Les dolces notes que l’aire em duu,
vénen de l’aire?
vénen de tu?
Me les perfuma el jardí florit;
són cant d’albada,
són bres de nit.
Obro les portes del sentiment,
que pugui entrar-hi
l’encantament.
Oh belles notes plenes de sol!
en l’enyorança,
quin dolç consol!
Joana raspall
Font: 46 poemes 2 contes. Editorial: L’Abadia de Montserrat, 2013
Il·lustració Isabelle Arsenault.
La paraula JO és creguda,
es pensa que és important,
la més important de totes,
l’i fonamental.
Vol anar sempre en majúscula,
i si no, no hi vol anar.
(Per voler, tot ho voldria,
fins un barret en el cap.)
Com tot cregut, fa el ridícul
més espantós i cabdal.
Cap paraula no és més que altra:
totes s’esborren igual.
Marc Granell
Font: Poesies amb suc. Antologia de poesia per a infants. Miquel Desclot. Il·lustracions Mercè Galí. La galera. 2007
Il·lustració Milo Lockett
Llagrimetes d’olor
fan adéu a la tarda.
Vaig per un caminet
empedrat de paraules;
no les vull trepitjar…
són tan dolces i belles!…
N’arreplego a les mans
per si són diamants,
i n’escampo a l’espai
per si fossin estrelles.
No heu vist mai, cel amunt,
parauletes de llum?
Qui les vulgui,són seves!
Joana Raspall
Il.lustració Christian Schloe.
Font:Bon dia poesia.Baula,ala data poesía. 20013
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fora casa teva,
i diries “sí”
en un altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera
més bona, potser
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
cases llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries ….podries…
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.
Joana Raspall
Il.lustració Salkis Re
Font:Bon dia poesia,Bula Ala Delta,2013
Callem, callem…. 
La màgia d’aquesta hora és trencadissa;
Seda brodada,
Escuma fonedissa,
Lleuger glop de fum,
Llepassa de boira,
Frescor de rosada,
Espurna de llum….
Callem,callem….
Assaborim la fràgil
Durada d’un instant
Fascinant
Que mai no reviurem.
Joana Raspall
Il.lustració Lucy Campbell
Font: Com el plomissol,poemes i faules. Il.lustació Glòria Garcia.Editorial laGalera,grumets.2012
Amb les ungles pintades
i el somriure congelat
contemplo
amb la mirada
extasiada i asèptica
infinites obres d’art.
El teu espai buit embolcalla
tot un seguit d’emocions.
i en aquelles interminables
i caloroses hores
el sabor de la teva absència
nega la meva existència
i m’empeny cap a la foscor.
M.A.H.
Fotografia Esther Solé
