The Metropolitan Museum of Art

Encetem el més d’abril amb un nou article sobre el Metropolitan Museum of Art (MET), de la ciutat de Nova York, el qual va obrir les seves portes al públic l’abril de l’any 1870. Situat al centre de l’illa de Manhattan, al costat est de Central Park, és un dels museus d’art més visitats de tot el món, ja que rep uns sis milions de visitants anualment, segons dades del 2011. La gran quantitat de peces de valor incalculable que s’amaguen en el seu interior, tan sols es poden explicar amb la seva varietat de col·leccions: armes i armadures; l’art d’Àfrica, Oceania i Amèrica; l’art de l’Antic Orient Pròxim; vestuari d’arreu del món; pintures i gravats; escultures i arts decoratives europees; art grec i romà; art islàmic; art medieval; art modern i contemporani; instruments musicals; fotografies, i la col·lecció de Robert Lehman, amb més de 3000 obres, com per exemple pintures del Renaixement italià, que reflecteixen els interessos personals de Lehman.

Malauradament, no he estat jo qui ha tingut la oportunitat de visitar aquest museu, sinó la meva professora de Grec, Teresa Devesa i Monclús, i la seva família, a la qual agraeixo plenament la facilitació de les imatges que veurem a continuació, així com la seva col·laboració en aquest bloc. Tot i això, intentaré apropar-vos al màxim l’exposició a partir d’un acurat anàlisi de les imatges, de tal manera que us arribi l’essència que vol transmetre la col·lecció.

 photo DSC_0095_zpsk64mrlho.jpgCrater (κρατῆρ) àtic de terracota en forma de campana

460 – 450 aC

Ceràmica de figures roges

Atribuït al pintor Villa Giulia

Font: Josep Lario

L’escena frontal presenta el déu Apol·lo (Ἀπόλλων) entre Leto (Λητώ) i Àrtemis (Ἄρτεμις), mentre que en la cara oposada hi podem veure un antic rei amb una cítara a la mà entre dues dones.

Els craters amb forma de campana i nanses van esdevenir populars durant el segon quart del segle V aC. El pintor de la Vil·la Giulia utilitzava l’ampla superfície per representar dignes i imponents figures. Apol·lo, el déu de la música, apareix en aquesta ceràmica amb la seva mare, Leto, i la seva germana, Àrtemis, la deessa de la caça, com si oferís libacions. A més, tots els seu noms estan inscrits. D’altra banda, a la cara contraria, un home vell amb una cítara es troba envoltat per dues dones, una d’ella amb un vas per libacions i l’altra amb un enòcoe (οἰνοχόη). La idea de representar déus i mortals preparant libacions era un tema recurrent en els pintors d’aquella època.

 photo DSC_0094_zpsjsolaxdy.jpgCrater (κρατῆρ) àtic de terracota en forma de campana

450 aC

Ceràmica de figures roges

Atribuït al pintor Mètistes

Font: Josep Lario

L’escena presenta Dionís, el déu del vi, amb flors, sàtirs i mènades. Pertanyent al grup del voltant del pintor de la Vil·la Giulia, el pintor Μεθύσης va adoptar el seu nom de les mènades que tocaven la lira davant de Dionís (μεθύση significa borratxo). Les figures representades transmeten, de manera subtil, una actitud èbria; Dionís, amb el cap baix i una expressió introvertida, necessita ser estabilitzat per un jove sàtir que porta photo DSC_0091_zpsqe74mcma.jpg a la mà un tirs (θύρσος), símbol fàl·lic que s’associa en general amb el déu del vi. A la banda esquerra del déu, s’hi reconeix una auletris (αυλητρίς) que toca la flauta doble (αὐλός), mentre que a la banda dreta una noia acompanya el seguici amb el so de la lira (λύρα), com podem comprovar en la següent imatge:

 

 photo DSC_0087_zpsnaomgsxy.jpgEnòcoe (οἰνοχόη) àtic de terracota

490 – 480 aC

Ceràmica de figures roges

Atribuït al pintor de Berlin

Font: Josep Lario

L’escena presenta un jove tocant la lira i un noi escoltant-lo.
L’enòcoe s’utilitzava per agafar el vi del cràter i servir-lo al càntar. A més, era el vas associat a les festes Dionisíaques anomenades Antestèries (Ἀνθεστήρια). Els nens formaven una part important d’aquestes festivitats, i nombroses libacions eren representades per ells. Mentre que aquest tipus de vas no està directament connectat directament amb el festival dionisíac, d’alguna manera la seva forma i les escenes representades l’evoquen.

