Comencem a investigar com serà el nostre futur?

Cada grup funciona de forma independent de la resta, així que hi haurà múltiples solucions a la pregunta formulada. Han cercat informació en llibres de consulta i Internet, sobre un invent concret (quan es va inventar, qui ho va inventar….). Es recull tota aquesta informació en unes bases d’orientació, per tal de sintetitzar la informació trobada.

Per conèixer el passat de cada un dels invents s’ha confeccionat una entrevista.

En aquesta entrevista es donen pautes generals, per tal de tenir clar els apartats que ha de contenir. En aquest punt cada grup ha formulat les preguntes per saber més coses del seu invent. Aquestes entrevistes es passen als avis per saber com era aquest invent en el passat. Cada nen fa una o dues entrevistes. Es retorna tota la informació obtinguda i es planteja la conclusió de cada una de les preguntes. A partir d’aquesta conclusió els alumnes poden arribar a la teoria de com ha estat l’evolució d’aquest invent fins els nostres dies.

Per tal de conèixer les perspectives de futur de cada invent s’ha plantejat una enquesta entre iguals.

En una sessió general cada grup ha escollit dues preguntes i les han formular en forma de futur. Les dades recollides es transformaran en gràfiques d’opinió per saber com s’imagina la gent que podrà ser aquest invent per extreure una conclusió general.

Els alumnes van documentant els aprenentatges fent un recull en un portafoli. Aquí trobarem els acords presos, les entrevistes, les enquestes, les bases d’orientació utilitzades, el diari d’aula…

En referència al treball de l’equip docent podem dir que ha estat necessària la coordinació sistemàtica de la tutora i la mestra que reforça el projecte a més de les reunions periòdiques amb la resta de mestres del grup impulsor de CS que hi participen també puntualment amb la resta de cicles. Per exemple, per fer el Power Point i la recerca d’informació.

IMPLEMENTACIÓ

IMPLEMENTACIÓ

En el nostre projecte hi haurà una única solució possible, ja que és tracta d’un fenomen físic.

La informació per a poder portar a terme tot aquest aprenentatge l’hem obtinguda bàsicament mitjançant la recerca d’Internet fent ús de les noves tecnologies. Els coneixements previs sobre el tema proposat que els alumnes tenien assolits, han estat compartits amb la resta de companys. Es pot afirmar que tots  ens hem enriquit una mica més amb aquestes aportacions.

Els alumnes han documentat el projecte amb el lapbook individualment i amb la creació d’un mapa conceptual i un dossier de treball, col·lectivament. Periòdicament s’han dedicat estones a l’elaboració personal dels aprenentatges que anaven adquirint.

Aquest  projecte ens ha permès desenvolupar altres àmbits curriculars ja que no només incideix en l’àrea de coneixement del medi, sinó que també engloba coneixements i competències relacionades amb altres àrees. Hem utilitzat les sessions de català, per treballar expressió escrita i expressió oral, de matemàtiques per treballar mesures i distàncies i de educació artística per elaborar el lapbook.

L’equip de mestres hem treballat coordinadament i ens hem reunit durant vàries sessions per tal de programar totes les accions a portar a terme abans, durant i després del projecte.  Ens hem distribuït les tasques a realitzar amb l’objectiu d’agilitzar el procés, però som conscients que ens ha mancat temps per a poder analitzar amb calma tots els aspectes relacionats amb el projecte.

Al finalitzar el projecte fem una valoració del funcionament del projecte i reflexionen sobre els aspectes que han funcionat millor i els aspectes millorables.

FOTOS

“Mar, quan ens portaràs les fotos del teu peu?”. Implementació del projecte.

A partir de la curiositat inicial de veure les radiografies del peu operat de la tutora, la mestra proporciona als alumnes radiografies de diferents parts del cos i de diferents membres de la seva família perquè els nens i les nenes observin. Així poden veure els coneixements previs de cada alumne.

Molts nens i nenes de la classe sabien què era una radiografia i què s’hi mostrava. Alguns, fins i tot, sabien identificar quin os era.

Quan se’ls va demanar criteri de classificació per les radiografies van sorgir dos propostes: classificar per persona a la que pertany, o bé per parts del cos (independentment de qui pertanyi). Van fer una votació a mà alçada i és va acordar fer la distribució per parts del cos, tenint un resultat de 15 vots a favor i 6 en contra.

A mida que es desenvolupava cada sessió, la mestra de suport feia un recull de les inquietuds dels nens/es i de les conclusions que s’havien tret,  per tal que a la següent sessió poguéssim continuar el fil conductor del projecte centrat en el seus interessos.

Els alumnes estaven molt involucrats en el projecte i treballaven de manera endreçada respectant els torns de paraula i cooperant activament entre ells/es.

El projecte es documenta amb un recull de les feines i fotos amb explicació de les activitats més manipulatives.

Implementació

Primer de tot els nens van fer un llistat de plantes i hortalisses que els hi agradaria tenir a l’hort. Després es va mirar l’època de l’any a la que estàvem (tardor) i vam buscar informació entre tots per saber què podíem plantar.

Un cop recollida la informació de diverses fonts (internet, llibres, manuals de l’hort, persones amb coneixements hortícoles…) mestres i alumnes, vam seleccionar les diferents hortalisses que plantaríem: les pastanagues, els raves i les faves.

