Presentació

Som l’escola pública J.M. Peramàs, situada a Mataró. És un centre de doble línia, i és el segon any que participem a la Xarxa de Cb’s.

El projecte que documentarem està centrat a p5 i sorgeix fruit d’una situació quotidiana, com és la celebració d’un aniversari. A Educació Infantil es celebren els aniversaris a l’aula, les famílies conviden al grup a l’esmorzar, portant un pastís de casa.

En una d’aquestes celebracions durant el mes de març, es reparteix el pastís i la tutora fa la següent pregunta al grup: On és el que hem menjat?

 

Les respostes dels nens/es són diverses i força coherents. Després del diàleg i el debat arribem a una conclusió general: el pastís que ens hem menjat és a la panxa. D’aquesta conversa, també,  sorgeixen d’altres aspectes del cos intern. La tutora pren anotacions sobre aquests aspectes que van sorgint i i que poden ser temes d’interès relacionats i a tenir present més endavant.

Pensem que aprofitar les situacions quotidianes de l’aula és interessant, ja que els alumnes ho viuen d’una manera significativa i propera.

 

 

La veu dels alumnes – Ajuda’m a ajudar-te – Escola Cirera –

El projecte Ajuda´m que t´ajudaré sobre la protectora d´animals de Mataró SPAM dut a terme pels alumnes de sisè l´han trobat INTERESSANT perquè han après com han d´actuar si es troben amb un animal al carrer: trucar a la policia municipal i aquesta ja contactarà amb la SPAM. Destaquen sobretot l´idea de que els animals et poden a agradar més o menys, però s´han de respectar. Si decideixes tenir un animal a casa l´has de cuidar i no el pots abandonar.
L´han trobat DIVERTIT perquè ha vingut la secretària de la protectora a l´escola a parlar amb ells sobre els seus objectius i nosaltres hem anat a visitar el seu refugi del Pilé.

Estan CONTENTS perquè han fet activitats diferents de les que fan normalment. Han posat la veu en off a un video “L´Espera” que té SPAM a la seva pàgina web. Han escrit un rap dedicat a la campanya de recaptació d´aliments i material per a la protectora i també els ha agradat molt fer un tríptic per a les famílies de l´escola per motivar-les a col.laborar en aquesta campanya.

Destacant positivament el treball que han fet en equip per tal d´assolir un objectiu comú.
Finalment parlen d´UNA EXPERIÈNCIA BONICA perquè han pogut ajudar als animals abandonats de la protectora. Saben que aquesta entitat té un esperit altruista, el de donar una segona oportunitat els animals que no tenen una llar que els aculli.

COM ARRIBEM A UN ACORD PER TRIAR LA DISFRESSA? NO SERIA MÉS FÀCIL VOTAR?

La tria de la disfressa és quelcom important pel grup atès a que arribar a acords per fer-ho no és fàcil, la idea de fer-ho de manera global, conjunta, com a comunitat d’aula no sempre és senzilla, d’aquí la importància del mestre per gestionar tot aquest camí, per fer-los partícips a tots i totes, per escoltar cadascuna de les propostes dels alumnes, per incloure-les, escoltar-les, valorar-les, en definitiva, perquè tothom se senti a gust, amb ganes, capaç i inclòs.

Què ens cal tenir en compte per triar una disfressa on els membres del grup se sentin identificats?

El primer que fan és  un repàs del que s’han anat disfressant al llarg dels anys a l’escola i elaboren un llistat. Després fan un text a partir d’unes preguntes que consensuen entre tots els membres del grup amb una proposta de la disfressa d’aquest any , aquí han de donar resposta a les preguntes de la disfressa que han pensat i perquè, quins materials es necessita per fer-la, com la faria i per últim fer un primer esbós en forma de disseny de com quedaria.

Fan el text de manera individual, les preguntes que han acordat els hi serveix com a eix per poder elaborar-lo.

Per fer aquests textos han tingut en compte uns ítems molt més lligats a la part de llengua catalana (cohesió, estructura, ortografia…) que els ajuden a escriure amb el suport d’una graella i que els permet elaborar-lo a través d’un anàlisi previ de textos.

Una vegada tenen tota aquesta feina feta, a través d’una conversa escullen la proposta de disfressa que més els agrada, aquests moments compartits són molt importants per poder veure i detectar quines són les seves necessitats, quines són les seves aportacions i, molt important,  poder crear coneixement compartit.

És el moment d’acotar la tria i decideixen quines són les 3 més adients al grup, que més els representen i intenten valorar la part positiva i negativa de cadascuna d’elles.

