T’enyoro

Veus es perden
dins la nit.
I el desig sempre ardent
d’abraçades, de mans
que no es troben.

Esverada corres enmig
de la gent. I arribes
a casa i espolses cada
cosa. I a l’eixida
hi ha una aixeta
que encara degota.

Montserrat Abelló

Il·lustració Cinzia Bardelli

Font: Poemes d’amor. Antologia, Montserrat Abelló. Vinyet Panyella, prol. Editorial Denes, 2010.

Escric el teu nom

Escric el teu nom
i et sé tan a prop
que, en tancar els ulls,
és com si et toqués
amb la punta dels dits.

Et duc en cada
paraula que dic,
en tot el que penso.

Montserrat Abelló

Il·lustració Peter Mitchev

Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014. Poeta i traductora., exiliada al 1939  a Xile, va tornar l’any 1960 i  va treballar com a docent a la institución cultural de CIC. Tres anys després va publicar el seu primer llibre de poesia Vida diària. Va assolir prestigi i reconeixement a partir del 2003, quan va obtenir els premis Crítica Serra d’Or, Lletra d’Or; Cavall Verd-Josep M. Llompart; Cadaqués a Quima Jaume; Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica; Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana; el d’Honor de les Lletres Catalanes i el Nacional de Cultura. La seva poesia ha quedat reflectida  Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002, publicat per Proa el 2002.  La seva poesia  té un  significat profund ,sense embuts ni artificis,  independent de mètrica i rima.