La Terra Alta també vol formar part de la xarxa de parcs geològics

La Fontcalda està envoltada de curioses formacions geològiques Foto: EL PUNT AVUI.

La Fontcalda està envoltada de curioses formacions geològiques Foto: EL PUNT AVUI.

El Consell Comarcal de la Terra Alta ha reprès el projecte que fa anys va iniciar l’Ajuntament de Gandesa per aconseguir formar part de la xarxa de parcs geològics de la Unesco. El procés encara està en una fase inicial, de moment el Consell ha encarregat a la UB un estudi previ de la zona per poder reclamar una subvenció al programa Treball a les 7 Comarques de la Generalitat. “Les singularitats geològiques de la comarca han de permetre el reconeixement de la Unesco. Espero que el govern ens aprove la subvenció per poder tirar endavant el projecte”, ha manifestat el president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz. El pressupost de la candidatura és d’uns 150.000 euros i afecta els municipis de Gandesa, Corbera d’Ebre, el Pinell de Brai, Bot i Horta de Sant Joan. “S’ha de fer l’estudi dels cinc municipis i han de desplaçar-s’hi tècnics de la Unesco per catalogar l’espai”, ha dit Luz.

Les roques de Benet, la serra de Santa Magdalena i l’entorn de la Fontcalda són alguns dels indrets d’interès geològic.

(Notícia sencera)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Neixen menys estrelles

Malgrat l'esgotament de l'Univers, la Via Làctia continua incubant estrelles

Malgrat l'esgotament de l'Univers, la Via Làctia continua incubant estrelles

És el crepuscle de l’Univers. Les estrelles se’ns estan morint i ja no en fem de noves com abans. Fa poc un grup d’astrònoms britànics i nord-americans van avisar que durant els últims 11.000 milions d’anys l’índex de natalitat estel·lar no ha parat de baixar vertiginosament a l’Univers.

En l’actualitat l’Univers produeix estrelles a un ritme que només representa una trentena part de la velocitat a què ho feia en els dies de glòria primigènia, quan les protogalàxies, tot gas i escuma, rebotaven d’una banda a l’altra, xocant i fusionant-se, i esclataven en noves estrelles resplendents i flamejants.

En un comunicat de premsa emès per la Royal Astronomical Society, l’astrònom David Sobral, de la Universitat de Leiden, afirmava: “Podríem dir que l’Univers està patint una llarga i greu crisi: el PIB còsmic representa ara només el 3% del que era en el moment de màxima producció estel·lar”. Sobral i els seus col·legues han publicat aquest article a la revista Monthly Notice , de la Royal Astronomical Society .

(Vés a l’article sencer)

Publicat dins de Ciències per al món contemporani | Deixa un comentari

Una glacera suïssa torna els cadàvers de tres germans al cap de 86 anys

Els cadàvers de tres alpinistes morts als anys 20 del segle passat han estat recuperats. La glacera alpina Aletsch, al cantó suís de Valais, ha tornat els cadàvers de tres germans 86 anys després que desapareguessin quan feien muntanyisme a la zona.

Fonts policials van confirmar aquest dijous que les restes òssies trobades aquesta setmana a la glacera per dos alpinistes britànics són els de Johann, Cletus i Fidelis Ebener, nascuts respectivament el 1895, 1897 i 1903, i desapareguts el març de 1926. Les restes es van trobar al costat de la roba, les raquetes de neu, els bastons d’esquí, uns prismàtics, un rellotge de butxaca, una pipa i una motxilla que contenia 9 francs de la dècada de 1920.

Traslladats a un centre forense de la localitat de Sion, els experts van constatar l’existència de tres ADN diferents, però amb ADN mitocondrial idèntic, que significa que són germans.

Incògnites

La història es remunta al matí del 4 de març de 1926 quan els tres germans van sortir del seu poble de Kippel per passejar per la muntanya en companyia del seu veí i guia de muntanya Max Rieder. A mig matí van decidir fer una aturada en una cabanya, on es van instal·lar, i a la tarda van fer una inspecció dels voltants per organitzar l’itinerari de l’endemà. A partir d’aquest moment és quan es desconeix què va passar, si van caure en una esquerda o si els va sorprendre una tempesta de neu que els va impedir tornar al refugi, les dues hipòtesis més plausibles.

(Llegeix la notícia sencera…)

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències per al món contemporani, Geologia | Deixa un comentari

El llibre de la vida del porc

El llibre de la vida del porc GETTY IMAGES

El llibre de la vida del porc GETTY IMAGES

Un total de 150 investigadors, entre els quals hi ha un grup català, desxifren el genoma del porc: obre la porta a trasplantaments dels seus òrgans a humans.

