Arxiu de la categoria: Cronologia

Ens hi posem!

Publicat el per
Respon

A partir d’una pregunta o un repte plantejat, hem anat investigant la seva resolució, tot aprenent nous conceptes, sobretot matemàtics. Us deixem un breu resum dels  continguts treballats als diferents projectes que han sorgit.

P3. La festa de P3

Els alumnes de P3 volien organitzar una festa i convidar als companys de P4 i P5. Van realitzar llistes de convidats i vam calcular les quantitats per berenar i anar a comprar.

P4. Fem de cuiners

Els alumnes de P4 volien cuinar I fer un berenar. Van triar una recepta de cuina I van calcular els ingredients I les quantitats.

P5. Què és necessita per fer la sortida a l’Aquarium?

Els alumnes han treballat el calendari per saber quants dies faltaven per la sortida, la correspondència numèrica d’alumnes i acompanyants, gràfica del temps per saber què havien de portar i els euros necessaris per l’entrada i l’autocar.

1r. Qui triga més a arribar a l’escola?

Els alumnes van treballar, amb el mapa del barri, les distàncies de casa a l’escola i els itineraris per a descobrir pels diferents carrers per on poden passar i arribar al mateix punt. També van treballar les hores, descobrint qui es lleva més hora. Amb analitzar qui ve a peu, amb cotxe, moto o autobús per descobrir el temps que es triga a recórrer una distància determinada.

2n. Quin joc es pot fer amb el número 12?

Els alumnes van inventar-se diferents jocs amb el numero 12 com a protagonista. Després de presentar-los i de jugar-hi, van treballar el text instructiu per a explicar les normes del joc als altres companys de l’escola.

3r. Perquè les clavegueres són rodones?

Els alumnes van manipular amb diferents figures geomètriques per descobrir la resposta. Sortint al carrer van adonar-se que n’hi ha moltíssimes. Van visionar un vídeo que els va ajudar a sintetitzar tot el que van aprendre.

4rt. Quin itinerari hem de fer per arribar al museu de les matemàtiques.

Els alumnes han treballat els carrers i els possibles itineraris a un determinat punt, la longitud i la distància entre punts, el plànol i l’orientació, l’àrea i el perímetre.

5è. Què ens proporciona més energia, un plàtan o una beguda energètica?

Els alumnes han aprés a llegir les taules nutricionals dels aliments i el valor nutricional del plàtan i d’una beguda energètica. També han descobert els tipus de sucre que trobem i que la sacarosa és el més perjudicial. Per sintetitzar el què han aprés han fet un vídeo “La Poderada”

Com valorem la transferència feta al centre?

Publicat el per
Respon

Reflexió docent Les Cinc Sénies

Treballar per projectes és una oportunitat per (re)pensar el projecte educatiu del centre. Per això, el projecte “De l’emoció del canvi al canvi de l’emoció: fer de l’aprenentatge per projectes un treball autèntic” presenta el procés de transformació viscut a l’institut en relació al treball per projectes. Un procés de canvi viscut en paral·lel per l’alumnat i el professorat que a comportat un procés de reflexió col·lectiva, de millora professional i de creixement personal.

Com a resultat del procés reflexiu que hem dut a terme, hem consensuat un procés de treball per projectes que hem recollit en el següent Power Point, i que vam presentar a les XVI Jornades de la Xarxa de Competències Bàsiques:

https://en.calameo.com/read/003386138a7596dfb58d6

https://twitter.com/Ins5Senies

Cartell Les Cinc Sènies, XVI Jornades de la Xarxa de Competències Bàsiques.

Aprendre per projectes, una realitat física o un efecte òptic? De la suma de reptes al teixit sistèmic?

Publicat el per
Respon

Com avaluem la realització del projecte?

Reflexió docent a Les Cinc Sénies

Una de les nostres sessions de formació amb l’equip impulsor (17/01/2018) i durant la fase de planificació del projecte  va concloure amb dues idees força per a la reflexió al voltant de la pregunta: quan ens plantegem un projecte, què va primer, la pregunta indagació o els objectius aprenentatge? s’ha d’ajustar el projecte al currículum?

  • Idea força 1: Podem fer servir els interessos dels alumnes i després connectar-los amb objectius./ Seleccionem i prioritzem els objectius i considerem on aquests s’utilitzen a la vida real tot connectant-los amb algun problema, resolució de dilemes..etc, que es pugui fer servir per conduir un projecte.

  • Idea força 2: El currículum com a possibilitat i no certesa. Després comparem.

