Utilitza Instagram per les teves presentacions a classe

Instagram està de moda. La xarxa social es situa entre les 3 primeres més utilizades a nivell mundial i és la preferida pels adolescents .conjuntament amb Snapchat.

Els adolescents perceben aquesta xarxa social com juvenil, més fresca i dinàmica que altres i amb un accés fàcil des dels terminals mòbils.

Podem nosaltres, com a docents aprofitar aquesta oportunitat? De ben segur que sí i una bona via pot ser la potencialitat d’aquesta xarxa social per a presentar de forma visual i escrita un gran ventall d’informació que forma part dels nostres continguts curriculars. Pot ser un bon producte final per a un projecte de ciències, de llengües o fins i tot de filosofia o musica. Només cal una mica d’imaginació.

Us posaré un exemple concret desenvolupat per 2 alumnes de 4t ESO de la matèria de llengua castellana de l’Institut Baldiri Guilera del Prat del Llobregat. La professora els hi va demanar de realitzar una presentació sobre Benito Pérez Galdós i algunes de les seves obres més importants. Les alumnes, per iniciativa pròpia van decidir que una bona forma de presentar el treball podria ser creant un perfil d’Instagram sobre Benito Pérez Galdós i generar entrades al seu perfil amb diferents obres.

Donat que a l’institut tenen prohibida l’utilització de dispositius mòbils, les alumnes van decidir crear un poster fet a ma. El resultat és espectacular:

Les noies van generar una pàgina inicial amb el perfil de l’escriptor a on reflectien les dades més importants de la seva vida i van buscar a internet diferents imatges sobre l’autor i algunes de les seves obres que van retallar i enganxar per simular el perfil d’un usuari d’Instagram.

Per fer aquesta entrada, van seleccionar una imatge representativa de l’obra Fortunata y Jacinta i van afegir les dades més significatives de la novel·la.

Fixeu-vos en la potencialitat d’aquesta idea introduint les TIC a l’aula. Donat que els nostres alumnes tenen tots un mòbil amb el que poder generar aquest perfils de forma real, per que no fer-ho?. Fent una cerca a Instagram, he pogut trobar alguns perfils generats similars.

https://www.instagram.com/karlmarx43/

https://www.instagram.com/chemistry.science/

A tot això hem d’afegir que Instagram no únicament permet inserir imatges sinò que també podem afegir videos amb els que la potencialitat d’aquesta eina encara es multiplica més.

Que us sembla la idea? La portem a la pràctica?

Si vols saber més sobre aquesta xarxa social et recomano escoltar aquest podcast a on Phil Gonzalez, creador de la comunitat IGERS explica molts detalls interesants.

 

Mal comportament dels alumnes o ineficaç gestió de l’aula?

Analitza el següent cas i intenta proposar alguna solució al Martí.

A l’institut on dono classes durant tot aquest curs, el problema fonamental que estic tenint amb quatre dels cinc grups que porto és el mal comportament que tenen els alumnes. M’agradaria poder resoldre’l, pel bé de tot l’alumnat que m’ha estat confiat i pel meu propi bé, però reconec que encara no me’n surto i no sé si a aquestes alçades de curs encara sóc a temps per aconseguir-ho.

Per culpa de la qüestió de la gestió d’aula, enguany estic passant una avaluació interna de centre, extraordinària, no prevista. I tinc sort que, en aquest aspecte concret, la Direcció del centre, en veure que jo el curs passat vaig superar positivament l’avaluació d’Inspecció corresponent al meu primer nomenament com a interí per tot un any acadèmic, va decidir fer-me confiança i no posar en marxa cap procediment sancionador contra mi.

En general, tinc molts alumnes que habitualment no fan cas de les indicacions del professor i se’ls ha d’avisar diverses vegades perquè a l’aula es comportin com s’espera d’ells. Això suposa tenir moltes interrupcions de tota mena (parlar amb els companys, aixecar-se per llençar papers a la paperera quan els ve de gust, fer una altra assignatura que no toca durant aquella hora de classe, menjar xiclet, utilitzar el telèfon mòbil, escoltar música amb els auriculars, etc…) que fan més lentes les explicacions del temari a l’aula i fa que fins i tot els que tenen ganes d’aprendre s’acabin avorrint.

