explicat, a l’escola cada classe té un nom i com a línia de centre es va decidir que el primer projecte tindria relació amb el nom de la classe, en el nostre cas “La classe de la màquina del temps”.

En un primer moment es van plantejar aquestes preguntes:

  • Què és una màquina del temps?
  • Per a què serveix?
  • Per què creieu que s’ha escollit aquest nom?

Aquesta conversa va portar a parlar sobre on es podria anar amb una màquina del temps. En aquest diàleg inicial cadascú va poder verbalitzar cap a on li agradaria anar i quines etapes passades voldria conèixer.

En aquesta conversa els nens i nenes van centrar el seu interès en conèixer més els orígens de la humanitat i també algunes civilitzacions antigues com els romans:

  • D’on venim?
  • Com vivien els nostres avantpassats?
  • Com van evolucionar la humanitat?
  • Qui eren els romans?
  • A que es dedicaven?
  • Quins territoris van conquerir?

Un cop manifestat aquest interès es proposa buscar entre tots, recursos on es pugui obtenir informació sobre els interrogants que s’havien plantejat. Els recursos proposats per trobar informació van ser:

  • Fer el taller “ Els romans” a Can Riera.
  • Veure una selecció de vídeos sobre el tema.
  • Demanar a la biblioteca una selecció bibliogràfica.

A partir del desenvolupament d’aquestes activitats i de la gestió dels recursos aportats es va iniciar el projecte que prenia el seu camí a mida que els alumnes anaven ampliant coneixements i sorgien nous dubtes.

Implementació

Els nostres alumnes de 2n d’ESO van començar el 3r trimestre amb aquest projecte i van tenir  7 dies per dur-lo a terme.  Els horaris habituals els  vam canviar i se’n  van fer de nous.

Per realitzar-lo,  hem intentat aquest cop respectar les peticions dels alumnes i hem fet grups naturals, però heterogenis.

A l’aula només van entrar els professors que havien treballat cooperativament per a dissenyar el projecte. Es va acordar que els alumnes havien de fer 6 evidències en total que havien d’anar lliurant segons el calendari confeccionat prèviament pels professors.

 

Prèviament a cada evidència podien consultar una rúbrica que especificava què s’esperava de la feina. (exemple,  avaluació)

La primera evidència que van  lliurar els alumnes és la reflexió inicial. Els alumnes després de llegir la introducció al projecte, el producte final que havien  de fer  i les evidències, havien de  reflexionar  sobre rols,  objectius,  activitats, organització, etc.

 

Després de la corresponent posada en comú, van començar a treballar en la segona evidència. Havien de fabricar un tríptic amb informació sobre els estereotips.

La següent evidència consistia en fer un recull de documentació de consulta per a la biblioteca del nostre institut. Unes de les activitats que van fer per realitzar-la va ser una sortida  a un espai jove de Gràcia que tenia molta informació sobre aquest tema.

Tot seguit  van fer una enquesta per recollir informació sobre el coneixement que la població de l’entorn del centre  tenia sobre els estereotips i després varen analitzar els resultats.

Durant tot el projecte els alumnes anaven elaborant un mural en anglès per trencar els estereotips dels diferents països, destinat a fer difusió dintre del nostre centre i que amb aquest fi el van  penjar al nostre vestíbul.

Un cop van tenir tota la informació necessària, van començar a elaborar el producte final que consistia en la creació d’ un STOP MOTION amb l’objectiu de fer prendre consciència sobre les conseqüències que poden tenir els estereotips.

Finalment van pujar els vídeos amb els stop motion per fer difusió a través del nostre web i del blog de segon. També el van enviar al Centre d’atenció a la dona, que els hi havia fet una xerrada, i al CRP per si podia fer-ne difusió.

Els alumnes, després, van fer una presentació final del procés que van portar a terme durant el projecte.

I finalment,  a la sala d’actes del nostre centre, es van mostrar els Stop Motion a companys d’altres cursos, a professors i a les famílies que van voler venir.

Fem de jardiners i jardineres!!!!

Recuperant  converses de l’aula arriba el moment de posar-nos mans a l’obra.

Cada nen i cada nena pensa quines condicions són les idònies perquè creixi una planta (necessitat d’aigua, de sol i de terra) i es fa el recull en aquesta graella:

Un cop que cada infant decideix en quines condicions vol que creixi la seva planta, ens calen les llavors per experimentar i comprovar  quines són les millors condicions pel seu desenvolupament.

