Científicos afirman que desarrollaron una forma de predecir de qué color es el cabello de una persona utilizando marcadores de ADN.
Con una muestra de ADN los científicos pueden adivinar el color de pelo del sospechoso.
El avance, dicen, podría conducir a una prueba forense que determine el cabello de un sospechoso con los restos de ADN dejados en una escena de crimen.
La información posteriormente podría ser utilizada para refinar la descripción de un sujeto desconocido pero buscado por las autoridades.
Este nuevo enfoque genético, dicen los expertos, también podría diferenciar entre pelo de colores similares, por ejemplo, entre pelirrojo y rubio rojizo o entre rubio y rubio oscuro.
El ADN puede ser tomado de sangre, esperma, saliva y otras muestras que pueden ser relevantes en los casos de ciencia forense.
Según el profesor Manfred Kayser, del Departamento de Biología Molecular Forense de la Universidad de Rotterdam, quien dirigió el estudio, “el hecho de que ahora podamos predecir distintos colores de cabello a partir de ADN representa un gran avance porque hasta ahora, sólo el cabello pelirrojo, que es raro, podía ser determinado a partir de ADN”.
Para muchos la sandía es una de las frutas favoritas del verano, aunque no todos saben que -además de rica- contiene sustancias que, según los científicos, hacen bien a la salud.
La pregunta parece sencilla, pero no lo es. Un grupo de científicos se ha reunido esta semana en Londres, convocados por la prestigiosa Royal Society, para tratar de redefinir esta unidad de medida universal.
A estas alturas, un criterio rápido para averiguar si un edificio es más o menos sostenible consiste en fijarse en cuántas veces se menciona el adjetivo a su lado para luego hacer el cálculo inverso. Mientras algunos diseñadores se llenan la boca con la palabra, otros se dedican a construir con esa lógica sin necesidad de mentarla. Cada vez son más los proyectistas que saben colocar cristaleras para que el sol caldee en invierno y el aire ventile en verano.El leridano Josep Bunyesc engrosa esa lista de profesionales más cómodos con los hechos que con los discursos. Y, sin embargo, sus edificios hablan. Se convirtió en arquitecto hace siete años y, tras cursar un master de arquitectura sostenible en Bélgica, ha levantado la primera vivienda certificada como casa pasiva en España (PHPP). Se trata de inmuebles perfectamente aislados que ahorran hasta un 90% del consumo energético. (
Hi ha dos tipus diferents d’espècies d’elefants a Àfrica, no un, segons noves proves genètiques.Prèviament, alguns científics havien argumentat que els elefants africans de sabana i de bosc eren la mateixa espècie.Investigadors de Harvard, la Universitat d’Illinois i la Universitat de York han analitzat mostres d’ADN dels dos elefants africans i l’elefant asiàtic i de dos elefants ancestres extingits, el mamut llanut i el mastodont. Publiquen els seus descobriments a la revista PLoS Biology.El debat al voltant dels dos tipus d’elefants africans sempre ha estat polèmic. Alguns estudis han suggerit que les dues varietats es van separar fa entre 6.6 i 8.8 milions d’anys, però aquestes estimacions es basaven en mostres d’ADN mitocondríac que només consideren l’ascendència maternal.
Investigadors europeus i nord-americans que intenten trobar claus del principi de l’univers han dit aquest dimecres que han trobat el que creuen que és la galàxia més antiga mai vista: d’uns 13.200 milions d’anys d’edat. El vell telescopi espacial Hubble ha captat llum d’aquest objecte tènue, que s’hauria format quan l’univers només tenia 480 milions d’anys, segons informen els científics a la revista Nature.“Estem mirant una era en què s’estaven produint grans canvis”, diu Garth Illingworth, de la University of California a Santa Cruz, un dels investigadors de l’estudi.”La gran velocitat a què l’estrella naixent està canviant ens diu que si anem una mica més enrere en el temps veurem canvis encara més radicals, en una època propera a quan les primeres galàxies estaven començant a formar-se”.
La revista Nature publicarà en portada, en la seva edició de demà, un treball que ha dut a desxifrar el genoma de l’orangutà, en el qual han participat científics catalans. Serà la quarta seqüència d’un primat de què es disposarà, després de les de l’home, el ximpanzé i el macaco.Això permetrà entendre millor el genoma humà a través de la comparació, com explica Tomàs Marquès-Bonet, cap del grup de Genòmica de Primats a l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) i un dels participants en l’estudi, liderat per científics de la Washington University de Saint Louis (Estats Units). Fins ara, s’havia pogut comparar l’home amb el ximpanzé (el primat de què fa menys temps que ens hem separat: uns 6 milions d’anys) i amb el macac (el més llunyà: ens en van separar fa uns 30 milions d’anys).
Molt bé, Jorge!!!!! Efectivament…Galileu Galilei és el nom que estavem buscant.