L’arbre

En la ciutat hi ha una plaça
i en la plaça un arbre vell.
En l’arbre hi ha la tristesa
de saber que és el darrer.
Abans n’hi havia molts d’altres,
ara tan sols queda ell
com un record que s’apaga
entre el ferro i el ciment.
Diuen que volen tallar-lo,
que molesta, que el seu verd
trenca l’estètica pura
dels edificis que té
voltant-lo, voltors altíssims
a punt de menjar-se el cel.
Que al lloc que ocupa podrien
aparcar vint cotxes més.
Que és la casa on s’arreceren
centenars de bruts ocells
que ningú recordaria
si no fos perquè viu ell…
En la ciutat – algú conta –
hi havia fa molt de temps
un arbre gran i molt trist
que se sabia el darrer
i plorava fulles grogues
en la tardor, i a l’hivern
es despullava i cantava
estranyes cançons al vent.
Quan venia primavera
despertava les arrels,
oblidava un poc la pena
i obria el somriure verd
que en estiu era rialla
que et feia sentir-te bé
quan, fugint del sol, entraves
en el cercle tou i fresc
del seu regne que assetjaven
cotxes, finques, fum, diners.
Quan el tallaren plovia.
Ja no he vist ploure mai més.

Marc granell
Font: www.viupoesia.com/pagina_2.php?tipus=1&subtipus=1&itinerari=1&idpoema=118
Il·lustració Olivia Chin Mueller

Jo

La paraula JO és creguda,
es pensa que és important,
la més important de totes,
l’i fonamental.

Vol anar sempre en majúscula,
i si no, no hi vol anar.
(Per voler, tot ho voldria,
fins un barret en el cap.)

Com tot cregut,  fa el ridícul
més espantós i cabdal.
Cap paraula no és més que altra:
totes s’esborren igual.

Marc Granell
Font: Poesies amb suc. Antologia de poesia per a infants. Miquel Desclot. Il·lustracions Mercè Galí. La galera. 2007
Il·lustració Milo Lockett

Papallona

papallona,marc granell,  Breanne HoldenNi en la terra ni en el mar
ni en la immensitat del cel
no hi ha qui duga un vestit
de colors tan purs i bells.

Per això,quan volant passa
o es posa sobre una flor,
tot el que al seu voltant viu
empal.lideix, es fa fosc.

                      Marc Granell
Il.lustració Breanne Holden

Font: Poejocs. Activitats de poesia. Edició Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears,2007

Bellesa i bondat

No tenen cap cosa a veure bellesa i bondat,marc granell,paulina gora
la bellesa i la bondat.
Mes si per una d’aquelles
les dues unides van,
si bona,
és més bella la bellesa,
si bella,
és més bona la bondat.

                       Marc Granell
Il.lustració Paulina Gora
València, 1953 és poeta i traductor. Va estudiar filosofia i filologia i va participar activament en l’esclat cultural i literari dels anys 70 a València. Els primers llibres els publica a les darreries dels anys 70, quan guanya el premi Vicent Andrés Estellés amb Llarg camí llarg (1977), publica també Notícia de la tribu (1978), Refugi Absent (1979) i Materials per a una mort meditada (1979), amb el qual va guanyar el premi Ausiàs March de Gandia.