Arxiu de la categoria: Centres docents

QUIN ÉS L’ANIMAL MÉS PETIT QUE VIU AL PATI?

Publicat el per
Respon

Aquest projecte arrenca amb la pregunta “Quin és l’animal més petit que viu al pati?” com a “leit motiv”. Per esbrinar-ho els nens i nenes van fer una pluja d’idees sobre els animals que creuen que viuen al pati de l’escola, aquí es va obrir una conversa sobre quins animals vivien realment al pati i quins només estaven de pas. Així que va sorgir d’ells la necessitat de baixar a comprovar-ho, i per això van fer un llistat d’estris necessaris per a la recerca.

Un cop acabada la recerca, amb totes les dades que havien recollit, van fer una classificació dels animals trobats, i van veure que el més petit era un invertebrat: la formiga. Però clar, a partir d’aquí van sorgir nous dubtes com ara quants grups d’invertebrats hi ha, si tots eren tan petits, quin devia ser l’animal més important del món o si seríem capaços de viure sense insectes.

Durant tot el projecte s’intenta seguir els interessos dels alumnes, deixant que siguin ells qui vagin dirigint el projecte i encaminant-lo a resoldre tots aquells dubtes que van sorgint, tot i que quan s’han encallat, ha estat necessària la figura de la mestra per tal de reorientar-los i ajudar-los.

https://photos.app.goo.gl/xyhCr5vquLs6xN6m7

QUÈ HA PASSAT DESPRÉS DE CELEBRAR CARNESTOLTES? INTRODUÏM APRENENTATGES A PARTIR D’UNA PREGUNTA

Publicat el per
Respon

Després de disfressar-nos, la mestra fa als alumnes la següent proposta:

Com representaries quants nens i nenes s’han disfressat de manera diferent?

Cada alumne realitza una representació de les diferents disfresses partint del fet que a l’aula som 25 alumnes i hem triat 4 disfresses de Vilmes, 7 de Pedro, 6 de Pablo i 8 de Bam-bam.

Com podeu veure, en les diferents representacions dels alumnes, hi apareixen diferents maneres d’expressar de què ens hem disfressat i els alumnes utilitzen números, fraccions, gràfiques..

Posteriorment, posem en comú totes les representacions i observem que hi apareixen diferents elements que ens ajuden a explicar el que hem viscut amb dibuixos, números… també hi veiem una forma de representar-ho que ens ajuda a entendre millor la informació.

A partir d’aquí  sorgeixen algunes paraules clau:

  • Percentatges, fraccions, quesitos, parts, meitat… (algunes d’aquestes paraules han aparegut en d’altres moments i contextos al llarg de l’escolarització dels nens i nenes o bé les coneixen d’altres moments fóra de l’escola, de casa, d’altres moments significatius per ells. En ocasions no utilitzen la nomenclatura adequada, però ens val que ho sàpiguen explicar amb les seves paraules perquè sigui significatiu per al major nombre de companys/es)

I també sorgeix una nova pregunta: és el mateix percentatges que fraccions?

Després de compartir les idees en una conversa traiem algunes conclusions importants, que formaran part dels acords de tots els infants.

Acordem que les fraccions tenen dues parts:

  • Part superior- les parts que agafem
  • Part inferior- les parts que tenim

També veiem que hi ha equivalències entre fraccions i percentatges.

Per tal d’aprofundir en l’entesa del concepte de les fraccions, la mestra proposa una nova pregunta que ens fa comprendre millor el concepte de com entenem un fracció a partir de l’acord que havíem pres com a grup.

Sabríem representar fraccions?


Provem-ho!     8/25

 

Veiem que també hi ha diferents eines per representar el mateix, ja sigui mitjançant dibuixos o gràfiques, com l’ús de números. Tot depèn del moment i la manera de entendreu de cada individu. Entre tots acordem la millor forma per fer aquesta representació.

 

Què i com  ens permet avaluar aquest tipus d’activitats?

La  mestra planteja la primera pregunta (representar quants nens i nenes s’han disfressat de manera diferent) amb una intencionalitat de treballar alguns conceptes matemàtics (gràfiques, fraccions…) i, alhora, ens serveix com a punt de partida per veure en quin moment es troba cada alumne. Quan posem en comú els diferents punts de vista, podem ajudar-los a veure altres formes de representar una mateixa situació i de fer preguntes i resoldre dubtes i, per tant, entendre millor el problema que se’ls hi planteja i les possibles solucions.

