Després de disfressar-nos, la mestra fa als alumnes la següent proposta:

Com representaries quants nens i nenes s’han disfressat de manera diferent?

Cada alumne realitza una representació de les diferents disfresses partint del fet que a l’aula som 25 alumnes i hem triat 4 disfresses de Vilmes, 7 de Pedro, 6 de Pablo i 8 de Bam-bam.

Com podeu veure, en les diferents representacions dels alumnes, hi apareixen diferents maneres d’expressar de què ens hem disfressat i els alumnes utilitzen números, fraccions, gràfiques..

Posteriorment, posem en comú totes les representacions i observem que hi apareixen diferents elements que ens ajuden a explicar el que hem viscut amb dibuixos, números… també hi veiem una forma de representar-ho que ens ajuda a entendre millor la informació.

A partir d’aquí  sorgeixen algunes paraules clau:

• Percentatges, fraccions, quesitos, parts, meitat… (algunes d’aquestes paraules han aparegut en d’altres moments i contextos al llarg de l’escolarització dels nens i nenes o bé les coneixen d’altres moments fóra de l’escola, de casa, d’altres moments significatius per ells. En ocasions no utilitzen la nomenclatura adequada, però ens val que ho sàpiguen explicar amb les seves paraules perquè sigui significatiu per al major nombre de companys/es)

I també sorgeix una nova pregunta: és el mateix percentatges que fraccions?

Després de compartir les idees en una conversa traiem algunes conclusions importants, que formaran part dels acords de tots els infants.

Acordem que les fraccions tenen dues parts:

• Part superior- les parts que agafem
• Part inferior- les parts que tenim

També veiem que hi ha equivalències entre fraccions i percentatges.

Per tal d’aprofundir en l’entesa del concepte de les fraccions, la mestra proposa una nova pregunta que ens fa comprendre millor el concepte de com entenem un fracció a partir de l’acord que havíem pres com a grup.

Sabríem representar fraccions?

Provem-ho!     8/25

Veiem que també hi ha diferents eines per representar el mateix, ja sigui mitjançant dibuixos o gràfiques, com l’ús de números. Tot depèn del moment i la manera de entendreu de cada individu. Entre tots acordem la millor forma per fer aquesta representació.

Què i com  ens permet avaluar aquest tipus d’activitats?

La  mestra planteja la primera pregunta (representar quants nens i nenes s’han disfressat de manera diferent) amb una intencionalitat de treballar alguns conceptes matemàtics (gràfiques, fraccions…) i, alhora, ens serveix com a punt de partida per veure en quin moment es troba cada alumne. Quan posem en comú els diferents punts de vista, podem ajudar-los a veure altres formes de representar una mateixa situació i de fer preguntes i resoldre dubtes i, per tant, entendre millor el problema que se’ls hi planteja i les possibles solucions.

Quan cada nen i nena exposa la seva manera d’entendre el món en les posades en comú, permetem que la mestra s’adoni de la capacitat d’abstracció que tenen i de mostrar-ho a la resta d’infants i justificar-ho. Els nens i nenes qüestionen uns als altres el que han fet i cal una bona argumentació per poder defensar la proposta que fa cadascú. El fet d’arribar a alguns acords, on es consensuen significats que es consideren vàlids i adequats per al grup classe, fa que s’entenguin aspectes que estan socialment acceptats i vàlids i es dóna un aprenentatge més autèntic. En ocasions, en un primer moment, l’adult pot acceptar acords que no siguin certs per donar marge als alumnes a rectificar posteriorment i permetre l’aprenentatge de l’error..

Malgrat s’arribin a aquests acords, cal insistir en l’aprofundiment de conceptes i procediments que es considerin importants per al grup classe (que les coses no passin només una vegada, sinó que es donin en diferents moments durant l’escolarització de l’infant, per tal que pugui aplicar un concepte o aprenentatge en situacions diferents), com és, en aquest cas, en la comprensió de què és una fracció i per a què ens serveixen. Això farà que esdevingui un aprenentatge  significatiu.