Veus es perden
dins la nit.
I el desig sempre ardent
d’abraçades, de mans
que no es troben.
Esverada corres enmig
de la gent. I arribes
a casa i espolses cada
cosa. I a l’eixida
hi ha una aixeta
que encara degota.
Montserrat Abelló
Il·lustració Cinzia Bardelli
Font: Poemes d’amor. Antologia, Montserrat Abelló. Vinyet Panyella, prol. Editorial Denes, 2010.
En vols comprar
la pena petitona
que m’ha nascut
a l’hort dels sentiments
Només te la vendré
si me la pagues
amb la dolçor
del somriure que tens.
Joana Raspall
Il·lustració Alexander Sulimov
Font: Amb sabates de molsa. Poemes amb sentiments de Joana Raspall. Il·lustracions d’Anna Clariana. Pagès editors. Col·lecció Nandibú, 2018.
Escric el teu nom
i et sé tan a prop
que, en tancar els ulls,
és com si et toqués
amb la punta dels dits.
Et duc en cada
paraula que dic,
en tot el que penso.
Montserrat Abelló
Il·lustració Peter Mitchev
Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014. Poeta i traductora., exiliada al 1939 a Xile, va tornar l’any 1960 i va treballar com a docent a la institución cultural de CIC. Tres anys després va publicar el seu primer llibre de poesia Vida diària. Va assolir prestigi i reconeixement a partir del 2003, quan va obtenir els premis Crítica Serra d’Or, Lletra d’Or; Cavall Verd-Josep M. Llompart; Cadaqués a Quima Jaume; Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica; Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana; el d’Honor de les Lletres Catalanes i el Nacional de Cultura. La seva poesia ha quedat reflectida Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002, publicat per Proa el 2002. La seva poesia té un significat profund ,sense embuts ni artificis, independent de mètrica i rima.
Les dolces notes que l’aire em duu,
vénen de l’aire?
vénen de tu?
Me les perfuma el jardí florit;
són cant d’albada,
són bres de nit.
Obro les portes del sentiment,
que pugui entrar-hi
l’encantament.
Oh belles notes plenes de sol!
en l’enyorança,
quin dolç consol!
Joana raspall
Font: 46 poemes 2 contes. Editorial: L’Abadia de Montserrat, 2013
Il·lustració Isabelle Arsenault.
La paraula JO és creguda,
es pensa que és important,
la més important de totes,
l’i fonamental.
Vol anar sempre en majúscula,
i si no, no hi vol anar.
(Per voler, tot ho voldria,
fins un barret en el cap.)
Com tot cregut, fa el ridícul
més espantós i cabdal.
Cap paraula no és més que altra:
totes s’esborren igual.
Marc Granell
Font: Poesies amb suc. Antologia de poesia per a infants. Miquel Desclot. Il·lustracions Mercè Galí. La galera. 2007
Il·lustració Milo Lockett
Llagrimetes d’olor
fan adéu a la tarda.
Vaig per un caminet
empedrat de paraules;
no les vull trepitjar…
són tan dolces i belles!…
N’arreplego a les mans
per si són diamants,
i n’escampo a l’espai
per si fossin estrelles.
No heu vist mai, cel amunt,
parauletes de llum?
Qui les vulgui,són seves!
Joana Raspall
Il.lustració Christian Schloe.
Font:Bon dia poesia.Baula,ala data poesía. 20013
