Luna, lunera
gran marinera.
Luna, lunita
en mi barquita
con la sirena
y la ballena.
Luna lunota
redondota.
Alma Flor Ada/ Vivi Escrivá
Il·lustració Jessica Stride
Arxiu per etiquetes: mar
A la vora de la mar
A la vora de la mar
ens agrada estiuejar
allí la brisa refresca
i a tothora pots nadar .
De bon matí,els para-sols,
com bolets multicolors,
s’escampen arrenglerats,
formant rogles o aïllats.
Les tovalles, com estores,
son pedaços en la platja,
amb teles de molts olors
perquè l’arena molesta,
als uns massa, i als altres….poc .
Braços que esquitxen dins l’aigua,
cames esteses al sol,
cossos que boten les ones
o es capbussen en un crit.
Quan les ones són molt altes
resulta ben divertit!
Fina girbés Santamaría.
Font: Poemes a la carta. Editorial Bromera
Il·lustració Cécile Veilhan
De ola en ola
De sol a sol,
de luna a luna,
la madre mece,
mece la cuna.
Esté en la playa
o esté en el puerto,
la barca mía
la lleva el viento.
Antonio García Teijeiro
Il·lustradora Karla Gerard
Font: Volando por las palabras. Arcadio Lobato Solana (Il·lustrador). Editorial Luis Vives (Edelvives).Col·lecció Ala Delta (Serie Roja),2003
Nit en blanc
Barca que navegues
per una mar de paper.
Et dono la mà
per no caure
dins les paraules d’argent.
La Lluna les fa brillar,
la Lluna les pinta de plata
i tu, barqueta, navegues,
per una mar ben blanca.
Martina escoda
Font: Mitjanit. Il·lustradora: Sonja Wimmer. Andana Editorial. Col·lecció Vagó de versos, núm. 10, 2016
Il·lustració Lucy Campbell
Les gavines
Arena
¡Que blanca la arena,
qué suave al pisar!
¡Que blanca,que suave,
la arena del mar!
Alma Flor
Font: Coral y espuma. Abecedario del mar. Il·lustració Vivi Escrivá. Editorial Espasa Calpe. 2003
Alma Flor Ada Camagüey, Cuba 1938. Docent i escriptora de llibres per a infants, novel·les i poemes.Va estudiar a Estats Units i més tard a Perú on va fer el doctorat en Literatura espanyola.
Es va donar a coneìxer quan va escriure un llibre per a la seva filla que ràpidament es va convertir en lectura per als alumnes de Perú. Des de que va marxar als Estats Units ha estat lligada al mon educatiu amb contes tradicionals i novel·les per a estudiants.
He puesto a secar el mar
He puesto a secar el mar
en el tendedero.
Gota a gota,
se ha convertido en un charco
lleno de lunas hundidas
y restos de mil naufragios.
Juan Carlos Martín Ramos
Il.lustració tubidu
La alfombra màgica.Ilustraciones Cristina Müller .Editorial Anaya,2010
Belmez, Córdoba,1959.Escriptor,va ser titeritero molts anys ,la última companyia va ser “Titiritaina”. Las palabras que se lleva el viento, va obtenir el premi Leer es Vivir l’any 2002 i el Premi Lazarillo de literatura infantil,l’any 2003 amb la seva obra Poemamundi.L’any 2008 publicó Érase una… y otra vez, un llibre de poemes que expliquen contes. A Canciones y palabras de otro cantar publicat al 2009 és un llibre on l’autor recorda i juga amb cançons infantils tradicionals. La alfombra mágica 2010, il·lustrat por Cristina Müller, està dedicat a la imaginació, a la lectura i a la fantasia. La última publicació Buzón de voces, 2011 l’autor parla de les coses quotidianes que envolten la nostra vida.
Cancioncilla del mar
Traen noticias del mar
las gaviotas.
Cartas blancas del mar
sobre las olas.
Una estrella de mar
quedó en la arena:
cuenta para el collar
de una sirena.
Caballitos de mar
vienen sin bridas:
es la tarde al soñar
que trae la brisa.
Pececitos del mar
de mil escamas
que la luna al bríllar
convierte en plata.
Blanca espuma del mar
que va y que viene:
es que el agua al jugar
sueña con nieve.
Cancioncillas del mar,
las caracolas
llevan dentro un cantar:
rumor de olas.
Carlos Reviejo
Il.lustració Emma Ball
Font: Canción del grillo. Ilustraciones de Fernando Gómez.Ajonjolí. Poesía Hisperión,1997
La caracola
Dentro de esta caracola
ruge un mar contra una playa,
en la que quizá alguien haya
hallado otra caracola
Y ahora la acerca a su oído
Para escuchar el rugido
De las paulatinas olas
Que se rompen en la playa
En la que quizá alguien haya
Hallado otra caracola
en cuyo interior estalla
un mar que muere en la playa
donde hay otra caracola,
que alguien como yo se acerca,
al oído y oye terca
cómo rompe la mar sola
sus olas en otra playa
en la que quizá alguien haya
hallado otra caracola.
Y así dentro de cada una
otra playa y otro abismo.
Y quizá nosotros mismos,
este mar con esta luna,
estemos dentro de alguna
caracola colosal
que alguien se acerca al oído,
para escuchar el sonido
que hace nuestra soledad.
Juan Bonilla
Il.lustració Shlikov Gennadiy
Font: Multiplícate por cero. Ilustraciones de Cintado. Ajonjolí. Poesía Hisperión,1996
Dia de platja
Tovallola de les grosses,
Para-sol de molt colors,
Ulleres,tub i aletes….
Anem a la Cala Major!
El mar es gronxa en onades,
Les roques brillen al sol,
Les gavines cridaneres
Aixequen totes el vol.
La sorra està molt calenta,
el cel és blau de tinter,
tots correm fins a ram d’aigua….
Jo m’hi capbusso el primer!
Lola casas
Il.lustració Karin Taylor
Font: Poemes de cada dia. Baula.2004