QUIN ÉS L’ANIMAL MÉS PETIT QUE VIU AL PATI?

Aquest projecte arrenca amb la pregunta “Quin és l’animal més petit que viu al pati?” com a “leit motiv”. Per esbrinar-ho els nens i nenes van fer una pluja d’idees sobre els animals que creuen que viuen al pati de l’escola, aquí es va obrir una conversa sobre quins animals vivien realment al pati i quins només estaven de pas. Així que va sorgir d’ells la necessitat de baixar a comprovar-ho, i per això van fer un llistat d’estris necessaris per a la recerca.

Un cop acabada la recerca, amb totes les dades que havien recollit, van fer una classificació dels animals trobats, i van veure que el més petit era un invertebrat: la formiga. Però clar, a partir d’aquí van sorgir nous dubtes com ara quants grups d’invertebrats hi ha, si tots eren tan petits, quin devia ser l’animal més important del món o si seríem capaços de viure sense insectes.

Durant tot el projecte s’intenta seguir els interessos dels alumnes, deixant que siguin ells qui vagin dirigint el projecte i encaminant-lo a resoldre tots aquells dubtes que van sorgint, tot i que quan s’han encallat, ha estat necessària la figura de la mestra per tal de reorientar-los i ajudar-los.

https://photos.app.goo.gl/xyhCr5vquLs6xN6m7

QUÈ HA PASSAT DESPRÉS DE CELEBRAR CARNESTOLTES? INTRODUÏM APRENENTATGES A PARTIR D’UNA PREGUNTA

Després de disfressar-nos, la mestra fa als alumnes la següent proposta:

Com representaries quants nens i nenes s’han disfressat de manera diferent?

Cada alumne realitza una representació de les diferents disfresses partint del fet que a l’aula som 25 alumnes i hem triat 4 disfresses de Vilmes, 7 de Pedro, 6 de Pablo i 8 de Bam-bam.

Com podeu veure, en les diferents representacions dels alumnes, hi apareixen diferents maneres d’expressar de què ens hem disfressat i els alumnes utilitzen números, fraccions, gràfiques..

Posteriorment, posem en comú totes les representacions i observem que hi apareixen diferents elements que ens ajuden a explicar el que hem viscut amb dibuixos, números… també hi veiem una forma de representar-ho que ens ajuda a entendre millor la informació.

A partir d’aquí  sorgeixen algunes paraules clau:

  • Percentatges, fraccions, quesitos, parts, meitat… (algunes d’aquestes paraules han aparegut en d’altres moments i contextos al llarg de l’escolarització dels nens i nenes o bé les coneixen d’altres moments fóra de l’escola, de casa, d’altres moments significatius per ells. En ocasions no utilitzen la nomenclatura adequada, però ens val que ho sàpiguen explicar amb les seves paraules perquè sigui significatiu per al major nombre de companys/es)

I també sorgeix una nova pregunta: és el mateix percentatges que fraccions?

Després de compartir les idees en una conversa traiem algunes conclusions importants, que formaran part dels acords de tots els infants.

Acordem que les fraccions tenen dues parts:

  • Part superior- les parts que agafem
  • Part inferior- les parts que tenim

També veiem que hi ha equivalències entre fraccions i percentatges.

Per tal d’aprofundir en l’entesa del concepte de les fraccions, la mestra proposa una nova pregunta que ens fa comprendre millor el concepte de com entenem un fracció a partir de l’acord que havíem pres com a grup.

Sabríem representar fraccions?


Provem-ho!     8/25

 

Veiem que també hi ha diferents eines per representar el mateix, ja sigui mitjançant dibuixos o gràfiques, com l’ús de números. Tot depèn del moment i la manera de entendreu de cada individu. Entre tots acordem la millor forma per fer aquesta representació.

 

Què i com  ens permet avaluar aquest tipus d’activitats?

La  mestra planteja la primera pregunta (representar quants nens i nenes s’han disfressat de manera diferent) amb una intencionalitat de treballar alguns conceptes matemàtics (gràfiques, fraccions…) i, alhora, ens serveix com a punt de partida per veure en quin moment es troba cada alumne. Quan posem en comú els diferents punts de vista, podem ajudar-los a veure altres formes de representar una mateixa situació i de fer preguntes i resoldre dubtes i, per tant, entendre millor el problema que se’ls hi planteja i les possibles solucions.

