Plouen lletres i flors ballarines
el mar mira enlaire
i es queda parat:
– A quin núvol estrany hi ha florida?
i les lletres, qui les ha traçat?
Tot el cel es transforma en rialla:
– Mar, com t’has envellit!
No entens l’aire de la primavera?
Són els vents que escriuen
un llibre florit!
Joana Raspall
Il.lustració Stephen Mackey
Font:Serpentina de versos. L Abadia de Monteserrat,2000
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fora casa teva,
i diries “sí”
en un altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera
més bona, potser
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
cases llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries ….podries…
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.
Joana Raspall
Il.lustració Salkis Re
Font:Bon dia poesia,Bula Ala Delta,2013
Callem, callem…. 
La màgia d’aquesta hora és trencadissa;
Seda brodada,
Escuma fonedissa,
Lleuger glop de fum,
Llepassa de boira,
Frescor de rosada,
Espurna de llum….
Callem,callem….
Assaborim la fràgil
Durada d’un instant
Fascinant
Que mai no reviurem.
Joana Raspall
Il.lustració Lucy Campbell
Font: Com el plomissol,poemes i faules. Il.lustació Glòria Garcia.Editorial laGalera,grumets.2012
Si el món fos escrit amb llapis,
podría esborrar la lletra
que vol ferir;
podría esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrit fals…
Però és escrit amb tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldrà escriure un nou món
més just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valents,lletra per lletra,
des del nostre raconet…
Joana Raspall. Il.lustració Mary Loup Font:Poemes de cada dia.Editorial Baula
Plugeta fina no mulla,
però pesa al cor i al front
com una pena menuda
vinguda no se sap d’on ….
d’on les flors enyoren besos
de la llum que no neix mai?
….d’on les veus no troben notes
per fer-ne paraula i cant?
….d’on les mans se senten pobres
de carícies i amistat?
….d’on no es clou sota parpella
cap bell somni desitjat?
Plugeta,petita pena,
amiga per sempre més
inefable maravella
d’allò que és i no és.
Joana Raspall
Il.lustració Kelly Vivanco
Font: 46 poemes ,dos contes. Il.lustracions d’Africa Fanlo.Publicacions de l’abadia de Montserrat,2013.
Veig que encara no ha florit
la poncella mig badada.
El roser sembla adormit.
Potser no ha vingut la fada
amb la vareta d’argent
que transfigura les coses…
Potser no ha passat el vent
que sap despertar les roses…
Potser no ha cantat, de nit,
el rossinyol, ni l’alosa
de matí, quan ha sortit
l’aurora color de rosa…
Potser el cel no l’ha ruixat
amb gotellim de rosada…
Haurem de tornar demà
a veure si està llevada.
Joana Raspall
Il.lustració Cicely Mary Barker
Font:Escaleta al vent, 2002
