Jo

La paraula JO és creguda,
es pensa que és important,
la més important de totes,
l’i fonamental.

Vol anar sempre en majúscula,
i si no, no hi vol anar.
(Per voler, tot ho voldria,
fins un barret en el cap.)

Com tot cregut,  fa el ridícul
més espantós i cabdal.
Cap paraula no és més que altra:
totes s’esborren igual.

Marc Granell
Font: Poesies amb suc. Antologia de poesia per a infants. Miquel Desclot. Il·lustracions Mercè Galí. La galera. 2007
Il·lustració Milo Lockett

Deixa un comentari