Durant el primer trimestre, reconec que vaig posar molt d’esforç i temps en intentar corregir aquestes actituds no apropiades de l’alumnat. Com que era usual que no fessin cas de les meves instruccions, això es va traduir en fulls d’incidències. Però això em va comportar dos problemes: d’una banda, a Direcció no va agradar el fet que, en acabar el primer trimestre, jo fos el “campió” de fulls d’incidències de tot el claustre de professors; de l’altra, van arribar queixes a Direcció per part de pares i mares d’alumnes (suposadament els que tenen interès per aprendre) dient que “a la classe del Martí no es pot fer classe“.

Durant el segon i el tercer trimestre, el comportament dolent de molts alumnes ha continuat existint (i fins i tot hi ha hagut alguns estudiants que m’han comentat que s’alegraran si a partir del proper mes de setembre em destinen a un altre centre). Per la meva banda, continuo utilitzant el diàleg com a primera eina per resoldre els conflictes, però ara he diversificat les mesures que adopto per intentar resoldre’ls quan el diàleg fracassa: fer fora de l’aula per 5 – 10 minuts l’estudiant que molesta, per veure si es calma; enviar l’alumne a la sala d’expulsats però no omplir cap full d’incidències, perquè així aconsegueixo no tenir-lo a classe molestant i que no arribin a Direcció excessius fulls d’incidència de part meva; posar alguna nota a l’agenda dirigida als pares dels estudiants; deixar sense pati els alumnes alguna vegada; etc…

Malgrat tot, tinc la sensació que les coses continuen sense funcionar. Em fa la impressió que, sobretot els alumnes de 1r ESO que tinc, m’han perdut el respecte, si és que algun cop l’han tingut.

Des de Direcció del centre, amb l’objectiu que les sessions de classe amb mi a 1r ESO anessin millor, des de fa uns mesos m’han posat a dins de l’aula un professor extra per “reforçar” durant algunes hores a la setmana (aquest professor extra, en les hores en les quals m’ajuda, feia atencions individualitzades que ara fa una altra persona o no es fan). I, sí, l’ambient a l’aula ha millorat una mica, tot i que hi ha dies (i no pocs!) en què, malgrat la presència del professor de “reforç”, els estudiants continuen anant a la seva.

Però el que noto (i ho dic amb tristesa) és que, molts dels dies en què comparteixo aula amb el professor de “reforç”, si jo arribo abans que ell a l’aula, encara que jo comenci a donar instruccions a l’alumnat perquè vagin seient, callant, traient el llibre i la llibreta, etc…, no és fins que arriba el professor de “reforç” que fan cas. Talment em sembla com si passessin completament del que jo dic i amb l’altre professor reaccionessin correctament perquè li tenen “por”, “respecte”, … Aquesta és la meva situació. El cas que jo volia debatre.

Casos Pràctics. Callum

Mira el vídeo que trobaràs a continuació.

Aqui tens la transcripció i traducció del vídeo

Teacher:  Where do you think you’re going, Callum?

Professora: A on penses que vas, Callum?

Callum:  My pen don’t work, Miss. I just need to borrow a pen.

Callum: El meu boli no funciona senyoreta. Necessito demanar un boli

Teacher:  Hurry up and sit back down now. [Pause] Callum, I thought I told you to get back to your seat.

Professora: Donat pressa i seu ara mateix (Pausa). Callum, crec que t'he dit que tornis al teu lloc

Callum:  Keep your hair on, Miss. I’m just getting a pen.

Callum: Tranquila senyoreta. Només estic demanant un boligraf

Teacher:  But I thought you just got a pen, Callum.  Callum, where are you going now?

