“MEDITERRANI – Del mite a la raó”

Andrea Muñoz a l'exposició "Mediterrani - Del mite al logos"

Andrea Muñoz a l’exposició “Mediterrani – Del mite al logos”, Caixa Forum de Barcelona

El passat 30 de maig l’Andrea Muñoz i jo vàrem visitar, al Caixa Fòrum de Barcelona, l’exposició Meditarrani: del mite a la raó amb l’objectiu d’escriure un article pel bloc Aracne fila i fila que  no es va realitzar per manca de temps a final de curs. Tot i així, vaig creure oportú aprofitar la visita per prendre nota d’algunes peces en les quals apareixien escenes musicals, concretament simposis i alhora fer-ne fotografíes per incloure-les al meu bloc del treball de recerca.

Expo MEDITERRANI

Marina Salas Zamora a les fonts de Mojuïc, a prop del Caixa Forum (Barcelona)

Mediterrani:  del mite a la raó és una exposició que recull la col·laboració de diferents museus europeus per tal d’aconseguir una col·lecció d’obres de l’antiguitat grecollatina amb un tema en comú: la creació de l’esperit europeu. Tal i com el seu nom indica, aquesta enfoca el Mediterrani com a indret de creació d’una cultura comuna, com el bressol del coneixement i la comprensió del món, que van contribuir a formar els valors europeus, tan difosos durant l’era moderna. A través dels exemplars exposats, es recorre un camí per l’anomenat procés de transició del mite al logos, que va tenir un paper clau en la creació i l’evolució de la civilització de l’antiga Grècia. Per donar quatre detalls del que seria aquesta concepció del món, direm que el mite recull els idearis religiosos sobre els fenòmens naturals, així com la creença en un món diví, mentre que el logos fa una interpretació del món a partir del coneixement, el desenvolupament de la filosofia i les teories científiques. Com he dit anteriorment, en un dels apartats de l’exposició es parlava del simposi (συμπόσιον) o banquet, molt freqüent durant l’antiga Grècia. Aquests banquets eren reunions entre homes, generalment aristòcrates, on se celebrava l’amistat i es compartien cossos, idees i bon menjar; amenitzats amb lectura de poemes, música, ball i heteres, les úniques dones admeses al banquet, ja que eren una mena de cortesanes que tenien educació i nivell social. El simposi, per tant, reflectia la importància que la societat grega donava a l’intercanvi d’idees i la convivència.

Seguidament veurem algunes de les peces exposades en l’apartat del simposi on apareixen escenes musicals:

Cratera àtica amb una escena de banquetCrater àtic amb una escena de banquet 

420-400 aC

Ceràmica de figures roges

Madrid, Museo Arqueológico Nacional

Font: Marina Salas Zamora

Aquest crater, vas de ceràmica que s’utilitzava per barrejar vi i aigua, amb un broc ample per servir-se el got durant la festa i unes nanses per ser transportada, ens presenta un grup de comensals reclinats als llits amb copes a la mà que gaudeixen del so d’un aulos (αὐλός) interpretat per una auletris (αυλητρίς), cortesana o prostituta de l’antiga Grècia que tocava la flauta per tal d’entretenir. Durant els simposis, la música, la dansa i la paraula, dialogada o poètica, eren vivament presents i sempre anaven acompanyades d’un bon vi. Tal i com podem observar en aquesta imatge, la paraula està representada pel joc de mirades i gestos que s’intercanvien els convidats. A la part superior de la ceràmica veiem un decorat amb motius vegetals, mentre que a la part inferior, decorats geomètrics.