    1a Fase segons Neus Santmartí (recollim dades, les analitzem, emetem judicis i prenem decisions): Compartim els objectius d’aprenentatge per establir els criteris d’avaluació. El primer pas que vam abordar abans de plantejar-nos com avaluar el projecte va ser aquest, és a dir, vam discutir compartir allò que volien que els alumnes assolissin en acabar el projecte. La reflexió conjunta va girar al voltant de dos preguntes:

    • QUÈ VOLEM QUE SÀPIGUEN? (continguts mínims que volem que aprenguin o han d’aprendre per arribar a l’objectiu funcional).

    • PER A QUÈ? (què volem que sàpiguen fer, la competència).

Quin instrument ens va ajudar a presentar les nostres visions de manera coordinada? L’ SCOBA (de l’anglès Scheme for Complete Orienting Basis of Action).Vam crear  un SCOBA únic per a tot el projecte, que, en base als objectius compartits, recull els fils conductors del mateix, en forma de seqüències. Els quatre fils conductors es van donar les quatre línies d’actuació. En donar resposta a totes quatre preguntes amb aquest enfocament, donem resposta al teixit sistèmic. A partir d’aquell moment vam començar a entendre què volia dir treballar al servei del bé del projecte!.

Organitzador gràfic: Sistematització de les idees prèvies i les expectatives envers el treball per projectes.

El resultat d’aquest procés va ser la PROGRAMACIÓ CONJUNTA del projecte on es van establir els criteris d’avaluació, tant de realització com de resultat, identificant els diferents nivells d’assoliment i els indicadors o evidències que ens permeten obtenir dades individualitzades per a avaluar el procés:

Com ens organitzem per presentar els continguts de manera coordinada?

Publicat el per
Respon

Reflexió docent a Les Cinc Sénies

”Per mi la part més interessant d’aquest procés és la manera com ens hem organitzat tots els professors i professores per muntar la seqüència d’activitats de la creació de la pregunta d’indagació. Hem hagut de buscar els moments i els espais per trobar-nos, parlar i crear junts i, sobretot, hem creat unes activitats que van més enllà dels continguts propis de la nostra matèria i busquen assolir els objectius del projecte; sortim de la nostra àrea de confort per trobar-nos amb els companys i treballar els objectius del projecte, no els propis.” Eulàlia Serrano

Quin instrument ens va ajudar a presentar els continguts de manera coordinada? L’SCOBA. Vam crear  un scoba integrat per a tot el projecte, que recollia els objectius finalistes de cada matèria i que dóna cohesió i coherència a tot el projecte (competència paraigües). A partir d’aquell moment vam començar a entendre què volia dir treballar al servei del bé del projecte.

Com treballem a l’aula les tasques i el treball en grup? Com ho ha viscut l’alumnat?

Publicat el per
Respon

Acció a l’aula de Les Cinc Sénies

Igual que amb el professorat, el treball en equip ha estat un aprenentatge per a l’alumnat, perquè tot i estar acostumats a les dinàmiques cooperatives, els hi costa adaptar-se als seus equips respectius i sorgeixen reticències i desavinences entre ells que afecten el desenvolupament de les classes. Això ho prenem com una oportunitat per dotar-los d’eines i reforçar la seva autonomia i consciència de grup.

Si voleu més documentació sobre la vivència d’aquest procés, la trobareu a l’entrada “La veu de l’alumnat”.

Com incorporem al projecte els interessos dels alumnes i com els ajudem a millorar les preguntes d’indagació per tal de fer-les més autèntiques?

Publicat el per
Respon

Acció a l’aula de Les Cinc Sénies

Millorem les preguntes d’indagació dels alumnes del projecte “Et mous” a partir de diferents estratègies de reformulació.

Punt de partida a l’aula: activació e l’experiència prèvia. Amb la tècnica del brainstorming i del think, pair and share, els alumnes reflexionen i posen en que ha passat durant l’estiu a nivell de notícies rellevants.

Estructuració i síntesi: estructurem les idees sorgides a partir del graphic organizer KWL (Què sé, què m’agradaria saber, què he après).

Reconduïm les propostes dels alumnes fins arribar a connectar-les amb la idea de la mobilitat sostenible.

De tot el procés resumit prèviament, els alumnes arriben a formular les següents preguntes d’indagació, que aquí relacionem amb la taxonomia de Bloom.