Quan cada nen i nena exposa la seva manera d’entendre el món en les posades en comú, permetem que la mestra s’adoni de la capacitat d’abstracció que tenen i de mostrar-ho a la resta d’infants i justificar-ho. Els nens i nenes qüestionen uns als altres el que han fet i cal una bona argumentació per poder defensar la proposta que fa cadascú. El fet d’arribar a alguns acords, on es consensuen significats que es consideren vàlids i adequats per al grup classe, fa que s’entenguin aspectes que estan socialment acceptats i vàlids i es dóna un aprenentatge més autèntic. En ocasions, en un primer moment, l’adult pot acceptar acords que no siguin certs per donar marge als alumnes a rectificar posteriorment i permetre l’aprenentatge de l’error..

Malgrat s’arribin a aquests acords, cal insistir en l’aprofundiment de conceptes i procediments que es considerin importants per al grup classe (que les coses no passin només una vegada, sinó que es donin en diferents moments durant l’escolarització de l’infant, per tal que pugui aplicar un concepte o aprenentatge en situacions diferents), com és, en aquest cas, en la comprensió de què és una fracció i per a què ens serveixen. Això farà que esdevingui un aprenentatge  significatiu.

I DESPRÉS, QUÈ? EL PROCÉS QUE HEM SEGUIT PER FER LA NOSTRA DISFRESSA

Una forma d’avaluar i d’autoavaluació és documentar, revisant els escrits, construint el procés que ens ajuda a no oblidar i recordar tot el que ha passat i hem fet durant aquest temps. L’alumnat en aquest recull en paper de tot el que s’ha fet pren consciència del propi aprenentatge, de com s’ha fet, del saber inicial i què sap un cop ha acabat, i essent un aprenentatge significatiu també de com posar en pràctica tot aquest coneixement en properes situacions que així ho requereixin.

La idea és adquirir estratègies de millora que ajuden aprendre a aprendre tenint una perspectiva global quan es fan les reflexions i aportacions a nivell de grup. També aquesta eina d’avaluació ajuda a trobar les idees més importants i descartar allò que no té interès i és rellevant; per tant són estratègies de millora que la seva aplicació i interiorització ajuden a l’alumne a superar els diferents reptes que se li presenten a l’escola a nivell competencial.

Aquesta reflexió comença un cop hem decidit i dissenyat la disfressa posant en comú per prendre consciència de tot el que s’ha realitzat tan a nivell de grup com a nivell personal;

així que durant l’estona de rotllana i a través d’una conversa es comparteix als altres tot allò que pensen i recorden sobre la successió de fets que pertanyen a aquest moment. Un cop descrites les activitats, les idees i els pensaments s’hi reflexiona per si falta quelcom important i s’ordena entre tots per poder escriure de forma individual el procés que ha seguit cadascú per tenir com a resultat la disfressa en qüestió i tot l’aprenentatge adquirit.

ENS AJUDEM PER UN FI COMÚ

Un cop fet el disseny de la disfressa els nens i nenes comencem a elaborar-la. El primer pas que hem de fer és el de mesurar-se perquè cada disfressa tingui la mida adequada del nen o nena que l’ha de portar. Això suposa la necessitat d’organitzar-nos per parelles. És el que necessitem fer, el que marca el tipus d’organització per dur-ho a terme. Necessitem als altres i per això treballem plegats per arribar a un fi comú, en aquest cas l’elaboració de la disfressa.

Se’ls fa necessari organitzar-se en parelles per tal de mesurar-se i posteriorment recollir les dades en un full.

Però també durant l’elaboració del patró i després a l’hora de retallar la tela necessiten als companys.

Tenint en compte les mides que han apuntat i la disfressa que portarà cadascú elaboren el patró i passen a resseguir-lo a la tela que utilitzaran i que posteriorment retallaran treballant en equip. S’adonen de la necessitat d’ajudar-se entre ells per aconseguir que la tela no es mogui i poder retallar-la millor.

El vestit ja està fet, ara queda que elaborin els diferents complements que faran més especials les disfresses i donaran els detalls necessaris que la convertiran en la disfressa definitiva que han triat. En aquest cas ens distribuïm en petits grups que s’encarreguen cadascú d’un tipus de complement.

