Vent

Els cabells s’han esvalotat.
La faldilla s’ha aixecat.
El paraigua s’ha esquinçat
i amunt,amunt……ha volat!
Algú ha vist on ha anat?

                                                                                          Lola Casas                                                                                                      Il·lustració Maja Lindberg                                                                                     Font: Al cel cabretes. Meteorologia i poesia. Lola casas, Alfred  Picó. Il.lustracions Mercè Galí. Barcelona,2016

De gramàtica

gramatica,miquel desclot, Natalie Pudalov

Si navegar és el que fa el navegant
i ignorar, l’ignorant,
si habitar és el que fa l’habitant
i restaurar, el restaurant,
serà que vola el volant,
turba el turbant,
salfuma el salfumant
i passavola el passavolant.

Si de debò cantar és el que fa el cantant
i ajudar, l’ajudant,
si de veres consonar és el que fa la consonant
i comandar, el comandar,
aleshores és una veritat exasperant
que, per darrere o per davant,
infa al bressol l’infant,
gega al fons de la cova el gegant,
elefa a la sabana l’elefant,
diama al mig de la diadema el diamant,
viana en plena via el vianant,
mentresta on pot mentrestant
i alaca tot el dia la bona gent de Alacant.

                                                                                          Miquel Desclot                                                                                                                                                     Il·lustració Natalie Pudalov                                                                                        Font: Poesies amb suc. Antologia de poesia per a infants.Selecció de Miquel Desclot. La Galera, 2007

Cómo se dibuja una señora

como se dibuja,gloria fuertes,carlos rivaherrera

La cara de Doña Sara.
Se dibuja un redondel,
-con lapicero o pincel-;
mucho pelo, mucho moño,
ojos, cejas y un retoño;
nariz chata,
de alpargata,
las orejas,
como almejas,
los pendientes,
-relucientes-,
las pestañas,
como arañas,
boca de pitiminí,
es así,
la cara de doña Sara.

El cuerpo, otro redondel,
tan grande como un tonel,
y en él se dibuja ahora,
falda, blusa, delantal,
pierna flaca, otra normal,
los zapatos de tacón,
con hebilla y con pompón.
¡Qué señora tan señora,
doña Sara, servidora!

Gloria Fuertes
Il·lustració Carlos Rivaherrera
Font: Gloria Fuertes.Ilustraciones de Miguel Ángel Pacheco.Editorial Kalandraka, 2016

Sóc a casa

soc a casa,joan brossa,Karla GerardSóc a casa meva
La casa és al carrer de Balmes
El carrer de Balmes és a Sant Gervasi
Sant Gervasi és a Barcelona
Barcelona és al Principat
El Principat és als Països Catalans
Els Països Catalans són a Europa
Europa és una de les cinc parts del món
El món és un astre
i l’astre ens transporta sense treva
espais enllà.

Joan Brossa
Il·lustració Karla Gerard
Font: http://eljardidesantgervasi.cat/lart-de-la-magia-joan-brossa-1919-1998/

Joan Brossa i Cuervo. (Barcelona, 1919 – Barcelona, 1998).Poeta avantguardista, dramaturg i artista plàstic.Cofundador del grup artístic avantguardista Dau al Set (1948) i defensors de la poesia visual de la literatura catalana.La poesia, la prosa, el cinema, el teatre, la música, el cabaret, les arts escèniques, la màgia, el circ i les arts plàstiques, son constants a la seva obra.Utilitzava gèneres artístics diferents com a mitjà per expressar una realitat idèntica.

Cúanto pesa una lágrima

Hilde Groven

Con botas de lluvia,
paraguas de tela,
la niña camina,
recorre la arena.
Despacio se sienta
frente a la ballena….
Burbujas y redes.
Erizos y estrellas.

“En el fondo, niña….
no sé cuánto pesa.
En el fondo, niña….,
no sé cuándo pasa
la negra tristeza.”

Beatriz Osés

Il·lustració Hilde Groven

Font: Lo que saben los erizos.Beatriz Osés. Ilustraciones de Miguel Ángel Díez. Faktoria de libros. 2015

La son

la son , martna escoda ,Sonja WimmerAquesta nit
La son t’abraça
i no té gaire traça:
els somnis vénen
i fort t’atrapen
en un concert
de clarinets
i d’ulls desperts.
Pobreta son,
que t’abraça
i no t’adorm!

 Martina escoda
Font: Mitjanit. Dibuixos de Sonja Wimmer. Vago de versos.  Editorial Andana,2016.
Il·lustració Sonja Wimmer 

Va estudiar filologia catalana i  va començar a treballar en la docència, correcció i traducció, i va passar després al món de la literatura impartint cursos i tallers per a infants i adults, hores del conte, recitals. Va participar al programa d’El món dels tovets del Consorci de Biblioteques de Barcelona i ha participat en nombroses activitats culturals. Ha estat  al departament infantil de la productora audiovisual Benecé com a coordinadora de projectes, guionista i assessora de continguts, lingüista, editora, redactora, traductora i assessora pedagògica.

 És autora de llibres per a infants i per a adults (poesia, teatre, narrativa). Ha publicat  també poemes en revistes com Infància, Tretzevents, Piu-piu, Reduccions, Barcelonareview, Lectora, El llop ferotge o Al buit, entre d’altres. De les seves publicacions destaca  A dormir i a sommiar, 2011; La rateta que escombrava l’escaleta, 2014; Aquest nen està a la lluna! 2015, Mitjanit, 2016, Un castell de primera 2017.

És cofundadora de Pissiganya.cat. La primera revista digital de poesia infantil escrita per infants de les escoles dels Països Catalans.