 Taula 1- PREGUNTES INDAGACIÓ ALUMNAT PROJECTE “ET MOUS”

Analitzem aquestes preguntes d’indagació per tal de veure en quina dimensió del coneixement situaven l’alumne i veiem que cal ensenyar l’alumnat a enriquir-les justament per situar aquestes preguntes en una dimensió més meta-cognitiva.

Es treballa amb l’alumnat la reformulació de les seves preguntes d’indagació. Amb aquesta finalitat, facilitem a l’alumnat tres recursos: 

Recurs 1: Llistat de diversos enfocaments, per exemple, resoldre un problema o convèncer els altres. 

Recurs 2: Verbs d’acció segons El currículum competencial a l’aula Una eina per a la reflexió pedagògica i la programació a l’ESO, Departament d’Ensenyament, Març 2008.

Recurs 3: “Redefinition frame” (adaptat per Les Cins Sènies de Free Bie-Tubric).

Algunes de les preguntes resultants d’aquesta reformulació van ser:

Què és la contaminació?

  • Solve a problem: Com podríem resoldre el problema del paper d’alumini a l’institut?
  • Scenario-based: Ets el responsable de qualitat ambiental de l’ajuntament de Mataró i el batlle t’ha demanat que preparis un pla d’acció per tal de disminuir els nivells de contaminació a Mataró. Ets nou al càrrec i no tens experiència en el tema.

Què és la sostenibilitat?

  • Educatiu: Com podem dissenyar una campanya promocional de millores sostenibles al barri?

Què és la mobilitat?

  • Divergent: Què passaria si l’ajuntament de Mataró prohibís l’accés de vehicles que no fossin elèctrics?

Ara sí, podem iniciar el projecte amb una bona base!

Quines inquietuds ens neguitegen de la fase de planificació del treball per projectes?

Publicat el per
Respon

Reflexió docent de Les Cinc Sénies

Amb motiu de la European Mobility Week (16-22 setembre), van rebre al centre un correu de l’Ajuntament de Mataró convidant-nos a participar en aquesta setmana  mitjançant la proposta d’una Mobility action per tal de promoure la mobilitat urbana sostenible a Mataró. L’equip de professors del centre vam pensar que aquest podria ser un bon “disparador” o leit motiv per engegar el primer projecte marca Les Cinc Sènies.

Un cop comprovat que aquest projecte (al què vam anomenar “Et mous”) ens permetia incorporar molts dels objectius d’aprenentatge curriculars de 1r d’ESO per a les diferents matèries, només ens quedava veure com podiem incorporar els interessos dels alumnes.

Tenint en compte la base d’orientació “Indicadors per a valorar els projectes” de la XCBs, i un cop iniciada la primera fase del projecte, ens vam adonar que havíem de fer èmfasi a dos aspectes:

  • Com engegar processos d’indagació a partir dels interessos dels alumnes  sense deixar de banda el currículum com element integrador entre les diferents matèries?
  • Com aconseguir bones preguntes d’ indagació de manera que el rol del professor al llarg del procés sigui més el d’un guia que va reconduint i no pas el d’un instructor/a?

Aquestes dues reflexions sorgeixen arran de l’anàlisi i recollida de les primeres evidències en el nostre treball per projectes. A continuació, les trobareu parcialment en paraules del grup impulsor…

Com treballem a l’aula les tasques i el treball en grup? Com ho hem fet?

Publicat el per
Respon

Acció a l’aula de Les Cinc Sénies

En la franja de projectes som dos grups-classe de 45 alumnes i 2 o 3 professors. A l’interior de les sessions, muntem els grups en funció del moment pedagògic que estem vivint. Intentem fer grups de 5 alumnes i anem alternant la construcció homogènia o heterogènia en funció de l’interès buscat en la tasca. Per exemple, si volem fomentar l’intercanvi de mirades, els barregem aplicant diferents dinàmiques de formació de grups de l’aprenentatge col·laboratiu. En els moments de construcció de coneixement prioritzem la formació de grups segons els seus interessos. També creiem que és important que hi hagi moments de reflexió individual, de construcció en petit grup i posades en comú.

Posada en comú i co-construcció del coneixement

 

Intercanvi de mirades en petit grup

 

 

Avaluació (El Musical)

Publicat el per
Respon

S’ha fet una avaluació continua de tot el procés des de la tria del musical fins la seva representació final davant les famílies.

La recollida d’informació s’ha fet a partir de l’observació directa de les diferents activitats i valorant l’aprenentatge dels alumnes, al llarg de tot el projecte.

Ha estat un aprenentatge vivencial, real i cooperatiu per part de tots els alumnes.

La relació entre ells ha estat exemplar ajudant-se uns als altres i col·laborant en tot moment.

