Un cop finalitzat el cos del meu treball de recerca, és hora de veure les conclusions que n’he extret i si el objectius marcats s’han complert.

Un dels objectius principals que vaig marcar en començar la meva recerca era aportar un gra de sorra en la investigació de la música de l’Antiga Grècia. Doncs bé, utilitzant el format bloc he aconseguit crear un espai web que recull àmplia informació sobre la música d’aquells temps. A més, he convertit el treball en una eina de fàcil transmissió. El fet de plasmar les investigacions en un format digital m’ha permès enllaçar i relacionar cadascun dels articles publicats entre si, de manera que les recerques siguin ràpides i senzilles, així com compartir fonts d’altres webs a partir d’enllaços, per tal que el lector pugui ampliar determinats coneixements. Així mateix, treballar en una plataforma digital té un avantatge molt important en relació al format de paper tradicional; dóna peu a publicar presentacions audiovisuals, les quals permeten agrupar una gran quantitat de fotografies de peces arqueològiques, sobretot les dels museus visitats. D’altra banda, utilitzant un bloc tens total llibertat per compartir les teves publicacions a les xarxes socials, amb la qual cosa aconsegueixes fer-ne una gran difusió. Durant aquests mesos de feina, Facebook ha estat una eina útil on compartir el bloc Siringa, la Música de l’Antiga Grècia, ja que és una xarxa social amb una gran activitat que et permet connectar de manera ràpida i directa amb el públic. D’ara endavant, si aquest projecte continua, tinc pensat obrir una pàgina a Facebook exclusivament del bloc, on poder compartir noves publicacions, intercanviar opinions amb internautes i estar al dia de noves troballes en l’àmbit de l’arqueologia musical de l’Antiga Grècia.

Un segon objectiu era trobar un paral·lelisme entre la teoria musical de l’Antiga Grècia amb l’actual teoria del món d’occident. En aquest punt he pogut veure que la teoria musical grega ha seguit un camí diferent, més proper al de les cultures orientals, a la teoria d’occident, tot i que n’han quedat restes d’escales o intervals senzills com ara els semitons o els tetracords.

D’altra banda, volia estudiar la possible relació entre instruments antics i actuals. Amb l’apartat d’instruments m’ha estat possible comparar quines característiques es mantenen ens els instruments d’avui en dia, com ara la classificació en família de vent, corda i percussió o fins i tot l’ús que en feien els grecs, que igual que nosaltres, els empraven per acompanyar representacions teatrals, festivitats i rituals religiosos.

Per acabar, l’últim dels objectius era ampliar els meus coneixements informàtics; no tan sols he après a utilitzar el format bloc, sinó també programes d’edició de vídeo i imatge, entre altres. Tot i que aquest punt no tingui res a veure amb el propi cos del treball, crec que forma una part important, atès que aquesta activitat ha de servir per ampliar els coneixements de l’estudiant.

Entrant en l’aspecte estructural, tal i com vaig proposar-me, he seguit un esquema bàsic, el qual m’ha estat molt útil com a patró, compost per la part teòrica i la part pràctica i els seus punts corresponents. Tot i que els apartats teòrics han seguit gairebé sempre l’ordre preestablert, en ocasions la seva publicació ha estat intercalada amb les d’exposicions i visites. Respecte als apartats teòrics sobre les notacions musicals, els seus punts han estat fixats de manera progressiva; començant des d’una base com són les fonts, he sintetitzat la informació que em semblava realment important i necessària d’incloure al bloc.

Pel que fa a la hipòtesi sobre si els orígens de l’actual teoria musical d’occident podrien remuntar-se a les teories musicals de l’Antiga Grècia, la resposta no pot ser rotunda. M’explico. La majoria d’orígens de la música occidental es remunten a l’Edat Mitjana, moment en què es comença a usar, en els cants religiosos, la polifonia, un element gairebé inexistent en la música de la Grècia clàssica. D’altra banda, la teoria musical grega ha influenciat en algunes cultures orientals, com per exemple a l’Orient Islàmic, que en gairebé un centenar d’escales ha adoptat formes d’escales gregues. Aquesta característica és fàcilment visible en reproduccions de melodies de l’Antiga Grècia, les quals recorden a melodies xineses, és a dir, melodies orientals. En adonar-me d’aquest tret musical, vaig voler interpretar amb el clarinet el primer himne dèlfic dedicat a Apol·lo i comprovar aquest apropament a la música oriental. Tot i això, com deia anteriorment, continuen vives restes de la teoria musical grega en la música occidental.

La segona hipòtesi era que els instruments actuals troben l’origen en els instruments de l’Antiga Grècia. En aquest punt he comprovat que els cordòfons, com ara les lires o les cítares, evolucionarien cap a les cultures orientals per la seva afinació i el tipus de so que reprodueixen, mentre que la majoria d’aeròfons s’aproparien al món occidental. De l’aulos, per exemple, n’ha derivat l’oboè. En relació amb els instruments de percussió, no podem parlar d’una clara evolució per la seva senzillesa i el seu so rude. Ara bé, aquesta classe d’instuments ha adoptat un caràcter personal en cada cultura, país, civilització… Veiem-ne exemples en les fotografies següents.

Bagezege o Cas-Cas: sonall elaborat amb llavors. Procedència: Àfrica          Font: Ikuska

Tamborí           Procedència: Catalunya Font: Flabiol i tambor

Güiro                                      Procedència: Amèrica llatina          Font: Wikimedia Commons

Dit això, veiem com la cultura occidental ha rebut una important influència de la música de l’Antiga Grècia, més aviat per la vessant de tradició clàssica que no pas per les teories musicals. En santuaris de la música com el Liceu o l’Òpera nacional de Paris han optat per decorar les seves sales amb elements de la música de la Grècia clàssica, com ara lires o cítares, en l’àmbit escolar continuem mantenint l’ideal de formació musical dels infants i joves, i èticament, igual que els grecs, creiem que cada gènere musical transmet un sentiment diferent i defineix certs comportaments humans.

Per acabar, crec que al camp d’investigació de la música de la Grècia clàssica encara li resta molta recerca per davant; és per aquest motiu que m’agradaria continuar amb la investigació i no deixar morir la Siringa, ja que mai s’ha de tancar les portes a noves troballes.