Cratera àtica de campana amb escena de banquetCrater àtic de campana amb una escena de banquet

Segle IV aC

Ceràmica de figures roges

Leiden, Rijksmuseum van Oudheden

Font: Marina Salas Zamora

Ens tornem a trobar amb una crater, vas de ceràmica que s’utilitzava per barrejar el vi i l’aigua, que representa la segona part de la celebració del banquet, en què els homes beuen i escolten música, tal i com es pot observar en aquesta fotografia. Els comensals es troben reclinats en uns llits que s’anomenaven klinai (κλίναι) sota els quals apareixen les trapezai (τράπεζαι), unes taules baixes on es disposaven les copes i els dolços. Al centre del dibuix es troba una hetera que toca la flauta doble (αὐλός) per distreure els homes de la festa, mentre aquests juguen a un joc molt popular en els banquets fins al segle III aC. Es tracta del còtabe (κότταβος), un joc de punteria que consistia en llançar, contra un platet de bronze, que en aquest cas sosté el participant de més a la dreta, els residus de vi que haguessin quedat dins la copa, fent-la girar veloçment per una de les nanses del vas que el simposiasta agafava amb el dit índex. Pel que fa a la decoració d’aquest crater, mostra motius vegetals a la part superior del dibuix central i geomètrics a la part inferior. 

Cratera àtica de campana amb una escena de banquet

Crater àtic de campana amb una escena de banquet

Pintor de Lykaon Sorrento

440 aC

Ceràmica de figures roges

Nàpols, Museo Archeologico Nazionale di Napoli

Font: Marina Salas Zamora

Crater àtic, ceràmica en què es barrejava el vi i l’aigua, amb una escena de συμπόσιον. Tot i que ens costi d’apreciar pel fet de portar escut i llança, la figura central d’aquest vas és una dona, ja que el cos femení sempre es pintava de color blanc. És Panaristé ballant una pírrica, dansa guerrera que per als homes significava una imitació de gestos de combat, però que si la interpretava una dona esdevenia un entreteniment per als banquets. En un segon pla de l’escena hi trobem quatre comensals que disfruten de la celebració; Evaió, al extrem dret, toca una flauta doble (αὐλός) a la vegada que les dos figures centrals conversen i l’home de l’esquerra, Evenetos, juga al còtabe. Aquest, amb un dit en una de les nanses de la copa i amb el braç alçat, mostra el moment en què, amb un moviment sec, farà el llançament del líquid. A la part superior de la ceràmica es discerneix una decoració amb motius vegetals, mentre que a la part inferior de la imatge central es percep una decoració amb motius geomètrics.

Cratera de campana amb una escena de banquet

Crater de campana amb una escena de banquet

Cumes

330-320 aC

Ceràmica de figures roges

Nàpols, Museo Archeologico Nazionale di Napoli

Font: Marina Salas Zamora

Aquesta ceràmica és un crater en forma de campana utilitzada per barrejar el vi i l’aigua que posteriorment se servia a la celebració. La imatge central és una escena de banquet que transcorre en un espai delimitat per dues columnes laterals i un cel ras que cobreix els simposians. De la paret en pengen una lira, tres pàteres o plats cerimonials que s’utilitzaven per oferir libacions als déus i una màscara de Dionís, déu tutelar del teatre i el vi. Tot fa suposar que aquest simposi estava reservat als iniciats als misteris dionisíacs o cultes orgiàstics a Dionís, unes cerimònies on es ballaven danses frenètiques pels boscos i es menjava carn crua, símbol de connexió amb el déu. Pintades d’un color més clar, s’hi distingeixen dues dones que acompanyen als participants vestits amb una corona al cap i reclinats en dos llits. La dona de l’extrem esquerra toca la flauta doble (αὐλός) davant d’un dels comensals que se la mira amb atenció, mentre la hetera del centre de l’escena acaricia el rostre d’un altre comensal i el tercer home, a la dreta, fixa la mirada cap el pedestal que es feia servir en el joc del κότταβος, disposat a llançar al platet les últimes gotes de vi que li queden a la copa. D’una dimensió més petita que la resta de figures, apareix per l’extrem dret de l’escena, un jove servent. Davant dels llits hi ha disposades les tauletes amb la vaixella i els dolços que acompanyen la beguda, mentre que el crater per mesclar vi i aigua està col·locat a terra.

