L’hivern
és un mag
de dits de vidre.
El verd
amagat
dorm,
arrupit i quiet,
en un matí
entelat i mut.
Lola casas
Font: Verd. Dibuixos Agustín Comotto. Publicacions de l’abadia de Montserrat, 2008
Il·lustració Luis Romero
Arxiu per etiquetes: Hivern
Fred
Hivern
L’arbre a l’hivern
Hivern blanc
Als arbres del carrer
la tardor els despulla.
Quan arriba l’hivern
no tenen ni una fulla.
La neu a les teulades
fa el paisatge bonic.
Finestres entelades,
arbres portant abric.
Núria Albertí
Alacant,La poesia de Núria Albertí és d’un realisme màgic on destaca el seu sentit del ritme i del jocs,segons Jordi Valls.Relitza Tallers de poesia i escriptura creativa per nens i ha publicat diversos llibres de poesia per infants.
Il.lustració de Olga Demidova
Cançó de nadal
L’escola és tancada,
hi ha llum al carrer,
la senyora Pepa
saluda al carter.
“Que tingui un bon dia,
avui és Nadal!
No té una carteta,
no té una postal?”
Li dono una carta
del seu fill Pascual,
que des de Suïssa,
li diu Bon Nadal!
Estigui content,
Jesús ha nascut ;
Per dur-nos la joia
Al món ha vingut.
Bofill,Puig,Serrat
Il.lustració de Jim Field
Hivern
Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l’estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s’apressa sortint del cinema.
L’hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d’una malenconia blanca i molt íntima.
L’hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L’hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L’hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
Miquel martí i pol
Il.lustració de Dilyara Nassyrova
Frío…..frío.Helada incógnita
Vemos llegar al invierno
por un camino de escarcha.
Lluvia, frío, viento y nieve
deja tras su lenta marcha.
¿Qué hará el invierno de noche
mientras yo estoy dormido?
¿Jugará con las estrellas
o suspirará aburrido?
Son tres meses de visita,
para estar bien abrigados.
No sé porque siempre vuelve,
Aquí, ¡nadie lo ha invitado!
Silvia Beatriz Zurdo
Silvia Beatriz Zurdo ,22 de març de 1965 Punta Alta, Buenos Aires, república Argentina.És Professora de Ensenyament a Primaria, Professora Especialitzada en Educació Preescolar, Mestra especialitzada en Educació d’adults,i Llicenciada en Creativitat Educativa.
Il.lustració de Sara Den
Hivern
El fred ve d’un país blanc
amb la pell tota glaçada.
Té al cor un àngel de neu
amb dos lliris de rosada.
El fred és un home trist
que no té lloc ni cadira,
que no pot trobar un llit
quan la soneta els ulls crida.
Tothom li tanca la porta,
“Vés-te’n fred!” i el fred s’allunya
sense més companya amiga
que el ventijol i la pluja.
La ciutat encén les cases
amb tots els llums de Nadal.
La flama enemiga crida
“Vés-te’n fred!” i el fred se’n va.
Però lluny enllà, quan Déu és nat,
el fred, obrint la boirina,
troba el caliu del ramat
en un pessebret de fira.
Maria Beneyto
Il.lustració desde sabine -cats