A partir de la plantació es va fer un seguiment mitjançant l’observació directe del creixement, per posteriorment plasmar-ho en un mural al passadís.  En aquest mural quedava reflectit el creixement i canvis produïts en les plantes i hortalisses repartit al llarg del seu cicle vital.

Un cop a la setmana baixàvem a l’hort, posàvem en comú els canvis observats i es reflectia al mural amb un gomet.

Implementació

Per iniciar el projecte i començar a implementar-lo es van posar en pràctica les següents iniciatives

  • Taller “Els romans”: En aquesta activitat ens va quedar clar, en quin moment de la història ens situaríem. De manera molt vivencial es va posar en contacte els alumnes amb la manera de viure dels romans i els va despertar les ganes de saber-ne més i de plantejar-se nous reptes.

Ja a l’aula, els alumnes van decidir els aspectes de la vida dels romans que els interessava desenvolupar.

A partir d’aquí sorgeixen les següents preguntes:

  • Com ens podem organitzar per fer el projecte?
  • Com volem concretar els coneixements que ja tenim?
  • Quan ho farem?
  • Com ho farem?

D’aquest debat ens va sortir la proposta de:

  • Realitzar un línia del temps per situar l’edat antiga.
  • Decorar l’entrada de la classe com si fos un temple romà (plàstica)
  • Fer un lapbook per parelles amb la informació relativa als diferents aspectes de la vida dels romans:
  • Les classes a socials a l’època imperial.
  • Esclavitud romana
  • L’exèrcit romà
  • Les creences dels romans
  • La ciutat romana
  • Les cases romanes
  • L’art romà
  • Les obres arquitectòniques romanes
  • La vestimenta romana
  • L’alimentació romana
  • L’educació romana
  • Els jocs a l’antiga Roma.
  • Disposar d’un portfoli personal que reculli la informació obtinguda entre tots.

Mentre es feia tot el procés anterior, cada alumne va anar fent un portfoli personal sobre el tema que compartien amb els companys i que donarà lloc al recull de materials personals.

 

Els animals: Implementació

Els mestres hem fet una selecció del material de consulta, perquè els nens encara són petits per fer aquesta selecció.

Els hi hem donat un document on hi ha enllaços de vídeo i presentacions, a més a més dels llibres de consulta que han portat els mateixos alumnes a classe.

Cada alumne omple una base d’orientació, on escriuran tota la informació que han recollit durant aquella sessió i allò que han après.

Cada dues sessions fem una posada en comú on tots els grups expliquen que han après i les dificultats que hi han trobat.

A partir d’aquí recolliran informació d’aquest animal, per d’exposar-la al grup classe.

 

Comencem el Treball de Síntesi!

Avui els alumnes de 1r ESO han començat el seu Treball de Síntesi.  Aquests dies hauran d’elaborar una revista presentant diferents aspectes de la seva ciutat.

També han anat de sortida al Parc de Can Vidalet, on els han explicat que la colònia  que hi ha de ratpenats a l’Hospitalet controlen les plagues de mosquits,  facilitant d’aquesta manera la qualitat de vida d’aquesta zona a l’estiu.

Implementació: anem descobrint l’esquelet…

Els nens i nenes han obtingut la informació a partir de la observació directa del propi cos. Aquesta informació obtinguda, al final del projecte, s’ha comparat amb la rèplica de l’esquelet humà que tenim a l’escola.

L’alumnat també ha obtingut informació a través de les famílies , mitjançant activitats JCLIC, cançons, làmines…

S’ha anat realitzant un petit dossier per alumne, per anar relacionant i sistematitzant els resultats.

Les àrees implicades en aquest projecte principalment han estat Medi i Català.

Ens llencem a l’aigua!!!

Apartir de la primera sessió es va fer un guió amb els alumnes sobre el què volien investigar. Tot seguit hi van haver vàries sessions d’investigació utilitzant tablets, llibres de la biblioteca del barri i diaris. Amb tots aquests materials van obtenir la informació necessària per poder organitzar-la i estructurar-la en murals, cartells i tríptics. Finalment, com a activitat de cloenda, tots els grups van exposar la seva recerca als companys/es de tercer.

Una de les propostes que va sorgir dels alumnes, va ser organitzar la neteja d’una de les platges durant la sortida al CRAM del Prat del Llobregat.

Implementació Com és el nostre barri?

La resposta inicial serà molt variable en funció de la demanda que els alumnes fan, si bé els objectius inicials és trobar la resposta personal de cadascú ( és a dir, saber el recorregut a casa de cada nen)

Al principi la informació ve una mica dirigida pel mestre. Els alumnes exposen les coses que voldrien saber i a partir d’aquí s’inicien una successió d’activitats. Per exemple comenten que als carrers hi ha senyals de trànsit, doncs cerquem i ens informem del què són i quins tipus hi ha. Reben la visita de la guàrdia urbana que ens explicar com caminar pel carrer i les normes bàsiques del civisme.

Treballem llocs públics del barri. Fem una visita a la biblioteca a prenem a fer-nos el carnet, a consultar i llegir llibres i a seguir les normes de silenci. També dibuixem la façana de l’esglèsia del barri com edifici artístic.

Cerquem la informació a les sessions d’informàtica i ho relacionem amb altres àrees segons les competències del document adjunt.