Una vegada més volem donar la benvinguda tots els alumnes en el començament del nou curs escolar 2010-2011.
El professorat del departament de ciències l’iniciem amb molta il·lusió i nous reptes que desitgem complir.Esperem que aquest curs escolar sigui força enriquidor per a tots.
Des d’aquí anirem seguint l’actualitat i informant del que passa al nostre voltant, intentant com sempre oferir un accent diferent.
Benvinguts al nou curs d’aquest blog de ciència!
Un estudiant en plena feina / FRANCESC MELCION
Les dades que demostren que els llicenciat universitaris són els que més s’escapen de l’atur.
El 89% dels titulats universitaris troben feina. I dels aturats d’entre 16 i 29 anys, només un 7% són llicenciats, molt per sota dels que tenen estudis de FP (15%) i, sobretot, dels que només tenen l’ESO (67%). Les dades són d’un estudi que trenca tòpics generats els darrers anys sobre la superpoblació de llicenciats i les poques possibilitats que tenen de treballar en molts casos.
Els alumnes de 4tESO han realitzan un taller sobre els residus de paper d’alumini que es generen en els embolcalls dels esmorzars. Han realitzat el següent poster per sensibilitzar a la resta dels companys/es del nostre institut, i també presentacions en powerpoint:
Els dies 11 i 13 de juny els alumnes de 6è de totes les escoles de la Terra Alta ens van fer una visita per conèixer el centre en el que començaran el proper curs, l’Institut Terra Alta.
Els alumnes de 1r de batxillerat van preparar i dirigir una pràctica de química, aprofitant que el 2011 és l’Any Internacional de la Química.
Aquí podeu veure les fotos de l’activitat:
Els membres del departament de ciències hem treballat intensament en aquests crèdits de síntesi.
Aquí podreu veure les fotos d’algunes de les activitats que han fet els nostres alumnes.
CRÈDIT DE SÍNTESI DE 1R D’ESO
Fotos de la determinació del pH de l’aigua que els alumnes van agafar a l’Algars, Canaletes o fonts de la Via Verda. L’excursió es va fer el 14-6-11.
CRÈDIT DE SÍNTESI DE 2N D’ESO
Fotos de la sortida al delta de l’Ebre. 14-6-11
La Terra s’interposarà demà, dimecres, durant una mica menys de dues hores entre el Sol i la Lluna, i això donarà lloc a un eclipsi lunar total que es podrà veure pràcticament des de tot Europa, Àfrica i Àsia. El fenomen farà que el satèl·lit adquireixi tons rogencs, i tindrà el seu màxim a Espanya a les 22.13 hores.
Mentre que les zones més orientals del planeta que podran observar el fenomen el veuran quan es pongui la Lluna, a les més occidentals (com Espanya) es podrà seguir quan surti el satèl·lit.Durant l’eclipsi, l’ombra de la Terra anirà a poc a poc amagant el satèl·lit, fins a tapar-lo completament. El màxim per a Espanya es produirà a les 22.13 hores (hora peninsular), quan s’arribarà al moment de més foscor. (continua llegint l’article…)
L’ús regular de dues llengües és beneficiós, segons diversos estudis realitzats per Ellen Bialystok, una neurocientífica de la Universitat de York, a Toronto, que porta més de 40 anys estudiant el bilingüsime. Segons les conclusions de Bialystok, que publica el New York Times, “l’ús regular de dues llengües sembla retardar l’aparició dels símptomes de l’Alzheimer”. “Això no significa que els bilingües no pateixin Alzheimer, sinó que mentre la malaltia arrela al cervell són capaços de continuar funcionant a un nivell més alt”, explica la professora. A més, les persones bilingües tenen la capacitat de resoldre problemes abans i de perdre menys facultats quan fan més d’una tasca alhora.
En un primer estudi, l’any 2004, Bialystok ja va demostrar que “a l’hora d’envellir, els bilingües conserven millor les capacitats cognitives”. Seguint aquest fil, en un estudi posterior, es van analitzar 400 casos de pacients d’Alzheimer i es va comprovar que els símptomes de la malaltia apareixen cinc o sis anys més tard en els bilingües que en les persones que només fan servir una llengua de manera regular.
Imatge d'unes runes al barranc de Montclús, a la Noguera
Geòlegs de la Universitat Autònoma han revelat que la desaparició del poble de Montclús, a la Noguera, fa més de 600 anys va ser causada per un terratrèmol. L’estudi geològic que han fet ha confirmat la sospita que l’especial orografia del barranc de Montclús, a la Noguera, té l’origen en un terratrèmol. El sisme va passar el 1373 i va esborrar del mapa gairebé tot el poble. Durant segles es va atribuir el fenomen a la ira divina, perquè només en va quedar l’església. D’aquí ve la llegenda del misteri de Montclús.
El barranc de Montclús amaga un secret. Entre els seus monòlits de pedra hi ha escrita la història desconeguda d’un poble que va desaparèixer fa més de 600 anys, una història que han desxifrat un grup d’investigadors dirigits pel professor Joan Rosell, enmig de les escletxes d’aquesta zona de la Noguera.
El 3 de març del 1373 un fort terratrèmol va fer que la terra engolís Montclús. Els geòlegs han determinat que el poble era en una zona creada per unes esllavissades del terreny conseqüència de l’última glaciació, fa 20.000 anys.
Des del departament de Ciències Experimentals i mitjançant el treball de recerca de l’alumna Gemma Rins de 1r de Batxillerat, el nostre centre participa des d’aquest curs en el Projecte Rius. Durant el curs 2010-11 s’ha engegat la primera fase del projecte que tracta de la inspecció de trams de riu, per conèixer-los millor i valorar-ne l’estat de salut mitjançant una metodologia científica. En el nostre projecte l’objectiu és realitzar la inspecció anual (maig i octubre) del riu Canaletes al seu pas per la Fontcalda.
Podeu trobar més informació a la web de l’associació Hàbitats.
Columna de fum procedent del volcà islandès
Un nou volcà islandès fa reviure el fantasma dels problemes aeris de la primavera de 2010. El Grímsvötn ha entrat en erupció i ha provocat una columna de fum de més de 19 quilòmetre d’alçada. Islàndia s’ha vist obligada a restringir el trànsit aeri. Aquest fet recorda l’episodi de l’any passat, però els experts asseguren que el caos aeri no es tornarà a repetir.
El Grímsvötn és un dels volcans més actius d’Islàndia. Adormit des del 2004, ha despertat i ha generat una gran columna de fum i cendra de més de 19 quilòmetres d’alçada.
Aquest volcà està situat al peu d’una glacera, la més gran d’Europa. Després de l’erupció hi ha hagut una cinquantena de petits terratrèmols. El més gran, d’una intensitat de 3,7 graus en l’escala de Richter.
Les autoritats islandeses han prohibit la circulació d’avions en un radi de 220 quilòmetres al voltant del volcà. Tot i això, els geòlegs descarten, de moment, que aquesta erupció pugui generar un caos aeri com el que van provocar ara fa un any les cendres de l’Eyjafjallajökull.