 photo DSC_0083_zps1fdznenz.jpg

Crater (κρατῆρ) àtic de terracota en forma de campana

Meitat del segle V aC

Ceràmica de figures roges

Atribuït al pintor de la Centauromàquia del Louvre

Font: Josep Lario

A la part frontal, hi podem veure un simposi, mentre que a la cara oposada hi trobem tres joves. Amb tan sols tres figures i acurats i enlluernats detalls (instruments musicals, vasos per veure, botes al terra) la representació captura un clàssic simposi. És una escena molt ben considerada per la seva solemnitat.

 photo DSC_0081_zpsaxcrg843.jpgLècit (λήκυθος) àtic de terracota

480 aC

Ceràmica de figures roges

Atribuït al pintor Brigos

Font: Josep Lario

L’escena presenta una noia tocant la flauta doble o doble aulos (αὐλός). Tot i que aquesta representació hauria de ser considerada un fragment d’un simposi, és perfectament satisfactòria en si mateixa, en part perquè està magistralment composada. Darrere de l’auletris, se sosté una funda per a la flauta i el receptacle per a la embocadura.

 photo DSC_0075_zpsmmvenxte.jpgCàntar (κάνθαρος) àtic de terracota: dos caps femenins

490 – 480 aC

Ceràmica de figures roges

Atribuït al pintor Brigos

Font: Josep Lario

 photo DSC_0077_zpsxb0tvtci.jpg

L’escena d’aquesta imatge ens presenta un sàtir tocant l’aulos (αὐλός).

 photo DSC_0078_zpsqd05jw5n.jpg

L’escena presenta un sàtir tocant els cròtals (κρόταλον).

La forma i la iconografia d’aquest suggestiu vas era sovint utilitzat en els simposis. Els sàtirs estan particularment contents, ja que a més de ser els encarregats de l’entreteniment, al mateix temps gaudien de la música i la festa.

 photo DSC_0072_zpsibml3kt6.jpgCílix (κύλιξ) àtic de terracota

c. 480 aC

Ceràmica de figures roges

Atribuït al pintor Doquimasia.

Font: Josep Lario

La decoració d’aquest vas representa festivitat en diferents modes i accions. A l’interior, un home amb actitud pensativa, sosté una lira (λύρα). D’altra banda, a la cara exterior, homes i joves beuen i gaudeixen de la música.

1 photo DSC_0063_zps1e4pe8vh.jpgPelike (πελίκη) àtica de terracota

c. 510 aC

Ceràmica de figures vermelles

Atribuït al pintor Acheloos

Font: Josep Lario

L’escena d’aquest vas ens presenta un flautista acompanyat per dos boxejadors. La diferència entre els sàtirs i els silens no pot ser definida de manera rotunda, tot i que els silens s’han considerat, sovint, vells sàtirs. A més, als silens se’ls sol atorgar el do de la saviesa en comptes de la capacitat per beure vi.

Per acabar, només animar-vos a visitar aquest fabulós museu amb tantes i tantes peces que deixen bocabadat a tot aquell que sàpiga apreciar l’art de la ceràmica. Així doncs, si teniu l’ocasió de perdre-us entre els carrers de la ciutat dels gratacels, no dubteu a passar per The Metropolitan Museum of Art.

2 comentaris a “The Metropolitan Museum of Art

  1. Has tret molt bon partit del material que et vaig portar de Nova York, Marina. Cada vegada que vagi a un museu nou, no podré evitar buscar instruments per a la Siringa. És clar que coneixent-te, aviat serà difícil trobar llocs i exposicons que no hagis visitat tu mateixa.
    Segueix amb els ulls oberts i, com dius tu mateixa: no deixis morir la Siringa…

    • Moltes gràcies Teresa. Espero tenir la sort de poder viatjar, amunt i avall, per veure jo mateixa peces extraordinàries com aquestes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *