Arremete de cabeza
a la tristeza del pellejo del tambor,
el clown.
Y se mete de patitas en la tina del sifón,
el clown.
¡Cúanta espuma,
cúanta gracia,
qué bien toca,
qué acrobacia!
el clown.
-De un niño coge una risa
y la convierte en paloma
y así otra y otra y otra-,
el clown.
Y vestido de Quijote
se hace un nudo en el cogote,
el clown,
y usando de Rocinante a escudero
sale en cueros;
-¡Qué despiste!-
A lo serio, a lo formal,como embiste,
-¡lágrima en ristre!-
el clown.
Gloria fuertes Font:Ana María Pelegrín. Letras para armar poemas. Il·lustració Tino Catagán. Alfaguara,2002 Il·lustració David Galchutt
Aventura, aventurera
intrèpida i guerrera!
Anem amb tu
a la frontera.
Creuem el full,
la cinglera,
a la recerca
de peripècies
amb les paraules,
saltant del llit
i obrint finestres.
Són unes dames
esbojarrades,
amigues de lluna plena.
Somien despertes
o be adormides.
Aventura aventurera,
viatgem enllà
per viure el cos
de cada lletra,
menuda i atleta.
Xxxxxxxxxt!
Que aquests poemes
Ens treguin la son
De les orelles!
Martina Escoda Font: Mitjanit. Dibuixos de Sonja Wimmer. Vago de versos. Editorial Andana, 2016. Il·lustració Natalie Pudalov
Si navegar és el que fa el navegant
i ignorar, l’ignorant,
si habitar és el que fa l’habitant
i restaurar, el restaurant,
serà que vola el volant,
turba el turbant,
salfuma el salfumant
i passavola el passavolant.
Si de debò cantar és el que fa el cantant
i ajudar, l’ajudant,
si de veres consonar és el que fa la consonant
i comandar, el comandar,
aleshores és una veritat exasperant
que, per darrere o per davant,
infa al bressol l’infant,
gega al fons de la cova el gegant,
elefa a la sabana l’elefant,
diama al mig de la diadema el diamant,
viana en plena via el vianant,
mentresta on pot mentrestant
i alaca tot el dia la bona gent de Alacant.
Miquel Desclot Il·lustració Natalie Pudalov Font: Poesies amb suc. Antologia de poesia per a infants.Selecció de Miquel Desclot. La Galera, 2007
La cara de Doña Sara.
Se dibuja un redondel,
-con lapicero o pincel-;
mucho pelo, mucho moño,
ojos, cejas y un retoño;
nariz chata,
de alpargata,
las orejas,
como almejas,
los pendientes,
-relucientes-,
las pestañas,
como arañas,
boca de pitiminí,
es así,
la cara de doña Sara.
El cuerpo, otro redondel,
tan grande como un tonel,
y en él se dibuja ahora,
falda, blusa, delantal,
pierna flaca, otra normal,
los zapatos de tacón,
con hebilla y con pompón.
¡Qué señora tan señora,
doña Sara, servidora!
Gloria Fuertes
Il·lustració Carlos Rivaherrera
Font: Gloria Fuertes.Ilustraciones de Miguel Ángel Pacheco.Editorial Kalandraka, 2016
Sóc a casa meva
La casa és al carrer de Balmes
El carrer de Balmes és a Sant Gervasi
Sant Gervasi és a Barcelona
Barcelona és al Principat
El Principat és als Països Catalans
Els Països Catalans són a Europa
Europa és una de les cinc parts del món
El món és un astre
i l’astre ens transporta sense treva
espais enllà.
Joan Brossa
Il·lustració Karla Gerard
Font: http://eljardidesantgervasi.cat/lart-de-la-magia-joan-brossa-1919-1998/
Joan Brossa i Cuervo. (Barcelona, 1919 – Barcelona, 1998).Poeta avantguardista, dramaturg i artista plàstic.Cofundador del grup artístic avantguardista Dau al Set (1948) i defensors de la poesia visual de la literatura catalana.La poesia, la prosa, el cinema, el teatre, la música, el cabaret, les arts escèniques, la màgia, el circ i les arts plàstiques, son constants a la seva obra.Utilitzava gèneres artístics diferents com a mitjà per expressar una realitat idèntica.
