Ho han tornat a fer. Han aprovat un pla hidrològic que deixarà el delta amb la meitat del cabal ecològic que necessita (com a mínim). Clar que no a tothom li sembla malament. Però la dada d’afegir nous embassaments als 109 que ja s’exploten actualment m’ha trasbalsat [he mirat la dada perquè em semblen molts, però sí]. Cal una inversió de més de 2500 milions d’euros. Tenen diners per al que volen i no dissimulen gaire allò de: als catalans, ni aigua.
Tothom sap que el delta és un ecosistema sensible que ha patit i pateix agressions contínuament (el cargol poma és una de les darreres). Els embassaments el maten lentament perquè un delta necessita sediments per regenerar-se. Al cap i a la fi, el delta és la interacció entre els sediments que arriben pel riu i el mar no és capaç d’erosionar. Per això, a la conca mediterrània tots els rius formen deltes més o menys grans segons la potència del riu que hi arriba. El famós, el que va donar origen a la paraula delta, és el del Nil que té aquesta forma de triangle característica que recorda a la lletra delta majúscula en grec. L’Ebre genera el delta més gran de la península perquè és el riu més cabalós, però només té 320km2. Per què dic només?… (vés a l’article sencer)