Ajudant-nos per un fi comú hem acabat la nostra disfressa i ja la tenim preparada per la festa!

EN L’APRENENTATGE TOTS HI FORMEM PART

Un cop acordada quina seria disfressa, van haver de decidir amb quins materials l’elaborarien. Inicialment van estar pensant en fer-la amb cartolina, bosses d’escombraries entre d’altres materials, però aprofitant que els pares d’un alumne treballaven en una empresa tèxtil, van canviar aquests materials per tela de diferents colors.

Un cop cada alumne va escollir el seu personatge va disposar-se a dissenyar-lo.

Per començar a confeccionar la disfressa el hi va sorgir la necessitat de saber què era un patró.

Trobats  en aquest punt, va venir a l’aula dita família experta, i ens va explicar què era un patró i com es feia. A partir d’aquí amb tota la informació que havien après van aprofitar per plasmar-la per escrit tot elaborant un text amb les idees més importants sobre com fer el seu patró.

Quan redacten un text cada alumne es fixa en tots els acords que s’han pres a l’aula, tot ajudant-se d’una eina molt important la qual els hi serveix per millorar el seu procés d’escriptura:  l’autoavaluació de textos.

La veu dels alumnes – Ajuda’m a ajudar-te – Escola Cirera –

El projecte Ajuda´m que t´ajudaré sobre la protectora d´animals de Mataró SPAM dut a terme pels alumnes de sisè l´han trobat INTERESSANT perquè han après com han d´actuar si es troben amb un animal al carrer: trucar a la policia municipal i aquesta ja contactarà amb la SPAM. Destaquen sobretot l´idea de que els animals et poden a agradar més o menys, però s´han de respectar. Si decideixes tenir un animal a casa l´has de cuidar i no el pots abandonar.
L´han trobat DIVERTIT perquè ha vingut la secretària de la protectora a l´escola a parlar amb ells sobre els seus objectius i nosaltres hem anat a visitar el seu refugi del Pilé.

Estan CONTENTS perquè han fet activitats diferents de les que fan normalment. Han posat la veu en off a un video “L´Espera” que té SPAM a la seva pàgina web. Han escrit un rap dedicat a la campanya de recaptació d´aliments i material per a la protectora i també els ha agradat molt fer un tríptic per a les famílies de l´escola per motivar-les a col.laborar en aquesta campanya.

Destacant positivament el treball que han fet en equip per tal d´assolir un objectiu comú.
Finalment parlen d´UNA EXPERIÈNCIA BONICA perquè han pogut ajudar als animals abandonats de la protectora. Saben que aquesta entitat té un esperit altruista, el de donar una segona oportunitat els animals que no tenen una llar que els aculli.

COM ARRIBEM A UN ACORD PER TRIAR LA DISFRESSA? NO SERIA MÉS FÀCIL VOTAR?

La tria de la disfressa és quelcom important pel grup atès a que arribar a acords per fer-ho no és fàcil, la idea de fer-ho de manera global, conjunta, com a comunitat d’aula no sempre és senzilla, d’aquí la importància del mestre per gestionar tot aquest camí, per fer-los partícips a tots i totes, per escoltar cadascuna de les propostes dels alumnes, per incloure-les, escoltar-les, valorar-les, en definitiva, perquè tothom se senti a gust, amb ganes, capaç i inclòs.

Què ens cal tenir en compte per triar una disfressa on els membres del grup se sentin identificats?

El primer que fan és  un repàs del que s’han anat disfressant al llarg dels anys a l’escola i elaboren un llistat. Després fan un text a partir d’unes preguntes que consensuen entre tots els membres del grup amb una proposta de la disfressa d’aquest any , aquí han de donar resposta a les preguntes de la disfressa que han pensat i perquè, quins materials es necessita per fer-la, com la faria i per últim fer un primer esbós en forma de disseny de com quedaria.

Fan el text de manera individual, les preguntes que han acordat els hi serveix com a eix per poder elaborar-lo.

Per fer aquests textos han tingut en compte uns ítems molt més lligats a la part de llengua catalana (cohesió, estructura, ortografia…) que els ajuden a escriure amb el suport d’una graella i que els permet elaborar-lo a través d’un anàlisi previ de textos.

