Arxiu per categories: Poesia català

Setembre

El setembre anuncia
la tardor que s’apropa
cada dia.

Sota un cel d’un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre

que l’estiu que s’acaba
ha deixat tots els arbres
plens de saba

per passar la hivernada
sense cap por del vent ni
la gelada.

Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema

i el pàmpol d’or convida
a renovar la força
de la vida.

Tornarem a l’escola
que ja deu estar trista
tota sola

i amb els amics de sempre
celebrarem amb joia
el setembre.

Miquel Martí i Pol
Font: Per molts anys! / Bon profit! Barcanova, S.A. Editorial,2004
Il·lustració Keazim Issinov

No hi ets

No hi ets
Obro els ulls i veig
aquell mateix retall de cel
avui d’un blau intens
i transparent.

Penso en tu
i et sé present en mi
en cada gest, en cada
paraula.

I lentament, sense
adonar-me’n, aquest
sentir-te tan a prop
fa que se’m fongui
la tristesa.

 Montserrat Abelló
Font: Publicat dins el poemari Memòria de tu i de mi. DENES EDITORIAL, 2006.
Il·lustració Rimma Smirnova

Dona’m la mà

Dona’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del març
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyanes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.

Dona’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.

Dona’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar
bategant,
tendrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit
Il·lustració: Alexander Yanin
Joan Salvat-Papasseit. Petits poemes. Pep Molist. Il·lustracions: Christian Inaraja
Editorial: El Cep i la Nansa, 2022

Lluny

He escrit un poema
a la sorra humida
d’una platja blava.
Les ones arrissades i manses
es gronxen mar endins
fins a la profunditat obscura
on dormen els somnis
de poesia marina.

Lola casas
Il·lustració: Elin Manon
Font: Del llibre blau. Ed. PAMSA.
Els poemes de la lola. Il·lustracions Mercè Galí. El Cep i la Nansa Edicions

Els llibres

Si no hi hagués cap lloc per guardar
les paraules escrites,
les tindríem totes escampades per casa:
piles de paraules amuntegant-se pels racons,
omplint-nos a vessar tots els calaixos.
Per sort, algú va inventar
de posar les paraules al llarg d’una línia
i després una línia a sota l’altre
i fer una pàgina, i una altra, i una altra:
algú va inventar un gran magatzem
on caben milers de paraules: el llibre.
Però vigila el dia que l’obris:
no fos cas que les paraules de dins,
tant de temps allà tancades,
et sortissin volant.
Quina feinada!

Salvador Comelles
Il·lustració: Catrin Welz
Font:  Petits poemes de casa.Salvador Comelles. Ilustración Mercé Gali.Editor Kalandraka Catalunya, 2023

Adeu, orenetes

Adeu, orenetes.
Torneu l’any que ve.
La branca florida
traurà el cirerer.

Rovell a les teules;
silenci del niu.
Sou fora vosaltres,
és fora l’estiu.

Tomàs Garcés
Il·lustració: Anna Speshilova
Font: Plouen poemes!Autores: Vanessa Amat Castells; M. Carme Bernal Creus; Isabel Muntañá Salarich. Eumo editorial, 2017. Il·lustració: Morad Abselam.

Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona 1901- 1993). Llicenciat en dret i estudis de filosofia i lletres. Va ser amic de Joan Salvat-Papasseit, l’obra del qual el marcà profundament i  un crític precoç i prolífic. És considerat per la crítica com “el poeta català de la cançó” pel seu estil de versos curts i estrofes regulars, i se l’identifica amb la poesia neopluralista espanyola de García Lorca o Alberti. La seva poesia és de caràcter íntim i quotidià, on reelabora temes del cançoner popular. El destí, la felicitat, la mort, el pas del temps, l’amor i la infantesa son temes de la seva poesia. És distingeix tres períodes en la seva obra literària: l’inicial de tipus neopluralista; el segon, de caràcter simbolista; i el tercer, en què reflexiona més sobre el mateix art.
Vint cançons (1922), és el seu primer poemari. Publica després L’ombra del lledoner (1924), El somni (1927), Paradís (1931) i El senyal (1935), la seva poesia es torna més intimista, relacionada amb el món de la natura, la infantesa i el pas del temps.
Seguiran més tard El caçador (1947) on, reflecteix la melangia provocada per la destrucció de la mor, La nit de Sant Joan (1951) i després continua amb Grèvol i molsa (1953), de tema nadalenc. A Viatge d’octubre (1955), Quaderns de la Selva (1962), Plec de poemes (1971) i Escrit a terra (1985), l’autor mostra més interès pel món exterior, amb un accent cosmopolita. Apareixen poemes adreçats a Federico García Lorca, Pablo Neruda o Carles Riba.
Com a crític literari Tomàs Garcés és molt elogiat per la qualitat de la seva prosa. Els seus textos crítics es troben recollits en els volums: Paisatges i lectures (1926), Notes sobre poesia (1933) i Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits (1972). El dietari El temps que fuig (1933-1983), conté comentaris i reflexions sobre el mateix art i un bon nombre de notícies autobiogràfiques.