A sota us presentem un recull d’algunes de les opinions dels alumnes pel que fa a la seva experiència viscuda durant el procés d’implementació del treball per projectes.
Acció a l’aula Les Cinc Sènies
Aprendre de manera globalitzada permet els alumnes explorar totes les fases del cicle d’aprenentatge i fer tot un procés que parteix de les seves creències previes fins arribar a la incorporació de nous coneixements i l’aplicació dels mateixos en diferents contexts. Durant aquest procés, és important que l’alumne arribi a construir interconnexions a mesura que el projecte avança per tal de veure que al final, tot els aspectes treballats al llarg de la indagació connecten i donen sentit a allò que s’està construint.
El següent mural mostra un moment del projecte “Et mous” que il·lustra aquest paràgraf.
Com avaluem la realització del projecte?
Reflexió docent a Les Cinc Sénies
Una de les nostres sessions de formació amb l’equip impulsor (17/01/2018) i durant la fase de planificació del projecte va concloure amb dues idees força per a la reflexió al voltant de la pregunta: quan ens plantegem un projecte, què va primer, la pregunta indagació o els objectius aprenentatge? s’ha d’ajustar el projecte al currículum?
Idea força 1: Podem fer servir els interessos dels alumnes i després connectar-los amb objectius./ Seleccionem i prioritzem els objectius i considerem on aquests s’utilitzen a la vida real tot connectant-los amb algun problema, resolució de dilemes..etc, que es pugui fer servir per conduir un projecte.
Idea força 2: El currículum com a possibilitat i no certesa. Després comparem.
1a Fase segons Neus Santmartí (recollim dades, les analitzem, emetem judicis i prenem decisions): Compartim els objectius d’aprenentatge per establir els criteris d’avaluació. El primer pas que vam abordar abans de plantejar-nos com avaluar el projecte va ser aquest, és a dir, vam discutir compartir allò que volien que els alumnes assolissin en acabar el projecte. La reflexió conjunta va girar al voltant de dos preguntes:
QUÈ VOLEM QUE SÀPIGUEN? (continguts mínims que volem que aprenguin o han d’aprendre per arribar a l’objectiu funcional).
Quin instrument ens va ajudar a presentar les nostres visions de manera coordinada? L’ SCOBA (de l’anglès Scheme for Complete Orienting Basis of Action).Vam crear un SCOBA únic per a tot el projecte, que, en base als objectius compartits, recull els fils conductors del mateix, en forma de seqüències. Els quatre fils conductors es van donar les quatre línies d’actuació. En donar resposta a totes quatre preguntes amb aquest enfocament, donem resposta al teixit sistèmic. A partir d’aquell moment vam començar a entendre què volia dir treballar al servei del bé del projecte!.
Organitzador gràfic: Sistematització de les idees prèvies i les expectatives envers el treball per projectes.
El resultat d’aquest procés va ser la PROGRAMACIÓ CONJUNTA del projecte on es van establir els criteris d’avaluació, tant de realització com de resultat, identificant els diferents nivells d’assoliment i els indicadors o evidències que ens permeten obtenir dades individualitzades per a avaluar el procés:
Acció a l’aula de Les Cinc Sénies
Millorem les preguntes d’indagació dels alumnes del projecte “Et mous” a partir de diferents estratègies de reformulació.
Punt de partida a l’aula: activació e l’experiència prèvia. Amb la tècnica del brainstorming i del think, pair and share, els alumnes reflexionen i posen en que ha passat durant l’estiu a nivell de notícies rellevants.
Estructuració i síntesi: estructurem les idees sorgides a partir del graphic organizer KWL (Què sé, què m’agradaria saber, què he après).
Reconduïm les propostes dels alumnes fins arribar a connectar-les amb la idea de la mobilitat sostenible.
De tot el procés resumit prèviament, els alumnes arriben a formular les següents preguntes d’indagació, que aquí relacionem amb la taxonomia de Bloom.
Taula 1- PREGUNTES INDAGACIÓ ALUMNAT PROJECTE “ET MOUS”
Analitzem aquestes preguntes d’indagació per tal de veure en quina dimensió del coneixement situaven l’alumne i veiem que cal ensenyar l’alumnat a enriquir-les justament per situar aquestes preguntes en una dimensió més meta-cognitiva.
Es treballa amb l’alumnat la reformulació de les seves preguntes d’indagació. Amb aquesta finalitat, facilitem a l’alumnat tres recursos:
Recurs 1: Llistat de diversos enfocaments, per exemple, resoldre un problema o convèncer els altres.
Recurs 2: Verbs d’acció segons El currículum competencial a l’aula Una eina per a la reflexió pedagògica i la programació a l’ESO, Departament d’Ensenyament, Març 2008.
Recurs 3: “Redefinition frame” (adaptat per Les Cins Sènies de Free Bie-Tubric).
Algunes de les preguntes resultants d’aquesta reformulació van ser:
Què és la contaminació?
Què és la sostenibilitat?
Què és la mobilitat?
Ara sí, podem iniciar el projecte amb una bona base!