Una vegada tenen tota aquesta feina feta, a través d’una conversa escullen la proposta de disfressa que més els agrada, aquests moments compartits són molt importants per poder veure i detectar quines són les seves necessitats, quines són les seves aportacions i, molt important,  poder crear coneixement compartit.

És el moment d’acotar la tria i decideixen quines són les 3 més adients al grup, que més els representen i intenten valorar la part positiva i negativa de cadascuna d’elles.

És important valorar de cada opció els pros i contres, per fer-ho caldrà recordar els acords del principi de la tria.

Una opció més ràpida seria valorar totes les opcions i acabar votant però la nostra intenció és compartir aquesta tria tant important que ens dona identitat com a grup i fer-la plegats, pensant i consensuant tot allò que creiem necessari tots els membres de l’aula.

 

 

COM POSEM TOT EN MARXA?

 

El nostre projecte s’ha implementat en tres fases:

  • Fase de constitució de la cooperativa:

L’alumnat, guiat per les tutores i les pautes del projecte CUEME ha realitzat una sèrie de gestions pròpies del món de l’empresa: Elecció del nom i del  logotip de la cooperativa.  Redacció dels Estatuts. Fitxa de registre, i obtenció del CIF, decisió del Capital Inicial, elecció de l’ONG a la qual es donaran part dels beneficis obtinguts, i decisió del percentatge de la donació.

El tipus d’agrupament de l’alumnat en aquesta fase ha estat, predominantment, l’assemblea.

  • Fase de producció:

En aquesta etapa els nens i nens han dissenyat i presentat, individualment o en petit grup, els Prototips.  Per acabar de decidir quins prototips es confeccionaran pel mercat es va realitzar un estudi de mercat mitjançant enquestes a tota la comunitat educativa. Un cop decidits els productes es fa la compra de material necessari.

Seguidament es destina una setmana a la producció dels diferents articles, a l’etiquetatge i a l’envasat. 

En aquesta fase es combinen i alternen diversos tipus d’organització de l’alumnat: Assemblees, equips base, equips d’expert, parelles i treball individual.

  • Fase de venda:

El moment culminant és el dia de la venda, prèviament es dissenya i prepara la paradeta, s’assagen diàlegs propis del comerç i es demana el permís d’ocupació de la via pública

.

Un cop finalitzada la venda es fa el recompte  dels diners obtinguts a la venda. Es fa el descompte de l’import destinat  a l’ONG i del retorn del capital inicial aportat per l’alumnat i amb els beneficis es decideix l’activat lúdica a realitzar pels membres de la cooperativa.

En aquesta fase es combinen i alternen diversos tipus d’organització de l’alumnat: Assemblees, equips base, equips d’expert.

En totes les fases es demana la col·laboració de les famílies i, cada una pot aportar aquells coneixements i habilitats necessaris en cada moment.

Ens avaluem

L’avaluació ha estat present al llarg de tot el projecte i han participat tots els membres que intervenien (alumnes i professorat implicat).

Per una part, s’avalua el treball en equip (CAAC) a partir del quadern de l’equip i el diari de sessions.Durant tot el procés, es va fent el seguiment del projecte i els alumnes es fan conscients del seu propi aprenentatge. L’autoavaluació i coavaluació també hi són presents.

Algunes de les eines que s’han utilitzat són les rúbriques, els qüestionaris, proves individuals globalitzades i diverses bases d’orientació.

L’emprenedoria és un projecte que es va renovant i millorant any rere any a través de la reflexió sobre la pràctica docent.

 

El Mercat

Finalment, després de tota la feina feta, arriba el moment de vendre els nostres productes a les parades. El mercat de cooperatives es situava al Parc Central i coincidia amb el període de la Fira. En aquest emplaçament es va dur a terme la venda dels productes amb una gran afluència de públic, tant de la comunitat escolar com d’altra gent que es trobava a les immediacions.  La col·laboració de les famílies i la implicació de l’alumnat són clau per a l’èxit del mercat: posada de la parada, gestió i recollida del material. L’alumnat es distribueix en torns de 20 minuts per realitzar les tasques pròpies de la parada.

Un cop finalitzada la tasca, ens trobem en procés de fer el recompte del capital obtingut. Ens falta fer els càlculs per tal de recuperar el capital inicial, i amb la resta, fer la donació a la ONG (Fundació Maresme i SPAM) que van acordar als estatuts i l’activitat lúdica.