Si ho vols saber hauràs de llegir l’article o veure el vídeo que hi ha penjat 🙂
Xevi Verdaguer, psiconeuroimmunòleg, posturòleg i fisioterapeuta. Ha desenvolupat part de la seva trajectòria en un context de medicina global, col·laborant amb metges i hospitals per aconseguir tractaments eficaços per a determinades malalties. La seva base: la importància de l’alimentació en la salut humana, entenent l’estómac com un “segon cervell”, i la rellevància de la histamina -per excés o per defecte- en el benestar de les persones. Segons paraules del mateix convidat, “a l’intestí es fabriquen la majoria de neurotransmissors i la histamina actua com a hormona, neurotransmissor i regula funcions fisiològiques a l’estómac”.
Els alumnes de 6è de primària de la nostra comarca ens visiten cada any per tal de conèixer les instal·lacions, les activitats i la gent que convivim diàriament. Acollim al voltant de 70 alumnes. Per donar-los la benvinguda, els alumnes de química de 1r de batxillerat i/o 4t d’ESO volen acompanyar-los durant una estoneta, compartint els seus coneixements i guiant-los en l’aprenentatge d’una reacció química senzilla.
L’objectiu d’aquesta experiència és que coneguin els laboratoris, així com que adquireixin alguns conceptes molt simples sobre la ciència, integrant el coneixement científic amb la diversió.
Primer fabricaran el seu propi “blandiblu”. A més, construiran amb paper i per grups un polímer entrecreuat que poden portar a les seves respectives escoles. Tots els xiquets i xiquetes marxaran del centre amb el “blandiblu”, també conegut com “slim”, elaborat per ells mateixos.
Es tracta d’un polímer d’aspecte fastigós, pot ser blau, verd o de qualsevol color, però la seva textura és com la d’un moc.
Per tal de ser científicament correctes direm que es tracta d’un polímer sintètic entrecreuat, amb consistència de gel. Format a partir del polialcohol vinílic i borax.
Els polímers són macromolècules, és a dir, molècules de grans dimensions formades per la unió de molts i molts compostos orgànics (normalment iguals) més petits, anomenats monòmers, mitjançant enllaços covalents.
Els polímers són de gran utilitat.
·Tipus de polímers
oSintètics. Creats als laboratori com el plàstic (PET, PVC, etc) teixits sintètics com el nilons o polièsters, etc.
oNaturals. Són presents a la naturalesa. En la seva síntesi no hi participa l’acció de l’home. En són exemples la cel·lulosa, el midó, les proteïnes o l’AD.
Materials
Gotet de plàstic
Palet de plàstic
Pipetes de 10 i 5 mL
Pipetejador o pera de goma
Reactius
Alcohol polivinílic (PVA)
Borat sòdic o bòrax
Aigua
Procediment
1. Poseu 20 mL de la dissolució de polialcohol vinílic al 4%, també conegut com polietenol en un got de plàstic. Aquesta dissolució ja està acolorida amb colorants d’ús alimentari.
2. Agiteu i observeu el seu aspecte.
3. Afegiu 5 mL de dissolució de borat de sodi o bòrax, també al 4%.
4. Agiteu la mescla vigorosament. La mescla s’anirà convertint en una massa viscosa.
5. Quan hagi aconseguit la consistència d’un gel retireu-la del got i continueu donant-li forma amb les mans.
6. Compareu les propietats del gel obtingut amb les de la dissolució inicial de polietenol.
Atenció: La quantitat de bòrax que s’addiciona determina la major o menor viscositat del blandiblu. Si en posem massa obtindrem una mescla poc viscosa. Si n’afegim poca quantitat quedarà molt viscosa.
L’alcohol polivinílic (PVA) és un bon emulsionant, té propietats adhesives i no és tòxic. S’usa com a matèria primera per a fabricar els acetats de polivinil. També s’usa com espessant en cosmètica entre d’altres coses.
Aquesta és la molècula del polietenol.
Molècula d’alcohol polivinílic
El bòrax (Na2B4O7·10 H2O), també s’anomena tetraborat sòdic, és una sal blanca i suau fàcilment soluble en aigua. S’usa com detergent, desinfectants, sabons, …
També s’usa com matèria primera per a la fabricació de vidres i ceràmiques.
La reacció que té lloc és molt senzilla.
