L’exdirector general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, presidirà el consell promotor mentre que el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, s’encarregarà de coordinar el consell de forma efectiva.
El consell promotor de la candidatura de les Terres de l’Ebre a convertir-se en Reserva de la Biosfera comptarà amb una trentena de personalitats vinculades a diferents entitats socials, polítiques, econòmiques, acadèmiques i culturals del territori. La delegació del Govern a les Terres de l’Ebre i els serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge ultimen en aquests moments la llista de personalitats, que serà presentada públicament el pròxim dia 27 d’abril.
Nascut a Barcelona l’any 1934, Mayor Zaragoza va ser director general de la UNESCO entre 1987 i 1999. El polític i diplomàtic, però, manté una llarga vinculació amb la ciutat de Tortosa, on ha cedit el seu llegat personal, que es troba dipositat a la Cambra de Comerç. Els promotors confien que la presència al capdavant de la candidatura d’un personatge de rellevància i prestigi internacional com Mayor Zaragoza li permeti donar un impuls decisiu a l’hora que l’administració estatal la faci seva i la traslladi a la UNESCO per a la seva aprovació.
De fet, tot i que el diplomàtic i polític presidirà el consell, la coordinació tècnica i efectiva d’aquest ens anirà a càrrec del delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, i el seu gabinet. A més de Mayor Zaragoza i Salvadó, formaran part del consell promotor el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luís Mora; el president de la nova Federació d’Hostaleria i Turisme de les Terres de l’Ebre, Lluís Garcia; l’empresari turístic d’Horta de Sant Joan (Terra Alta), Salvador Miralles; el director de l’Observatori de l’Ebre, Joan Josep Curto; el director de l’Ecomuseu dels Ports, Salvador Carbó; o el president de la Cambra Arrossera del Montsià, Miquel Fàbregues, entre d’altres.
‘Estem treballant a ple rendiment’, han explicat a l’ACN fonts del Govern a les Terres de l’Ebre, que han anunciat la presentació pública del consell promotor per al pròxim dia 27 d’abril. La idea, segons asseguren, és ampliar encara més el nombre d’integrants d’aquest consell. ‘Tenim el 90% de persones ja confirmades i veurem si hi ha més presència’, han apuntat.
Parcs naturals i riu
La candidatura a Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre s’estructura al voltant dels dos parcs naturals -el Delta de l’Ebre i els Ports- i el tram final del riu. La presentació d’aquest projecte ha estat objecte de converses entre els diferents agents socials, econòmics i polítics durant els últims mesos per determinar el seu àmbit i la pertinença. La idea, expliquen, és que el reconeixement serveixi per divulgar els valors del territori i potenciar una economia compromesa amb l’entorn.
La zona que integraria la Reserva estaria formada per tres espais. En primer lloc, un nucli central, amb els espais naturals dels Ports, el riu i el Delta com a principal ‘leitmotiv’, en tant que zones de recollida, pas i desembocadura de les aigües al mar. En segon lloc, una anomenada ‘zona tampó’, parcialment protegida i amb una activitat humana reduïda, com serien els espais d’interès natural (PEIN) de les serres de Cardó-Boix, el Montsià, Pàndols i Cavalls. Per últim, comptaria amb una tercera zona, anomenada de transició, on s’assenten les activitats humanes i econòmiques.
La iniciativa, d’altra banda, ha despertat l’interès de la veïna comarca del Matarranya, a la franja aragonesa, que ja hauria manifestat obertament la voluntat d’integrar-se al reconeixement. Un extrem que no descarten des del Govern a les Terres de l’Ebre. De fet, tampoc descarten canvis en la delimitació final de la Reserva si el cementiri nuclear acaba emplaçant-se a Ascó, excloent aquesta zona de la Ribhera d’Ebre, pel fet que suposaria una contradicció notòria amb l’esperit de la declaració.
Notícia de l’ACN publicada al Diari de Tarragona.
