I.II La música en la mitologia

Quan parlem de la Grècia Antiga ràpidament relacionem el poble grec amb el concepte “mitologia”, del grec μῦθος que significa ‘narració’ i λόγος ‘raonament o estudi’, segurament per la importància que aquests donaven als déus i als herois, als cultes religiosos i a les pràctiques de rituals. Els mites grecs intentaven explicar els orígens del món i les aventures d’una àmplia varietat de déus, herois i altres criatures mitològiques. Formaven part de la religió grega i es podien trobar en forma de relats (difosos per tradició oral o a través de la literatura grega) o en pintures sobre ceràmica. La transcendència de la música en el culte dels déus era de tal rellevància, que fins i tot es va incloure en alguns rituals dedicats a les divinitats. El de Dionís (Διόνυσος) era escènic i en el qual tingueren gran influència Èsquil (Eleusis, Àtica. Grècia 525 aC – Gela, Sicília 456 aC), Sòfocles (Atenes 497 aC – 406 aC) i Eurípides (Atenes 480 o 485 aC – Pel·la, Macedònia. Grècia 406 aC). En canvi, el ritual d’Apol·lo (Ἀπολλών), déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana, era totalment instrumental [Pausànies, Descripció de Grècia]. Aquest, pertanyia a la segona generació dels déus Olímpics i era fill de Zeus i Leto, i germà de la deessa Àrtemis. Com a déu de la música i la poesia, Apol·lo era representat al mont Parnàs des d’on presidia els concursos de les Muses. La flauta és un dels elements que intervé a les llegendes apol·línies, com en la història de Màrsies (Μαρσύας). Aquest sàtir, fill d’Olimp, va trobar una flauta que Atena havia llençat, i poc després de fer-la sonar, es va adonar fins a quin punt li deformava la boca i donava al seu rostre una expressió desagradable. D’alguna manera, Màrsies va trobar melodiosa la música que sortia de l’objecte i va reptar Apol·lo amb la pretensió que ell era millor músic amb la seva flauta que el déu amb la lira. Màrsies va ser vençut i Apol·lo el va escorxar després de penjar-lo en un pi. [Ovidi, Les Metamorfosis 6, 382]

File:Apolo y Marsias (Porcelana del Buen Retiro, Prado O-298) 01.jpg

Apol·lo i Màrsies

1760 – 1770

Escultura de porcellana

Madrid, Museo del Prado

Anònim

Font: Wikimedia Commons

Escena en la qual Apol·lo penja Màrsies en un pi i l’hi espelleja la pell a tires.

És important saber que tota la mitologia que trobem relacionada amb la música prové d’una sèrie d’influències musicals orientals que van arribar a Grècia al llarg del II mil·leni aC, principalment dels egipcis i fenicis. Com hem dit, aquestes influències van donar lloc a un seguit de mites que intentaven explicar els orígens de la música, com aquells que parlen de la invenció de la lira arcaica, la quelis (χέλυς). El més conegut és el que explica la història d’Hermes, déu missatger, guia dels morts fins als inferns i déu dels viatgers, del comerç i dels lladres, representat com un jove cobert amb un capa i un barret o casc alat, calçat amb sandàlies també alades i un caduceu a la mà. Aquest, que era fill de Zeus i Maia, poc després de néixer en una cova de Cil·lene, va escapar-se del bressol i va robar tot un ramat de vaques a Apol·lo que guià a Pilos, on en sacrificà dues, en menjà una part i amagà les altres en una cova. En tornar a Cil·lene va trobar una tortuga, va buidar-ne la closca i amb ella va inventar la lira afegint-hi cordes confeccionades amb budells de vaca. Apol·lo en descobrí el lladre de les vaques va portar Hermes davant Zeus perquè imposés justícia. Finalment Apol·lo va acordar amb Hermes bescanviar les vaques per la lira[Ovidi, Les Heroides. XVI. 180]