E l porc ja no té secrets per als científics. Aquesta setmana és el protagonista de la portada de la revista científica Nature , ja que gràcies a la feina de 150 científics de 12 països de tot el món s’ha aconseguit seqüenciar el seu genoma complet. Entre aquests investigadors, n’hi ha de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). “Les implicacions en l’àmbit científic, tecnològic i biomèdic aviat es faran notar”, diu Miguel Pérez Enciso, investigador ICREA del Centre d’Investigació en Agricultura i Genòmica (CRAG) i de la Facultat de Veterinària de la UAB, que ha participat en el projecte i que té entre mans una recerca sobre la genètica del porc ibèric.

Comptar amb la informació genètica completa del porc no només pot tenir implicacions en l’àmbit de l’alimentació, amb la selecció i la millora de l’espècie. També obre la porta a aplicacions mèdiques. Revifarà la recerca en xenotrasplantació, és a dir, la possibilitat de trasplantar òrgans d’aquest animal a humans, una línia en la qual fa temps que es treballa com a opció a la creixent necessitat d’òrgans, però també com a resposta a les persones que tenen problemes de compatibilitat. A principis d’aquest mateix any, la revista The Lancet publicava els resultats d’un estudi amb bons resultats que va consistir a trasplantar illots de cèl·lules pancreàtiques de porc a micos diabètics per restablir la seva producció d’insulina. De la mateixa manera, s’ha investigat fer servir vàlvules cardíaques i també pell del porc per a cremats. De moment, però, no s’ha avançat en la possibilitat de trasplantar òrgans sencers, com ara el cor o els ronyons, ja que hi ha el perill que es transmetin malalties.

(Continua llegint l’article…)

Publicat dins de Biologia, Ciències per al món contemporani | Deixa un comentari

Un forat negre, com mai no l’has vist

 El forat negre és sis mil milions de vegades més gran que no el sol, i la bombolla és més gran que no la galàxia en què s'inscriu

El forat negre és sis mil milions de vegades més gran que no el sol, i la bombolla és més gran que no la galàxia en què s'inscriu

Fa desenes de milions d’anys, potser centenars, que la llunyana galàxia el·líptica Messier 87 (M87), dues mil vegades més gran que no la nostra Via Làctia, té un immens forat negre, sis mil milions de vegades superior al nostre sol.

Malgrat aquests xifres astronòmiques, per ventura inimaginables, el nou telescopi Lofar del consorci neerlandès internacional Astron ha permès, per primera vegada a la història, d’observar no tan sols aquest forat negre, sinó la bombolla de radiació que l’envolta, de color vermellós, i que és tan gran com la galàxia mateixa.

Alguns forats negres engoleixen periòdicament la matèria circumdant i la transformen en radiació i en partícules que assoleixen la velocitat de la llum, origen d’aquesta immensa bombolla. En concret, el forat negre de la M87 engoleix cada pocs minuts tanta matèria com la que té el nostre planeta.

Ara, mercès al nou telescopi, s’han pogut captar imatges de gran qualitat com aquesta, que a més d’ajudar a entendre una mica millor el fenomen, suggereixen més vivament la immensitat de l’univers que ens envolta.

(Notícia complerta a Vilaweb)

(Llegeix-ho també a El Pais)

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències per al món contemporani, Física | Deixa un comentari

El mapa més precís del centre de la Via Làctia

L’Observatori Europeu Austral (ESO) ha utilitzat els nou gigapíxels del seu telescopi VISTA per crear el mapa més precís del centre de la Via Làctia que s’ha dut a terme fins ara. Segons han assenyalat els experts, ja són 84 milions les estrelles censades pel telescopi.

L’ESO ha indicat que aquest conjunt de dades conté més de deu vegades més estrelles que estudis previs i és “un important avanç per al coneixement de la galàxia a la qual pertany la Terra”. La imatge obtinguda és “tan gran” que si es volgués imprimir amb la resolució típica d’un llibre, mesuraria 9 metres de llarg per 7 d’ample.

L’investigador principal d’aquest estudi, Roberto Saito, ha assenyalat que “observant en detall els milers d’estrelles que envolten el centre de la Via Làctia es pot aprendre molt més sobre la formació i evolució, no només de la mateixa galàxia, sinó també sobre la de les galàxies espirals en general”.

Segons ha apuntat, moltes galàxies espirals, incloent-hi la Via Làctia, tenen una alta concentració d’estrelles velles envoltant el centre. Els astrònoms ho denominen ‘nucli’. Comprendre la formació i evolució del nucli de la Via Làctia “és vital” per al coneixement de la galàxia com un tot, ha indicat Saito, que ha apuntat que, no obstant, aconseguir observacions detallades d’aquesta regió “no és una tasca senzilla”.