Professora: Pero pensava que ja tenies un boligraf, Callum. Callum, a on vas ara?

Callum:  The pen’s broken, Miss. I’m just getting a new one.

Callum: El boli esta trencat senyoreta. Necessito un de nou

Teacher:  Callum, I’ve had enough of this behaviour. Do you hear me?  You’ve just gone on too far. Now sit back down!

Professora: Callum, ja he tingut prou d'aquest comportament. M'has escoltat? Has anat massa lluny. Seu ara mateix!

Callum:  You’re mental.  I was just getting a pen. This is bollocks.

Callum: Estás boja! Només volia un boligraf. Quina gilipollada!

 

Un cop vist el vídeo, pensa en la forma d’actuar de la professora. Analitza quins canvis podria haver fet per tal de millorar la situació resultant tant pel professor, com per l’alumne com per la resta de la classe.

Per que els procrastinadors procrastinen?

Has sentit mai parlar de la paraula Procrastinació? Probablemenent no, tot i que segurament en més d’una ocassió has estat un procrastinador.

Et donarem una petita ajuda. PROCRASTINAR: acció de posposar o endarrerir alguna acció per una altre moment.

Aquest article de Tim Urban segur que no et deixa indiferent.

Why Procrastinators Procrastinate

Inadaptació i conflictivitat

INADAPTACIÓ I CONFLICTIVITAT

Entendre el conflicte i la conducta inadaptada passa per entendre el significat i a la persona implicada, per això passa per entendre al nen difícil, a l’adolescent inadaptat, a l’adult inflexible, negligent…, és a dir conèixer els elements que influeixen en l’estructuració de la personalitat de l’individu i en el seu desenvolupament social.

En aquest apartat ens centrarem a conèixer alguns dels condicionants que poden produir inadaptació i conflictivitat.

Condicionants d’inadaptació i conflictivitat

Els condicionants més rellevant són:

  • Relacions en els primers anys de vida deficitàries i conflictives.
  • Figures d’inclinació (“apego”) inexistents o no disponibles (provocant inseguretat, desconfiança i retard en el desenvolupament cognitiu)
  • Inclinacions (“apegos”) desorganitzades, caòtics i d’evitació
  • Models i patrons de conducta disfuncionals
  • Episodis de maltractament i/o negligència
  • Privació i manques bàsiques, tant personals, emocionals, socials, materials
  • Ambients poc motivadors, fràgils, sense estímuls, contradictoris…
  • Contextos socials, familiars, educatius, tibants, estressants
  • Contextos aglutinants (no hi ha límits interns, però si límits rígids amb l’exterior; gran proximitat entre els membres, amb regles pròpies rígides; ambigüitat, coalicions, triangulacions…)
  • Contextos deslligats, no contenidors (aïllament social, falta de fronteres amb l’exterior, límits laxos, no hi ha sentit de pertinença, ni d’identificació amb el grup de convivència; no hi ha regles compartides, caos, el més important és la independència…)
  • Contextos sobreprotectors, preocupació exagerada impedint que es desenvolupin competències i autonomia
  • Contextos rígids, bloquejants, no admeten evolució i canvis
  • Contextos basats en l’anonimat, la solitud, la falta de suport
  • Contextos hipernormatizadors, hiperexigents (tendències depressives)
  • Contextos hiponormativizadores, sense exigències, sense límits, sense normes (tendència a sociopaties)
  • Desfasament entre els objectius i les expectatives que la societat exigeix i les possibilitats reals de l’individu
  • Desfasament entre els interessos i necessitats de l’individu i el que se li ofereix educativa i socialment
  • Respostes de vegades permissives i altres vegades excessivament estrictes
  • Càstigs amb absència de raonaments explicatius
  • Respostes no predibles o falta de resposta

TRETS D’INADAPTACIÓ

Els alumnes inadaptats, els “problemàtics”, en general són aquells infants i joves que no han pogut madurar i créixer en condicions adequades. Amb el seu comportament inadaptat provoquen en els altres respostes de rebot i/o arraconament i això pot provocar més marginalitat.