Però segurament el mite musical grec més famós sigui el d’Orfeu (᾿Ορφεύς), fill d’Èagre i de Cal·líope, musa de la poesιa lírica. Apol·lo va regalar a Orfeu una lira (λύρα), que la seva mare i les seves germanes, la resta de muses, van ensenyar-li a tocar. Era tan gran la habilitat que Orfeu tenia amb l’instrument, que la seva música captivava per igual els déus i els humans, tranquil·litzava i domava les feres i fins i tot feia que arbres, plantes i roques es moguessin per escoltar de més a prop la seva música. A continuació trobareu un vídeo molt visual que explica en quatre minuts la tràgica història d’Eurídice (Εὐρυδίκη) i Orfeu.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=OyQIOZKsNmU[/youtube]

Creat per “Grand Canonical”  de la Universitat de California, Berkeley l’any 2008 amb motiu del “Campus Movie Fest”, el festival cinematogràfic esudiantil més llarg del món.

Musa

Musa asseguda en un pedestal i amb una lira a la mà. Museu del Louvre, París.                                  Font: Marina Salas Zamora

Un dels elements claus de la mitologia quan parlem en termes musicals són les Muses (Μοῦσαι), nou germanes filles de Zeus (Ζεύς) i Mnemosine (Μνημοσύνη). Aquestes nou divinitats del cant i de la dansa eren venerades com a nimfes de les fonts. Existien dos grups principals de Muses: les de Tràcia, a la regió de Pièria (d’on els ve el sobrenom de Muses Pièrides), i les de Beòcia, les quals s’ubicaven als vessants de l’Helicó, davant del Parnàs, on hi havia la font Hipocrene, obra del cavall alat Pegàs. Les primeres, veïnes de l’Olimp, guarden relació amb el mite d’Orfeu i el culte a Dionís, que havia guanyat gran importància a la regió de Tràcia. Per altra banda, Apol·lo dirigia els cants de les Muses de l’Helicó al voltant de la font Hipocrene.



Mapa Grècia Antiga

Mapa de la Grècia Antiga

Marina Salas Zamora, 2014

Les lletres de color vermell ens indiquen les zones on trobem els dos tipus de Muses; les de Pièria i les del mont Helicó.

Com hem dit anteriorment, les Muses eren nou germanes a les quals s’atribuïa una funció determinada: a Cal·líope (Καλλιόπη ‘la del bell esguard agradable a la vista’) la poesia èpica; a Clio (Κλειώ ‘aquella que els fa famosos’) la història; a Polímnia (Πολυμνία ‘la dels molts himnes’), la pantomima; a Euterpe (Εὐτέρπη ‘la molt agradable’), la flauta; a Terpsícore (Τερψιχόρη ‘delit de la dansa’), la dansa; a Èrato (Ἐρατώ ‘la que provoca el desig’), la lírica coral; a Melpòmene (Μελπομένη ‘la melodiosa, la cantant, la poetessa’), la tragèdia; a Talia (Θάλεια ‘la que floreix, la festívola’), la comèdia; a Urània (Οὐρανία ‘celestial’), l’astronomia.

Αprofitant l’avinentesa que ens trobem en un blog musical sobre la Grècia clàssica, m’agradaria fer especial menció a aquelles muses que eren representades amb algun instrument musical.

Euterpe Terpsícore Cal·líope Èrato
Tocar la flauta Dansa i cançó coral Poesia èpica Poesia lírica
Diaulos Lira Lira Lira
Muse Euterpe | Athenian red-figure pyxis C5th B.C. | Museum of Fine Arts, Boston

Musa Euterpe (s.V aC)
“Museum of Fine Arts”, Boston.