Cratera àtica de columnes amb una escena de "komos"

Crater àtic de columnes amb una escena de komos (κῶμος)

Atribuït al Pintor d’Agrigent 

470-460 aC

Ceràmica de figures roges

Font: Marina Salas Zamora

La següent imatge ens presenta de nou un crater. En aquest cas, l’escena representada és un komos (κῶμος), un seguici festiu que formaven els bevedors al final del simposi, acompanyats de música, en aquest cas, pel so d’una lira (λύρα) o barbitó (βάρβιτον) de set cordes, una flauta doble (αὐλός) i segurament cant. Vi, ball i música eren els tres elements bàsics del κῶμος, un tema popular en l’art grec i, en particular, en la pintura de vasos àtics. Entre els dos músics, un altre jove que balla amb alegria vesteix un himatió (ἱμάτιον) amb un bastó i un crater a les mans i una corona al cap. A l’extrem dret, un jove amb corona d’heura carrega una àmfora damunt l’espatlla. Les decoracions d’aquest vas són d’una precisió exacta i veiem com el pintor ha cuidat cada detall; al boc del crater, una banda amb punts negres i, seguidament, una decoració amb motius vegetals, així com al peu del vas.

P1040711Crater àtic de campana amb escena de komos (κῶμος)

Atribuïda al Pintor Kleophon

440-430 aC

Ceràmica de figures roges

Atenes, Museum of Cycladic

Aquest vas de ceràmica, un crater, ens mostra una escena de komo(κῶμος), un tema popular en l’art grec i, en particular, en la pintura àtica. En aquesta representació veiem un seguit de bevedors que formen un seguici festiu, segurament al final del simposi, acompanyats de la música d’una jove que toca una flauta doble. Els dos banquetants més joves, als extrems, es mouen amb agilitat, mentre que el tercer, més gran d’edat, sembla que necessiti un suport que troba a l’espatlla dreta de la dona que toca la flauta i al bastó que agafa amb la mà esquerra. Pel que fa a la decoració del crater, veiem una banda amb motius vegetals que ens recorden a fulles d’olivera a la part superior, i a la inferior, una decoració amb motius geomètrics. 
En resum, ens trobem davant d’unes peces de qualitat excepcional que mostren alguns dels costums que els homes grecs seguien durant els simposis. Les escenes analitzades previament, reafirmen que la música era present en la societat de la Grècia antiga, i és que per al poble grec tenia un pes molt important, no només com a mitjà de distracció i entreteniment, com hem vist en les imatges anteriors, sinó també en l’educació dels ciutadans. Un art molt preciat i que fins i tot els romans, quan van conquerir la península grega, l’expandiren arreu dels seus dominis.
Concloc aquest article amb una reflexió personal que he fet a mida que analitzava les peces de ceràmica anteriors. El paper de la dona és clar en cadascuna de les escenes que hem anat veient; acompanyant els bevedors, ballant per als simposiastes, tocant música per alegrar la celebració…, però en cap moment hem vist una dona sense treballar, gaudint d’un banquet, conversant amb unes amigues, escoltant bona música… Per tant, ens trobem amb una mostra més de masclisme, que ha perdurat al llarg de tota la història i que és present en gairebé totes les civilitzacions i, fins i tot, en la societat moderna, que diu ser tant avançada, però que encara s’estranya quan un país és governat per una dona.

5 comentaris a ““MEDITERRANI – Del mite a la raó”

  1. Χαίρετε!

    Marina quina il·lusió em fa que estiguis treballant en el teu propi bloc de clàssiques per el treball de recerca, i que poguem comentar el teu primer article en el bloc. Ara que ja hi estem posades un altre cop en marxa amb grec, intentarè fer una descripció de les ceràmiques de les que tant hem parlat a la classe. Per cert molt guapes l’Andrea i tu, Marina a l’exposició que veu anar a veure a Barcelona, ἡἡἡ.