Quan cada nen i nena exposa la seva manera d’entendre el món en les posades en comú, permetem que la mestra s’adoni de la capacitat d’abstracció que tenen i de mostrar-ho a la resta d’infants i justificar-ho. Els nens i nenes qüestionen uns als altres el que han fet i cal una bona argumentació per poder defensar la proposta que fa cadascú. El fet d’arribar a alguns acords, on es consensuen significats que es consideren vàlids i adequats per al grup classe, fa que s’entenguin aspectes que estan socialment acceptats i vàlids i es dóna un aprenentatge més autèntic. En ocasions, en un primer moment, l’adult pot acceptar acords que no siguin certs per donar marge als alumnes a rectificar posteriorment i permetre l’aprenentatge de l’error..

Malgrat s’arribin a aquests acords, cal insistir en l’aprofundiment de conceptes i procediments que es considerin importants per al grup classe (que les coses no passin només una vegada, sinó que es donin en diferents moments durant l’escolarització de l’infant, per tal que pugui aplicar un concepte o aprenentatge en situacions diferents), com és, en aquest cas, en la comprensió de què és una fracció i per a què ens serveixen. Això farà que esdevingui un aprenentatge  significatiu.

I DESPRÉS, QUÈ? EL PROCÉS QUE HEM SEGUIT PER FER LA NOSTRA DISFRESSA

Publicat el per
Respon

Una forma d’avaluar i d’autoavaluació és documentar, revisant els escrits, construint el procés que ens ajuda a no oblidar i recordar tot el que ha passat i hem fet durant aquest temps. L’alumnat en aquest recull en paper de tot el que s’ha fet pren consciència del propi aprenentatge, de com s’ha fet, del saber inicial i què sap un cop ha acabat, i essent un aprenentatge significatiu també de com posar en pràctica tot aquest coneixement en properes situacions que així ho requereixin.

La idea és adquirir estratègies de millora que ajuden aprendre a aprendre tenint una perspectiva global quan es fan les reflexions i aportacions a nivell de grup. També aquesta eina d’avaluació ajuda a trobar les idees més importants i descartar allò que no té interès i és rellevant; per tant són estratègies de millora que la seva aplicació i interiorització ajuden a l’alumne a superar els diferents reptes que se li presenten a l’escola a nivell competencial.

Aquesta reflexió comença un cop hem decidit i dissenyat la disfressa posant en comú per prendre consciència de tot el que s’ha realitzat tan a nivell de grup com a nivell personal;

així que durant l’estona de rotllana i a través d’una conversa es comparteix als altres tot allò que pensen i recorden sobre la successió de fets que pertanyen a aquest moment. Un cop descrites les activitats, les idees i els pensaments s’hi reflexiona per si falta quelcom important i s’ordena entre tots per poder escriure de forma individual el procés que ha seguit cadascú per tenir com a resultat la disfressa en qüestió i tot l’aprenentatge adquirit.

ENS AJUDEM PER UN FI COMÚ

Publicat el per
Respon

Un cop fet el disseny de la disfressa els nens i nenes comencem a elaborar-la. El primer pas que hem de fer és el de mesurar-se perquè cada disfressa tingui la mida adequada del nen o nena que l’ha de portar. Això suposa la necessitat d’organitzar-nos per parelles. És el que necessitem fer, el que marca el tipus d’organització per dur-ho a terme. Necessitem als altres i per això treballem plegats per arribar a un fi comú, en aquest cas l’elaboració de la disfressa.

Se’ls fa necessari organitzar-se en parelles per tal de mesurar-se i posteriorment recollir les dades en un full.

Però també durant l’elaboració del patró i després a l’hora de retallar la tela necessiten als companys.

Tenint en compte les mides que han apuntat i la disfressa que portarà cadascú elaboren el patró i passen a resseguir-lo a la tela que utilitzaran i que posteriorment retallaran treballant en equip. S’adonen de la necessitat d’ajudar-se entre ells per aconseguir que la tela no es mogui i poder retallar-la millor.

El vestit ja està fet, ara queda que elaborin els diferents complements que faran més especials les disfresses i donaran els detalls necessaris que la convertiran en la disfressa definitiva que han triat. En aquest cas ens distribuïm en petits grups que s’encarreguen cadascú d’un tipus de complement.