Muse Terpsichore | Athenian red-figure amphora C5th B.C. | British Museum, LondonMusa Terpsícore (s.V aC)
“British Museum”, Londres.
Muse Calliope | Athenian red-figure pyxis C5th B.C. | Museum of Fine Arts, BostonMusa Cal·líope (s.V aC)
  “Museum of Fine Arts”, Boston
File:Erato monte calvo.jpg
Musa Èrato (s.II aC) “Ny Carlsberg Glyptotek”, Copenhaguen

[Totes les imatges han estat extretes del portal web Theoi, excepte la musa Èrato que prové de Wikimedia Commons]

I per acabar us enllaço al “Qui sóc” d’aquest mateix bloc, on trobareu, a l’apartat final, una descripció extreta de les Narracions de mites clàssics de Margarida Capellà sobre el mite de Pan i Siringa en el qual m’he basat per posar nom al meu bloc “Siringa, la música de l’Antiga Grècia”.

“MEDITERRANI – Del mite a la raó”

Andrea Muñoz a l'exposició "Mediterrani - Del mite al logos"

Andrea Muñoz a l’exposició “Mediterrani – Del mite al logos”, Caixa Forum de Barcelona

El passat 30 de maig l’Andrea Muñoz i jo vàrem visitar, al Caixa Fòrum de Barcelona, l’exposició Meditarrani: del mite a la raó amb l’objectiu d’escriure un article pel bloc Aracne fila i fila que  no es va realitzar per manca de temps a final de curs. Tot i així, vaig creure oportú aprofitar la visita per prendre nota d’algunes peces en les quals apareixien escenes musicals, concretament simposis i alhora fer-ne fotografíes per incloure-les al meu bloc del treball de recerca.

Expo MEDITERRANI

Marina Salas Zamora a les fonts de Mojuïc, a prop del Caixa Forum (Barcelona)

Mediterrani:  del mite a la raó és una exposició que recull la col·laboració de diferents museus europeus per tal d’aconseguir una col·lecció d’obres de l’antiguitat grecollatina amb un tema en comú: la creació de l’esperit europeu. Tal i com el seu nom indica, aquesta enfoca el Mediterrani com a indret de creació d’una cultura comuna, com el bressol del coneixement i la comprensió del món, que van contribuir a formar els valors europeus, tan difosos durant l’era moderna. A través dels exemplars exposats, es recorre un camí per l’anomenat procés de transició del mite al logos, que va tenir un paper clau en la creació i l’evolució de la civilització de l’antiga Grècia. Per donar quatre detalls del que seria aquesta concepció del món, direm que el mite recull els idearis religiosos sobre els fenòmens naturals, així com la creença en un món diví, mentre que el logos fa una interpretació del món a partir del coneixement, el desenvolupament de la filosofia i les teories científiques. Com he dit anteriorment, en un dels apartats de l’exposició es parlava del simposi (συμπόσιον) o banquet, molt freqüent durant l’antiga Grècia. Aquests banquets eren reunions entre homes, generalment aristòcrates, on se celebrava l’amistat i es compartien cossos, idees i bon menjar; amenitzats amb lectura de poemes, música, ball i heteres, les úniques dones admeses al banquet, ja que eren una mena de cortesanes que tenien educació i nivell social. El simposi, per tant, reflectia la importància que la societat grega donava a l’intercanvi d’idees i la convivència.

Seguidament veurem algunes de les peces exposades en l’apartat del simposi on apareixen escenes musicals:

Cratera àtica amb una escena de banquetCrater àtic amb una escena de banquet 

420-400 aC

Ceràmica de figures roges

Madrid, Museo Arqueológico Nacional

Font: Marina Salas Zamora

Aquest crater, vas de ceràmica que s’utilitzava per barrejar vi i aigua, amb un broc ample per servir-se el got durant la festa i unes nanses per ser transportada, ens presenta un grup de comensals reclinats als llits amb copes a la mà que gaudeixen del so d’un aulos (αὐλός) interpretat per una auletris (αυλητρίς), cortesana o prostituta de l’antiga Grècia que tocava la flauta per tal d’entretenir. Durant els simposis, la música, la dansa i la paraula, dialogada o poètica, eren vivament presents i sempre anaven acompanyades d’un bon vi. Tal i com podem observar en aquesta imatge, la paraula està representada pel joc de mirades i gestos que s’intercanvien els convidats. A la part superior de la ceràmica veiem un decorat amb motius vegetals, mentre que a la part inferior, decorats geomètrics.

