Cada nit un poema.
Sobre el full solitari
la mà es mou.
Dins la quietud
contemplo la claror
vacil·lant del carrer,
i sento com si tingués
algú arran de pell,
a frec de llavis.
Si em calia escollir.
Em quedaria amb la ploma
a la mà. Mai més sola,
cada nit.
Montserrat Abelló
Il·lustració Elia Mervi
Font: Poemes d’amor antologia. Editorial Denes, 2010
Veus es perden
dins la nit.
I el desig sempre ardent
d’abraçades, de mans
que no es troben.
Esverada corres enmig
de la gent. I arribes
a casa i espolses cada
cosa. I a l’eixida
hi ha una aixeta
que encara degota.
Montserrat Abelló
Il·lustració Cinzia Bardelli
Font: Poemes d’amor. Antologia, Montserrat Abelló. Vinyet Panyella, prol. Editorial Denes, 2010.
Escric el teu nom
i et sé tan a prop
que, en tancar els ulls,
és com si et toqués
amb la punta dels dits.
Et duc en cada
paraula que dic,
en tot el que penso.
Montserrat Abelló
Il·lustració Peter Mitchev
Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014. Poeta i traductora., exiliada al 1939 a Xile, va tornar l’any 1960 i va treballar com a docent a la institución cultural de CIC. Tres anys després va publicar el seu primer llibre de poesia Vida diària. Va assolir prestigi i reconeixement a partir del 2003, quan va obtenir els premis Crítica Serra d’Or, Lletra d’Or; Cavall Verd-Josep M. Llompart; Cadaqués a Quima Jaume; Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica; Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana; el d’Honor de les Lletres Catalanes i el Nacional de Cultura. La seva poesia ha quedat reflectida Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002, publicat per Proa el 2002. La seva poesia té un significat profund ,sense embuts ni artificis, independent de mètrica i rima.