Ajudant-nos per un fi comú hem acabat la nostra disfressa i ja la tenim preparada per la festa!

EN L’APRENENTATGE TOTS HI FORMEM PART

Publicat el per
Respon

Un cop acordada quina seria disfressa, van haver de decidir amb quins materials l’elaborarien. Inicialment van estar pensant en fer-la amb cartolina, bosses d’escombraries entre d’altres materials, però aprofitant que els pares d’un alumne treballaven en una empresa tèxtil, van canviar aquests materials per tela de diferents colors.

Un cop cada alumne va escollir el seu personatge va disposar-se a dissenyar-lo.

Per començar a confeccionar la disfressa el hi va sorgir la necessitat de saber què era un patró.

Trobats  en aquest punt, va venir a l’aula dita família experta, i ens va explicar què era un patró i com es feia. A partir d’aquí amb tota la informació que havien après van aprofitar per plasmar-la per escrit tot elaborant un text amb les idees més importants sobre com fer el seu patró.

Quan redacten un text cada alumne es fixa en tots els acords que s’han pres a l’aula, tot ajudant-se d’una eina molt important la qual els hi serveix per millorar el seu procés d’escriptura:  l’autoavaluació de textos.

Avaluació

Publicat el per
Respon

Així és important el recull que va generant la tutora durant tot el procés, de els diferents aportacions i resolucions que els alumnes van fent.

Al finalitzar el projecte, i a mode de recull, els alumnes van realitzar de manera individual la col·locació del vocabulari específic, en el dibuix que es va fer inicialment. Cal apuntar, que dintre d’aquesta activitat el suport que alguns alumnes van necessitar està més orientat a la decodificació, que no pas al contingut en sí mateix, que el tenien assolit.

L’Objectiu que era contestar la pregunta inicial, s’ha complert per part de tota la classe. Cada alumne dóna explicacions coherents al dubte inicial, unes més elaborades que d’altres, però totes correctes.

Aquest projecte ha estat l’inici i la motivació per continuar treballant el cos humà a partir d’altres projectes, ja que la valoració ha estat molt positiva i el grau d’implicació de l’alumnat ha sigut molt alt.

 

Metodologia

Publicat el per
Respon

Com a base del projecte s’ha intentat en tot moment crear dubtes i reptes a resoldre en els alumnes. A partir de preguntes, a vegades introduïdes pel mestre, d’altres pels nens, o bé en ocasions preguntes derivades de situacions espontànies.

Podem valorar que els alumnes han estat molt motivats per resoldre tot allò que anava sorgint, han explicat a casa les experiències i aprenentatges viscuts a l’escola. Sense demanar-ho ells mateixos portaven informació i recursos relacionats amb el projecte.

Tot i que havia una planificació de propostes i possibles activitats a fer, han sigut els alumnes els que han anat marcant procés, sempre tenint clar tots plegats, que havíem de resoldre la pregunta inicials: On és el que hem menjat?

És important destacar que dins els projecte s’ha interrelacionat totes les àrees, sent així un treball globalitzar i molt més enriquidor, perquè ens ha permès connectar coneixements entre sí.

Pensem que és important de tot allò que s’ha anat treballant a l’aula que hi hagi un producte final, en aquest cas, el mural. Ja que és una manera de recollir, organitzar i sintetitzar els coneixements que es van construint.

Implementació

Publicat el per
Respon

Aprofitant totes aquestes preguntes que van sorgint, es fa el visionat del video HAPPY LEARNING, L’APARELL DIGESTIU.

Apareixen molts de conceptes. Prenc nota i els comentem: Nutrició, digestió, boca, faringe, esòfag, intestí prim (7m), intestí gros, anus, pàncrees i fetge.

Posteriorment, fem un dibuix a la pissarra de l’aparell digestiu.

Imatge de l’aparell digestiu projectada a la pissarra. Al costat les paraules claus que hauran de col·locar. Pintaran l’òrgan d’un color determinat per poder fer la identificació més ràpida.

 

Després de recollir en gran grup el vocabulari principal i fer el dibuix inicial a la pissarra, plantegem com podem recollir tota aquesta informació. Decidim fer un mural, on dibuixarem un nen/a i el seu aparell digestiu.

Per tal d’anar elaborant el mural del projecte, plantegem la pregunta: “què més podem posar al mural per recordar les paraules claus?”