És important valorar de cada opció els pros i contres, per fer-ho caldrà recordar els acords del principi de la tria.

Una opció més ràpida seria valorar totes les opcions i acabar votant però la nostra intenció és compartir aquesta tria tant important que ens dona identitat com a grup i fer-la plegats, pensant i consensuant tot allò que creiem necessari tots els membres de l’aula.

 

 

COM POSEM TOT EN MARXA?

 

El nostre projecte s’ha implementat en tres fases:

  • Fase de constitució de la cooperativa:

L’alumnat, guiat per les tutores i les pautes del projecte CUEME ha realitzat una sèrie de gestions pròpies del món de l’empresa: Elecció del nom i del  logotip de la cooperativa.  Redacció dels Estatuts. Fitxa de registre, i obtenció del CIF, decisió del Capital Inicial, elecció de l’ONG a la qual es donaran part dels beneficis obtinguts, i decisió del percentatge de la donació.

El tipus d’agrupament de l’alumnat en aquesta fase ha estat, predominantment, l’assemblea.

  • Fase de producció:

En aquesta etapa els nens i nens han dissenyat i presentat, individualment o en petit grup, els Prototips.  Per acabar de decidir quins prototips es confeccionaran pel mercat es va realitzar un estudi de mercat mitjançant enquestes a tota la comunitat educativa. Un cop decidits els productes es fa la compra de material necessari.

Seguidament es destina una setmana a la producció dels diferents articles, a l’etiquetatge i a l’envasat. 

En aquesta fase es combinen i alternen diversos tipus d’organització de l’alumnat: Assemblees, equips base, equips d’expert, parelles i treball individual.

  • Fase de venda:

El moment culminant és el dia de la venda, prèviament es dissenya i prepara la paradeta, s’assagen diàlegs propis del comerç i es demana el permís d’ocupació de la via pública

.

Un cop finalitzada la venda es fa el recompte  dels diners obtinguts a la venda. Es fa el descompte de l’import destinat  a l’ONG i del retorn del capital inicial aportat per l’alumnat i amb els beneficis es decideix l’activat lúdica a realitzar pels membres de la cooperativa.

En aquesta fase es combinen i alternen diversos tipus d’organització de l’alumnat: Assemblees, equips base, equips d’expert.

En totes les fases es demana la col·laboració de les famílies i, cada una pot aportar aquells coneixements i habilitats necessaris en cada moment.

Ens avaluem

L’avaluació ha estat present al llarg de tot el projecte i han participat tots els membres que intervenien (alumnes i professorat implicat).

Per una part, s’avalua el treball en equip (CAAC) a partir del quadern de l’equip i el diari de sessions.Durant tot el procés, es va fent el seguiment del projecte i els alumnes es fan conscients del seu propi aprenentatge. L’autoavaluació i coavaluació també hi són presents.

Algunes de les eines que s’han utilitzat són les rúbriques, els qüestionaris, proves individuals globalitzades i diverses bases d’orientació.

L’emprenedoria és un projecte que es va renovant i millorant any rere any a través de la reflexió sobre la pràctica docent.

 

El Mercat

Finalment, després de tota la feina feta, arriba el moment de vendre els nostres productes a les parades. El mercat de cooperatives es situava al Parc Central i coincidia amb el període de la Fira. En aquest emplaçament es va dur a terme la venda dels productes amb una gran afluència de públic, tant de la comunitat escolar com d’altra gent que es trobava a les immediacions.  La col·laboració de les famílies i la implicació de l’alumnat són clau per a l’èxit del mercat: posada de la parada, gestió i recollida del material. L’alumnat es distribueix en torns de 20 minuts per realitzar les tasques pròpies de la parada.

Un cop finalitzada la tasca, ens trobem en procés de fer el recompte del capital obtingut. Ens falta fer els càlculs per tal de recuperar el capital inicial, i amb la resta, fer la donació a la ONG (Fundació Maresme i SPAM) que van acordar als estatuts i l’activitat lúdica.

Projecte: Regalem somriures. La veu dels alumnes

Al llarg de tot el projecte els alumnes han estat molt engrescats. Han participat molt activament des del primer moment, inclús pensant en les seves famílies. Durant les converses s’ha vist reflectit aquesta energia que han dipositat damunt el projecte.

Un exemple que va sorgir durant una de les converses sobre el tancament d’un dels Plans de Treball va ser:

               L’Ariadna va ajudar a en Diego a cercar una informació i en Diego sense                         adonar-se’n em va ajudar a mi. I quan jo vaig rebre l’ajuda, vaig veure que en                 Diego havia tornat el seu temps a una altra persona. Avui, la Lupe i jo                             estàvem en el mateix repte i jo he sigut qui l’ha ajudat oferint el meu temps.