La mestra proporciona unes mongetes com a llavors. Cada infant les posa dins d’un got de plàstic transparent amb les condicions que cadascú  ha triat.

Ara només ens falta una mica de paciència i anar observant cada dia la seva evolució.

Planificació projecte de 2n ESO del 3r trimestre

El novembre vam fer una dinàmica grup consistent en una negociació per tal que els alumnes es posessin d’acord en la pregunta del projecte que treballarien en el tercer trimestre. El tema que van escollir els alumnes de 2n de la ESO del nostre centre pel projecte del 3r trimestre va ser:

                  Per què existeixen els estereotips?

A partir d’aquesta pregunta que es van fer els nostres alumnes, l’equip impulsor de segon ens vam posar a treballar per intentar encabir els continguts de les diferents matèries en les activitats i en el producte final que demanaríem a l’alumnat. Vam demanar els alumnes propostes d’activitats i finalment vam decidir que faríem uns stop-motions de per informar i educar sobre els diferents estereotips fent difusió a través de la web i els bloc del centre, i mostrar-lo a tota la comunitat educativa.

Aquest curs vam decidir que estaria tot penjat al drive en els documents compartits de la nostra plataforma, i que sempre que sigues possible penjarien les evidències també allà, així com les reflexions inicials i finals (carpetes d’aprenentatges)

Aquesta va ser la planificació que vam fer i vam lliurar als nostres alumnes:

FAREU UNA REFLEXIÓ INICIAL DE TOT EL GRUP:

– APUNTAREU OBJECTIUS QUE VOLEU ACONSEGUIR

– REPARTIREU ELS ROLS: A CADA EQUIP HAURÀ D’HAVER-HI:

UN SECRETARI  que regularà el to de veu i omplirà els fulls de la carpeta de l’equip

UN COORDINADOR. que sabrà el QUE i COM s’ha de fer i s’assegurarà que es segueixin els passos de l’estructura.

UN INTENDENT: prepararà el lloc de treball, distribuirà el material i tindrà cura, mantindrà l’ordre…

UN AJUDANT I PORTAVEU: substitueix un company/a absent  en les seves funcions del càrrec i ajuda a qui ho necessiti. Parla en nom de l’equip. En els equips de 5 membres aquests càrrecs van separats.

-PENSAREU EN TOT EL QUE HAUREU DE FER (SORTIDES, EXPERIMENTS, RECOLLIDA D’INFORMACIÓ, MAQUETES, ELABORACIÓ DEL PRODUCTE, PREPARACIÓ DE L’EXPOSICIÓ..)

-APUNTAREU LA TEMPORALITZACIÓ: PENSAREU L’ORDRE EN EL QUE FAREU LES COSES I EL TEMPS QUE TENIU PER FER-LES.

A L’INICI DEL DIA :

– FIXAREU UNS OBJECTIUS A FER

– REPARTIREU LES TASQUES QUE PENSEU QUE HEU DE FER

– DESCARREGAREU EL FULL DE SEGUIMENT D’OBJECTIUS DEL WEERAS I REGISTRAREU A LA GRAELLA.

AL FINAL DEL DIA:

-PENSAREU EN EL QUE US HAVÍEU PROPOSAT I SI HO HEU ACONSEGUIT I HO ANOTAREU AL DOCUMENT DE SEGUIMENT:  ESCRIUREU SI US HEU TROBAT AMB DIFICULTATS, SI HEU DECIDIT MODIFICAR QUELCOM DEL PROCÉS I LES TASQUE QUE US HAN QUEDAT PENDENTS PER DEMÀ.

– ELS ULTIMS 20 MINUTS ES FARÀ UNA REFLEXIÓ ORAL I CONJUNTA AMB TOTA LA CLASSE DIRIGIDA PEL PROFESSOR/A.

– FINALMENT  PENJAREU A LA CARPETA DE L’ABP DEL VOSTRE NIVELL AL WEERAS EL FULL DE SEGUIMENT

Hi HAURÀ UNA NOTA PER L’ACTITUD I EL TREBALL QUE HEU FET CADA HORA (PROFESSORS)

EXPOSICIÓ FINAL:

EL DIMECRES 21 DESPRÉS DEL PATI. PRIMER ES FA UN SIMULACRE PER A PRACTICAR.

