Investigadors de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa analitzen unes restes de minerals trobades a la muntanya de Montserrat i que podrien ser tectica, un mineral terrestre que s’atribueix a impactes de meteorits, asteroides i explosions nuclears. Si es confirma aquesta hipòtesi, Montserrat seria el major jaciment d’aquest mineral del sud-est d’Europa.
El descobriment l’ha fet l’investigador Agustín Alcaraz, que ha assegurat haver trobat un jaciment d’uns 30 metres de longitud on s’acumularien tectiques, el mineral terrestre que conté menys proporció d’aigua i que s’atribueix a impactes de meteorits, asteroides i explosions nuclears.
Per la seva banda, el catedràtic d’Investigació i Prospecció Minera de la UPC Josep Maria Mata discrepa de la teoria d’Alcaraz i considera que la troballa, segons la seva primera observació, correspondria a restes de ferro. Mata ha apostat per analitzar minuciosament les restes ja que “les tectiques poden ser molt similars a les escòries de ferro”.
Les tectiques, que suposadament hauria trobat Agustín Alcaraz, presenten dimensions i formes dispars, i les més grans fan 30 centímetres de llarg.
Pàgines
-
Articles recents
Categories
Blogroll
- AEPECT
- Bloc de ciència de “El Pais”
- Bloc Eduard Punset
- Ciència ARA
- Ciència The New York Times
- Ciències Naturals per a l’ESO i el Batxillerat
- Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre
- Minerals i Roques al Pinterest
- Minercat
- Naturals OM
- Programa QuèQuiCom TV3
- Revista Eureka
- Revista Investigación y Ciencia
- Revista Muy Interesante
- WordPress.com
- WordPress.org
Educació
Eines 2.0
Institucional
Recursos
QUINA HORA ÉS?
MAPA DEL TEMPS
Comentaris recents
- mamoros8 en GEOLOGIA, LA CIÈNCIA AMAGADA
- María Reyes Alfaro Ruiz en GEOLOGIA, LA CIÈNCIA AMAGADA
- mamoros8 en Mitosi en arrel de vegetal
- Andrea en Mitosi en arrel de vegetal
- mamoros8 en Observació de cèl·lules vegetals
Arxius
Meta
Comptador de visites
Arxius
- novembre 2024
- gener 2024
- octubre 2023
- abril 2023
- febrer 2023
- novembre 2021
- octubre 2021
- maig 2020
- novembre 2019
- juny 2019
- gener 2019
- novembre 2018
- maig 2017
- setembre 2016
- maig 2016
- març 2016
- febrer 2016
- juny 2015
- febrer 2015
- desembre 2014
- novembre 2014
- octubre 2014
- agost 2014
- abril 2014
- març 2014
- novembre 2013
- octubre 2013
- setembre 2013
- juliol 2013
- abril 2013
- març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- desembre 2012
- novembre 2012
- octubre 2012
- setembre 2012
- agost 2012
- juliol 2012
- maig 2012
- abril 2012
- març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- novembre 2011
- octubre 2011
- setembre 2011
- juliol 2011
- juny 2011
- maig 2011
- abril 2011
- març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- agost 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
Categories
Comentaris recents
- mamoros8 en GEOLOGIA, LA CIÈNCIA AMAGADA
- María Reyes Alfaro Ruiz en GEOLOGIA, LA CIÈNCIA AMAGADA
- mamoros8 en Mitosi en arrel de vegetal
- Andrea en Mitosi en arrel de vegetal
- mamoros8 en Observació de cèl·lules vegetals
Blogroll
- AEPECT
- Bloc de ciència de “El Pais”
- Bloc Eduard Punset
- Ciència ARA
- Ciència The New York Times
- Ciències Naturals per a l’ESO i el Batxillerat
- Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre
- Minerals i Roques al Pinterest
- Minercat
- Naturals OM
- Programa QuèQuiCom TV3
- Revista Eureka
- Revista Investigación y Ciencia
- Revista Muy Interesante
- WordPress.com
- WordPress.org
Educació
Eines 2.0
Institucional
Recursos
Meta
Etiquetes
ADN Afegeix una etiqueta agricultura Astrofísica astronomia Astronàutica biologia molecular biotecnologia calentament global canvi climàtic contaminació curiositats científiques cèl·lules mare divulgació ecologia Educació energia Energies renovables enginyeria genètica entomologia evolució física nuclear Genètica Geologia Investigació medecina medi ambient Medicina Medi natural Metereologia microbiologia neurociència neurologia noves tecnologies Nutrició i alimentació palentologia Paleontologia Pràctiques de laboratori Química reciclatge Riscos geològics salut Terratrèmols vulcanisme zoologiaPàgines
Durant l’any arriben als Museus, entitats mineralògiques com el Grup Mineralògic Català i Universitats del nostre país desenes de possibles “meteorits”. Quasi sempre, 99,999%, són cagaferros o escòries de fundició. En aquest cas que tracteu cal agafar el tema amb pinces i deixar que s’ho mirin els especialistes, que ja avisen que són cagaferros…
El que és al·lucinant és que de sobte aparegui la notícia com la gran troballa quan no se sap ni que és. Suposo que l’aburriment estival dels medis de comunicació ajuda a penjar notícies com aquesta o com les dels cocodrils de les clavegueres.
Senyors/es, s’ha de ser més professional i no publicar incerteses i/o bajenades. Veure com diaris supodament seriosos diuen que les roses del desert són formades per cristalls de sorra ja ens satura.
No conec Agustín Alcaraz i en canvi sí a Josep Maria Mata Perelló, catedràtic en geologia, amb qui he tingut la sort de realitzar alguns cursos i en sap un munt de geologia. En Mata, diu a la notícia, discrepa d’aquesta teoria i em sembla el més prudent, sens dubte; però al bloc ens fem ressò de les notícies que surten als mitjans i en procurem fer el seguiment, ens agradarà veure com acaba tot plegat. Discrepar és saludable. Gràcies pel comentari.