Cratera àtica de campana amb escena de banquetCrater àtic de campana amb una escena de banquet

Segle IV aC

Ceràmica de figures roges

Leiden, Rijksmuseum van Oudheden

Font: Marina Salas Zamora

Ens tornem a trobar amb una crater, vas de ceràmica que s’utilitzava per barrejar el vi i l’aigua, que representa la segona part de la celebració del banquet, en què els homes beuen i escolten música, tal i com es pot observar en aquesta fotografia. Els comensals es troben reclinats en uns llits que s’anomenaven klinai (κλίναι) sota els quals apareixen les trapezai (τράπεζαι), unes taules baixes on es disposaven les copes i els dolços. Al centre del dibuix es troba una hetera que toca la flauta doble (αὐλός) per distreure els homes de la festa, mentre aquests juguen a un joc molt popular en els banquets fins al segle III aC. Es tracta del còtabe (κότταβος), un joc de punteria que consistia en llançar, contra un platet de bronze, que en aquest cas sosté el participant de més a la dreta, els residus de vi que haguessin quedat dins la copa, fent-la girar veloçment per una de les nanses del vas que el simposiasta agafava amb el dit índex. Pel que fa a la decoració d’aquest crater, mostra motius vegetals a la part superior del dibuix central i geomètrics a la part inferior. 

Cratera àtica de campana amb una escena de banquet

Crater àtic de campana amb una escena de banquet

Pintor de Lykaon Sorrento

440 aC

Ceràmica de figures roges

Nàpols, Museo Archeologico Nazionale di Napoli

Font: Marina Salas Zamora

Crater àtic, ceràmica en què es barrejava el vi i l’aigua, amb una escena de συμπόσιον. Tot i que ens costi d’apreciar pel fet de portar escut i llança, la figura central d’aquest vas és una dona, ja que el cos femení sempre es pintava de color blanc. És Panaristé ballant una pírrica, dansa guerrera que per als homes significava una imitació de gestos de combat, però que si la interpretava una dona esdevenia un entreteniment per als banquets. En un segon pla de l’escena hi trobem quatre comensals que disfruten de la celebració; Evaió, al extrem dret, toca una flauta doble (αὐλός) a la vegada que les dos figures centrals conversen i l’home de l’esquerra, Evenetos, juga al còtabe. Aquest, amb un dit en una de les nanses de la copa i amb el braç alçat, mostra el moment en què, amb un moviment sec, farà el llançament del líquid. A la part superior de la ceràmica es discerneix una decoració amb motius vegetals, mentre que a la part inferior de la imatge central es percep una decoració amb motius geomètrics.

Cratera de campana amb una escena de banquet

Crater de campana amb una escena de banquet

Cumes

330-320 aC

Ceràmica de figures roges

Nàpols, Museo Archeologico Nazionale di Napoli

Font: Marina Salas Zamora

Aquesta ceràmica és un crater en forma de campana utilitzada per barrejar el vi i l’aigua que posteriorment se servia a la celebració. La imatge central és una escena de banquet que transcorre en un espai delimitat per dues columnes laterals i un cel ras que cobreix els simposians. De la paret en pengen una lira, tres pàteres o plats cerimonials que s’utilitzaven per oferir libacions als déus i una màscara de Dionís, déu tutelar del teatre i el vi. Tot fa suposar que aquest simposi estava reservat als iniciats als misteris dionisíacs o cultes orgiàstics a Dionís, unes cerimònies on es ballaven danses frenètiques pels boscos i es menjava carn crua, símbol de connexió amb el déu. Pintades d’un color més clar, s’hi distingeixen dues dones que acompanyen als participants vestits amb una corona al cap i reclinats en dos llits. La dona de l’extrem esquerra toca la flauta doble (αὐλός) davant d’un dels comensals que se la mira amb atenció, mentre la hetera del centre de l’escena acaricia el rostre d’un altre comensal i el tercer home, a la dreta, fixa la mirada cap el pedestal que es feia servir en el joc del κότταβος, disposat a llançar al platet les últimes gotes de vi que li queden a la copa. D’una dimensió més petita que la resta de figures, apareix per l’extrem dret de l’escena, un jove servent. Davant dels llits hi ha disposades les tauletes amb la vaixella i els dolços que acompanyen la beguda, mentre que el crater per mesclar vi i aigua està col·locat a terra.