FAREU L’AVALUACIÓ INDIVIDUAL I GRUPAL DEL PROJECTE. FAREU UNA REFLEXIÓ OMPLINT LES DIFERENTS GRAELLES QUE SERVIRÀ PER POSAR LA NOTA FINAL.

-ANOTAREU SI HEU COMPLERT ELS VOSTRES OBJECTIUS

-VALORAREU EL TREBALL DEL GRUP

-VALORAREU EL PROPI TREBALL

-VALORAREU EL TREBALL DEL COMPANY

Després del pati:   SIMULACRE D’EXPOSICIONS.

EL DIMECRES 21 (DOS ÚLTIMES HORES)

FAREU LES EXPOSICIONS FINALS A LA SALA D’ACTES DIRIGIDA ALS VOSTRES COMPANYS DE 2N: EXPLICAREU EL VOSTRE PRODUCTE FINAL I COM HO HEU FET. TAMBÉ EXPLICAREU QUE HEU APRÈS(PODEU FER SERVIR PP, PREZZI, MAQUETES, VÍDEOS…). COAVALUACIÓ DE L’EXPOSICIÓ (GRAELLA ADJUNTA)

DIJOUS 22 ÚLTIMA HORA: PASSE DE PRODUCTES FINALS A LA SALA D’ACTES DE 1R I 2N ESO. LES VOSTRES FAMÍLIES ESTARAN CONVIDADES

HAUREU DE FER SABER ALS PROFESSORS SI NECESSITEU:

  • SORTIR FORA DEL CENTRE.
  • TRUCAR.
  • UN ESPAI ALTERNATIU A LA CLASSE (PATI,GIMNÀS…).
  • MATERIALS QUE US PUGUI FACILITAR EL CENTRE

LES CASES. MANS A L’OBRA!!

TREBALLEM PLEGATS!!

  • Lectura del conte Cases del món.
  • Conversa dels materials. S’engresquen en la construcció d’una casa i es plantegen quins són els materials que tenen a l’abast per fer-ho.
  • Construccions. Es divideixen en grups segons els interessos. Després de cada sessió es fa una conversa per a recollir tant el procés de construcció com la gestió de grup.

 

  • Què ha de tenir una casa per fora? Ens adonem que durant el procés de vegades hi ha poca reflexió i decidim aturar-nos per mirar com és una casa per fora i consensuar com la farà el grup.

  • Participació famílies. Ens recolzem amb les famílies per a continuar el projecte. Hi ha materials poc apropiats per a l’ús dels infants i ens volem nodrir de l’experiència i creativitat dels nostres familiars.

  • Representació gràfica. En diferents moments del projecte utilitzem la representació gràfica per fer un recull de les seves experiències. Ens adonem que alguns nens/es comencen a engrescar-se en l’escriptura de manera espontània.

  • Construcció amb taules i cadires. Utilitzant tot l’espai de l’aula construïm diverses cases amb taules i cadires. Això permet als infants treballar en una altra perspectiva i dimensió més propera a la realitat.

TREBALLANT EM CONEIXO!!

  • Busquem a l’administrativa. Fem partícip al personal de l’escola i conscienciem als infants de les funcions de les diferents persones i espais del centre. Li demanem una llista amb les nostres adreces.

  • Street view. Fem ús de les noves tecnologies per a acostar als altres la nostra casa tot adonant-se de la funcionalitat d’aquestes eines tecnològiques.

  • Estadística en quin pis visc. Apliquem les mates d’una manera vivencial.
  • Conversa què ha de tenir una casa per dins i representació. De la mateixa manera que hem conversat sobre com són les cases per fora, també en parlem de com són per dins. Comparem les semblances i diferències d’aquestes. Cadascú la representa de forma lliure. Fem assemblea sobre quin és el lloc preferit de la casa i per què?
  • Representació de cases amb diferents materials.
  • Treballem l’autor Exposem diferents obres on es representen cases i ciutats de diverses maneres i els nens verbalitzen allò que més els hi ha agradat. A partir d’aquí, s’inspiren per a fer la seva pròpia representació.

  • Pel que fa a la teoria de les 5 pells, decidim treballar les tres primeres (epidermis, roba i llar) tot representant cadascuna.
  • Decorem la casa i posem qui hi viu.