Ai, si caminara
de cap per avall
com un bon acròbata,
sense defallir,
per veure la vida
amb distint perfil.
Peus de totes mides,
potes d’animals,
rodes polsegoses…
Massa lluny el cel!
Només ho aconselle
com a experiment.
De cap per avall,
tot és diferent!
Fina Girbés
Il·lustració Lucy Fleming
Font: El Món Al Revés. Dibuixos de Cesar Barceló. Andana Editorial, 2020
Cada nit un poema.
Sobre el full solitari
la mà es mou.
Dins la quietud
contemplo la claror
vacil·lant del carrer,
i sento com si tingués
algú arran de pell,
a frec de llavis.
Si em calia escollir.
Em quedaria amb la ploma
a la mà. Mai més sola,
cada nit.
Montserrat Abelló
Il·lustració Elia Mervi
Font: Poemes d’amor antologia. Editorial Denes, 2010
Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida!
I les meves per grosses, les teves per menudes!
Veus! L’ocell fosc ha baixat a l’onada
i el peix de llum s’ha ajocat a la branca.
La branca és aigua i l’onada treu fulles.
El peix fosqueja entre el velam de l’aire.
L’ocell és clar. La lluna, submarina.
Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida.
L’ona tragina fruita al grat del vent.
La branca trenca als esculls del capvespre.
Lluna de nacre, gavadals de boira
ens capgiren la casa i la tendresa.
Ja ni sabem on s’han trobat, amor,
les nostres mans de la mateixa mida.
Maria Mercè Marçal
Il·lustració Nerina Canzi
Font: Sal oberta. Edicions 62, 2018
Veus es perden
dins la nit.
I el desig sempre ardent
d’abraçades, de mans
que no es troben.
Esverada corres enmig
de la gent. I arribes
a casa i espolses cada
cosa. I a l’eixida
hi ha una aixeta
que encara degota.
Montserrat Abelló
Il·lustració Cinzia Bardelli
Font: Poemes d’amor. Antologia, Montserrat Abelló. Vinyet Panyella, prol. Editorial Denes, 2010.
En vols comprar
la pena petitona
que m’ha nascut
a l’hort dels sentiments
Només te la vendré
si me la pagues
amb la dolçor
del somriure que tens.
Joana Raspall
Il·lustració Alexander Sulimov
Font: Amb sabates de molsa. Poemes amb sentiments de Joana Raspall. Il·lustracions d’Anna Clariana. Pagès editors. Col·lecció Nandibú, 2018.
Escric el teu nom
i et sé tan a prop
que, en tancar els ulls,
és com si et toqués
amb la punta dels dits.
Et duc en cada
paraula que dic,
en tot el que penso.
Montserrat Abelló
Il·lustració Peter Mitchev
Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014. Poeta i traductora., exiliada al 1939 a Xile, va tornar l’any 1960 i va treballar com a docent a la institución cultural de CIC. Tres anys després va publicar el seu primer llibre de poesia Vida diària. Va assolir prestigi i reconeixement a partir del 2003, quan va obtenir els premis Crítica Serra d’Or, Lletra d’Or; Cavall Verd-Josep M. Llompart; Cadaqués a Quima Jaume; Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica; Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana; el d’Honor de les Lletres Catalanes i el Nacional de Cultura. La seva poesia ha quedat reflectida Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002, publicat per Proa el 2002. La seva poesia té un significat profund ,sense embuts ni artificis, independent de mètrica i rima.
