Arxiu per categories: Poesia català

La casa

En un racó de l’univers
en un planeta blavós
en un continent allargassat
en un país amb muntanyes serrades
en una ciutat amb xemeneies
en un carrer estret i llarg
en una casa amb pati
en un antic cobert
davant de la finestra
per on puc veure
un racó de l’univers
escric aquest poema.

Salvador Comelles
Il·lustració: Paolo Domineconi
Font: Petits poemes de casa. I·llustradora Mercè Galí. Kalandraka, 2023

Mirada

Càlida i flonja,
la brisa en despentina.
Als ulls, la calma.
Els pensaments voleien
i lliures em sostenen .

Montse Maestre
Il·lustració: Inge Schuster
Font:En un tancar i obrir d’ulls. Il·lustradora Delphine Labedan. Editorial Trípode. Col·lecció: mimosa, 2023

Montse Maestre Casadesús (Ripoll, 1980)  és mestra d’alfabetització en una escola de persones adultes, dinamitzadora de diversos clubs de lectura infantils i juvenils i professora del grau d’educació social. El seu primer poemari Pell morta el publica en 2022. El segueix  En un tancar i obrir d’ulls, amb il·lustracions de Delphine Labedan  que el publica l’any 2024, llibre de  tankes, estructura poètica de la poesia  japonesa,  escrit i pensat per a un públic infantil i juvenil.

CADA NIT UN POEMA

Cada nit un poema.
Sobre el full solitari
la mà es mou.

Dins la quietud
contemplo la claror
vacil·lant del carrer,
i sento com si tingués
algú arran de pell,
a frec de llavis.

Si em calia escollir.
Em quedaria amb la ploma
a la mà. Mai més sola,
cada nit.

Montserrat Abelló
Il·lustració Elia Mervi
Font: Poemes d’amor antologia. Editorial Denes, 2010

Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida!

Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida!
I les meves per grosses, les teves per menudes!
Veus! L’ocell fosc ha baixat a l’onada
i el peix de llum s’ha ajocat a la branca.
La branca és aigua i l’onada treu fulles.
El peix fosqueja entre el velam de l’aire.
L’ocell és clar. La lluna, submarina.
Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida.
L’ona tragina fruita al grat del vent.
La branca trenca als esculls del capvespre.
Lluna de nacre, gavadals de boira
ens capgiren la casa i la tendresa.
Ja ni sabem on s’han trobat, amor,
les nostres mans de la mateixa mida.

Maria Mercè Marçal
Il·lustració Nerina Canzi
Font: Sal oberta. Edicions 62, 2018

Sentir la pluja sobre la pell

Plim, plim, plou
a poc a poc.
I jo, a sota,
sense paraigua,
ni gavardina.
Amb la samarreta
i la calça curta.

Plim, plim, plou
a poc a poc.
I jo, a sota,
sense arronsar-me
ni parpellejar.
Amb els peus a terra
i els braços amunt.

Plim,plim, plou
a poc a poc.
I jo, a sota.
Regalims a la cara,
humitat als cabells,
fredor als braços
i baf a les ulleres.

Plim,plim, plou
a poc a poc.
I jo, a sota.
Em sento arbre,
pedra o bassal.
Sento les gotes
i com creixo cap
al cel.

Plim, plim, plou
a poc a poc.

Pep Molist
Il·lustració Shane Crampton
Font: Tocar el cel amb els dits. Il·lustracions Christian Inaraja. Jollibre,2020

Pep Molist Manlleu (Barcelona),  1965. És bibliotecari  a la Biblioteca del Casino de Manresa.  Ha publicat més de 80 obres adreçades a infants de tres a set anys .  Destaquen els contes de la sèrie de la vaca Plis Plau (2005-2013),  Sorra a les sabates (Combel, reed. 2013), Llàgrimes de cocodril (Baula, 2004), o La Moli i la Doli (Barcanova, 2010. Ha rebut alguns premis destacats com  el Premi Hospital Sant Joan de Déu amb el conte infantil  Dos fils (La Galera, 2007)  i el Premi Parcir d’Àlbum il·lustrat amb El senyor sol i la senyora eriçó (L’Albí, 2007).