Hem optat per l’avaluació contínua. De les eines que hem utilitzat, les que han resultat més útils han sigut aquelles que interpel·laven l’alumnat. El fet de revisar la seva pròpia feina, tenir feedback dels companys i del professor motiven l’assoliment dels objectius.
L’observació directa del treball diari, tant acadèmic com d’actitud envers el treball i els companys, també ens ajuda a fer un seguiment formatiu de l’alumne.
Potser la part menys important. Arribats a aquest punt, els nostres alumnes s’han convertit en uns autèntics “detectius de la realitat”, ho qüestionen tot, contrasten la informació i demostren haver assolit unes habilitats crítiques que són necessàries en l’actual societat de la informació, i de la “postveritat”.
Alhora, hem detectat una millora notable de la convivència a l’aula. Hi ha més respecte entre els alumnes, han adquirit valors del diàleg, assertivitat i empatia. 
Ens ha funcionat molt bé dividir les tasques en tres blocs principals:
Potser el producte final no ha estat tant acadèmic com es desitjava però les reflexions dels alumnes ens han demostrat una presa de consciència i sensibilitat envers el drama dels refugiats. Hem tractat temes tant profunds i actuals com ara el racisme, la pluralitat cultural, diversitat d’identitat, valors universals i drets humans.
A partir d’una proposta de tema aportada pel professor i un procés de recerca i informació, els alumnes generen les preguntes que formaran part del producte final del projecte. Aquesta metodologia s’ha mostrat efectiva per alumnes amb poca autonomia personal i de treball.
Què ens ha funcionat molt bé? Presentar tot el material de forma digital i online. Hem utilitzat la plataforma de Google Drive i hem creat un Google Sites com element vertebrador del projecte.