Ràpidament diuen els cartellets amb les paraules. Cal organitzar-nos. En gran grup, la mestra ensenya un full din A4, i demana quants cartells es poden fer amb un full, els alumnes diuen que dos, es planteja el dubte: Com podem fer dos cartells iguals amb el mateix full? En aquí sorgeix el concepte de meitat, rectangle i dividir en parts iguals.

Es dona fulls als alumnes perquè cadascú provi de fer meitats amb el full, surten dues propostes o la divisió horitzontal o la divisió vertical, entre tots decidim que cal posar-nos d’acord i tria una de les dues opcions. La classe tria l’opció horitzontal ja que per escriure paraules ens va millor. Hem de fer 7 paraules. Quants fulls necessitarem?

 

En aquesta activitat cada alumne va mostrar diferents estratègies per resoldre el problema plantejat. Hi va haver alumnes que ho van calcular de manera directa, (nombre de fulls que es necessiten per fer 7 paraules), d’altres en canvi van resoldre la pregunta manipulant els fulls i vivenciant el problema. Però el més important és que tots van arribar a la mateixa conclusió utilitzant camins diferents.

La resposta acordada va ser: necessitem 4 fulls, i ens sobrarà 1 per si ens equivoquem a l’escriure.

 

Altres activitats que s’han anant realitzant durant la implementació del projecte:

-Joc del penjat amb les paraules clau.

-Un nen a la rotllana es tira un pet. Tothom riu i fem la reflexió de que és cosa que fa tothom…. Pregunta: “per què fem pets? Per què fan pudor?

-Busquem una explicació i fan la relació amb l’aparell digestiu.

-Busquem l’espai on anirà el mural i el racó del projecte entre tot. Fan propostes i comprovem si hi ha prou espai, movem paraules, mirem mides dels mobles tenint com a referent les rajoles del terra….

-Confeccionem els rètols, mesurem l’intestí prim, ens preguntem com ha d’estar posat a dins del cos per poder tenir cabuda, fem diferents proves, trobem la solució i el col·loquem de la manera que hem acordat entre tots a l’Àlex, el “nen” del nostre mural.

El nostre producte final serà l’exposició del mural al vestíbul de l’escola, on quedarà recollida tota la feina i les descobertes que els alumnes han anat fent.

Planificació

Publicat el per
Respon

Un cop es va introduir la pregunta inicial, que és aquella que intenta crear el dubte i promoure l’interès d’investigació als alumnes. El projecte inicial es centra en l’aparell digestiu, però com que a la conversa primera van sorgir altres inquietuts (aparell respiratori, aparell circulatori…), aquestes es recullen i no es descarta de poder-les desenvolupar més endavant com a altres projectes.

S’exposen altres preguntes, algunes incitades per la mestra i d’altres sorgeixen entre ells:

  • I què hi ha dins de la panxa?
  • I el pastís sempre es queda allà?
  • Tots tenim el mateix a dins?
  • I el pastís passa directament?
  • I que hi ha a la panxa perquè es quedi el menjar?

Per tant, es van generant activitats per donar resposta a les preguntes plantejades. Algunes d’aquestes activitats s’expliquen a l’apartat “implementació”

Presentació

Publicat el per
Respon

Som l’escola pública J.M. Peramàs, situada a Mataró. És un centre de doble línia, i és el segon any que participem a la Xarxa de Cb’s.

El projecte que documentarem està centrat a p5 i sorgeix fruit d’una situació quotidiana, com és la celebració d’un aniversari. A Educació Infantil es celebren els aniversaris a l’aula, les famílies conviden al grup a l’esmorzar, portant un pastís de casa.

En una d’aquestes celebracions durant el mes de març, es reparteix el pastís i la tutora fa la següent pregunta al grup: On és el que hem menjat?

 

Les respostes dels nens/es són diverses i força coherents. Després del diàleg i el debat arribem a una conclusió general: el pastís que ens hem menjat és a la panxa. D’aquesta conversa, també,  sorgeixen d’altres aspectes del cos intern. La tutora pren anotacions sobre aquests aspectes que van sorgint i i que poden ser temes d’interès relacionats i a tenir present més endavant.

Pensem que aprofitar les situacions quotidianes de l’aula és interessant, ja que els alumnes ho viuen d’una manera significativa i propera.