El PVA, que ja és un polímer, és soluble en aigua. Els ions borat procedents del borat de sodi formen enllaços transversals entre les cadenes de PVA com si fos un pont. Aquest fenomen és conegut com entrecreuament o reticulació de cadenes i provoca un augment de la mida del polímer alhora que augmenta la viscositat. La unió entre les molècules és forta.
Aquest és la nova macromolècula formada.
Per tal que els xiquets puguin entendre millor el concepte de polímer entrecreuat, farem una manualitat molt senzilla. Segurament que tots hem utilitzat algun cop la tècnica de la cadeneta per guarnir les festes d’aniversari.
Amb uns fulls de dos colors diferents, unes estisores i cola de barra construirem el nostre primer polímers entrecreuat.
1.- Tallarem 24 tires de paper blanc, també podria ser paper de diari o paper usat per una cara.
2.- Enganxem els dos extrems del paper amb la cola de barra, per tancar la primera anella de la cadena. Cada anella representa un monòmer de l’alcohol.
3.- Passem per dins una segona tira de paper i també la tanquem.
4.- Seguint el mateix procediment fem tres sèries amb 8 anelles. Cada sèrie representa el polímer format pel polialcohol vinílic.
5.- Amb 5 tires de paper d’un altre color representarem l’ió borat que manté unides les cadenes del polialcohol vinílic. La tira de color haurà d’unir una anella de la primera sèrie i una de la segona. Amb una segona tira unirem la segona sèrie amb la tercera.
El resultat podria ser una cosa així:
Hi ha altres maneres d’obtenir blandiblu. En podeu trobar moltes per internet.
Ho han tornat a fer. Han aprovat un pla hidrològic que deixarà el delta amb la meitat del cabal ecològic que necessita (com a mínim). Clar que no a tothom li sembla malament. Però la dada d’afegir nous embassaments als 109 que ja s’exploten actualment m’ha trasbalsat [he mirat la dada perquè em semblen molts, però sí]. Cal una inversió de més de 2500 milions d’euros. Tenen diners per al que volen i no dissimulen gaire allò de: als catalans, ni aigua.
Tothom sap que el delta és un ecosistema sensible que ha patit i pateix agressions contínuament (el cargol poma és una de les darreres). Els embassaments el maten lentament perquè un delta necessita sediments per regenerar-se. Al cap i a la fi, el delta és la interacció entre els sediments que arriben pel riu i el mar no és capaç d’erosionar. Per això, a la conca mediterrània tots els rius formen deltes més o menys grans segons la potència del riu que hi arriba. El famós, el que va donar origen a la paraula delta, és el del Nil que té aquesta forma de triangle característica que recorda a la lletra delta majúscula en grec. L’Ebre genera el delta més gran de la península perquè és el riu més cabalós, però només té 320km2. Per què dic només?… (vés a l’article sencer)
Lliçó magistral sobre la introducció dels llops al parc de Yellowstone i els canvis que s’hi van produir, tant en la flora, com en la fauna, com en el curs del riu. No us el perdeu!
Per saber-ne més: http://abrelos-ojosalmundo.blogspot.com.es/2014/02/los-cientificos-finalmente-admiten-que.html?spref=fb
Un vídeo que s’ha viralitzat a internet mostra l’insòlit incident que ha tingut lloc a les illes Fèroe, a l’Atlàntic nord, en fer explosió una balena. La sobtada explosió va tenir lloc quan un biòleg començava a fer la dissecció de l’animal, mort per causes naturals.
L’incident es va produir quan l’home va començar a obrir l’estómac de la balena. Tot just començar l’operació, l’animal va fer explosió, que va fer vessar pel terra l’estómac, els budells i els seus continguts.
Els científics creuen que el motiu de l’explosió és que el biòleg encarregat de la dissecció va tocar una bossa de gas en l’aparell digestiu de l’animal, la qual cosa va fer que s’obrís de forma violenta. El biòleg, que anava protegit per una granota, va haver de sortir corrent però no va resultar ferit com a conseqüència de la deflagració.
100 MOLÈCULES AMB QUÈ LA QUÍMICA HA CANVIAT (POC O MOLT) LA HISTÒRIA, DE XAVIER DURAN
Si seguiu l’enllaç, el Claudi Mans ens fa una ressenya del llibre “100 Molècules amb què la química ha canviat (poc o molt) la història”, que Xavier Durant ha publicat recentment.
Crec que serà molt interessant, encara no l’he llegit, però em resulta molt atractiu.