Reflexió docent de Les Cinc Sénies
Amb motiu de la European Mobility Week (16-22 setembre), van rebre al centre un correu de l’Ajuntament de Mataró convidant-nos a participar en aquesta setmana mitjançant la proposta d’una Mobility action per tal de promoure la mobilitat urbana sostenible a Mataró. L’equip de professors del centre vam pensar que aquest podria ser un bon “disparador” o leit motiv per engegar el primer projecte marca Les Cinc Sènies.
Un cop comprovat que aquest projecte (al què vam anomenar “Et mous”) ens permetia incorporar molts dels objectius d’aprenentatge curriculars de 1r d’ESO per a les diferents matèries, només ens quedava veure com podiem incorporar els interessos dels alumnes.
Tenint en compte la base d’orientació “Indicadors per a valorar els projectes” de la XCBs, i un cop iniciada la primera fase del projecte, ens vam adonar que havíem de fer èmfasi a dos aspectes:
Aquestes dues reflexions sorgeixen arran de l’anàlisi i recollida de les primeres evidències en el nostre treball per projectes. A continuació, les trobareu parcialment en paraules del grup impulsor…
Reflexió docent equip Les Cinc Sénies
“Véns amb unes maneres de fer individuals i les has d’exposar als demés. Sobre tot a l’aula. Et comencen a aparèixer les resistències amagades en forma d’enuig cap als companys, cap al tarannà del centre.
Li poses noms-excusa: temps, horaris, nivell dels alumnes…
Comences a qüestionar-ho tot menys TU!”
Lídia Peyret
Per treballar per projectes és important aprendre a Treballar en equip. Ens cal parlar de la importància de començar aquest repte amb ment flexible per afrontar la transformació del centre. Hem triat dinàmiques que ens permetin fer front a les reticències inicials amb què estem vivint els primers dies de treballar per projectes.
Aquí en trobeu una: ”Dinàmica de la cistella”. Quin és el nostre propòsit? Entendre que si ens sentim jutjats se’ns farà difícil establir una coordinació efectiva i necessària per iniciar el treball per projectes.
L’Equip de coordinadores em van proposar que els ajudés a buscar una dinàmica amb un doble objectiu. Per una banda, posar-nos en la pell de l’alumnat i per l’altra, dels companys de la franja de projectes.
Mònica Martínez
Reflexió docent equip Les Cinc Sénies
A principis de setembre vam començar a treballar al centre de manera interdisciplinària, i TREBALLAR així m’ha suposat:
L’Equip impulsor( Mataró, 22. de novembre del 2018)
I al centre, fem projectes o entenem la vida de l’escola com un gran projecte?
A partir de la conferència de Fernando Hernández,ens quedem amb aquelles parts que més ens han cridat l’atenció i les agrupem per àmbits d’actuació, com veureu en la taula adjunta.No hem arribat, encara, a cap definició concreta de projectes però sí tenim clar quines són les característiques que volem que tinguin; les hem agrupades per àmbits.
Què hem après i amb què ens quedem de la sessió d’avui?
Reflexió docent de Les Cinc Sénies.
El disseny de l’estructura d’un procés reflexiu engegat en el centre és una eina interessant per tal d’avançar, mitjançant la planificació , el procés que es vol engegar amb l’Equip impulsor. Serveix per posar el focus en les necessitats del centre i la seva concreció en objectius d’ aprenentatge. Si voleu saber més d’aquesta eina, trobareu més informació descrita per les autores i l’article en què ens hem inspirat1. La nostra proposta , després d’aquesta lectura és la següent.
http://www.innovib.cat/numero-2/pdfs/art3.pdf
Esteve Ruescas, O.; & Carandell ottschwesky, Z. (2011). Fomentant la pràctica reflexiva col·lectiva en els centres educatius: cap a un nou paradigma de l’assessorament a centre. Innov[IB]. Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears, 2. 22-35.
Aquest esquema o planificador gràfic que adjuntem, l’anirem recuperant al llarg de la formació sota la pregunta: On sóc ARA? i ens servirà per calibrar el nostre avanç respecte a l’objectiu d’investigació-acció d’aquest curs de competències bàsiques.
Benvinguts a Ens projectem!: el blog que recull el treball i la reflexió de les competències Bàsiques de l’Institut Les Cinc Sénies.
En aquest espai trobareu com hem viscut la introducció del treball per projectes; d’una banda, des del punt de vista organitzatiu de centre (nivell meso) i, per altra, d’aula (nivell micro). Les dues mirades es troben subjacents en l’estructura del procés de reflexió col·lectiva engegat al centre en implementar el treball per projectes.
Si voleu conèixer una mica més qui formem l’equip de Les Cinc Sénies, feu clic en aquest enllaç de la nostra pàgina web:
https://www.inslescincsenies.cat/home/qui-som
L’Equip impulsor (Mataró, 1 de novembre del 2018)
En aquest bloc podreu seguir en directe l’evolució de diferents projectes que desenvolupen les escoles i els instituts del CRP de Mataró que participen a la Xarxa de Competències Bàsiques durant el curs 2017-2018.