Se desmelena

Se desmelena con el viento
la arena.
Se despierta
el marino
en cubierta.
Se queja
en la playa
la almeja.
Se acomoda
el pescado
en la ola.
Se despereza
en el agua
la tristeza.

Pedro Villar Sánchez
Il·lustració Jimmy Liao
Font: Tres veces tres la mar. Il·lustració Leonor Pérez. Ediciones el Naranjo. México, 2012

Pedro Villar Sánchez (Almansa, 1960) és mestre i poeta. Escriu poesia, conte i narrativa per a infants, joves i adults. Entre els seus llibres de literatura infantil destaquen: El bosc del meu abecedari (Diàleg Infantil, 2003), Els animals de la pluja (Diàleg Infantil, 2008), Cuéntame (Fineo Infantil, 2010) El pastor de nubes (Kalandraka, 2012),  Tres veces tres la mar (Edicions El Taronger, Mèxic, 2012) o Miguel Hernández en 48 estampas (Ed. Amigos de papel 2013), Doscientos haikus de amorOlé Libros, 2020) i  Las ranas saben cantar (Libre Albedrío, 2020).

A la vora de la mar

A la vora de la mar
ens agrada estiuejar
allí la brisa refresca
i a tothora pots nadar .

De bon matí,els para-sols,
com bolets multicolors,
s’escampen arrenglerats,
formant rogles o aïllats.

Les tovalles, com estores,
son pedaços en la platja,
amb teles de molts olors
perquè l’arena molesta,
als uns massa, i als altres….poc .

Braços que esquitxen dins l’aigua,
cames esteses al sol,
cossos que boten les ones
o es capbussen en un crit.

Quan les ones són molt altes
resulta ben divertit!

 Fina girbés Santamaría.
Font: Poemes a la carta. Editorial Bromera
 Il·lustració Cécile Veilhan

De ola en ola

De ola en ola,
de rama en rama,
el viento silba
cada mañana. 

De sol a sol,
de luna a luna,
la madre mece,
mece la cuna.

Esté en la playa
o esté en el puerto,
la barca mía
la lleva el viento.

Antonio García Teijeiro
Il·lustradora Karla Gerard
Font: Volando por las palabras. Arcadio Lobato Solana (Il·lustrador). Editorial Luis Vives (Edelvives).Col·lecció Ala Delta (Serie Roja), 2003

Nit en blanc

Barca que navegues
per una mar de paper.
Et dono la mà
per no caure
dins les paraules d’argent.
La Lluna les fa brillar,
la Lluna les pinta de plata
i tu, barqueta, navegues,
per una mar ben blanca.

 Martina escoda

Font: Mitjanit. Il·lustradora: Sonja Wimmer. Andana Editorial. Col·lecció Vagó de versos, núm. 10, 2016

 Il·lustració Lucy Campbell

Arena

¡Que blanca la arena,Arena,alma flor,Karin Jurick
qué suave al pisar!
¡Que blanca,que suave,
la arena del mar!

Alma Flor

Font: Coral y espuma. Abecedario del mar. Il·lustració Vivi Escrivá. Editorial Espasa Calpe. 2003

 

Alma Flor Ada Camagüey, Cuba 1938. Docent i escriptora de llibres per a infants, novel·les i poemes.Va estudiar a Estats Units i més tard a Perú on  va fer el doctorat en Literatura espanyola.
Es va donar a coneìxer quan va escriure un llibre per a la seva filla que ràpidament es va convertir en lectura per als alumnes de Perú. Des de que va marxar als Estats Units ha estat lligada al mon educatiu  amb contes tradicionals  i novel·les per a estudiants.

He puesto a secar el mar

Storm in my soul   Art illustration Giclee Art print by tubidu

He puesto a secar el mar
en el tendedero.
Gota a gota,
se ha convertido en un charco
lleno de lunas hundidas
y restos de mil naufragios.
Juan Carlos Martín Ramos
Il.lustració tubidu
La alfombra màgica.Ilustraciones Cristina Müller .Editorial Anaya,2010

Belmez, Córdoba,1959.Escriptor,va ser titeritero molts anys ,la última companyia va ser “Titiritaina”. Las palabras que se lleva el viento, va obtenir el premi Leer es Vivir l’any 2002 i el Premi Lazarillo de literatura infantil,l’any 2003 amb la seva obra Poemamundi.L’any 2008 publicó Érase una… y otra vez, un llibre de poemes que expliquen contes. A Canciones y palabras de otro cantar publicat al 2009 és un llibre on l’autor recorda i juga amb cançons infantils tradicionals. La alfombra mágica 2010, il·lustrat por Cristina Müller, està dedicat a la imaginació, a la lectura i a la fantasia. La última publicació Buzón de voces, 2011 l’autor parla de les coses quotidianes que envolten la nostra vida.

Cancioncilla del mar

cancioncilla del mar,carlos reviejo,emma ballTraen noticias del mar
las gaviotas.
Cartas blancas del mar
sobre las olas.
Una estrella de mar
quedó en la arena:
cuenta para el collar
de una sirena.
Caballitos de mar
vienen sin bridas:
es la tarde al soñar
que trae la brisa.
Pececitos del mar
de mil escamas
que la luna al bríllar
convierte en plata.
Blanca espuma del mar
que va y que viene:
es que el agua al jugar
sueña con nieve.
Cancioncillas del mar,
las caracolas
llevan dentro un cantar:
rumor de olas.

Carlos Reviejo
Il.lustració Emma Ball
Font: Canción del grillo. Ilustraciones de Fernando Gómez.Ajonjolí. Poesía Hisperión,1997

La caracola

Dentro de esta caracolala caracola ,juan bonilla, Шлыков Геннадий-
ruge un mar contra una playa,
en la que quizá alguien haya
hallado otra caracola
Y ahora la acerca a su oído
Para escuchar el rugido
De las paulatinas olas
Que se rompen en la playa
En la que quizá alguien haya
Hallado otra caracola
en cuyo interior estalla
un mar que muere en la playa
donde hay otra caracola,
que alguien como yo se acerca,
al oído y oye terca
cómo rompe la mar sola
sus olas en otra playa
en la que quizá alguien haya
hallado otra caracola.
Y así dentro de cada una
otra playa y otro abismo.
Y quizá nosotros mismos,
este mar con esta luna,
estemos dentro de alguna
caracola colosal
que alguien se acerca al oído,
para escuchar el sonido
que hace nuestra soledad.

Juan Bonilla
Il.lustració Shlikov Gennadiy
Font: Multiplícate por cero. Ilustraciones de Cintado. Ajonjolí. Poesía Hisperión,1996