(Llegeix la notícia sencera…)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La Lluna, filla de la Terra segons ‘proves de maternitat’

NASA

NASA

A la mare Terra, els científics li acaben de fer una prova de maternitat a mida. Fa anys que es coneix la teoria segons la qual la Lluna va néixer a partir de la col·lisió del nostre planeta amb un altre de la mida de Mart, al qual s’ha anomenat Theia. Però el que no quedava clar és si la seva composició li devia a la Terra, a Theia o a tots dos planetes. És a dir, si la Lluna és com és perquè s’assembla més al pare o a la mare i, en definitiva, qui dels dos la va parir. Fins ara no s’havia pogut concretar. Però tres estudis que acaben de publicar Nature i Science tenen la resposta. Confirmen la teoria que quan la Terra encara era un planeta incipient va xocar amb un altre planeta més gran. Ara bé, gràcies a una anàlisi detallada de les mostres de roques lunars recollides in situ als anys 70 durant la missió Apol·lo s’aclareix que els materials de què està feta la Lluna provenen de la Terra. És a dir, d’una sola mare. Després d’anys de viure en estreta convivència, mare i filla retroben els seus orígens.

(Vés a l’article sencer…)

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències per al món contemporani | Deixa un comentari

L’ozó ja ha arribat al mínim anual

L’anomenada capa d’ozó és una franja que es troba entre els 10 i els 40 quilòmetres, és a dir, a l’estratosfera que ens protegeix de la radiació ultraviolada. És una capa molt petita, però vital per a l’home perquè filtra els rajos més nocius i permet que la Terra es mantingui a una temperatura constant.

Per què es mesura a l’Antàrtida i en aquesta època?
Les mesures d’ozó es prenen a l’Antàrtida perquè els pols són les zones on n’hi ha menys concentració, per efecte de rotació del planeta, perquè el pol sud és continental, a diferència de l’Àrtic, que es troba sobre l’aigua. En aquestes condicions, les bases científiques establertes a l’Antàrtida en fan el seguiment a través dels globus de sonda. També se’n fa el seguiment per satèl·lit.

La mínima concentració anual d’ozó a l’Antàrtida coincideix amb la sortida de l’estació de l’hivern i l’inici de la primavera austral. D’aquí que ara tinguem els primers resultats i a principis de novembre hi haurà el balanç definitiu, quan surtin els resultats de la mitjana del mes d’octubre.

(Vés a l’article sencer…)

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències per al món contemporani | Deixa un comentari

Felix Baumgartner fa història en trencar la barrera del so

Felix Baumgartner ha fet història aquest vespre (hora catalana) en ser la primera persona en trencar la barrera del so sense ajuda mecànica. L’aventurer austríac s’ha tirat des d’una càpsula a 39.000 metres d’altura (2.500 metres dels previstos) i després de 40 segons de caiguda lliure ha arribat a 1.173 km/h.

Després d’uns segons de cert perill, ha aconseguit estabilitzar la caiguda. Posteriorment, a només 1.500 metres del terra ha desplegat el paracaiguda i ha aconseguit un aterratge   sense problemes. Baumgartner s’ha quedat sense el quart dels rècords que buscava: el de més temps en caiguda lliure. Concretament ha estat caient durant quatre minuts i 19 segons, a 17 segons del rècord.

(Vés a l’article sencer…)

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències per al món contemporani, General | Deixa un comentari

La UPC dissenya un teixit que elimina els bacteris responsables de les infeccions hospitalàries

Un equip de la Universitat Politècnica ha dissenyat un teixit que repel·leix els bacteris que provoquen infeccions hospitalàries. El teixit es podria fer servir per a les bates del personal sanitari o per als llençols dels pacients, ja que és capaç d’actuar com a barrera dels bacteris, responsables d’infeccions en el 6,6% dels pacients ingressats als hospitals catalans.

“Té un efecte doble. D’una banda, mata els bacteris, i de l’altra, no en permet el creixement”, explica Tzanco Tzanov, investigador de la UPC de Terrassa.

El procés per tractar la tela consisteix a recobrir la roba amb partícules microscòpiques utilitzant productes com ara òxid de zinc i altres d’origen natural, extrets de crustacis i bolets. I tot aquest procés es fa sota els efectes dels ultrasons. El resultat és un teixit asèptic que podria evitar una part de les anomenades infeccions nosocomials, les que es contrauen mentre s’està ingressat a l’hospital, on els catèters, les sondes, els processos quirúrgics i el contacte amb l’ambient i la roba poden encomanar infeccions.

Aquest tipus d’infeccions són “preocupants”, assegura Ferran Segura, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. “Afecten principalment pacients amb estats immunitaris no gaire bons i amb un estat de salut molt afectat prèviament” i que “poden estar afectats per bacteris resistents de difícil tractament”.

Aquest descobriment pot ser molt important, perquè les infeccions en pacients hospitalitzats els compliquen la recuperació i poden fins i tot provocar-los la mort en casos greus.

(Llegeix l’article sencer…)

Publicat dins de Biologia, Ciències per al món contemporani | Deixa un comentari