Mi abuelo compró una barca
de madera de ciruelo.
La echamos en el estanque
donde se refugia el cielo.
La barca no tiene remos,
ni velas, ni marineros.
La empujan vientos de espuma,
alegres titiriteros.
Las aguas surca la barca
de madera de ciruelo,
la barca llena de vida
que un día compró mi abuelo.
Antonio Garcia Teijeiro
Font: Versos de agua. Edelvives, 1989
Il·lustració Guymick Cormic
Tristes guerras
si no es amor la empresa.
Tristes, tristes.
Tristes armas
si no son las palabras.
Tristes, tristes.
Tristes hombres
si no mueren de amores.
Tristes, tristes.
Miguel Hernández
Il·lustració Kathe Kollwitz
Font: Cancionero y romancero de ausencias. Miguel Hernández para niños. Ilustración Juan Ramón Alonso.
Ed.susaeta, 2000
Ha arribat la primavera.
La duia penjada al bec,
tot xisclant, una oreneta.
L’oreneta ha alçat el vol
i amb un cop d’ala lleugera
ha segat un raig de sol
i ha florit tota la terra.
Núria Albó
Font: Plouen poemes! Diversos autors. Il·lustrador Morad Abselam. Editorial Eumo, 2017
Il·lustració Judith Clay
Dona’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del març
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyanes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dona’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dona’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar
bategant,
tendrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Joan Salvat-Papasseit
Il·lustració: Alexander Yanin
Joan Salvat-Papasseit. Petits poemes. Pep Molist. Il·lustracions: Christian Inaraja
Editorial: El Cep i la Nansa, 2022
Muy tempranito
se despierta el tordo
para pintar el cielo
con su vuelo.
Con gotas de aquarela
amanecer lluvioso.
Con huracanes de carbonilla,
amanecer ventoso.
Con nidos de óleo,
amaneceres calmos
y silenciosos.
Con brotes de témpera,
amanecer del año nuevo
que recién comienza.
Viene y va
en zigzag:
patas de tinta
alas de collage.
Fabiana Margolis
Il·lustració: Elin Manon
Font: Fleco de nube. Il·lustracions Concha Pasamar . Kalandraka, 2023
Fabiana Margolis és Professora i Llicenciada en Lletres, de la Universitat Nacional de Buenos Aires. Ha publicat Sueños con gusto a frutilla (Quito, Libresa, 2004) i el El señor del paraguas (Buenos Aires, Editorial Color de León, 2010) que va obtenir el Segon Premi en el Primer Concurs Internacional de Contes per a Nens d’Imaginària i EducaRed. També ha escrit els contes Te espero abajo, tiburón i Piedra libre para la sombra. Fleco de nube és un poemari que ha rebut el premi de Poesía para niñas y niños ‘Ciudad de Orihuela 2022. Actualment col·labora amb Imaginària, escrivint ressenyes i entrevistant a reconeguts autors del camp de la literatura infantil i juvenil.
He escrit un poema
a la sorra humida
d’una platja blava.
Les ones arrissades i manses
es gronxen mar endins
fins a la profunditat obscura
on dormen els somnis
de poesia marina.
Lola casas
Il·lustració: Elin Manon
Font: Del llibre blau. Ed. PAMSA.
Els poemes de la lola. Il·lustracions Mercè Galí. El Cep i la Nansa Edicions
Una a una, las hojas,
dos a dos,
cinco a cinco,
van cayendo hasta el suelo del otoño,
van pudriéndose,
van haciéndose tierra
para entrar nuevamente a las raíces
y ascender por la savia y darse cuenta
de que nunca dejaron de ser árbol.
David Hernández Sevillano
Il·lustració: Tarn Ellis
Font: Arbolidades. Ilustraciones de Maite Mutuberria. Kalandraka, 2020
