L’esquirol


L’esquirol té la cua estarrufada
i fa servir-la d’esteranyinador
per netejar dalt de l’arbre les pinyes
que les erugues tapen de grisor.
Ai, quins pinyons tan dolços en sap treure,
d’aquelles pinyes rosses i lluents!
Si algun li cau, que no ha pogut obrir-se,
l’infant que el trobi estarà content!

Joana Raspall
Font: Petits poemes per a nois i noies. Il·lustracions de Núria Feijoó.Editorial Barcanova, 2017
Fotografia Lourdes Torres Montoliu

Setembre

El setembre anuncia
la tardor que s’apropa
cada dia.

Sota un cel d’un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre

que l’estiu que s’acaba
ha deixat tots els arbres
plens de saba

per passar la hivernada
sense cap por del vent ni
la gelada.

Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema

i el pàmpol d’or convida
a renovar la força
de la vida.

Tornarem a l’escola
que ja deu estar trista
tota sola

i amb els amics de sempre
celebrarem amb joia
el setembre.

Miquel Martí i Pol
Font: Per molts anys! / Bon profit! Barcanova, S.A. Editorial,2004
Il·lustració Keazim Issinov

No hi ets

No hi ets
Obro els ulls i veig
aquell mateix retall de cel
avui d’un blau intens
i transparent.

Penso en tu
i et sé present en mi
en cada gest, en cada
paraula.

I lentament, sense
adonar-me’n, aquest
sentir-te tan a prop
fa que se’m fongui
la tristesa.

 Montserrat Abelló
Font: Publicat dins el poemari Memòria de tu i de mi. DENES EDITORIAL, 2006.
Il·lustració Rimma Smirnova

Mi abuelo compró una barca

                                                                          Mi abuelo compró una barca
de madera de ciruelo.
La echamos en el estanque
donde se refugia el cielo.
La barca no tiene remos,
ni velas, ni marineros.
La empujan vientos de espuma,
alegres titiriteros.
Las aguas surca la barca
de madera de ciruelo,
la barca llena de vida
que un día compró mi abuelo.

Antonio Garcia Teijeiro
Font: Versos de agua. Edelvives, 1989
Il·lustració Guymick Cormic

Tristes guerras

Tristes guerras
si no es amor la empresa.
Tristes, tristes.

Tristes armas
si no son las palabras.
Tristes, tristes.

Tristes hombres
si no mueren de amores.
Tristes, tristes.

Miguel Hernández
Il·lustració Kathe Kollwitz
Font: Cancionero y romancero de ausencias. Miguel Hernández para niños. Ilustración Juan Ramón Alonso.
Ed.susaeta, 2000

Dona’m la mà

Dona’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del març
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyanes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.

Dona’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.

Dona’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar
bategant,
tendrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit
Il·lustració: Alexander Yanin
Joan Salvat-Papasseit. Petits poemes. Pep Molist. Il·lustracions: Christian Inaraja
Editorial: El Cep i la Nansa, 2022