En definitiva, el projecte no ha acabat aquí sinó que els alumnes estan disposats a responsabilitzar-se de les petites accions per regalar temps.

Avaluem la tasca feta

Durant el projecte ha anat fent una pàgina web (Weebly) on ha compartit amb el professorat el resultat de les diferents activitats proposades (textos, entrevistes, àudios, imatges…). Aquest Weebly ens ha servit com una carpeta d’aprenentatge on, a més, l’alumne ha pogut comprovar i reflexionar sobre la seva tasca.

S’han utilitzats diferents rúbriques segons la part del projecte: exposicions orals, el timeline, l’entrevista, el producte final… que han servit com a indicadors per regular la seva tasca i, alhora, per a l’avaluació del professor.

L’avaluació del producte final (el diari digital) s’ha fet de manera grupal, tot i que les tasques s’han avaluat individualment.

Launch the newspaper!

El producte final consisteix en un diari digital que els alumnes creen en petits grups, recollint els diferents textos periodístics que han penjat als seus webs personals (plataforma Weebly).

Des de l’inici del projecte, l’alumnat ha observat i llegit diferents diaris digital a fi que puguin tenir diferents referents i que la seva creació s’ajusti a la realitat. Han sorgit diaris, de diferents temàtiques i gèneres periodístics, que responen als interessos dels alumnes i als fets de l’actualitat: un diari sobre el feminisme, esports, respecte als animals…

Des del principi, es va comunicar a l’alumnat que l’objectiu era publicar i promoure els diferents diaris. Dins de la classe, cada grup ha presentat el seu diari digital i el tema en què s’han centrat. Tots els diaris s’enllacen al Pinterest i els millors de cada grup es pengen al web del centre, a fi que tota la comunitat educativa hi pugui tenir accés i, en la mesura que sigui possible, donar-ne la seva opinió.

ESCOLA MACHADO, UNA ESCOLA PER TOTHOM

Tot el que passa a la vida és objecte de possibles experiències que esdevinguin aprenentatges. Per això, de manera deliberada, el/la mestre/a es proposa que a les aules es construeixi socialment una vida rica en vivències, sorgides de les necessitats i els interessos de totes les persones que en formen part (que no vol dir que tots els alumnes coincideixin sempre amb els mateixos interessos ni amb la mateixa intensitat), que esdevindran històries o contextos d’ensenyament i aprenentatge que aniran evolucionant en funció de les interaccions entre els membres del col·lectiu i d’aquests amb els sabers.

Aquests contextos tindran diverses característiques, en funció de les decisions que membres del grup (mestre/a i alumnes/as) vagin prenent sobre la seva durada, l’aprofundiment, la intensitat, l’organització social de l’aula, les activitats a realitzar, la metodologia a emprar, els recursos que calen, etc.

Aquesta visió aposta de manera convençuda, doncs, per unes aules en les que sorgeixen o es plantegen preguntes, reptes, problemes, qüestions, necessitats, fites… que requereixen dels sabers curriculars per ser abordades. Per tant, el sentit dels continguts curriculars pren forma i rellevància en aquest marc, ja que necessitarem aprendre, repassar, transferir i, especialment, mobilitzar coneixements per tractar i/o resoldre les històries que la comunitat d’aula s’hagi proposat.

La manera o les maneres (ja que sempre hi ha diverses possibilitats) d’abordar aquestes històries també formaran part dels aprenentatges a realitzar. Per això, progressivament i en la mesura que sigui possible, l’alumnat anirà implicant-se en la responsabilització de les decisions de gestió que els grups requereixin.

Aquests són els principals criteris que els contextos han d’acomplir, cadascun en la seva mesura:

– que siguin propostes que permetin activitats obertes i flexibles en les que tot l’alumnat hi pugui participar (cadascú al màxim de les seves possibilitats i necessitats).
– que parteixin i permetin que sorgeixin propostes i preguntes que els infants es plantegin .
– que requereixin una organització de la classe que afavoreixi que els alumnes col·laborin entre si, s’ajudin i s’organitzin de manera autònoma .
– que potenciïn que el grup classe organitzi i documenti els coneixements que té sobre un tema, fet, pregunta… determinat.
– que les activitats no s’encaminin a “saber” sinó a comprendre el món.
– que les propostes requereixin anar més enllà de l’aula, en quant a coneixements, espais i persones (cerca i tractament de la informació; sortides pel centre, la localitat i el país; altres persones: alumnes, professorat, famílies, persones de l’entorn, experts…).