Implementació (El Musical)

Publicat el per
Respon
  • A Partir de la celebració de santa Cecília a l’escola de les AIGÜES , preguntem els alumnes que és un teatre, qui surt, què fan…
  • Activitat sorpresa: exposició de diferents objectes entre els que es trobaven alguns que feien música o soroll i altres d’ús divers. En finalitzar fèiem una posada en comú de l’experiència viscuda: conversant  sobre el resultat dels objectes més votats i la relació d’aquests objectes amb teatre musical.
  • Visualització de diferents fragments de musicals i elecció d’un. Vam projectar 4 fragments de diferents musicals i després de parlar sobre ells , els alumnes van escollir el musical de Somriures i llàgrimes.
  • Conversa sobre què necessitem per fer un musical: oficis i atrezzo que intervenen en l’obra (maquilladors, vestuari, actors, músics…).
  • Activitat de maquillatge lliure. Vam demanar la col·laboració de les famílies perquè portessin maquillatge de casa. Va ser una activitat lliure, on cada alumne maquillava a un altre company com volia. La finalitat era veure el grau d’imaginació i creativitat de cadascú d’ells.
  • El vestuari va ser un dels aspectes importants en la pluja d’idees dels alumnes a l’hora de fer una representació. A través d’una circular,elaborada a partir de les aportacions dels alumnes, vam demanar que portessin diferents peces de roba dels pares, d’algun altre familiar, disfressa… També va ser una activitat lliure on van gaudir de disfressar-se. A continuació vam organitzar un passarel·la de models.
  • Activitat de música. Vam visitar l’aula de música per experimentar tocant diferents instruments musicals. L’especialista de música va organitzar una orquestra improvitzada.
  • Paral·lelament a totes les activitats descrites, es va visionant diferents fragments de la pel·lícula Somriures i llàgrimes. Centrant-nos en la part de la cançó que ells representaran, buscant i despertat l’ interès i la motivació dels alumnes.
  • Segona sessió de maquillatge: a partir d’uns models donats cal que maquillin els companys. D’aquesta manera s’adonen el vincle entre el maquillatge i el personatge de les obres musicals.
  • Segona sessió de vestuari: es treballa la motricitat fina i el tacte fent llaços amb diferents cintes i cordes de diferents colors, mides i textures. El llaç es treballa com a complement del vestuari que els alumnes duran en la representació del seu musical.
  • Preparació del vestuari. Es demana la col·laboració de les famílies per tal que tots els alumnes vinguin vestits de blanc.
  • En assemblea es decideixen els escenaris de l’obra. El mestres del grup impulsor de xarxes els elabora.
  • La nostra escola col·labora fent activitats compartides amb l’escola de les Aigües i concretament aquest curs hem fet un treball conjunt anomenat “Tot un art”. Dins d’aquest projecte es treballa la representació teatral i la mestra de música de l’escola, assabentada del nostre projecte musical, decideix col·laborar realitzant uns racons musicals. Es van agrupar els alumnes en petits grups que passaven per 7 racons. Entre ells destacar:
  • Tocar el piano mentre els companys es relaxaven tot escoltant-lo.
  • Pals musicals que reproduïen les 7 notes musicals.
  • Un on es treballava la col·locació de les notes per colors dins dels pentagrama.
  • Un òrgan a l’ordinador on es podia tocar lliurement.
  • Un per tocar diferents partitures relacionant els colors de les notes de a partitura, amb campanes de diferents colors segons les notes.
  • Tauletes amb diferents teclats de piano.
  • Multisensorial que barrejava la llum amb les notes musicals. Amb una batuta els alumnes tocaven diferents ampolles il·luminades amb diferents colors, dins d’un ambient de foscor i relaxació.

 

  • Assaigs diversos del fragment musical com a producte final.
  • Comunicació i presentació del producte final a partir de les diferents actuacions:
    • Als companys/es de cicle infantil: dos representants de cada classe passen per les aules convidant als seus companys.
    • A l’escola d’E.E. Les Aigües: les tutores coordinen la trobada. Es fa com a tancament d’un seguit d’activitats que s’han fet conjuntament les dues escoles entre elles el “Tot un art”.
    • A les famílies: se’ls comunica a través d’un Whatsapp el dia i hora de l’espectacle, al qual estan convidades. Prèviament els alumnes ho han comunicat a les seves famílies oralment. Tindrà lloc el 13 de juny a les 10h del matí a la sala d’actes de l’escola.

 

  • Representació del Musical a les famílies.