Cratera àtica de columnes amb una escena de "komos"

Crater àtic de columnes amb una escena de komos (κῶμος)

Atribuït al Pintor d’Agrigent 

470-460 aC

Ceràmica de figures roges

Font: Marina Salas Zamora

La següent imatge ens presenta de nou un crater. En aquest cas, l’escena representada és un komos (κῶμος), un seguici festiu que formaven els bevedors al final del simposi, acompanyats de música, en aquest cas, pel so d’una lira (λύρα) o barbitó (βάρβιτον) de set cordes, una flauta doble (αὐλός) i segurament cant. Vi, ball i música eren els tres elements bàsics del κῶμος, un tema popular en l’art grec i, en particular, en la pintura de vasos àtics. Entre els dos músics, un altre jove que balla amb alegria vesteix un himatió (ἱμάτιον) amb un bastó i un crater a les mans i una corona al cap. A l’extrem dret, un jove amb corona d’heura carrega una àmfora damunt l’espatlla. Les decoracions d’aquest vas són d’una precisió exacta i veiem com el pintor ha cuidat cada detall; al boc del crater, una banda amb punts negres i, seguidament, una decoració amb motius vegetals, així com al peu del vas.

P1040711Crater àtic de campana amb escena de komos (κῶμος)

Atribuïda al Pintor Kleophon

440-430 aC

Ceràmica de figures roges

Atenes, Museum of Cycladic

Aquest vas de ceràmica, un crater, ens mostra una escena de komo(κῶμος), un tema popular en l’art grec i, en particular, en la pintura àtica. En aquesta representació veiem un seguit de bevedors que formen un seguici festiu, segurament al final del simposi, acompanyats de la música d’una jove que toca una flauta doble. Els dos banquetants més joves, als extrems, es mouen amb agilitat, mentre que el tercer, més gran d’edat, sembla que necessiti un suport que troba a l’espatlla dreta de la dona que toca la flauta i al bastó que agafa amb la mà esquerra. Pel que fa a la decoració del crater, veiem una banda amb motius vegetals que ens recorden a fulles d’olivera a la part superior, i a la inferior, una decoració amb motius geomètrics. 
En resum, ens trobem davant d’unes peces de qualitat excepcional que mostren alguns dels costums que els homes grecs seguien durant els simposis. Les escenes analitzades previament, reafirmen que la música era present en la societat de la Grècia antiga, i és que per al poble grec tenia un pes molt important, no només com a mitjà de distracció i entreteniment, com hem vist en les imatges anteriors, sinó també en l’educació dels ciutadans. Un art molt preciat i que fins i tot els romans, quan van conquerir la península grega, l’expandiren arreu dels seus dominis.
Concloc aquest article amb una reflexió personal que he fet a mida que analitzava les peces de ceràmica anteriors. El paper de la dona és clar en cadascuna de les escenes que hem anat veient; acompanyant els bevedors, ballant per als simposiastes, tocant música per alegrar la celebració…, però en cap moment hem vist una dona sense treballar, gaudint d’un banquet, conversant amb unes amigues, escoltant bona música… Per tant, ens trobem amb una mostra més de masclisme, que ha perdurat al llarg de tota la història i que és present en gairebé totes les civilitzacions i, fins i tot, en la societat moderna, que diu ser tant avançada, però que encara s’estranya quan un país és governat per una dona.