En general són infants i joves amb mancances afectives, amb experiències i expectatives socials de fracàs; relacionats amb entorns fràgils i mancats de límits clars; amb dificultats en les relacions interpersonals, com conseqüències de les seves vivències i del seu dèficit en els pensaments bàsics (causal, alternatiu, *conseqüèncial, de perspectiva, de mitjans-fins…)

CARACTERISTIQUES EN COMPORTAMENTS PROBLEMÀTICS

Els trets i característiques que podem observar en aquests joves amb problemes d’inadaptació i comportament conflictiu en les aules són:

  • dèficit en el desenvolupament de la sociabilització
  • dèficit en l’adopció de la perspectiva social (Selman)
  • dificultats en la reflexió sobre  sí mateix
  • dificultats en la internalització dels mecanismes de control
  • dificultats a assumir pautes, patrons morals i de comportament  interactiu adaptatiu
  • inseguretat en sí mateixos i en els altres
  • baixa autoestima i un baix autoconcepte
  • dèficit en el desenvolupament d’habilitats i capacitats socials
  • impulsivitat, actuen de manera precipitada, sense pensar, no valoren diferents alternatives ni les possibles conseqüències dels seus actes
  • dèficit en el pensament reflexiu analític i abstracte
  • pensament rígid, inflexible, tancat a canvis
  • dificultat per a reflexionar sobre ells mateixos i establir relació entre les motivacions, les emocions i les seves accions
  • dificultats en superar l’etapa egocèntrica, en posar-se en la situació de l’altre, comprendre les emocions dels altres
  • dificultats en establir relacions vinculants
  • algunes vegades sobrevaloració de sí mateix com mecanisme de defensa
  • absència de sentiments de culpabilitat, la responsabilitat o les culpes recauen en els altres
  • dificultats a assumir la història personal
  • dificultats per a seqüenciar, establir plans a llarg termini, programar, necessitat de la immediatesa i de la satisfacció ràpida
  • respostes contradictòries, passivitat, desmotivació, hiperactivitat…
  • recerca de situacions límits
  • necessitat de cridar l’atenció
  • incorporació en bandes, grups marginals
  • vulnerabilitat
  • dificultats per a acceptar un “NO”, dificultats per a acceptar límits poca tolerància a la frustració
  • desarrelament i solitud, indiferència afectiva
  • dèficit en els aprenentatges teòrics
  • conductes lligades a la indisciplina i a la transgressió de normes: baralles, desobediència, rebequeries, impertinència, mentides, robatoris, agressions, fugides, conductes incendiàries…
  • conductes relacionades amb el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (*TDAH): desatenció, excitabilitat, falta d’autocontrol, impulsivitat, negativisme
  • conductes relacionades amb símptomes depressius: la rebequeria, l’agressió encobreix una inadaptació no superada, un sentiment que no valen gens, encobreixen una queixa, un maltractament

 

Hem de tenir present que molts d’aquests dèficits es converteixen indirectament en capacitats, doncs l’infant o el jove inadaptat desenvolupa altres habilitats per a poder sobreviure, i en molts casos trobem a infants i joves inadaptats molt desperts i experimentats en la vida del carrer.

En el nostre treball a l’aula serà molt important conèixer els trets d’inadaptació que predominen en el grup classe, i intentar buscar el tipus d’habilitats que cada individu posa en joc. Aquest coneixement paral·lel és indispensable i ajudarà a buscar estratègies d’adaptació i convivència.

Per exemple: un noi que sempre crida l’atenció i s’exposa a situacions conflictives, a part de veure’l com un jove conflictiu, el podem veure com un jove hàbil per movilitzar als altres. Si treballem amb les dues opcions podem començar a desenvolupar aquesta habilitat i traslladar-la a una dimensió positiva que l’ajudi a gestionar d’una altra manera els conflictes.