Arxiu per etiquetes: Miquel Desclot

De gramàtica

gramatica,miquel desclot, Natalie Pudalov

Si navegar és el que fa el navegant
i ignorar, l’ignorant,
si habitar és el que fa l’habitant
i restaurar, el restaurant,
serà que vola el volant,
turba el turbant,
salfuma el salfumant
i passavola el passavolant.

Si de debò cantar és el que fa el cantant
i ajudar, l’ajudant,
si de veres consonar és el que fa la consonant
i comandar, el comandar,
aleshores és una veritat exasperant
que, per darrere o per davant,
infa al bressol l’infant,
gega al fons de la cova el gegant,
elefa a la sabana l’elefant,
diama al mig de la diadema el diamant,
viana en plena via el vianant,
mentresta on pot mentrestant
i alaca tot el dia la bona gent de Alacant.

                                                                                          Miquel Desclot                                                                                                                                                     Il·lustració Natalie Pudalov                                                                                        Font: Poesies amb suc. Antologia de poesia per a infants.Selecció de Miquel Desclot. La Galera, 2007

El violí

A mi no em ve d’aquíviolimiquel-desclot-rodoboulanger1
tocar demà o ahir,
jo sóc un violí
que sona perquè si
en si.
Gonyí-gonyí-gonyí.

Aquest que em grata així
es creu un serafí,
però és un assassí
que em fa,per treure un mi,
sofrir.
Gonyí-gonyí-gonyí.

Deixeu- me anar a dormir
o beure un got de vi.
Tinc mandra i tot de dir
que això no fa per mi
ni un bri.
Gonyí-gonyí-gonyí.

De vespre o de matí,
el que m’agrada a mi,
en lloc de tant gonyí,
és practicar l’esquí
marí.
Gonyí-gonyí-gonyí.

Miquel Desclot

Font:Domador de paraules.Poesies incompletes.La galera 50

Il·lustració Graciela Rodo Boulanger

Cançó de la lluna una

La lluna s’engrunacançó de la lluna una,miquel desclot,Sam Hyuen Kim
en vida del sol
i es fa l’adormida
al pic del seu vol.

La lluna, a la una,
vestida de sol,
rodola eixerida
pel camp de futbol.

La lluna, més bruna,
s’abriga de dol
i espera la crida
del duc i el mussol.

                  Miquel Desclot
Il.lustració Sam Hyuen Kim

Miquel Desclot.El domador de paraules.Poesies incompletes.Miquel Desclot.Merçè Galí.Editorial la Galera,2012

Llop de rondalla

S’alimenta de iaies o de nenes llop de rondalla,miquel desclot,monica carretero
amb caputxeta i trenes;
de cabretes o de porquets
-caçats de poc o freds….

I és que els autors de contes i rondalles
li fan passar més gana que a unes estovalles.

Però si li donessin pinso per dinar
el llop fóra més bo que el pa.

                         Miquel Desclot
Il.lustració Mónica Carretero

Menú d’astronauta

El dilluns,càpsules de llegums,Skitch Nuevo
el dimarts,xarops de cards
(i ja en comencem a estar farts),
el dimecres,polsim de nespres,
el dijous,somni de truita de dos ous,
el divendres,pastilles de mongetes tendres,
el dissabte,olor de coca e recapte,
i el diumenge….
és el dia que no es menja.

                 Miquel Desclot
Il.lustració MAH  Luna 4rt.

Tragèdia d’una coma

Hi havia una vegadatragedia ,karin leanne
una pobra Coma
que per culpa d’un escolar
poc atent
va anar a parar al lloc d’un punt
després de l’última paraula
d’una redacció eloqüent.
La pobrissona, tota sola,
havia d’aguantar el pes
de cent paraulasses,
algunes inclús amb accent.
A l’últim, esclafada,
va morir allà mateix
de l’atroç cansament.
Va ser enterrada
sota una creu
pel llapis vermell
del mestre,
i enlloc de crisantems commemoratius
va tenir un ramellet
de signes admiratius.

           Gianni Rodari / Miquel Desclot
Il.lustració karin leanne