    Les ceràmiques que s’hi expossen en les fotos, són totes crateres, però algunes es diferèncien per si són més amplíes o largues, si tenen el cul més prim o més ample i el coll el mateix que passa amb el cul de la ceràmica. Utilitzen la tècnica de figures roges i podem veure sota la imatge representada figures geomètriques que formen part de la decoració de la peça. Tracten de escenas de festes, totes excepte l’última pertanyen al simposi i l’última a la mena de ball acompanyat per músics que es fa al finalitzar el simposi.

    Marina, espero que al llarg d’aquest curs podem comentar més d’un article del teu bloc, estic desitjant veure el resultat el dia de l’exposició del treball de recerca!!

    Fins un altre.

    • Χαίρε Anna!

      Quina il·lusió em fa veure com el meu blog es va omplint d’empremtes gregues. Crec que és una molt bona idea començar el curs comentant un article que parla de ceràmica perquè d’alguna manera fem un flashback cap el moment en que vàrem estudiar aquest apartat, amb el que crec que totes vàrem disfrutar i d’alguna manera ens divertirem comentant i analitzant algunes de les ceràmiques que apareixen en el nostre llibre de Grec, com ara aquella peça en la que es veien uns agricultors recollint olives i algunes varem pensar que eren pomes… És una llàstima que no poguéssis venir amb nosaltres a l’exposició perquè de veritat que valia molt la pena! Però no dramatitzem…, segur que algun dia farem realitat el nostre viatge cap a terres gregues.

      Salut!

  2. Χαίρε!!! Marina!!

    Primer de tot dirte que em sembla una gran idea realitzar un bloc per un TR, segur que et queda genial i podrás sorprendrens a totes amb la teva expossició i treball. També vui afegir que el que més m’agrada que tocaràs el tema de música que es una de les teves pasions juntament amb les clàssiques crec jo, ἡἡἡ.

    Com tu ja has comentat perfectament aquestes ceràmiques jo numés faré un petit recull d’información general de totes elles per practicar una miqueta també.
    Totes aquestes peces es tracten de crateres que s’utilitzaven per barrejar vi i aigua. La forma del coll, cos i cul son o bé més amples o més estretes unes d’altres. Es poden veure una de les decoracions bàsiques gregues que són les figures geométriques. Están pintades amb la técnica de les figures rojes i, com no, en totes elles i aparèixen elements musicals com flautes o lires…

    Molt bona sort en el teu treball i segur que ens deixas a tots i totes bocabedats. ( no se si s’escriu així, ἡἡἡ ).

  3. Marina, va ser tot un plaer compartir aquest gran dia amb tu, va ser molt divertit veure l’exposició juntes comentant tot el que ja havíem après a classe. Encara que també ens sorpreníem amb ceràmiques, algunes escultures, o l’espai que vam entrar a veure la recreació del temple.
    Crec que faràs un bon treball i la idea d’obrir un bloc es genial! Desitjo que tot et vagi súper bé i ja veuràs els grans resultats.
    Com han fet les meves companyes anteriorment, també explicaré alguna cosa sobre aquestes ceràmiques que tenim el privilegi de veure.
    Totes les peces són craters, els craters s’utilitzaven per barrejar l’aigua amb el vi, eren bastant grans i pesants. La diferència que hi trobem es que hi ha alguns més llargs, d’altres més petits, més oberts…
    La tècnica emprada es la de les figures rojes , com el nom indica tot pintat de negre menys les figures. La decoració és geomètrica i normalment la trobem a la part de dalt i la de baix. Totes són interpretacions musicals, surten alguns instruments com la flauta.
    Espero que el teu bloc acabi d’agafar forma i així poder anant comentar juntament amb totes les companyes de grec.
    Marina hauries de haver posat la teva foto la primera o haver-me demanat que et fes una, però encara que no hi vam pensar,cal dir que sortim molt guapes.
    Un petonet.

  4. Retroenllaç: III.I Instruments de vent | Siringa, la música de l'Antiga Grècia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *