No sé trobar senyals de la rodera
que eixa al cel la lluna tot passant.
No sé com s’orienta i com retroba
el seu camí en un espai tant gran!
Joana Raspall
Il.lustració Krista Huot
Arxiu per etiquetes: Joana Raspall
L’estel bellugadís
Adolescents
Amb la cartera a l’esquena,
braços plegats sobre el pit,
mig noia gran i mig nena,
camina amb pas decidit.
Passant, de reüll es mira
a tots els aparadors
i portes envidriades
amb un esguard neguitós.
No veu el cel ni la terra,ni si fa sol o si plou,
ni si volen orenetes
i els arbres treuen brot nou…
Només mira si és prou alta
i té l’aire prou bonic
perquè pugui enamorar-se’n,
quan la vegi, el seu amic.
Però l’amic no s’hi fixa,
quan la troba pel camí;
està pendent de no caure
corrent amb monopatí.
Joana Raspall
Il.lustració Pinup Arena
El bany
Tardor
La mina abandonada
A la boca de la mina,
vella mina de carbó,
no hi floreix la primavera,
no s’hi eleva cap cançó.
Diuen que la mina és fonda
aspra,fosca, i els camins,
traïdors i relliscosos;
no provéssiu d’anar endins!
Diuen que degota l’aigua,
que hi ha pous com grans embuts….
Diuen que hi ressonen queixes
de dos minaires perduts….
Eren cepats,de dents blanques,
l’un molt jove,l’altre gran….
i sortien de la feina
cada vespre tot cantant.
A la boca de la mina,
mina negra de carbó,
no hi floreixen primaveres
d’ençà que hi entra el dolor.
Joana Raspall
Il.lustració Yamila Murán Leivas
El patí
Amb un tros de tela
em faré una vela,
i amb el tronc d’un pi
em faré un patí.
Aniré al mar gran,
com els altres fan,
i m’hi llançaré
tan lluny com podré.
Les ones rissades,
altes,cargolades,
em duran a l‘illa
de qui sap a on,
com la més senzilla
cosa d’aquest món.
I quan tornaré
us explicaré
la gran maravella
que he trobat en ella.
No serà un tresor,
ni perles,ni or;
serà el do més ric:
un somni bonic!
Joana Raspall
Il.lustració Johanna Wright
El viatge
Desaparició
Era blanc i vaporós
el nuvolet que mirava;
voleiava
tot sol en el cel brillant
com un estel transparent
dut pel vent.
Ai!,de sobte es va desfer
com la bombolla irisada
exhalada
per un alè cel enllà….
No em queda rastre.Misteri
deu haver-hi!
On deuen anar a parar
les coses que al cel es fonen?
Quin sabi m’ho explicarà?
Joana Raspall
Il.lustració Nidhi Chanani
